Breu descripció de les característiques ampelogràfiques i agronòmiques de la varietat garnatxa blanca i de les característiques tècniques del seu conreu en les condicions de la Denominació d'Origen Terra Alta. Exposició dels resultats obtinguts en un assaig de sis anys realitzat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural a Batea. Aquest assaig compara els principals paràmetres productius i qualitatius entre ceps procedents de quatre seleccions massals realitzades per INCAVI a la Terra Alta.Breve descripción de las características ampelográficas y agronómicas de la variedad garnacha blanca, así como de las características de su cultivo en las condiciones de la Denominación de Origen Terra Alta. También se exponen los resultados obtenidos en un ensayo de seis años realizado por el Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca, Alimentación y Medio Natural en la localidad de Batea. En este ensayo se compara el comportamiento productivo y cualitativo de cepas procedentes de cuatro selecciones masales realizadas por INCAVI en la comarca Terra Alta

Villarroya i Serafini, Agustí

Hemeroteca Cientifica Catalana

Dossiers Agraris 15  · La varietat garnatxa blanca 17(setembre de 2013), p. 17-23DOI: 10.2436/20.1503.02.33CARACTERÍSTIQUES AGRONÒMIQUES I DE LES PRÀCTIQUES DEL CONREU DE LA GARNATXA BLANCA Agustí VillarroyaUnitat d’Assessorament Vitícola del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM)Correspondència: Agustí Villaroya. A/e: avi-llasera@hotmail.com.RESUMBreu descripció de les característiques ampelogràfiques i agronòmiques de la varietat garnatxa blanca i de les caracte-rístiques tècniques del seu conreu en les condicions de la Denominació d’Origen Terra Alta. Exposició dels resultats ob-tinguts en un assaig de sis anys realitzat pel Departament d’Agricultura, Ramade-ria, Pesca, Alimentació i Medi Natural a Batea. Aquest assaig compara els princi-pals paràmetres productius i qualitatius entre ceps procedents de quatre selec-cions massals realitzades per INCAVI a la Terra Alta.RESUMENBreve descripción de las caracterís-ticas ampelográficas y agronómicas de la variedad garnacha blanca, así como de las características de su cultivo en las condiciones de la Denominación de Origen Terra Alta. También se exponen los resultados obtenidos en un ensayo de seis años realizado por el Departa-mento de Agricultura, Ganadería, Pes-ca, Alimentación y Medio Natural en la localidad de Batea. En este ensayo se compara el comportamiento productivo y cualitativo de cepas procedentes de cuatro selecciones masales realizadas por INCAVI en la comarca Terra Alta.1.   INTRODUCCIÓLa garnatxa blanca ocupa a Catalu-nya una superfície de més de 1.700 ha1 repartides, preferentment, per les DO Terra Alta, Tarragona, Empordà i Alella, i en petites superfícies en la resta de les nou denominacions d’origen catalanes en les quals està autoritzada. 1.  generAlitAt De cAtAlunyA, Registre Vitivinícola de Catalunya (en línia). <www.gencat.cat/sac/> (con-sulta: 2 octubre 2011).18 Dossiers Agraris 15  · La varietat garnatxa blanca2.   CARACTERÍSTIQUES AMPELOGRÀFIQUESAquesta varietat originària de les zones limítrofes entre Catalunya i l’Aragó es caracteritza2 , 3 , 4  per:Vigor: entre mitjà i gran.Port: dreçat, que pot tombar-se en si-tuacions de gran vigor.Sarment: lleugerament estriat i de co-lor marró clar.Fulla: arrodonida, pentagonal i de co-lor verd clar i sense pilositat al revers.Raïm: mitjà, poc compacte i de pes mitjà, d’uns 300-350 g.Baia: rodona, de pell fina i de color verd clar que passa a daurat a la plena maduració. 3.   CARACTERÍSTIQUES FENOLÒGIQUESLa garnatxa blanca és una varietat de brotada lleugerament primerenca, ante-rior al macabeu, i de maduració mitja-na —segona quinzena de setembre a la Terra Alta.4.   SENSIBILITATSVarietat sensible a míldiu, excoriosi i en zones humides a la botritis,5  con-2.  l. AlquezAr Ariño, J. cAPDevilA viDAl i J. querAlt MitJAns (1991), El conreu de la vinya a Catalunya, Barcelona, Servei d’Extensió Agrària i Servei Agrari Caixa de Catalunya.3.  