2009 Workshop Internacional sobre ADR/ODR. Construyendo puentes: marco jurídico y principios

Ressenya de la jornada que va tenir lloc el 15 de setembre de 2009, dedicada a l'anàlisi i sistematització dels principis i estàndards que regeixen les modalitats alternatives de resolució de conflictes (ADR/ODR) i les particularitats que tenen, amb l'objectiu d'avançar en la delimitació del marc normatiu i la futura interoperativitat judicial d'aquestes modalitats.Report on the workshop, held on 15 September 2009, to analyse and systematise the principles and standards which govern the variants of alternative and online dispute resolution (ADRs / ODRs) and their characteristics, aiming to make progress in the definition of their normative framework and their future legal interoperability.Reseña de la jornada celebrada el 15 de septiembre del 2009, dedicada al análisis y la sistematización de los principios y estándares que rigen las modalidades alternativas de resolución de conflictos (ADR/ODR) y sus particularidades, con el objetivo de avanzar en la delimitación de su marco normativo y su futura interoperabilidad judicial

Análisis crítico del procedimiento simplificado de mediación en línea para reclamaciones de cantidad de la Ley 5/2012, de mediación civil y mercantil

Una de les qüestions essencials que intenta pal·liar la introducció de la mediació en línia a Espanya és el greu problema de les dilacions indegudes en els processos. La Llei espanyola 5/2012, de mediació en assumptes civils i mercantils, recull algunes previsions relatives a les actuacions per mitjans electrònics que lliguen amb l'article núm. 9 de la Directiva 2008/52/CE, de mediació civil i mercantil, en virtut de la qual els Estats membres fomentaran, pels mitjans que considerin oportuns, l'accés del públic en general, particularment per via d'internet, a la informació sobre la manera de posar-se en contacte amb mediadors i organismes que prestin serveis de mediació. La norma només imposa dues exigències a l'ús de la tecnologia: garantir la identitat dels intervinents i el respecte als principis de la mediació previstos en la pròpia Llei. La digitalització dels procediments és la idea central, de manera que les parts puguin disposar del procés en qualsevol moment i decidir de mutu acord transformar un procediment presencial en un d'electrònic i a la inversa. La Llei preveu un procediment simplificat que es desenvolupa per mitjà del RD 980/2013, de 13 de desembre. Cal distingir, en conseqüència, dos procediments de mediació diferents: el tradicional, que pot desenvolupar-se de manera presencial o en línia, i el procediment simplificat electrònic, per a determinades reclamacions de quantitat, quan les pretensions de les parts no es refereixin a arguments de confrontació de dret i no excedeixi de 600 euros. Alguns canvis d'orientació per la via del desenvolupament reglamentari resulten de legalitat discutible, com es veurà.One of the essential issues that the introduction of online mediation in Spain attempts to alleviate is the serious problem of undue delays in the processes. Spanish Law 5/2012, on Mediation in Civil and Commercial Matters, contains some provisions relating to the electronic actions linked to Article No. 9 of Directive 2008/52/EC on civil and commercial mediation, under which Member States shall encourage, by any means which they consider appropriate, the availability to the general public, and on the Internet in particular, of information on how to contact mediators and organisations providing mediation services. The rule only imposes two requirements on the use of technology: to guarantee the identity of the participants and to respect the principles of mediation provided for in the Law. The electronification of procedures is the central idea, so that the parties can dispose of the process at any time and decide by mutual agreement to transform a face-to-face procedure into an electronic one and vice versa. The Law provides for a simplified procedure developed through RD 980/2013, of December 13. Two different mediation procedures can therefore be distinguished: the traditional —which can be conducted in person or online— and the simplified electronic procedure for certain claims for payment, where the claims of the parties do not relate to arguments of confrontation and do not exceed 600 euros. As will be seen, some changes in focus through regulatory developments are legally arguable. Una de las cuestiones esenciales que intenta paliar la introducción de la mediación en línea en España es el grave problema de las dilaciones indebidas en los procesos. La Ley española 5/2012, de mediación en asuntos civiles y mercantiles recoge algunas previsiones relativas a las actuaciones por medios electrónicos que engarzan con el artículo n.º 9 de la Directiva 2008/52/CE de mediación civil y mercantil, en virtud de la cual los Estados miembros fomentarán, por los medios que consideren oportunos, el acceso del público en general, en particular vía internet a la información sobre la forma de ponerse en contacto con mediadores y organismos que presten servicios de mediación. La norma solo impone dos exigencias al uso de la tecnología: garantizar la identidad de los intervinientes y el respeto a los principios de la mediación previstos en la propia Ley. La electronificación de los procedimientos es la idea central, de modo que las partes puedan disponer del proceso en cualquier momento y decidir de mutuo acuerdo transformar un procedimiento presencial en uno electrónico y a la inversa. La Ley prevé un procedimiento simplificado que obtiene desarrollo a través del RD 980/2013, de 13 de diciembre. Cabe distinguir, en consecuencia, dos distintos procedimientos de mediación: el tradicional –que puede desarrollarse de manera presencial o en línea– y el procedimiento simplificado electrónico para determinadas reclamaciones de cantidad, cuando las pretensiones de las partes no se refieran a argumentos de confrontación de derecho y no exceda de 600 euros. Algunos cambios de orientación por la vía del desarrollo reglamentario resultan de discutible legalidad, como se verá.

