Es presenta el registre fòssil de rasclons de les Illes Balears. Aquest registre és peculiar per a cada una de les tres illes principals. A Mallorca consisteix en un ràl·lid petit indeterminat trobat a la Pedrera de s'Ònix (Manacor) i restes de Porzana porzana trobades al jaciment del Pleistocè superior - Holocè de la Cova de Moleta. A Menorca, les escasses restes disponibles provenen de dos dipòsits pleistocènics del nord de Ciutadella (Punta Esquitxador 12, Punta Esquitxador 17). A aquests dipòsits pleistocènics s'han identificat Ralluscf. quaticus, Gallinula chloropus i Rallidae indet. Rallus cf. aquatints és l'espècie més abundant i els fòssils obtinguts són lleugerament més grossos que els ossos corresponents d'exemplars actuals de Rallus aquaticus. El ràl·lid indeterminat és un rascló de mida similar a la de Porzana pusilla; però que presenta alguns trets morfològics que l'apropen a Rallus. Només s'han exhumat tres ossos fragmentats d'aquest ràl·lid i la seva cliagnosi taxonòmica resta sense resoldre. Es coneixen tres ràl·lids a partir de materials pel jaciment del Pleistocè superior d'Es Pouàs (Sant Antoni de Portmany, Eivissa, Illes Pitiüses). Un és Crex crex, una espècie present a altres clipòsits de la Mecliterrània. El segon és una espècie nova, encara no descrita, que representa un parent insular del Rallus aquatints del continent europeu. Es tracta del primer rascló insular endèmic de la regió mediterrània. Comparat amb el rascló europeu vivent, aquesta nova espècie era més petita i arrodonida, tenia les cames més curtes i robustes i les ales més curtes, amb una capacitat de vol presumptament reduïda. Les Pitiüses eren les úniques illes de la Mediterrània que durant el Pleistocè superior estaven mancades de mamífers terrestres i, sense cap dubte, aquesta absència ha d'estar relacionada amb l'evolució del rascló endèmic. La cronologia de l'extinció de Ra.llus n.sp. se solapa amplament amb la cronologia on se situa l'arribada dels humans, suggerint que existeix una relació entre aquests dos esdeveniments. El tercer ràl·lid fòssil d'Eivissa és Porzana porzana.The fossil record for rails from the Balearic Islands is presented in this paper. TI1Ís record is highly clistinctive for the three main islands. It consists in an indeterminate small rail from Pedrera de s'Ònix (Pliocene-Pleistocene boundary) and Potzana porzana in the Upper Pleistocene - Holocene deposit of Cova de Moleta on Mallorca. On Menorca the scarce available materials come from two Pleistocene deposits in Northern Ciutadella (Punta Esquitxador 12, Punta Esquitxador 17). Rallus cf. aquatints, Gallinula chloropus and Rallidae indet. have been identified in these Pleistocene deposits. Rallus cf. aquatints is the more abundant species and its obtained fossil material is slightly more robust than the current populations of Rallus aquaticus. The undetermined rallid is a rail similar in size to Porzana pusilla, but clisplaying some features close to Rallus. Only three fragmented bones of this rail have been exhumed, and their cliagnosis remains unsolved. From the upper Pleistocene deposit ofEs Pouàs (SantAntoni de Portmany, Eivissa, Pityusic Islands), three rails are known. One of them is Cre.x crex, a species also present in other Mediterranean deposits. The second one is a new undescribed species of rail that represents an insular relative of the European rail Rallus aquaticus. It represents the first insular endemic rail from the Mediterranean region. Compared with the extant European rail, this new species was smaller and stouter, had shorter and more robust hind Limbs and shorter wings, with presumed reduced flight ability. The Pityusics were the only Mediterranean islands with a vertebrate upper Pleistocene fauna without terrestrial mammals, and this absence is no doubt related with this Eivissan rail evolution. The chronology of-the Rallus n.sp. extinction overlaps widely with the timing of the human arrival, suggesting a close relation between these two events. The third one is Porzana potzana, only present in low numbers