P. M. choMé Fuster (coord.) (2003), Variedades de vid: Registro de variedades comerciales, Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.4.  P. gAlet (1985), Precis d’ampelographie pratique, 5a ed., Montpeller, Impr. Déhan.5.  r. BoiDron, J. M. Boursiquot i J. P. DoAzAn (1995), Catalogue des variétés et clones de vigne cultivés en France, Le Grau du Roi, ENTAV.tràriament té un bon comportament res-pecte a l’oïdi. És lleugerament sensible a l’esbrima —deficient quallat de la flor—, encara que en menys intensitat que la garnatxa negra.5.   ADAPTACIÓ CLIMÀTICATé bona adaptació al clima mediter-rani d’influència marítima i de muntanya mitjana o baixa. La seva brotada lleuge-rament primerenca no aconsella ubicar-la en valls o indrets afectats freqüent-ment per les gelades de primavera. Té bona resistència a la secada, es desen-volupa bé i produeix amb regularitat en zones de pluviometria mitjana inferior als 450 mm.6.   AFINITAT I ADAPTACIÓ EDÀFIQUESTé, en general, bona afinitat amb la majoria de portaempelts; amb 140-Rug-gieri i 1103-Paulsen situats en terres fèr-tils, pot agafar un excés de vigor i incre-mentar el risc d’esbrima. El SO4 en terres fèrtils i frescals pot induir a un excés de producció en detriment de la qualitat. Contràriament, en terres primes pot pa-tir excessivament els efectes de la seca-da els anys d’escassa pluviometria. Amb el 110-Ricter té un bon comportament en tot tipus de sòl que tingui un mo-derat nivell de calç activa. La garnatxa blanca pot presentar durant els primers anys símptomes de carència de magne-si, especialment en vinyes regades.7. CARACTERÍSTIQUES I CONDICIONS DEL CONREUL’obtenció de resultats òptims en la producció i qualitat de la garnatxa blan-Dossiers Agraris 15  · La varietat garnatxa blanca 19ca requereix l’adopció de pràctiques de conreu que facilitin l’equilibri vegetatiu que permeti obtenir els paràmetres de qualitat desitjats per al tipus d’elaboració o de vi a obtenir.8.   MARCS DE PLANTACIÓHan de permetre una fàcil mecanit-zació integral, tot mantenint un vigor equilibrat que garanteixi un bon nivell productiu, bon estat sanitari i maduració apropiada al nivell de qualitat desitjat. Marcs massa amplis afavoreixen vigors excessius que poden dificultar la madu-ració, obligar a podes en verd més cos-toses o a retallades excessives de la ve-getació. Marcs estrets poden dificultar la mecanització, reduir el vigor o exposar molt la plantació als efectes de la seca-da —especialment en terres primes. Els marcs apropiats es poden situar entre els 2,60 m i els 2,80 m en l’amplada de la passada i entre 1,10 m i 1,20 m entre els ceps. 9. DISPOSICIÓ DE LA VEGETACIÓ I SISTEMA DE CONDUCCIÓTradicionalment, la garnatxa blan-ca s’havia conreat amb conducció en vas. Les exigències de la mecanització integral, la millora de la protecció fi-tosanitària i diverses variacions en les pràctiques de conreu han imposat pro-gressivament la conducció en emparrat. Actualment, les noves plantacions es dissenyen en conducció amb vegetació recollida, conducció en espatllera amb diversos nivells de fil (1 + 2) o (1 + 2 + 2), els nivells superiors de fils mòbils. L’alçària dels nivells de fil pot va-riar en funció del vigor de la plantació —aquest està condicionat per la fertilitat del sòl, portaempelt, utilització de reg... El primer nivell de fil se situa general-ment a 60-70 cm d’alçària, la distància entre els nivells superiors és d’uns 30-40 cm. Amb aquestes mesures i amb tres nivells de fil s’aconsegueix mantenir la vegetació vertical sense necessitat de re-tallades excessives fins i tot en les situa-cions de molt de vigor.10. TIPUS I CÀRREGA DE PODALa garnatxa blanca és una varietat amb suficient fertilitat per aplicar-li poda curta d’un màxim de dos borrons per brocada. En situacions de gran vigor i amb risc d’esbrima, es pot podar fins a un màxim de tres borrons per broca-da; aquesta pràctica comporta, però, un envelliment excessiu de les brocades i incrementa el risc de malalties de fus-ta en realitzar ferides de major diàmetre