Seguretat cardiovascular dels nous antidiabètics no insulínics

Antidiabètics; Risc cardiovascular; SeguretatAntidiabéticos; Riesgo cardiovascular; SeguridadAntidiabetic drugs; Cardiovascular risk; SecurityEstudis recents mostren un canvi en el perfil d’utilització d’antidiabètics no insulínics (ADNI), que desplacen la utilització de sulfonilurees cap a les famílies d’ADNI comercialitzades més recentment (inhibidors de la dipeptidil peptidasa-4 [iDPP4], els anàlegs de les incretines [aGLP1] i els inhibidors del cotransportador de sodi-glucosa tipus 2 [iSGLT2]), i una intensificació de tractaments sense observar-se millores en el control glucèmic. Les agències reguladores, arran d’una metanàlisi que mostrava un increment del risc d’infart de miocardi amb l’ús de rosiglitazona, exigeixen que els nous ADNI comercialitzats mostrin que no tenen un risc cardiovascular superior respecte a placebo. Els estudis de seguretat cardiovascular publicats dels iDPP4 (sitagliptina, saxagliptina, alogliptina i linagliptina), dels aGLP1 (exenatida setmanal, lixisenatida i semaglutida) i dels iSGLT2 (dapagliflozina) han mostrat que no incrementen els esdeveniments cardiovasculars respecte al placebo en la variable combinada de mortalitat cardiovascular, ictus i infart agut de miocardi no mortal (en algun estudi també s’inclou l’hospitalització per angina inestable). D’altra banda, en els aGLP1 (liraglutida i albiglutida) i en els iSGLT2 (empagliflozina i canagliflozina), no només van mostrar que no incrementaven el risc cardiovascular, sinó que s’observava una millora modesta en la variable combinada, tot i que els resultats són inconsistents quan s’analitzen les variables per separat. És necessari la realització de nous estudis amb dissenys específics que permetin confirmar aquest possible benefici. A més, també està per establir el perfil de seguretat a llarg termini d’aquests fàrmacs

Effect of viral storm in patients admitted to intensive care units with severe COVID-19 in Spain: a multicentre, prospective, cohort study

Background: The contribution of the virus to the pathogenesis of severe COVID-19 is still unclear. We aimed to evaluate associations between viral RNA load in plasma and host response, complications, and deaths in critically ill patients with COVID-19. Methods: We did a prospective cohort study across 23 hospitals in Spain. We included patients aged 18 years or older with laboratory-confirmed SARS-CoV-2 infection who were admitted to an intensive care unit between March 16, 2020, and Feb 27, 2021. RNA of the SARS-CoV-2 nucleocapsid region 1 (N1) was quantified in plasma samples collected from patients in the first 48 h following admission, using digital PCR. Patients were grouped on the basis of N1 quantity: VIR-N1-Zero ([removed]2747 N1 copies per mL). The primary outcome was all-cause death within 90 days after admission. We evaluated odds ratios (ORs) for the primary outcome between groups using a logistic regression analysis. Findings: 1068 patients met the inclusion criteria, of whom 117 had insufficient plasma samples and 115 had key information missing. 836 patients were included in the analysis, of whom 403 (48%) were in the VIR-N1-Low group, 283 (34%) were in the VIR-N1-Storm group, and 150 (18%) were in the VIR-N1-Zero group. Overall, patients in the VIR-N1-Storm group had the most severe disease: 266 (94%) of 283 patients received invasive mechanical ventilation (IMV), 116 (41%) developed acute kidney injury, 180 (65%) had secondary infections, and 148 (52%) died within 90 days. Patients in the VIR-N1-Zero group had the least severe disease: 81 (54%) of 150 received IMV, 34 (23%) developed acute kidney injury, 47 (32%) had secondary infections, and 26 (17%) died within 90 days (OR for death 0·30, 95% CI 0·16–0·55; p<0·0001, compared with the VIR-N1-Storm group). 106 (26%) of 403 patients in the VIR-N1-Low group died within 90 days (OR for death 0·39, 95% CI 0·26–0·57; p[removed]11 página

