Dues cruïlles del sistema escolar. L'accés a l'escola pública i a l'ensenyament secundari postobligatori

Estudi finançat per la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Autònoma de Barcelona d'acord amb el conveni de col·laboració que van signar ambdues institucions el dia 1 d'octubre de 2002.Aquest capítol fa ús de les dades de la primera onada del PaD per tal d'avaluar les probabilitats dels joves d'accedir a l'escola pública (en comptes de la privada) i a l'ensenyament secundari postobligatori. Per a cada anàlisi s'explora en primer lloc les relacions bivariades entre la variable dicotòmica referida a l'accés (accedir o no accedir) i variables referides a les característiques individuals i familiars (lloc de residència, situació laboral dels progenitors, classe social, etc.). En segon lloc, s'exposen els resultats d'una regressió logística a partir de les variables més significatives per explicar l'accés a cadascuna de les cruïlles descrites. Les anàlisis mostren la importància del factor territorial (municipi de residència) per explicar la probabilitat d'accés a l'escola pública o privada, un resultat que és coherent amb les característiques de la distribució de l'oferta de cada sector de titularitat al territori. D'altra banda, els factors relacionats amb l'origen social de l'individu (classe social, situació laboral dels progenitors o nivell d'estudis de la mare) són els que es mostren més significatius a l'hora d'explicar l'accés a l'ensenyament secundari postobligatori

Les Escoles magnet : una aposta per l'excel·lència i l'equitat

Aquest informe presenta el programa d'escoles magnet com una estratègia d'innovació educativa per combatre la segregació escolar i garantir una oferta educativa d'alta qualitat per a tot l'alumnat. En primer lloc, detalla el programa d'escoles magnet (magnet schools) originat als Estats Units; se n'expliquen els principis rectors, les característiques i l'evolució. A continuació, s'analitzen les possibilitats d'aplicar un programa d'aquestes característiques a Catalunya, i se n'exploren els límits i oportunitats, així com els requisits i reptes específics a què caldria fer front. L'informe també inclou exemples d'escoles magnet dels Estats Units, articles breus de diversos experts que emmarquen el debat sobre les escoles magnet, i les dues ponències del seminari que va originar aquesta publicació. Tot plegat, aporta una mirada exhaustiva al programa en qüestió que ha de servir de base per a la seva aplicació a Catalunya

De l'aula d'acollida a l'aula ordinària. Orientacions per a la transició

Aquest informe fa una anàlisi del mecanisme d'acollida que en els darrers anys s'ha configurat com el principal dispositiu d'atenció a l'alumnat d'origen estranger als centres de secundària: les aules d'acollida. A partir de la detecció dels seus punts forts i punts febles s'intenten posar en relleu -en forma d'orientacions- aquelles pràctiques i dinàmiques que poden facilitar una millor escolarització de l'alumnat estranger als centres de secundària, posant especial atenció als processos de transició de l'aula d'acollida a l'aula ordinària. Conscients de la complexitat del tema, els autors destaquen aquells punts o factors que creuen que poden ajudar els centres educatius a reformular o afiançar la seva tasca vers l'alumnat estranger present a les seves aules. Ofereixen unes reflexions realistes que busquen l'equilibri entre el que seria desitjable i el que els centres educatius poden assolir i assumir

La pobresa a Catalunya : pobresa monetària i privació a Catalunya a principis del segle XXI

Estudi finançat per la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Autònoma de Barcelona d'acord amb el conveni de col·laboració que van signar ambdues institucions el dia 1 d'octubre de 2002.Cada dia es fa més evident a Catalunya que, al costat del progrés econòmic de bona part de la societat catalana hi ha una realitat persistent, la de la població que pateix situacions de pobresa. L'anàlisi detallada de les dades de la primera onada del PaD (2001-2002), ens porta a fer una constatació fonamental: la pobresa es manifesta de formes molt complexes i variades. L'estudi no només s'ocupa de la quantificació de la pobresa sinó que en ressegueix els perfils a través del gènere, l'edat, l'estat civil, la situació d'activitat, l'habitatge o l'estat de salut, entre d'altres. A les ja conegudes formes de pobresa associades a la vellesa i a la inactivitat s'hi afegeixen formes noves, vinculades als efectes de l'atur i a l'empitjorament de les condicions de treball. Finalment també s'analitzen els índexs de privació de les llars catalanes en tres àmbits: la privació bàsica de consum, la privació bàsica d'habitatge i la privació secundària. L'anàlisi de privació, que complementa l'estudi de la pobresa monetària, fa emergir les limitacions de moltes llars en l'accés a determinats béns que incideixen directament sobre el seu nivell de vida. L'estudi assenyala que les limitacions són especialment importants pel que fa a l'accés a l'habitatge de les llars més joves

El reagrupament familiar l'any 2008 a la província de Barcelona

MICINN/CSO2008-04778/SOC

L'Agenda de la política educativa a Catalunya : una anàlisi de les opcions de govern (2011-2013)

Aquest llibre presenta una revisió exhaustiva de les tendències recents de la política educativa catalana d'ençà que a finals de l'any 2010 es produís un canvi de govern. El treball revisa diferents eixos de política educativa i n'avalua les decisions més rellevants, tant des del punt de vista del desenvolupament regulatiu com de les opcions polítiques desplegades i dels principals indicis o evidències disponibles sobre els efectes d'aquestes polítiques. El llibre analitza nou eixos de política educativa: finançament; professorat; autonomia de centre; avaluació del sistema educatiu; millora del rendiment escolar; equitat; atenció a la diversitat; relacions entre educació i treball; i relacions entre escola, família i entorn. Per a cadascun dels eixos es revisen també les principals tendències de política educativa internacional i s'observa fins a quin punt la política educativa a Catalunya s'ajusta o es distancia d'aquestes tendències. Més enllà de les particularitats del període analitzat, marcat per una forta contenció pressupostària, el llibre ens mostra que la política educativa recent a Catalunya no ha estat només un exercici de gestió de l'escassetat, sinó també el resultat d'una opció política i ideològica determinada

Itineraris de formació i inserció laboral dels joves a Catalunya

La participació dels joves en l'educació secundària postobligatòria a Catalunya és substancialment inferior a la d'altres països del nostre entorn. Aquest és un problema clau per al futur del nostre país, tant per les repercussions que té sobre el mercat laboral l'oferta de joves poc qualificats, com per les dificultats que tenen aquests joves per construir els seus itineraris formatius i, en conseqüència, per la seva inserció social i laboral futura. Aquest informe dóna compte del debat existent entre la comunitat educativa en¬torn d'aquesta situació, i recull els elements principals que haurien de contemplar les polítiques d'educació, formació i treball per incloure aquests joves, en principi fora dels "circuits educatius", en dinàmiques d'oportunitat formativa. També recull la reflexió d'un grup de professionals experimentats en el treball amb joves en situació vulnerable o de risc i en les polítiques d'inclusió social per a aquest col·lectiu. Una reflexió que posa en relleu els grans reptes que han d'afrontar les polítiques socials: la disminució del fracàs escolar; la com¬pensació de les desigualtats; la coordinació dels agents que intervenen en el territori en l'orientació i acompanyament educatiu dels joves; la dignificació de la formació professional i la millora que cal fer per generar ponts entre el món educatiu i el productiu