en la renovació de les brocades enve-llides prematurament. Les càrregues de poda poden oscil•lar entre els 30.000 i els 38.000 borrons teòrics per hectàrea, segons les característiques edafoclimàti-ques.11. PODA EN VERDLa poda en verd de la garnatxa blan-ca s’ha de regular en funció dels pos-sibles riscs fitopatològics (míldiu, oïdi i botritis) i la freqüència de la cremada del raïm per «cops de sòl», deshidrata-ció, pansiment o per aplicació de fitosa-nitaris (sofre en pols). En les situacions d’elevat risc de malalties fúngiques, a 20 Dossiers Agraris 15  · La varietat garnatxa blancapart de la supressió de rebrots i brots dobles «bessons», es podran suprimir els brots axil•lars inferiors i alguna fulla «pàmpol» de la base del sarment —per sota del raïm inferior. En situacions de risc de cremada dels raïms, no se su-primirà cap brot axil·lar ni pàmpol per sobre del raïm inferior.El despuntament o la retallada de la vegetació pot tenir per objecte afavorir el bon quallat del raïm; en aquest cas, es realitzaran immediatament abans d’inici de floració. Les retallades per millorar la localització dels tractaments als raïms (lluita contra la lobesia, la botritis o el míldiu, especialment entre la floració i la granada). El despuntament destinat a facilitar o millorar la mecanització és convenient que sigui el mínim possible i que sempre que sigui possible se substi-tueixi per un emparrat que reculli bé la vegetació.12. NUTRICIÓ I ADOBAMENTLa garnatxa blanca pot manifestar, es-pecialment durant els primers anys de la plantació, símptomes de mancança de magnesi.  En regadiu, i si les produc-cions són excessives, és indispensable garantir una bona nutrició de magnesi6 i potassi, especialment els primers anys de vida de la plantació. Les aportacions nitrogenades han de garantir un bon nivell de superfície foliar sense gene-rar un excés de vigor, que comportaria l’allargament del cicle vegetatiu, la so-breproducció i un major risc de patolo-gies fúngiques. 6.  P. torrès (1997), Le guide du savoir-faire en viti-culture, Tresserre, Université des Vins de Roussillon.13. PROTECCIÓ SANITÀRIAA causa de la relativa rusticitat de la garnatxa, les mesures preventives —es-porga en verd, bon equilibri entre vigor i producció...— poden ser suficients en situacions de risc petit o mitjà de Bo-trytis cinerea.La protecció contra la Lobesia botra-na pot ser indispensable en les zones de risc, i caldrà recórrer als insecticides convencionals autoritzats, a la lluita bio-lògica (Bacillus thuringiensis) o a les tècniques de confusió sexual.La lluita contra el míldiu (Plasmopara viticola) ha de realitzar-se mitjançant el seguiment dels avisos difosos pel Ser-vei de Sanitat Vegetal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimen-tació i Medi Natural (DAAM) de la zona.En la lluita contra l’oïdi (Uncinula necator) és indispensable garantir una bona protecció en els moments se-güents:— Abans que els brots tinguin 15-20 cm.— Al voltant de la floració.— Quan el gra tingui la grandària d’un pèsol.— En iniciar la verolada.Aquesta protecció es realitzarà pre-veient un mínim de dos o tres tracta-ments amb sofre en pols, que poden combinar-se amb un o dos tractaments amb productes antioïdis sistèmics o es-pecífics.En la lluita contra l’excoriosi (Pho-mopsis viticola), a la qual la garnatxa blanca és sensible, és necessària una bona protecció amb dos tractaments Dossiers Agraris 15  · La varietat garnatxa blanca 21amb els fungicides indicats per aquesta malaltia, que continguin mancozeb, me-tiram, propineb, fosetil Al, etc., com a principis actius en les seves fórmules, en els estats fenològics D i E.7  En la lluita o protecció d’altres patolo-gies es realitzaran tractaments o protec-cions generals pròpies d’una varietat de mitjana o escassa sensibilitat.14. MADURACIÓ I MOMENT DE RECOL•LECCIÓLa garnatxa blanca es caracteritza per un contingut de glúcids elevat (glucosa-fructosa) que es tradueix en un grau pro-bable elevat —generalment, entre 12,5° i 14° a la Terra Alta— i per una acidesa total moderada o baixa de 2,5 a 3,5 g/l en àcid sulfúric; els pH són generalment elevats, entre 3,3 i 3,5. Les característi-ques descrites fan que sigui necessària una elecció molt acurada del moment de recol•lecció segons el tipus de vi a ela-borar amb «maduració tecnològica». 