Seguretat cardiovascular dels nous antidiabètics no insulínics

Antidiabètics; Risc cardiovascular; SeguretatAntidiabéticos; Riesgo cardiovascular; SeguridadAntidiabetic drugs; Cardiovascular risk; SecurityEstudis recents mostren un canvi en el perfil d’utilització d’antidiabètics no insulínics (ADNI), que desplacen la utilització de sulfonilurees cap a les famílies d’ADNI comercialitzades més recentment (inhibidors de la dipeptidil peptidasa-4 [iDPP4], els anàlegs de les incretines [aGLP1] i els inhibidors del cotransportador de sodi-glucosa tipus 2 [iSGLT2]), i una intensificació de tractaments sense observar-se millores en el control glucèmic. Les agències reguladores, arran d’una metanàlisi que mostrava un increment del risc d’infart de miocardi amb l’ús de rosiglitazona, exigeixen que els nous ADNI comercialitzats mostrin que no tenen un risc cardiovascular superior respecte a placebo. Els estudis de seguretat cardiovascular publicats dels iDPP4 (sitagliptina, saxagliptina, alogliptina i linagliptina), dels aGLP1 (exenatida setmanal, lixisenatida i semaglutida) i dels iSGLT2 (dapagliflozina) han mostrat que no incrementen els esdeveniments cardiovasculars respecte al placebo en la variable combinada de mortalitat cardiovascular, ictus i infart agut de miocardi no mortal (en algun estudi també s’inclou l’hospitalització per angina inestable). D’altra banda, en els aGLP1 (liraglutida i albiglutida) i en els iSGLT2 (empagliflozina i canagliflozina), no només van mostrar que no incrementaven el risc cardiovascular, sinó que s’observava una millora modesta en la variable combinada, tot i que els resultats són inconsistents quan s’analitzen les variables per separat. És necessari la realització de nous estudis amb dissenys específics que permetin confirmar aquest possible benefici. A més, també està per establir el perfil de seguretat a llarg termini d’aquests fàrmacs

Pautes per a l’harmonització del tractament farmacològic de la incontinència urinària

Incontinència urinària; Tractament; AlgorismeIncontinencia urinaria; Tratamiento; AlgoritmoUrinary incontinence; Treatment; AlgorithmAquesta pauta té l’objectiu d’harmonitzar el tractament farmacològic dels pacients amb incontinència urinària i es dirigeix, principalment, als professionals de l’àmbit de l’atenció primària, comunitària i especialitzada. Es prioritzen les guies de pràctica clínica de referència vigents i s’identifiquen les revisions sistemàtiques i els assaigs clínics de rellevància que plantegen preguntes clíniques concretes. La pauta també incorpora la revisió de l’evidència científica generada després de la publicació de les esmentades guies i la utilització de criteris d’eficiència per a la realització de recomanacions de selecció i priorització de medicaments i/o grups terapèutics, d’acord amb la política farmacèutica del CatSalut.Esta pauta tiene el objetivo de armonizar el tratamiento farmacológico de los pacientes con incontinencia urinaria y se dirige, principalmente, a los profesionales del ámbito de la atención primaria, comunitaria y especializada. Se priorizan las guías de práctica clínica de referencia vigentes y se identifican las revisiones sistemáticas y los ensayos clínicos de relevancia que plantean preguntas clínicas concretas. La pauta también incorpora la revisión de la evidencia científica generada tras la publicación de dichas guías y la utilización de criterios de eficiencia para la realización de recomendaciones de selección y priorización de medicamentos y / o grupos terapéuticos, de acuerdo con la política farmacéutica del CatSalut.This guideline aims to harmonize the pharmacological treatment of patients with urinary incontinence and is aimed primarily at professionals in the field of primary, community and specialized care. Current clinical practice guidelines are prioritized and systematic reviews and relevant clinical trials that raise specific clinical questions are identified. The guideline also includes the review of the scientific evidence generated after the publication of the aforementioned guidelines and the use of efficiency criteria for making recommendations for the selection and prioritization of drugs and / or therapeutic groups, in accordance with the pharmaceutical policy of CatSalut

Sars-Cov-2 Infection in Patients on Long-Term Treatment with Macrolides in Spain: A National Cross-Sectional Study

The aim of this study was to know the prevalence and severity of COVID-19 in patients treated with long-term macrolides and to describe the factors associated with worse outcomes. A cross-sectional study was conducted in Primary Care setting. Patients with macrolides dispensed continuously from 1 October 2019 to 31 March 2020, were considered. Main outcome: diagnosis of coronavirus disease-19 (COVID-19). Secondary outcomes: symptoms, severity, characteristics of patients, comorbidities, concomitant treatments. A total of 3057 patients met the inclusion criteria. Median age: 73 (64–81) years; 55% were men; 62% smokers/ex-smokers; 56% obese/overweight. Overall, 95% of patients had chronic respiratory diseases and four comorbidities as a median. Prevalence of COVID-19: 4.8%. This was in accordance with official data during the first wave of the pandemic. The most common symptoms were respiratory: shortness of breath, cough, and pneumonia. Additionally, 53% percent of patients had mild/moderate symptoms, 28% required hospital admission, and 19% died with COVID-19. The percentage of patients hospitalized and deaths were 2.6 and 5.8 times higher, respectively, in the COVID-19 group (p &lt; 0.001). There was no evidence of a beneficial effect of long-term courses of macrolides in preventing SARS-CoV-2 infection or the progression to worse outcomes in old patients with underlying chronic respiratory diseases and a high burden of comorbidity