Característiques agronòmiques del conreu de la garnatxa negra

En la comunicació es donen les dades agronòmiques següents sobre la garnatxa negra: la distribució mundial de la varietat, l'adaptació climàtica, l'adaptació topogràfica i edàfica, l'afinitat als portaempelts, el disseny de plantació, els sistemes de conducció, la poda, l'esporga en verd, la protecció fitosanitària i la maduració i la verema.This paper presents the following agronomic data on Grenache Noir: worldwide distribution of the variety; climatic, topographic and soil adaptation; planting design; pruning process; green pruning; plant protection; ripening; and grape harvest.En la comunicación se aportan los siguientes datos agronómicos sobre la garnacha tinta: la distribución mundial de la variedad, la adaptación climática de la misma, la adaptación topográfica y edáfica, la afinidad con los portainjertos, el diseño de la plantación, los sistemas de conducción, la poda y la poda en verde, la protección fitosanitaria y la maduración y vendimia

Característiques agronòmiques i de les pràctiques del conreu de la garnatxa blanca

Breu descripció de les característiques ampelogràfiques i agronòmiques de la varietat garnatxa blanca i de les característiques tècniques del seu conreu en les condicions de la Denominació d'Origen Terra Alta. Exposició dels resultats obtinguts en un assaig de sis anys realitzat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural a Batea. Aquest assaig compara els principals paràmetres productius i qualitatius entre ceps procedents de quatre seleccions massals realitzades per INCAVI a la Terra Alta.Breve descripción de las características ampelográficas y agronómicas de la variedad garnacha blanca, así como de las características de su cultivo en las condiciones de la Denominación de Origen Terra Alta. También se exponen los resultados obtenidos en un ensayo de seis años realizado por el Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca, Alimentación y Medio Natural en la localidad de Batea. En este ensayo se compara el comportamiento productivo y cualitativo de cepas procedentes de cuatro selecciones masales realizadas por INCAVI en la comarca Terra Alta

Característiques i entorn del conreu del trepat

En aquesta ponència es fa un repàs de les superfícies que ocupa la varietat trepat per municipis, així com de les seves característiques ampelogràfiques i fenològiques. A la vegada, es donen unes pautes de les noves tendències del conreu d'aquesta varietat i les característiques dels seus vins. També es volen ressaltar les grans qualitats que té el trepat com a varietat autòctona per a l'elaboració de caves i vins.En esta ponencia se hace un repaso de las superficies que ocupa la variedad trepat por municipios, así como de sus características ampelográficas y fenológicas. Asimismo, se dan unas pautas sobre las nuevas tendencias en el cultivo de esta variedad y las características de sus vinos. También se quiere resaltar las grandes cualidades que tiene el trepat como variedad autóctona para la elaboración de cavas y vinos

Característiques agronòmiques i de les pràctiques del conreu de la garnatxa blanca

Breu descripció de les característiques ampelogràfiques i agronòmiques de la varietat garnatxa blanca i de les característiques tècniques del seu conreu en les condicions de la Denominació d'Origen Terra Alta. Exposició dels resultats obtinguts en un assaig de sis anys realitzat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural a Batea. Aquest assaig compara els principals paràmetres productius i qualitatius entre ceps procedents de quatre seleccions massals realitzades per INCAVI a la Terra Alta.Breve descripción de las características ampelográficas y agronómicas de la variedad garnacha blanca, así como de las características de su cultivo en las condiciones de la Denominación de Origen Terra Alta. También se exponen los resultados obtenidos en un ensayo de seis años realizado por el Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca, Alimentación y Medio Natural en la localidad de Batea. En este ensayo se compara el comportamiento productivo y cualitativo de cepas procedentes de cuatro selecciones masales realizadas por INCAVI en la comarca Terra Alta