7.  n. MAgAlhàes (2008), Tratado de viticultura: A vi-deira, a vinha e o terroir, Lisboa, Chaves Ferreira.La recol•lecció en plena maduració pot ser apropiada per a l’elaboració de vins «potents» que poden donar excel•lents blancs per a criança en fusta o per a elaboracions especials —maceracions pel•liculars—, però pot tenir una graduació excessiva i una acidesa insuficient per obtenir vins joves. Per a l’obtenció de vins lleugers, amb aromes i suficient frescor de pa-ladar, pot ser indispensable una ve-rema anticipada quan els paràmetres de l’acidesa i el grau encara no hagin completat la seva evolució. Referent a la forma de recol•lecció, la garnatxa blanca es cull molt bé mecànicament. Per a l’obtenció de vins joves frescos i amb baix nivell d’oxidació, pot ser interessant la ve-rema nocturna, el transport ràpid al celler, el transport refrigerat o amb atmosfera controlada i una absoluta higiene de les màquines veremado-res i de tot el material de transport.22 Dossiers Agraris 15  · La varietat garnatxa blanca15.   ANNEX: COMPORTAMENT AGRONÒMIC DE SELECCIONS MASSALS DE GARNATXA BLANCA A LA TERRA ALTA8 Resum de l’assaig comparatiu de comportament agronòmic de quatre seleccions massals de garnatxa blanca. Les característiques de l’assaig i els principals resultats són exposats en les taules i i ii.Taula i. Característiques de l’assaigRealització de l’assaig DAAMParticipantsOficina comarcal DAAM (Terra Alta)Unitat Assessorament Vitícola DAAMINCAVI (EVE-Reus)Grup Viticultors SEGE - BateaDurada assaig 1996-2004Ubicació Localitzat a Batea (Terra Alta)Altitud 406 metres sobre el nivell del marCaracterístiques edàfiques de la parcel•laTextura sòl FrancaCalç activa 12,6 %pH 8,84Matèria orgànica 0,46 %Disseny de la plantacióPortaempelt 140 RuggMarc de plantació 2,50 × 1,20 mTipus de poda RoyatBorrons/ha 34.000 b/haDisseny de l’assaigSeleccions assajades (seleccions INCAVI) 4Procedència seleccions Terra Alta i Ribera d’EbreDisseny estadísticTipus Blocs a l’atzar (3 blocs i 2 observacions bloc)Parcel•la elemental / Total ceps controlats tesi 5/30 cepsTest comparació i nivell probabilitats Newman-Keuls i 0,958.  Resultats presentats en la xerrada realitzada per Agustí Villarroya sota el títol «La garnatxa blanca varietat representativa de la Terra Alta», en la jornada organitzada per la ICEA, l’URV i el DAAM, a Bot, el juliol de 2010.Dossiers Agraris 15  · La varietat garnatxa blanca 23Taula ii. Resultats, mitjana de 1998 a 2004SeleccionsProducció Graduació Acidesa T. Pes M raïm Esbrimakg /ha % °Ap % g/l AS % g/raïm % 0-3* %NGR 15.157   b 100 11,7 a 100,0 3,70 b 100,0 301 a 100,0 0,61 a 100,0VRD 16.879 ab 111 12,0 a 103,0 3,54 b 95,0 333 a 110,5 0,50 a 81,8VRM 18.143   a 119 11,7 a 100,0 3,93 a 106,0 329 a 109,2 0,33 a 54,5BLC 18.860   a 124 11,6 a 99,1 3.63 b 98,2 371 b 122,9 0,56 a 91,0mds (95)CV %2.039,2327,470,4819,5000,17611,07032,5322,650,50193,160* 0 = raïm compacte; 3 = raïm completament esbrimat.Lletres diferents en les columnes indiquen diferències significatives per al test de Newman-Keuls amb el 95 % de possibilitats. Les lletres ab signifiquen que no es diferencien estadísticament dels resultats que tenen la lletra a ni dels que tenen la lletra b a la mateixa columna.

Característiques agronòmiques i de les pràctiques del conreu de la garnatxa blanca

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Dossiers Agraris 15  · La varietat garnatxa blanca 17
(setembre de 2013), p. 17-23
DOI: 10.2436/20.1503.02.33
CARACTERÍSTIQUES AGRONÒMIQUES I DE LES PRÀCTIQUES 
DEL CONREU DE LA GARNATXA BLANCA 
Agustí Villarroya
Unitat d’Assessorament Vitícola del Departament d’Agricultura, Ramaderia, 
Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM)
Correspondència: Agustí Villaroya. A/e: avi-
llasera@hotmail.com.
