The Florentine Army in the Age of the Companies of Adventure

Aquest article explora el reclutament i composició de l'exèrcit florentí al segle XIV. Subratlla la importància de l'ús de tropes natives i de la continuïtat del servei entre els mercenaris, en una era associada a les companyies " lliures" de mercenaris i al caos organitzatiu. L' exèrcit florentí va ser, en contrast amb la literatura actual, no una entitat temporal i creada ad hoc per a un moment concret, sinó el producte d'una acurada preparació i coordinació.Este artículo explora el reclutamiento y composición del ejército florentino en el siglo XIV. Subraya la importancia del uso de tropas nativas y de la continuidad del servicio entre los mercenarios, en una era asociada a las compañías "libres" de mercenarios y al caos organizativo. El ejército florentino fue, en contraste con la literatura actual, no uno entidad temporal y creado ad hoc para un momento concreto, sino el producto de una cuidadosa preparación y coordinación.The essay explores the recruitment and composition of the Florentine army in the fourteenth century. lt stresses the importance of native troops and continuity of service among mercenaries in an era associated with free companies and organizational chaos. The Florentine army was, in contrast to the current literature, not an ad hoc and temporary entity but the product of careful consideration and coordination

L'exercit de Florència al temps de les companyies de mercenaris

The essay explores the recruitment and composition of the Florentine army in the fourteenth century. lt stresses the importance of native troops and continuity of service among mercenaries in an era associated with free companies and organizational chaos. The Florentine army was, in contrast to the current literature, not an ad hoc and temporary entity but the product of careful consideration and coordination.Este artículo explora el reclutamiento y composición del ejército florentino en el siglo XIV. Subraya la importancia del uso de tropas nativas y de la continuidad del servicio entre los mercenarios, en una era asociada a las compañías "libres" de mercenarios y al caos organizativo. El ejército florentino fue, en contraste con la literatura actual, no uno entidad temporal y creado ad hoc para un momento concreto, sino el producto de una cuidadosa preparación y coordinación.Aquest article explora el reclutament i composició de l'exèrcit florentí al segle XIV. Subratlla la importància de l'ús de tropes natives i de la continuïtat del servei entre els mercenaris, en una era associada a les companyies " lliures" de mercenaris i al caos organitzatiu. L' exèrcit florentí va ser, en contrast amb la literatura actual, no una entitat temporal i creada ad hoc per a un moment concret, sinó el producte d'una acurada preparació i coordinació

Niccolò Acciaiuoli, Boccaccio e la Certosa del Galluzzo. Politica, religione ed economia nell’Italia del Trecento

Niccolò Acciaiuoli (1310-1365), rampollo di una potente famiglia fiorentina di uomini d’affari (e poi di alti prelati), amico di gioventù di Giovanni Boccaccio, fu Gran Siniscalco del regno di Napoli. Durante il regno di Giovanna d’Angiò, fu al centro di una rete politico-diplomatica e culturale di respiro italiano se non addirittura mediterraneo. Tuttavia, la notorietà del personaggio, più che alla sua straordinaria carriera di mercante e di spregiudicato tessitore di alleanze internazionali, è certamente legata alla fondazione di un immenso monastero certosino, costruito nei pressi del borgo del Galluzzo. La Certosa, nella cui cripta diversi esponenti della consorteria vennero seppelliti in sontuosi e raffinatissimi sepolcri, sarebbe rimasta sotto il patronato degli Acciaiuoli per secoli. Come affermò proprio Boccaccio, «cercare con edifici perpetua fama» era stato uno degli obiettivi ultimi di messer Niccolò