La Divulgació vitícola a Catalunya en el període 1980-2010

En els trenta anys del període 1980-2010, la viticultura catalana ha sofert nombroses i importants transformacions tant en el conreu com en l'elaboració, comercialització i valoració dels vins i caves. En aquest període s'ha passat d'una viticultura de ceps conreats en vas a una de ceps emparrats, cosa que ha permès una mecanització integral del conreu. S'ha passat també d'una viticultura basada, exclusivament, en varietats tradicionals a una viticultura que ha incorporat un gran nombre de varietats foranes de prestigi i qualitat, que ha permès diversificar el ventall de vins i adaptar-lo a un mercat més ampli. L'important creixement de les anomenades viticultures sostenibles (producció integrada, ecològica o biodinàmica), la inscripció pràcticament total de la superfície vitícola a règims de denominacions d'origen, la recuperació de varietats tradicionals en vies d'extinció o la introducció de noves tècniques de conreu són també canvis fonamentals de la viticultura en el període esmentat. Aquests canvis soferts per la viticultura no són exclusius de Catalunya ni motivats només per unes mesures o actuacions polítiques concretes. Tot i així, les actuacions en el camp de l'assessorament, la divulgació, l'experimentació i la formació realitzades per la Generalitat, amb actuacions directament del Departaments d'Agricultura (SEA, SAEMA, STT, SIA, SSV, INCAVI, IRTA... ) o coordinant serveis públics amb institucions i organismes privats, han contribuït a garantir l'homogeneïtat i rapidesa d'aquest procés, que la viticultura catalana ha realitzat amb èxit. La Generalitat de Catalunya, mitjançant les transferències en les matèries d'assessorament, divulgació i formació que van possibilitar l'aprovació de la Constitució i l'Estatut d'autonomia en el període 1978-1981, va endegar un conjunt d'actuacions pròpies, com la creació de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) i donà continuïtat a d'altres ja desenvolupades pel Ministeri d'Agricultura (extensió i capacitació agrària, protecció dels vegetals... ). En aquestes actuacions s'han desenvolupat mitjans i tècniques com: xerrades de divulgació i demostracions de noves tècniques o de maquinària; experimentació de l'adaptació de portaempelts i viníferes foranes amb implantació de vinyes experimentals; selecció clonal de les viníferes més conreades a Catalunya, entre d'altres. En aquestes actuacions s'han utilitzat diferents mitjans i tècniques de divulgació: xerrades monogràfiques, jornades temàtiques, cursos continuats, fulletons divulgadors, publicacions periòdiques (Catalunya Rural i Agrària, dossiers tècnics), programes radiofònics, serveis d'avisos (contestadors telefònics, Internet... ). Les actuacions en matèria de divulgació, assessorament i transferència tecnològica queden reflectides des de l'any 2001 en els plans anuals de transferència tecnològica.Durante los treinta años que comprende el periodo de 1980-2010, la viticultura catalana ha sufrido numerosos e importantes cambios tanto en el cultivo de la viña como en los procesos de elaboración de los vinos y cavas. Durante este periodo se ha pasado del cultivo de las cepas en forma de vaso al cultivo en espaldera, lo que ha permitido la mecanización completa del cultivo. Se ha pasado también de una viticultura basada exclusivamente en variedades tradicionales a una viticultura que ha incorporado variedades internacionales de distintas procedencias de prestigio y calidad, que ha permitido diversificar la gama de vinos y adaptarse a un mercado más amplio. El importante crecimiento de las llamadas viticulturas sostenibles (producción integrada, ecológica o biodinámica), la inscripción de la casi totalidad de la superficie vitícola a regímenes de denominaciones de origen, la recuperación de variedades tradicionales en vías de extinción o la introducción de nuevas técnicas de cultivo han sido también cambios fundamentales en la viticultura de este periodo. Estos cambios que se han producido en la viticultura no son exclusivos de Cataluña ni motivados únicamente por unas medidas o actuaciones políticas concretas. No obstante, las actuaciones en el campo del asesoramiento, la divulgación, la experimentación y la formación realizadas directamente por la Generalidad a través del Departamento de Agricultura (SEA, SAEMA, STT, SIA, SSV, INCAVI, IRTA... ) o bien en coordinación de los servicios públicos con instituciones y organismos privados han permitido garantizar la homogeneidad y rapidez de estos procesos exitosos de la viticultura catalana. La Generalidad de Cataluña, a través de las transferencias en materia de asesoramiento, divulgación y formación que se lograron con la aprobación de la Constitución y el Estatuto de autonomía, pudo durante el periodo 1978-1981 iniciar un conjunto de actuaciones propias, como la creación del Instituto Catalán de la Viña y el Vino (INCAVI) y dio continuidad a otras ya desarrolladas por el Ministerio de Agricultura (extensión y capacitación agraria, protección de los vegetales... ). Durante estas actuaciones se han desarrollado diversos medios y técnicas como charlas divulgativas, demostraciones de nuevas técnicas de maquinaria, experimentación de adaptación de portainjertos de viníferas de otros países con la implantación de viñas experimentales o la selección clonal de las viníferas más cultivadas en Cataluña. Para la realización de estas actuaciones se han utilizado diferentes medios y técnicas de divulgación, charlas monográficas, jornadas temáticas, cursos continuados, folletos divulgativos, publicaciones periódicas (Catalunya Rural i Agrària, dosieres técnicos), programas radiofónicos, servicio de avisos (contestadores telefónicos, Internet... ). Las actuaciones en materia de divulgación, asesoramiento y transferencia tecnológica quedan reflejadas desde el año 2001 en los planes anuales de transferencia tecnológica

