Criteris per a la selecció del material fonètic en intervenció logopèdica en trastorns de la veu

L'educació i la reeducació de la veu tenen un llarg recorregut professional. A partir dels coneixements i de les tècniques provinents del món del cant i de la medicina, s'ha anat constituint un corpus de practiques professionals d'efectivitat contrastada en l'exercici quotidià. Componen una part d'aquest corpus les vocalitzacions que el pacient practica en les sessions terapèutiques. Aquest article pretén explicar les bases fisiològiques per escollir quin material fonètic s'empra en aquests exercicis

Avaluació dels efectes d'un tractament logopèdic en la qualitat de veu d'adults amb sordesa

La veu de les persones amb pèrdues auditives severes o profundes presenta diverses característiques acústiques que són reconegudes pels oients i que, sovint, se’ls assignen valoracions negatives.En aquest treball s’exposen els resultats d’una experiència d’entrenament vocal amb un grup de deu adults amb pèrdues auditives severes i pregones, portadores de diferents tipus de pròtesi. L’entrenament es va duu a terme durant un any amb una mitjana de 14 sessions individuals. Es va realitzar un registre de la veu en format digital previ i posterior dels participants que ha estat analitzada des de tres perspectives distintes: acústica, perceptiva i narrativa. Des del punt de vista acústic, les mostres han estat analitzades amb el programa MDVP de Kay Elemetrics. S’han utilitzat els paràmetres jitter (estabilitat de freqüència), shimmer (estabilitat d’intensitat) i NHR (relació soroll vs. harmònics). En segon lloc, les mostres s’han sotmès a la valoració de dos jurats d’escolta, un de logopedes experts en veu i un altre de no experts, format per estudiants universitaris no entrenats. Finalment, s’han analitzat els discursos dels participants sobre les característiques de la seva veu.El conjunt de resultats no és totalment coincident entre les distintes perspectives d’anàlisi. Totes tres coincideixen a reflectir la millora vocal en sis dels participants, però discrepen en els altres quatre.L’experiència obre les portes a noves investigacions sobre l’efectivitat dels tractaments de millora de la veu en les persones sordes

Handicap vocal : mesura i relació amb el neuroticisme

La valoració del handicap vocal és un element important en l’avaluació de la disfonia. Molts factors poden estar presents en la aparició de la disfonia i un d’ells poden ser els trets de la personalitat. El present estudi pretén valorar el grau de validesa del Voice Handicap Index-10 en la detecció d’alteracions de la veu i determinar-ne una puntuació de tall, constatar la influència dels trets de personalitat neuroticisme i extraversió en la patologia vocal funcional i conèixer com afecten aquests trets de personalitat en les diferents subescales del VHI-10. S’han administrat el qüestionari EPQ-RS d’Eysenck i el VHI-10 a una mostra de 115 persones amb alteracions de la veu i 74 persones sanes. Els resultats obtinguts ens permeten concloure que el VHI-10 és un instrument fiable, vàlid i consistent de la percepció de l’handicap vocal. Podem afirmar també que el tret definit per Eysenck com neuroticisme està més present en les persones amb alteració vocal i que s’observa en aquest grup una major tendència cap a la introversió. Finalment, podem afirmar que aquests trets de personalitat no influeixen de manera diversa en les tres subescales que els seus creadors van definir

Construcción de una escala perceptiva para la evaluación de la calidad de la voz cantada

En el marco de la educación vocal cantada el intercambio verbal entre docente y discente, se presenta como el recurso pedagógico más habitual. La selección de los términos de este intercambio, basados en la percepción del sonido de la voz, genera confusión por la dificultad de definición y de consenso de los mismos. En este trabajo se pretende consensuar algunos de estos conceptos y construir con ellos una escala de valoración de la calidad de la voz en el canto lírico. Para esto, y después de varios meses de discusión del grupo interno durante los que se elaboraron varias versiones dela escala, se construyó y administró un cuestionario de pertenencia y relevancia a 22 expertos. Finalmente, se organizó y celebró un grupo de discusión formado por siete encuestados más los componentes del grupo interno. La escala queda configurada con la selección y definición de 12 parámetros y la construcción de una escala visual perceptiva con adjetivos polares y graduada en diez tramos. La escala presentada se considera un instrumento válido para la valoración perceptiva de la voz cantada líric

Indicadores fonorrespiratorios de normalidad y patología en la clínica vocal

Dysphonia is a disorder of the voice qualities. These qualities can be measured and these values may provide relevant information for clinical professionals of voice. This research aims to identify the most valid measures in the study of pathological voice and set cut-off values to identify the population hoarse. We have studied the voice of 141 people with vocal disorders and compared with a control group of 99 subjects. The results show significant differences in several parameters and values can shape cut-off in the maximum frequency (537 Hz - C4 in men and 667 Hz - Mi4 in women) and in the Dysphonia Severity Index (3.70). The diversity and variability observed of the data call to the clinician to integrate the data the objective measures with their qualitative perceptions, subjective assessments of the patient and the information obtained by the laryngeal images.La disfonía es una alteración de las cualidades de la voz. Estas cualidades pueden ser medidas y los valores obtenidos pueden aportar información relevante para el profesional clínico de la voz. Esta investigación pretende identificar las medidas más válidas en el estudio objetivo de la voz patológica y establecer valores que identifiquen a la población disfónica. Se ha estudiado la voz de 141 personas con alteraciones vocales y se ha comparado con un grupo control de 99 sujetos. Los resultados obtenidos muestran diferencias significativas en diversos parámetros y se pueden perfilar valores de corte en la frecuencia máxima (537 Hz.- Do4 en hombres y 667 Hz.- Mi4 en mujeres) así como en el Dysphonia Severity Index (3.70). La diversidad y variabilidad de los datos observados reclaman al clínico la necesidad de integrar los datos obtenidos con las medidas objetivas con sus percepciones cualitativas, las valoraciones subjetivas del propio paciente y las informaciones obtenidas por las imágenes laríngeas