“La mediació en la sostracció internacional de menors” Conferència en el marc del Dia Europeu de la Mediació

To mark European Day of Mediation, the UOC’s Law and Political Science Department and its coordinator for the conference, Aura Esther Vilalta, organised a commemorative event about family mediation in the field of International Child Abduction. Carmen Varela, a founding member of Circulo Legal, a family mediator and a member of the Association of Professionals in International Child Abduction Spain ("ASIME"), gave a talk about the problems caused by the break up or separation of families whose members are from different countries and have underage children, a complex situation which legal practitioners know little about.Con ocasión de la celebración del Día Europeo de la Mediación, la UOC, a través de los Estudios de Derecho y Ciencia Política y de su coordinadora de la jornada, la profesora Aura Esther Vilalta, fue organizado un acto conmemorativo dedicado a la mediación familiar en el ámbito de la sustracción internacional de menores. En dicho acto, la abogada Carmen Varela, socia fundadora de Circulo Legal, mediadora de familia y miembro directivo de la Asociación de profesionales contra la Sustracción Internacional de Menores en España (ASIME), pronunció una conferencia que versó sobre la problemática que suscita la ruptura o separación de familias con elementos de internacionalidad y niños menores de edad, un ámbito de contexto complejo y bastante desconocido para los prácticos del derecho.En ocasió de la celebració del Dia Europeu de la Mediació, la UOC a través dels Estudis de Dret i Ciència Política i de la coordinadora de les jornades, la professora Aura Esther Vilalta, va organitzar un acte commemoratiu dedicat a la mediació familiar en l’àmbit de la sostracció internacional de menors. En l’acte l’advocada Carmen Varela, sòcia fundadora de Círculo Legal, mediadora de família i membre directiu de l’Associació de Professionals en Matèria de Sostracció Internacional de Menors a Espanya (ASIME), va pronunciar una conferència que versava sobre la problemàtica que suscita la ruptura o separació de famílies amb elements d’internacionalitat amb nens menors d’edat; un àmbit de context complex i força desconegut pels pràctics del dret

Monográfico Justicia relacional y métodos electrónicos de resolución (ODR): hacia una armonización técnica y legal: Presentación

<!--[if gte mso 9]><xml> Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4 </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> </xml><![endif]--> <!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0pt 5.4pt 0pt 5.4pt; mso-para-margin:0pt; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;} </style> <![endif]--> <p>La resolució de les controvèrsies al marge de les instàncies judicials o en col·laboració amb elles és un fenomen que ha anat consolidant una rica varietat de pràctiques, mètodes i dinàmiques designats en general amb els acrònims ADR (<em>Alternative Dispute Resolution</em>) i ODR (<em>Online Dispute Resolution</em>). Aquests mètodes -entre els quals cal esmentar la mediació, la conciliació o el mateix arbitratge- actualment tenen uns certs problemes d'interoperabilitat tècnica i jurídica, i també d'incertesa sobre el valor dels resultats. Per això en alguns àmbits, i especialment en les modalitats que es desenvolupen en un entorn electrònic, s'ha constatat la necessitat de procedir a sistematitzar certs estàndards i principis reconeguts en la pràctica amb la finalitat de contribuir al clima de confiança necessari.</p&gt