La Divulgació vitícola a Catalunya en el període 1980-2010

En els trenta anys del període 1980-2010, la viticultura catalana ha sofert nombroses i importants transformacions tant en el conreu com en l'elaboració, comercialització i valoració dels vins i caves. En aquest període s'ha passat d'una viticultura de ceps conreats en vas a una de ceps emparrats, cosa que ha permès una mecanització integral del conreu. S'ha passat també d'una viticultura basada, exclusivament, en varietats tradicionals a una viticultura que ha incorporat un gran nombre de varietats foranes de prestigi i qualitat, que ha permès diversificar el ventall de vins i adaptar-lo a un mercat més ampli. L'important creixement de les anomenades viticultures sostenibles (producció integrada, ecològica o biodinàmica), la inscripció pràcticament total de la superfície vitícola a règims de denominacions d'origen, la recuperació de varietats tradicionals en vies d'extinció o la introducció de noves tècniques de conreu són també canvis fonamentals de la viticultura en el període esmentat. Aquests canvis soferts per la viticultura no són exclusius de Catalunya ni motivats només per unes mesures o actuacions polítiques concretes. Tot i així, les actuacions en el camp de l'assessorament, la divulgació, l'experimentació i la formació realitzades per la Generalitat, amb actuacions directament del Departaments d'Agricultura (SEA, SAEMA, STT, SIA, SSV, INCAVI, IRTA... ) o coordinant serveis públics amb institucions i organismes privats, han contribuït a garantir l'homogeneïtat i rapidesa d'aquest procés, que la viticultura catalana ha realitzat amb èxit. La Generalitat de Catalunya, mitjançant les transferències en les matèries d'assessorament, divulgació i formació que van possibilitar l'aprovació de la Constitució i l'Estatut d'autonomia en el període 1978-1981, va endegar un conjunt d'actuacions pròpies, com la creació de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) i donà continuïtat a d'altres ja desenvolupades pel Ministeri d'Agricultura (extensió i capacitació agrària, protecció dels vegetals... ). En aquestes actuacions s'han desenvolupat mitjans i tècniques com: xerrades de divulgació i demostracions de noves tècniques o de maquinària; experimentació de l'adaptació de portaempelts i viníferes foranes amb implantació de vinyes experimentals; selecció clonal de les viníferes més conreades a Catalunya, entre d'altres. En aquestes actuacions s'han utilitzat diferents mitjans i tècniques de divulgació: xerrades monogràfiques, jornades temàtiques, cursos continuats, fulletons divulgadors, publicacions periòdiques (Catalunya Rural i Agrària, dossiers tècnics), programes radiofònics, serveis d'avisos (contestadors telefònics, Internet... ). Les actuacions en matèria de divulgació, assessorament i transferència tecnològica queden reflectides des de l'any 2001 en els plans anuals de transferència tecnològica.Durante los treinta años que comprende el periodo de 1980-2010, la viticultura catalana ha sufrido numerosos e importantes cambios tanto en el cultivo de la viña como en los procesos de elaboración de los vinos y cavas. Durante este periodo se ha pasado del cultivo de las cepas en forma de vaso al cultivo en espaldera, lo que ha permitido la mecanización completa del cultivo. Se ha pasado también de una viticultura basada exclusivamente en variedades tradicionales a una viticultura que ha incorporado variedades internacionales de distintas procedencias de prestigio y calidad, que ha permitido diversificar la gama de vinos y adaptarse a un mercado más amplio. El importante crecimiento de las llamadas viticulturas sostenibles (producción integrada, ecológica o biodinámica), la inscripción de la casi totalidad de la superficie vitícola a regímenes de denominaciones de origen, la recuperación de variedades tradicionales en vías de extinción o la introducción de nuevas técnicas de cultivo han sido también cambios fundamentales en la viticultura de este periodo. Estos cambios que se han producido en la viticultura no son exclusivos de Cataluña ni motivados únicamente por unas medidas o actuaciones políticas concretas. No obstante, las actuaciones en el campo del asesoramiento, la divulgación, la experimentación y la formación realizadas directamente por la Generalidad a través del Departamento de Agricultura (SEA, SAEMA, STT, SIA, SSV, INCAVI, IRTA... ) o bien en coordinación de los servicios públicos con instituciones y organismos privados han permitido garantizar la homogeneidad y rapidez de estos procesos exitosos de la viticultura catalana. La Generalidad de Cataluña, a través de las transferencias en materia de asesoramiento, divulgación y formación que se lograron con la aprobación de la Constitución y el Estatuto de autonomía, pudo durante el periodo 1978-1981 iniciar un conjunto de actuaciones propias, como la creación del Instituto Catalán de la Viña y el Vino (INCAVI) y dio continuidad a otras ya desarrolladas por el Ministerio de Agricultura (extensión y capacitación agraria, protección de los vegetales... ). Durante estas actuaciones se han desarrollado diversos medios y técnicas como charlas divulgativas, demostraciones de nuevas técnicas de maquinaria, experimentación de adaptación de portainjertos de viníferas de otros países con la implantación de viñas experimentales o la selección clonal de las viníferas más cultivadas en Cataluña. Para la realización de estas actuaciones se han utilizado diferentes medios y técnicas de divulgación, charlas monográficas, jornadas temáticas, cursos continuados, folletos divulgativos, publicaciones periódicas (Catalunya Rural i Agrària, dosieres técnicos), programas radiofónicos, servicio de avisos (contestadores telefónicos, Internet... ). Las actuaciones en materia de divulgación, asesoramiento y transferencia tecnológica quedan reflejadas desde el año 2001 en los planes anuales de transferencia tecnológica

