La festa glocal : modernitat extrema i experiència festiva : una aproximació a la Catalunya actual

La llarga època de bonança econòmica que Occident va viure fins al 2007 i sobretot la intensa globalització que viu des de la dècada dels noranta del segle xx, han contribuït a unes vives percepcions de saturació informacional, i encara més enllà, de sobrepassament i de risc d’entropia en aquest ordre. Tot plegat ha intensificat l’anomenada crisi de la raó (la crisi de la raó reflexiva), el desencantament cap al món i l’anomia. Aquesta hiperrealitat ha aguditzat un altre fenomen ben definidor de la modernitat tardana: la necessitat de personalització de les identitats, una necessitat imperiosa, molt de base, que té una de les seves projeccions principals en la singularització i reivindicació dels (micro) territoris locals, els quals, prèviament, perquè això sigui possible, són objecte d’una intensa exotització. La particularització i reivindicació d’aquests territoris s’associa a uns valors eminentment postmoderns: el paisatge agrícola i rural en general, els seus elements patrimonials, l’ecologia, el medi ambient, la salut, l’oci, etcètera; i també, d’altra banda, a la informalitat, la flexibilitat, la desregulació, l’autoorganització, el joc, etcThe long era of economic prosperity the West enjoyed until 2007 and above all the intense globalization during the 90’s of the 20th century have contributed to a real awareness of an information overload, furthermore, excess and the risk of entropy, in this order. All in all this has intensified the so called crisis of reasoning (crisis of reflexive reasoning), the deception and disappointment of the world and anomie. This hyper-reality has helped another phenomenon well defining late modernity: the need to personalize identities, an imperative and basic need which has its main projections on uniqueness and claim of the (micro) local areas, which in order to make this possible are previously subjected to an intense exoticism. The particularization and demand for these territories are associated to values predominantly postmodernists: the agricultural landscape and country in general, their assets, ecology, environment, health, leisure, etc.; and also, on the other hand, the informality, flexibility, deregulation, self-organisation, game, etc

Bans, multes i guarderia rural. Preservació de la propietat rural i construcció del municipi liberal

L’objectiu d’aquesta recerca és estudiar el comportament dels principals instruments de preservació de la propietat rural -multes, bans i guarderia rural- en el marc de la construcció del municipi liberal a cavall dels segles XIX i XX. Amb aquesta finalitat, estudiem la producció d’aquests mecanismes en quatre municipis de les terres de Lleida que compten amb uns règims ben diferenciats pel que fa a terres de secà/rec, bestiar de locomoció agrícola, i explotació de les herbes termenals. Durant el període estudiat, resulta evident la intensificació de l’activitat repressiva pel que fa als abusos contra la propietat, la qual és produeix en el context d’una intensificació general de l’activitat reguladora, de control i repressiva dels municipis. L’activitat contra les faltes comeses a la propietat rural esdevé especialment intensa en els municipis dotats d’un règim de lliure explotació de les herbes per part dels propietaris. Aleshores el pes de la repressió cau sobre els amos de ramats d’ovelles i de cabres. Especialment en aquests casos, l’activitat repressiva municipal opera conforme a uns cicles repressius, caracteritzats per uns augments del volum de multes i de la seva gravositat, per la intensificació de la publicació de bans i l’enduriment de les seves condicions, i eventualment pel nomenament de guarderia rural.The aim of this research is to study the behaviour of the main mechanisms of preserving rural ownership –fines, edicts and rural guards– in a framework of construction of liberal municipality between the XIX and XX centuries. With this goal in mind, we have studied the production of these mechanisms in four town councils in Lleida, which have different regimes regarding dry/irrigation lands, animal transport, and exploitation of grass. Within this period, it’s obvious the intensification of the repressive activity with regard to the so-called abuses against ownership, which takes place in the context of a general intensification of the regulating, control and repressive activities in the town councils. The actions taken against the faults comitted in rural ownerships became specially intense in those town councils with a regime of free exploitation of grass on behalf of its owners. Therefore, the burden of repression befell the owners of sheep and goat flocks. Specially in these cases, the town hall repressive activity was brought about according to repressive cycles, which were characterized by the increase of the number of fines and their severity, by the increase of publications of edicts and their toughening conditions and, sometimes by the appointment of rural guards

Preservació de la propietat rural i conflictivitat local: aportació historiogràfica i antropològica a l'estudi del fenomen. Segles XVIII-XX

Durante la primera parte de este artículo incidimos en la conflictividad que acerca de la propiedad de la tierra – de la infranqueabilidad de sus límites y de la exclusividad de sus frutos – provoca un nuevo individualismo campesino protocapitalista, y unas nuevas concepciones correlativas de la propiedad rural; aportamos y estudiamos en este sentido dos episodios acaecidos en Maldà durante las décadas de los setenta y ochenta del siglo XVIII, y desarrollamos un razonamiento teórico alrededor de los fundamentos antropológicos de este exclusivismo payés. A continuación, presentamos una panorámica evolutiva de los instrumentos legales que desde la segunda mitad del siglo XVIII hasta las primeras décadas del siglo XX se han utilizado para reprimir los abusos contra la propiedad rural. Constatamos, en este orden, el asentamiento y la intensificación que durante las últimas décadas del diecinueve y durante la Restauración especialmente, se produce de las prácticas de multas, bandos y guardería rural, de modo correlativo al desarrollo y consolidación que experimenta el municipio liberal durante este período. Centrados en esta etapa, y estudiadas las disposiciones de persecución y represión de las faltas contra la propiedad rural en cuatro municipios del área noroccidental catalana – Tárrega, Ciutadilla, Sant Martí de Maldà y Barbens – nos damos cuenta de que la productividad de los mencionados mecanismos ( multas, bandos y guardería ) deviene especialmente intensa en Tárrega, un municipio donde el Ayuntamiento no arrienda las hierbas del término municipal, dejando esta prerrogativa a voluntad de los propietarios