Descripció del fons documental Gener-Pla (segles XIII-XVIII)

Fons documental Gener-Pl

Castelló d’Empúries davant la carestia de gra de 1374-1376

Entre 1374 i 1376, la ribera occidental de la mar Mediterrània va experimentar una intensa onada de calor que causà una de les caresties de cerealsmés greus de la baixa edatmitjana. Atesa la centralitat del pa en la dieta alimentària de la població urbana, els governsmunicipals catalans es mostraren especialment preocupats davant aquesta penúria de gra, ja que podia provocar importants trasbalsos socials. En aquest article descriurem les mesures endegades pel consistori de Castelló d’Empúries a l’hora d’assegurar l’aprovisionament de la població i, per fer-ho, hem dividit les diverses iniciatives en funció de l’àmbit geogràfic en què es produïren: la confiscació i redistribució de gra a nivellmunicipal; les cerques de cereals per diversos indrets del comtat d’Empúries; i les compres de forment a importants places comercials internacionals, com ara al regne de França o a l’illa de Sicília.Between 1374 and 1376, the western shore of the Mediterranean experienced an intense heat wave which caused one of the most serious cereal shortages of the Middle Ages. Because of the importance of bread in the diet of the urban population, Catalan municipal authorities were especially worried about this grain shortage, fearing it could cause substantial social upheavals. In this article we describe the measures undertaken by the council of Castelló d’Empúries to assure the provisioning of the population. To do so, we have divided the diverse initiatives according to the geographic area in which they were applied: confiscation and redistribution of grains on municipal level; search for cereals in different localities of the County of Empúries; and the purchase of wheat on important international markets, such as France or Sicily

Governar el deute en temps de crisi: Castelló d’Empúries (1386-1421)

Since the end of the 14th century, many Catalan towns were asked to issue memorials of rents that, in the one hand, would facilitate the administration of the huge debt they had got into previously and, on the other hand, would clarify the juridical situation of each rent to avoid misunderstandings with its owner. This article aims at analyzing two memorials of rents written up between 1410 and 1421 by the local authorities of Castelló d’Empúries, the main city of one of the most important lordships of Catalonia. With the help of these volumes, we are trying to solve some of the questions about the urban finances in medieval Catalonia: what the level of indebtedness that the noble places attained; what financial policies the urban rulers put forward to reduce the volume of the annual interests; and, finally, what the geographical origin and the social profile of the municipal creditors was.[ca] Des del final del s. XIV, molts consistoris catalans van haver de confeccionar memorials o “capbreus” de rendes que facilitessin l’administració de l’enorme deute contret anteriorment i clarifiquessin la situació jurídica de cada renda per evitar malentesos amb el seu propietari. El present article analitza dos capbreus de censals redactats entre 1410 i 1421 pels dirigents de Castelló d’Empúries, la capital d’una de les senyories més importants de Catalunya. A la llum d'aquests volums, es responen alguns dels interrogants que encara existeixen sobre les finances urbanes a la Catalunya baixmedieval: conèixer el nivell d’endeutament que assoliren els llocs de senyoriu; estudiar les polítiques financeres que endegaren els governs municipals per intentar disminuir el volum dels interessos anuals; i, finalment, copsar la procedència geogràfica i el perfil social dels creditors municipals

Governing public debt in times of crisis: Castelló d’Empúries (1386-1421)

52 pàgines, 6 quadres, 4 gràficas, 1 mapa addicional, 2 quadres addicionals.[CA] Des del final del s. XIV, molts consistoris catalans van haver de confeccionar memorials o “capbreus” de rendes que facilitessin l’administració de l’enorme deute contret anteriorment i clarifiquessin la situació jurídica de cada renda per evitar malentesos amb el seu propietari. El present article analitza dos capbreus de censals redactats entre 1410 i 1421 pels dirigents de Castelló d’Empúries, la capital d’una de les senyories més importants de Catalunya. A la llum d'aquests volums, es responen alguns dels interrogants que encara existeixen sobre les finances urbanes a la Catalunya baixmedieval: conèixer el nivell d’endeutament que assoliren els llocs de senyoriu; estudiar les polítiques financeres que endegaren els governs municipals per intentar disminuir el volum dels interessos anuals; i, finalment, copsar la procedència geogràfica i el perfil social dels creditors municipals.[EN] Since the end of the 14th century, many Catalan towns were asked to issue memorials of rents that, in the one hand, would facilitate the administration of the huge debt they had got into previously and, on the other hand, would clarify the juridical situation of each rent to avoid misunderstandings with its owner. This article aims at analyzing two memorials of rents written up between 1410 and 1421 by the local authorities of Castelló d’Empúries, the main city of one of the most important lordships of Catalonia. With the help of these volumes, we are trying to solve some of the questions about the urban finances in medieval Catalonia: what the level of indebtedness that the noble places attained; what financial policies the urban rulers put forward to reduce the volume of the annual interests; and, finally, what the geographical origin and the social profile of the municipal creditors was.Peer reviewe

Pagar el deute propi i el del General: el cas de Castelló d'Empúries (1344-1372)

L'objectiu del present article consisteix a descriure l'estat financer de la clavaria de Castelló d'Empúries entre 1344 i 1372, il·lustrat en part, per la figura de Francesc de Paitaví. El contingut del treball està dividit en dues parts. La primera té com a principal propòsit girar la vista enrere i explicar sintéticament les emissions de violaris i censals morts per part de la universitat castellonina des de 1344, any de la primera renda venuda que s'ha pogut documentar, fins el 1367, moment en que es deixaren de sentir els efectes a nivell fiscal i financer causats per la guerra contra el regne de Castella. La segona part del treball aborda l'anàlisi dels anys 1368-1372 per tal d'entendre millor les decissions preses en la gestió de Francesc Paitaví.Aquest article s'inscriu dins del projecte d'investigació "La coyuntura económica y demográfica en Cataluña a fines de la época medieval: análisis crítico de los indicadores fiscales y financieros" (ref. HAR2014-54205-C2-1-P), i s'ha realitzat en el marc del Grup de Recerca Consolidat "Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval" (2017 SGR 1068).Peer reviewe

Origen y evolución de la deuda a largo plazo en una villa señorial catalana: Castelló d'Empuries (1344-1381)

El objetivo de este trabajo es señalar las etapas clave en el proceso de endeudamiento a largo plazo de la Universidad de castelló d'Empúries entre 1344 y 1381.Peer reviewe