RESUM
Breu descripció de les característiques 
ampelogràfiques i agronòmiques de la 
varietat garnatxa blanca i de les caracte-
rístiques tècniques del seu conreu en les 
condicions de la Denominació d’Origen 
Terra Alta. Exposició dels resultats ob-
tinguts en un assaig de sis anys realitzat 
pel Departament d’Agricultura, Ramade-
ria, Pesca, Alimentació i Medi Natural a 
Batea. Aquest assaig compara els princi-
pals paràmetres productius i qualitatius 
entre ceps procedents de quatre selec-
cions massals realitzades per INCAVI a 
la Terra Alta.
RESUMEN
Breve descripción de las caracterís-
ticas ampelográficas y agronómicas de 
la variedad garnacha blanca, así como 
de las características de su cultivo en 
las condiciones de la Denominación de 
Origen Terra Alta. También se exponen 
los resultados obtenidos en un ensayo 
de seis años realizado por el Departa-
mento de Agricultura, Ganadería, Pes-
ca, Alimentación y Medio Natural en la 
localidad de Batea. En este ensayo se 
compara el comportamiento productivo 
y cualitativo de cepas procedentes de 
cuatro selecciones masales realizadas 
por INCAVI en la comarca Terra Alta.
1.   INTRODUCCIÓ
La garnatxa blanca ocupa a Catalu-
nya una superfície de més de 1.700 ha1 
repartides, preferentment, per les DO 
Terra Alta, Tarragona, Empordà i Alella, 
i en petites superfícies en la resta de les 
nou denominacions d’origen catalanes 
en les quals està autoritzada.
 
1.  generAlitAt De cAtAlunyA, Registre Vitivinícola de 
Catalunya (en línia). <www.gencat.cat/sac/> (con-
sulta: 2 octubre 2011).
18 Dossiers Agraris 15  · La varietat garnatxa blanca
2.   CARACTERÍSTIQUES 
AMPELOGRÀFIQUES
Aquesta varietat originària de 
les zones limítrofes entre Catalunya i 
l’Aragó es caracteritza2 , 3 , 4  per:
Vigor: entre mitjà i gran.
Port: dreçat, que pot tombar-se en si-
tuacions de gran vigor.
Sarment: lleugerament estriat i de co-
lor marró clar.
Fulla: arrodonida, pentagonal i de co-
lor verd clar i sense pilositat al revers.
Raïm: mitjà, poc compacte i de pes 
mitjà, d’uns 300-350 g.
Baia: rodona, de pell fina i de color 
verd clar que passa a daurat a la plena 
maduració. 
3.   CARACTERÍSTIQUES 
FENOLÒGIQUES
La garnatxa blanca és una varietat de 
brotada lleugerament primerenca, ante-
rior al macabeu, i de maduració mitja-
na —segona quinzena de setembre a la 
Terra Alta.
4.   SENSIBILITATS
Varietat sensible a míldiu, excoriosi i 
en zones humides a la botritis,5  con-
2.  l. AlquezAr Ariño, J. cAPDevilA viDAl i J. querAlt 
MitJAns (1991), El conreu de la vinya a Catalunya, 
Barcelona, Servei d’Extensió Agrària i Servei Agrari 
Caixa de Catalunya.
3.  P. M. choMé Fuster (coord.) (2003), Variedades 
de vid: Registro de variedades comerciales, Madrid, 
Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.
4.  P. gAlet (1985), Precis d’ampelographie pratique, 
5a ed., Montpeller, Impr. Déhan.
5.  r. BoiDron, J. M. Boursiquot i J. P. DoAzAn (1995), 
Catalogue des variétés et clones de vigne cultivés en 
France, Le Grau du Roi, ENTAV.
tràriament té un bon comportament res-
pecte a l’oïdi. És lleugerament sensible a 
l’esbrima —deficient quallat de la flor—, 
encara que en menys intensitat que la 
garnatxa negra.
5.   ADAPTACIÓ CLIMÀTICA
Té bona adaptació al clima mediter-
rani d’influència marítima i de muntanya 
mitjana o baixa. La seva brotada lleuge-
rament primerenca no aconsella ubicar-
la en valls o indrets afectats freqüent-
ment per les gelades de primavera. Té 
bona resistència a la secada, es desen-
volupa bé i produeix amb regularitat en 
zones de pluviometria mitjana inferior 
als 450 mm.