Característiques agronòmiques de la carinyena

La varietat de cep carinyena, anomenada també samsó o mazuela, es troba distribuïda a Catalunya principalment al Priorat, l'Empordà i el Penedès. S'adapta molt bé a la climatologia mediterrània, especialment bé als sòls de pissarres o llicorelles. És una varietat molt afectada per l'oïdi.The Carinyena grape variety, also known as Samsó or Mazuela, is found in Catalonia mainly in the regions of Priorat, Empordà and Penedès. It adapts very well to the Mediterranean climate and especially to slate soils. This variety is widely affected by powdery mildew.La variedad de cepa cariñena, conocida también como samsó o mazuela, se encuentra distribuida en Cataluña principalmente en las comarcas del Priorat, el Empordà y el Penedès. Se adapta muy bien a la climatología mediterránea, especialmente bien en suelos de pizarra. Es una variedad muy afectada por oídio

Característiques agronòmiques de la carinyena

La varietat de cep carinyena, anomenada també samsó o mazuela, es troba distribuïda a Catalunya principalment al Priorat, l'Empordà i el Penedès. S'adapta molt bé a la climatologia mediterrània, especialment bé als sòls de pissarres o llicorelles. És una varietat molt afectada per l'oïdi.La variedad de cepa cariñena, conocida también como samsó o mazuela, se encuentra distribuida en Cataluña principalmente en las comarcas del Priorat, el Empordà y el Penedès. Se adapta muy bien a la climatología mediterránea, especialmente bien en suelos de pizarra. Es una variedad muy afectada por oídio.The Carinyena grape variety, also known as Samsó or Mazuela, is found in Catalonia mainly in the regions of Priorat, Empordà and Penedès. It adapts very well to the Mediterranean climate and especially to slate soils. This variety is widely affected by powdery mildew