El marc jurídic : dret comparat

A partir d'una primera aproximació a les dades socioeconòmiques sobre la mediació als Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda, Llatinoamèrica, Àsia i Europa, i després d'una anàlisi de les previsions normatives en matèria de mediació existents a l'actualitat, s'ha procedit a la identificació de certs principis i estàndards que han permès una delimitació progressiva del concepte de mediació desenvolupat en l'experiència estrangera dels diferents estats nacionals i dels organismes supranacionals i internacionals. Delimitat el concepte, l'estudi aborda una segona etapa, consistent en la comprensió del fenomen mediador en el context de les diverses cultures i tradicions jurídiques, així com en els diversos contextos socioeconòmics en els quals la mediació es desenvolupa principalment, tot identificant els àmbits d'aplicació materials i orgànics. Finalment, després d'una atenta identificació del concepte i descripció legal de la mediació existent a Espanya i Catalunya, el present estudi es conclou amb un exercici de contrast, a fi d'identificar els aspectes transversals i transnacionals que puguin resultar aplicables en una futura regulació de la mediació a Catalunya

Llibre Blanc de la mediació a Catalunya

Projectes científics associats: IDT SGR2009-688; ONTOMEDIA CSO-2008-05536-SOCI, TSI-20501-2008-131; GCC SGR2009-221; GREL SGR2009-357; SGR2009-1328; AT CSD2007-0022; AT COST IC0801Altres ajuts: TSI-20501-2008-131Altres ajuts: COST-IC0801L'estudi que es presenta ara és fruit de gairebé dos anys de treball. Una cartografia completa de les experiències en mediació en tots els àmbits socials, de les escoles als hospitals, de les empreses als nuclis familiars, de la mediació comunitària als conflictes de consum o laborals, de la mediació penal a la mediambiental. També s'hi ha incorporat una anàlisi dels costos de la mediació i de la seva configuració jurídica. La conjunció de les fotografies en relleu i dels estudis més teòrics han fet possible la reflexió ulterior, les interpretacions crítiques i, en darrer terme, les conclusions i les recomanacions, que ens ajudaran a progressar. La mediació permet detenir l'escalada dels conflictes i sostreure'ls de la resolució judicial, per implicar les parts i fer-les protagonistes actives de les solucions a què arribin. Des del Departament de Justícia, ens interessa superar l'excessiva judicialització dels conflictes -insatisfactòria per a tothom- i promoure instruments que facilitin, de manera àgil però amb totes les garanties, la intel·ligència dels problemes i, a partir d'aquí, la fixació de les millors solucions per a les parts implicades, que elles mateixes hauran construït

Presentation: Sectoral mediation and digitalization

La mediació ha penetrat en sectors molt diversos de l'activitat humana i en cadascun d'ells ha anat imprimint caràcters que els són propis i identificatius, fins al punt que en alguns àmbits podem parlar avui d'especialitats. En aquest context s'emmarquen els articles d'aquest dossier monogràfic, que abraça sectors ben diferents del fenomen mediador. Amb aquesta selecció només s'ha pretès oferir una primera aproximació a alguns dels molt diversos àmbits en els quals la mediació ha aconseguit fer-se un espai propi: el sector del consum, l'empresarial, el laboral i el del món esportiu en són alguns exemples, si bé avui la mediació està consolidada en molts altres àmbits com el familiar, l'organitzacional, el sector de les assegurances, el de la propietat industrial, intel·lectual, el dels noms de domini, l'entorn sanitari, l'intercultural —ateses les característiques poblacionals i de diversitat cultural al territori—, el mediambiental, el de dependència o el de l'oci nocturn. També la digitalització dels processos en els conflictes de dret privat ha produït un impacte significatiu, fins al punt que el legislador espanyol ha cregut oportú regular alguns aspectes concrets i fins i tot dotar el sistema d'un procediment simplificat per a reclamacions d'escassa quantia (small claims), i a l'espai econòmic europeu s'ha articulat una plataforma electrònica que gestiona i administra les institucions de mediació i en general els centres ADR / ODR (Alterative i Online Dispute Resolution) dirigits al consum.La mediación ha permeado en sectores muy diversos de la actividad humana y en cada uno de ellos ha ido imprimiendo caracteres que les son propios e identificativos, hasta el punto de que en algunos ámbitos podemos hablar hoy de especialidades. En este contexto se enmarcan los artículos de este dosier monográfico, que aborda sectores bien distintos del fenómeno mediador. Con esta selección se ha pretendido ofrecer tan solo una primera aproximación a algunos de los muy diversos espacios en los que la mediación ha logrado hacerse un espacio propio: el sector del consumo, empresarial, laboral, del mundo deportivo son algunos ejemplos, si bien hoy la mediación se halla consolidada en otros muchos como el ámbito familiar, organizacional, en el sector de los seguros, de la propiedad industrial, intelectual, de los nombres de dominio, en el entorno sanitario, en el intercultural –dadas las características poblacionales y de diversidad cultural en el territorio–, el medioambiental, de dependencia, o del ocio nocturno. También la electronificación de los procesos en los conflictos de derecho privado ha producido un impacto significativo, hasta el punto de que el legislador español ha visto oportuno regular algunos concretos aspectos e incluso dotar al sistema de un procedimiento simplificado para reclamaciones de escasa cuantía (small claims) y en el espacio económico europeo se ha articulado una plataforma electrónica que gestionan y administran las instituciones de mediación y en general los centros ADR/ODR (Alterative y Online Dispute Resolution) dirigidos al consumo.Mediation has permeated wide sectors of human activity and within each one it has developed very distinctive traits that are specific, so that for some fields, we can nowadays talk about specialities. The articles of this monograph are a selection, attempting to offer an early approach to some of them -consumer, business, employment, and sports-. Yet, the phenomena embraces family, parental child abduction, corporations, insurance, industrial and intellectual property, domain names, healthcare, environment, transport, retail, tourism, and so forth. Furthermore, the digitalization of the processes has had such a significant real impact that the Spanish legislator believed it necessary to regulate some specific aspects and even equip the system with a simplified procedure for small claims. At European level, also an electronic platform has been set to boost online dispute resolution for consumer crosborder conflicts

