Les fonts patrístiques del Gnosticisme. Descripció i avaluació

L’autor s’ha proposat omplir la llacuna sobre els origens del docetisme que es detecta entre els primers escriptors canònics i els Pares apostòlics englobant entre les fonts del gnosticisme tant els escrits de Joan i de Lluc, on sobresurt la figura de Simó Mag, com les cartes del bisbe de Síria, Ignasi, víctima de lluites intestines entre judaïtzants i docetes. Entre els heresiòlegs enumera Justí, Ireneu, Tetul·lià, Hipòlit de Roma i Epifani de Salamina. Clou l’assaig amb els alexandrins Climent i Orígenes, subratllant la preocupació manifestada per l’alexandrí al llarg de tota la seva obra pel tema de la incorporeitat de Déu, única manera de fer front a les concepcions antromofòrfiques tan ben maquillades pels Valentinians amb el mite sobre l’origen de la matèria.The author seeks to fill the lacuna that exists between the first canonical writers and the Apostolic Fathers with regards to the origins of docetism. He includes among the sources of Gnosticism the writings of John and Luke, where the character of Simon Magus appears, as well as the letters of Ignatius who, while bishop of Syria, was the victim of fierce struggles between the Judaizers and the docetists. Among the writers against the heresy he includes Justin, Irenaeus, Tertullina, Hippolyte of Rome and Epiphanius of Salamina. He concludes his study with the Alexandrians, Clement and Origen, underlining the the concern shown throughout the work of the latter for the theme of the incorporality of God, this being the only way to confront the Valentinians with their highly developed anthopomorphic ideas and their myth concerning the origin of matter