6.   AFINITAT I ADAPTACIÓ 
EDÀFIQUES
Té, en general, bona afinitat amb la 
majoria de portaempelts; amb 140-Rug-
gieri i 1103-Paulsen situats en terres fèr-
tils, pot agafar un excés de vigor i incre-
mentar el risc d’esbrima. El SO4 en terres 
fèrtils i frescals pot induir a un excés de 
producció en detriment de la qualitat. 
Contràriament, en terres primes pot pa-
tir excessivament els efectes de la seca-
da els anys d’escassa pluviometria. Amb 
el 110-Ricter té un bon comportament 
en tot tipus de sòl que tingui un mo-
derat nivell de calç activa. La garnatxa 
blanca pot presentar durant els primers 
anys símptomes de carència de magne-
si, especialment en vinyes regades.
7. CARACTERÍSTIQUES I 
CONDICIONS DEL CONREU
L’obtenció de resultats òptims en la 
producció i qualitat de la garnatxa blan-
Dossiers Agraris 15  · La varietat garnatxa blanca 19
ca requereix l’adopció de pràctiques de 
conreu que facilitin l’equilibri vegetatiu 
que permeti obtenir els paràmetres de 
qualitat desitjats per al tipus d’elaboració 
o de vi a obtenir.
8.   MARCS DE PLANTACIÓ
Han de permetre una fàcil mecanit-
zació integral, tot mantenint un vigor 
equilibrat que garanteixi un bon nivell 
productiu, bon estat sanitari i maduració 
apropiada al nivell de qualitat desitjat. 
Marcs massa amplis afavoreixen vigors 
excessius que poden dificultar la madu-
ració, obligar a podes en verd més cos-
toses o a retallades excessives de la ve-
getació. Marcs estrets poden dificultar la 
mecanització, reduir el vigor o exposar 
molt la plantació als efectes de la seca-
da —especialment en terres primes. Els 
marcs apropiats es poden situar entre 
els 2,60 m i els 2,80 m en l’amplada de 
la passada i entre 1,10 m i 1,20 m entre 
els ceps. 
9. DISPOSICIÓ DE LA VEGETACIÓ 
I SISTEMA DE CONDUCCIÓ
Tradicionalment, la garnatxa blan-
ca s’havia conreat amb conducció en 
vas. Les exigències de la mecanització 
integral, la millora de la protecció fi-
tosanitària i diverses variacions en les 
pràctiques de conreu han imposat pro-
gressivament la conducció en emparrat. 
Actualment, les noves plantacions es 
dissenyen en conducció amb vegetació 
recollida, conducció en espatllera amb 
diversos nivells de fil (1 + 2) o (1 + 2 + 2), 
els nivells superiors de fils mòbils. 
L’alçària dels nivells de fil pot va-
riar en funció del vigor de la plantació 
—aquest està condicionat per la fertilitat 
del sòl, portaempelt, utilització de reg... 
El primer nivell de fil se situa general-
ment a 60-70 cm d’alçària, la distància 
entre els nivells superiors és d’uns 30-40 
cm. Amb aquestes mesures i amb tres 
nivells de fil s’aconsegueix mantenir la 
vegetació vertical sense necessitat de re-
tallades excessives fins i tot en les situa-
cions de molt de vigor.
10. TIPUS I CÀRREGA DE PODA
La garnatxa blanca és una varietat 
amb suficient fertilitat per aplicar-li poda 
curta d’un màxim de dos borrons per 
brocada. En situacions de gran vigor i 
amb risc d’esbrima, es pot podar fins 
a un màxim de tres borrons per broca-
da; aquesta pràctica comporta, però, un 
envelliment excessiu de les brocades i 
incrementa el risc de malalties de fus-
ta en realitzar ferides de major diàmetre 
en la renovació de les brocades enve-
llides prematurament. Les càrregues de 
poda poden oscil•lar entre els 30.000 i 
els 38.000 borrons teòrics per hectàrea, 
segons les característiques edafoclimàti-
ques.