2009 Workshop International sobre ADR/ODR. Construir ponts: marc jurídic i principis

Ressenya de la jornada que va tenir lloc el 15 de setembre de 2009, dedicada a l'anàlisi i sistematització dels principis i estàndards que regeixen les modalitats alternatives de resolució de conflictes (ADR/ODR) i les particularitats que tenen, amb l'objectiu d'avançar en la delimitació del marc normatiu i la futura interoperativitat judicial d'aquestes modalitats

La formación del experto mediador y estándares de calidad. Particularidades que imprime el entorno electrónico

La formació de l’expert mediador és una qüestió central per a garantir l’excel·lència en una activitat professional que suposa el primer estadi d’accés a la justícia en les societats d’avui. La Unió Europea ha optat per deixar un ampli marge de maniobra als Estats membres en la concepció dels diversos requeriments formatius i, en aquest context, Espanya ha legislat recentment per a dotar-se d’un adequat marc normatiu, uniforme en matèria de mediació civil, mercantil i concursal, que habiliti els experts per a exercir la seva professió en tot el territori nacional, sense perjudici de la normativa autonòmica que pugui cohabitar per raó competencial. En qualsevol cas, cal identificar algunes qüestions que resulten claus per a una adequada formació d’aquests experts en una realitat cada vegada més complexa i diversa que requereix professionals familiaritzats amb els molt diversos contextos socioeconòmics i culturals, coneixedors del marc jurídic en el qual es produeixen els conflictes, especialitzats en els seus diversos àmbits aplicatius i, en particular, solvents en l’entorn electrònic, on les habilitats en el llenguatge asíncron han de ser tingudes en compte en la formació dels mediadors.The training of experts in mediation is a key issue to secure excellence in a professional field that implies the first access to justice in today’s societies. The European Union has opted to leave Member States to determine the training requirements and, in this context, Spain has recently legislated to provide mediators with a legal framework that is uniform and enables all mediators to practice in civil, commercial and bankruptcy issues, throughout the national territory regardless of the existing regional legislation at the place of practice. In any case some key issues for the training and expertise of these experts may be identified today in an increasingly complex and diverse society that requires to become familiar with a number of different economic and socio-cultural contexts, to be aware of the legal framework in which the conflict may be settled, and to feel comfortable into the electronic environment.La formación del experto mediador es una cuestión central para garantizar la excelencia en una actividad profesional que supone el primer estadio de acceso a la justicia en las sociedades de hoy. La Unión Europea ha optado por dejar un amplio margen de maniobra a los Estados miembros en la concepción de los diversos requerimientos formativos y, en este contexto, España ha legislado recientemente para dotarse de un adecuado marco normativo, uniforme en materia de mediación civil, mercantil y concursal, que habilite a los expertos para ejercer su profesión en todo el territorio nacional, sin perjuicio de la normativa autonómica que pueda cohabitar por razón competencial. En cualquier caso cabe identificar algunas cuestiones que resultan claves para una adecuada formación de estos expertos en una realidad cada vez más compleja y diversa que requiere profesionales familiarizados con los muy diversos contextos socioeconómicos y culturales, conocedores del marco jurídico en el que se desenvuelven los conflictos, especializados en sus diversos ámbitos aplicativos y, en particular, solventes en el entorno electrónico, donde las habilidades en el lenguaje asíncrono deben ser tenidas en cuenta en la formación de los mediadores