All-cause mortality in the cohorts of the Spanish AIDS Research Network (RIS) compared with the general population: 1997Ł2010

Abstract Background: Combination antiretroviral therapy (cART) has produced significant changes in mortality of HIVinfected persons. Our objective was to estimate mortality rates, standardized mortality ratios and excess mortality rates of cohorts of the AIDS Research Network (RIS) (CoRIS-MD and CoRIS) compared to the general population. Methods: We analysed data of CoRIS-MD and CoRIS cohorts from 1997 to 2010. We calculated: (i) all-cause mortality rates, (ii) standardized mortality ratio (SMR) and (iii) excess mortality rates for both cohort for 100 personyears (py) of follow-up, comparing all-cause mortality with that of the general population of similar age and gender. Results: Between 1997 and 2010, 8,214 HIV positive subjects were included, 2,453 (29.9%) in CoRIS-MD and 5,761 (70.1%) in CoRIS and 294 deaths were registered. All-cause mortality rate was 1.02 (95% CI 0.91-1.15) per 100 py, SMR was 6.8 (95% CI 5.9-7.9) and excess mortality rate was 0.8 (95% CI 0.7-0.9) per 100 py. Mortality was higher in patients with AIDS, hepatitis C virus (HCV) co-infection, and those from CoRIS-MD cohort (1997. Conclusion: Mortality among HIV-positive persons remains higher than that of the general population of similar age and sex, with significant differences depending on the history of AIDS or HCV coinfection

Canvis a l’epidemiologia de Klebsiella pneumoniae productora de β-lactamasa d’espectre estès.

Klebsiella pneumoniae productora de β-lactamasa d’espectre estès (KpBLEE) s’ha associat tradicionalment amb infeccions relacionades amb l’assistència sanitària i amb brots hospitalaris. Aquest microorganisme ha experimentat un gran canvi en el tipus de β-lactamasa que vehiculitza: fins al final de la dècada dels 90 les soques KpBLEE eren portadores dels enzims SHV i TEM i eren, principalment, d’origen hospitalari i a l’inici del segle XXI emergeixen els enzims CTX-M que provoquen que l’epidemiologia variï ràpidament i es constata l’enzim CTX-M-15 com el més prevalent. Els brots nosocomials per KpBLEE productora deCTX-M-15 presenten unes característiques diferents dels causats per soques productores de SHV o TEM: es distribueixen àmpliament per les diferents unitats d’un hospital, la mortalitat és més baixa i són freqüentment policlonals. A la nostra epidemiologia local ens va sorprendre que alguns pacients amb infeccions per KpBLEE diagnosticades a l’hospital eren definides com a comunitàries per l’absència de factors de risc associats amb l’atenció sanitària. Probablement, existeixin reservoris d’aquest patogen fora de l’hospital. Sabem que existeix una continuïtat entre l’àmbit hospitalari i el comunitari, de tal manera que els microorganismes poden procedir d’un d’aquests àmbits i disseminar-se a l’altre. Per tant, la hipòtesi del treball és que KpBLEE ha passat de ser un patogen exclusivament nosocomial a ser un patogen que també es troba a la comunitat, especialment a soques productores de CTX-M-15. L’estudi s’ha dut a terme a l’Hospital Universitari Mútua Terrassa, Barcelona, hospital amb 400 llits amb una mitjana anual de 97.524 estades i els seus 9 centres d’assistència primària (CAPs) que atenen a una població d’uns 350.000 habitants. En el primer article s’han estudiat les infeccions del tracte urinari per KpBLEE diagnosticades als CAPs en el període 2010- 2014. La prevalença de les ITU d’origen comunitari (ITU-Co) per KpBLEE va augmentar d’un 2,4% al 2010 al 10,3% el 2014 (p=0,01), mentre que les causades per K. pneumoniae no productora de BLEE van restar estables (7,5% el 2010 i 8,5% el 2014; P=0.08). Els factors de risc associats a ITU-Co degudes a KpBLEE van ser l’exposició a les cefalosporines i el ser resident d’un centre sociosanitari o residència. Quasi 2/3 dels casos van ser d’origen estrictament comunitari. Els enzims CTX-M-15 van ser els més freqüents. En el segon article es va realitzar un estudi prospectiu de cohorts durant l’any 2015 a l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa. Es van incloure tots els pacients adults nous consecutius amb aïllament de KpBLEE a qualsevol mostra clínica obtinguda per pràctica de rutina clínica. Els pacients amb antecedents d’infecció / colonització prèvia per KpBLEE i els pacients ingressats a la Unitat de Cures Intensives van ser exclosos . Es van identificar 60 casos consecutius i no es va detectar cap cas de transmissió creuada. Les infeccions o colonitzacions es van classificar com a adquirides a l’hospital (52%), relacionades amb l’assistència (40%) i adquirides a la comunitat (8%). Es va detectar una elevada diversitat genètica. Mitjançant rep-PCR les 60 soques es van classificar en 36 patrons i per MLST es van identificar 16 seqüenciotips. En el 96,7% de les soques la β-lactamasa d’espectre estès va ser CTX-M-15. Els dos estudis presentats han permès aclarir part de l’epidemiologia de la KpBLEE al nostre àmbit. Per una banda hem identificat infeccions d’origen veritablement comunitari i per l’altra hem constatat una gran diversitat genètica entre les soques aïllades a nivell nosocomial sense poder demostrar transmissió creuada. Aquestes dades ens podran ajudar, tant, a la racionalització de les polítiques de control d’infecció durant l’ingrés hospitalari, valorant en quins pacients amb KpBLEE i a quines àrees de l’hospital caldria realitzar precaucions de contacte o seria suficient amb precaucions estàndard, així com també ajudar a realitzar el disseny dels tractaments empírics en funció dels factors de risc de KpBLEE per tal d’optimitzar l’ús d’antibiòtics