11. PODA EN VERD
La poda en verd de la garnatxa blan-
ca s’ha de regular en funció dels pos-
sibles riscs fitopatològics (míldiu, oïdi i 
botritis) i la freqüència de la cremada 
del raïm per «cops de sòl», deshidrata-
ció, pansiment o per aplicació de fitosa-
nitaris (sofre en pols). En les situacions 
d’elevat risc de malalties fúngiques, a 
20 Dossiers Agraris 15  · La varietat garnatxa blanca
part de la supressió de rebrots i brots 
dobles «bessons», es podran suprimir 
els brots axil•lars inferiors i alguna fulla 
«pàmpol» de la base del sarment —per 
sota del raïm inferior. En situacions de 
risc de cremada dels raïms, no se su-
primirà cap brot axil·lar ni pàmpol per 
sobre del raïm inferior.
El despuntament o la retallada de la 
vegetació pot tenir per objecte afavorir 
el bon quallat del raïm; en aquest cas, es 
realitzaran immediatament abans d’inici 
de floració. Les retallades per millorar 
la localització dels tractaments als raïms 
(lluita contra la lobesia, la botritis o el 
míldiu, especialment entre la floració i 
la granada). El despuntament destinat 
a facilitar o millorar la mecanització és 
convenient que sigui el mínim possible i 
que sempre que sigui possible se substi-
tueixi per un emparrat que reculli bé la 
vegetació.
12. NUTRICIÓ I ADOBAMENT
La garnatxa blanca pot manifestar, es-
pecialment durant els primers anys de la 
plantació, símptomes de mancança de 
magnesi.  En regadiu, i si les produc-
cions són excessives, és indispensable 
garantir una bona nutrició de magnesi6 
i potassi, especialment els primers anys 
de vida de la plantació. Les aportacions 
nitrogenades han de garantir un bon 
nivell de superfície foliar sense gene-
rar un excés de vigor, que comportaria 
l’allargament del cicle vegetatiu, la so-
breproducció i un major risc de patolo-
gies fúngiques. 
6.  P. torrès (1997), Le guide du savoir-faire en viti-
culture, Tresserre, Université des Vins de Roussillon.
13. PROTECCIÓ SANITÀRIA
A causa de la relativa rusticitat de la 
garnatxa, les mesures preventives —es-
porga en verd, bon equilibri entre vigor 
i producció...— poden ser suficients en 
situacions de risc petit o mitjà de Bo-
trytis cinerea.
La protecció contra la Lobesia botra-
na pot ser indispensable en les zones 
de risc, i caldrà recórrer als insecticides 
convencionals autoritzats, a la lluita bio-
lògica (Bacillus thuringiensis) o a les 
tècniques de confusió sexual.
La lluita contra el míldiu (Plasmopara 
viticola) ha de realitzar-se mitjançant el 
seguiment dels avisos difosos pel Ser-
vei de Sanitat Vegetal del Departament 
d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimen-
tació i Medi Natural (DAAM) de la zona.
En la lluita contra l’oïdi (Uncinula 
necator) és indispensable garantir una 
bona protecció en els moments se-
güents:
— Abans que els brots tinguin 15-20 cm.
— Al voltant de la floració.
— Quan el gra tingui la grandària 
d’un pèsol.
— En iniciar la verolada.
Aquesta protecció es realitzarà pre-
veient un mínim de dos o tres tracta-
ments amb sofre en pols, que poden 
combinar-se amb un o dos tractaments 
amb productes antioïdis sistèmics o es-
pecífics.
En la lluita contra l’excoriosi (Pho-
mopsis viticola), a la qual la garnatxa 
blanca és sensible, és necessària una 
bona protecció amb dos tractaments 
Dossiers Agraris 15  · La varietat garnatxa blanca 21
amb els fungicides indicats per aquesta 
malaltia, que continguin mancozeb, me-
tiram, propineb, fosetil Al, etc., com a 
principis actius en les seves fórmules, en 
els estats fenològics D i E.7  
En la lluita o protecció d’altres patolo-
gies es realitzaran tractaments o protec-
cions generals pròpies d’una varietat de 
mitjana o escassa sensibilitat.
14. MADURACIÓ I MOMENT 
DE RECOL•LECCIÓ
La garnatxa blanca es caracteritza per 
un contingut de glúcids elevat (glucosa-
fructosa) que es tradueix en un grau pro-
bable elevat —generalment, entre 12,5° 
i 14° a la Terra Alta— i per una acidesa 
total moderada o baixa de 2,5 a 3,5 g/l 
en àcid sulfúric; els pH són generalment 
elevats, entre 3,3 i 3,5. Les característi-
ques descrites fan que sigui necessària 
una elecció molt acurada del moment 
de recol•lecció segons el tipus de vi a ela-
borar amb «maduració tecnològica». 
7.  n. MAgAlhàes (2008), Tratado de viticultura: A vi-
deira, a vinha e o terroir, Lisboa, Chaves Ferreira.
La recol•lecció en plena maduració 
pot ser apropiada per a l’elaboració 
de vins «potents» que poden donar 
excel•lents blancs per a criança en 
fusta o per a elaboracions especials 
—maceracions pel•liculars—, però 
pot tenir una graduació excessiva i 
una acidesa insuficient per obtenir 
vins joves. 
Per a l’obtenció de vins lleugers, 
amb aromes i suficient frescor de pa-
ladar, pot ser indispensable una ve-
rema anticipada quan els paràmetres 
de l’acidesa i el grau encara no hagin 
completat la seva evolució. 
Referent a la forma de recol•lecció, 
la garnatxa blanca es cull molt bé 
mecànicament. Per a l’obtenció de 
vins joves frescos i amb baix nivell 
d’oxidació, pot ser interessant la ve-
rema nocturna, el transport ràpid al 
celler, el transport refrigerat o amb 
atmosfera controlada i una absoluta 
higiene de les màquines veremado-
res i de tot el material de transport.
22 Dossiers Agraris 15  · La varietat garnatxa blanca
15.   ANNEX: COMPORTAMENT AGRONÒMIC DE SELECCIONS MASSALS DE 
GARNATXA BLANCA A LA TERRA ALTA8 
Resum de l’assaig comparatiu de comportament agronòmic de quatre seleccions 
massals de garnatxa blanca. Les característiques de l’assaig i els principals resultats 
són exposats en les taules i i ii.
Taula i. Característiques de l’assaig
Realització de l’assaig DAAM
Participants
Oficina comarcal DAAM (Terra Alta)
Unitat Assessorament Vitícola DAAM
INCAVI (EVE-Reus)
Grup Viticultors SEGE - Batea
Durada assaig 1996-2004
Ubicació Localitzat a Batea (Terra Alta)
Altitud 406 metres sobre el nivell del mar
Característiques edàfiques de la parcel•la
Textura sòl Franca
Calç activa 12,6 %
pH 8,84
Matèria orgànica 0,46 %
Disseny de la plantació
Portaempelt 140 Rugg
Marc de plantació 2,50 × 1,20 m
Tipus de poda Royat
Borrons/ha 34.000 b/ha
Disseny de l’assaig
Seleccions assajades (seleccions INCAVI) 4
Procedència seleccions Terra Alta i Ribera d’Ebre
Disseny estadístic
Tipus Blocs a l’atzar (3 blocs i 2 observacions bloc)
Parcel•la elemental / Total ceps controlats tesi 5/30 ceps
Test comparació i nivell probabilitats Newman-Keuls i 0,95
8.  Resultats presentats en la xerrada realitzada per Agustí Villarroya sota el títol «La garnatxa blanca varietat 
representativa de la Terra Alta», en la jornada organitzada per la ICEA, l’URV i el DAAM, a Bot, el juliol de 2010.
Dossiers Agraris 15  · La varietat garnatxa blanca 23
Taula ii. Resultats, mitjana de 1998 a 2004
Seleccions
Producció Graduació Acidesa T. Pes M raïm Esbrima
kg /ha % °Ap % g/l AS % g/raïm % 0-3* %
NGR 15.157   b 100 11,7 a 100,0 3,70 b 100,0 301 a 100,0 0,61 a 100,0
VRD 16.879 ab 111 12,0 a 103,0 3,54 b 95,0 333 a 110,5 0,50 a 81,8
VRM 18.143   a 119 11,7 a 100,0 3,93 a 106,0 329 a 109,2 0,33 a 54,5
BLC 18.860   a 124 11,6 a 99,1 3.63 b 98,2 371 b 122,9 0,56 a 91,0
mds (95)
CV %
2.039,23
27,47
0,481
9,500
0,176
11,070
32,53
22,65
0,501
93,160
* 0 = raïm compacte; 3 = raïm completament esbrimat.
Lletres diferents en les columnes indiquen diferències significatives per al test de Newman-Keuls 
amb el 95 % de possibilitats. Les lletres ab signifiquen que no es diferencien estadísticament dels 
resultats que tenen la lletra a ni dels que tenen la lletra b a la mateixa columna.


http://revistes.iec.cat/index.php/DA/article/download/78878/135142

Característiques agronòmiques i de les pràctiques del conreu de la garnatxa blanca

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert