Cagiao y Conde, Jorge; Jiménez-Salcedo, Juan (eds.) (2015). «Políticas lingüísticas en democracias multilingües: ¿es evitable el conflicto?»

Recensió bibliogràfica de Cagiao y Conde, Jorge; Juan Jiménez-Salcedo (eds.) (2015) «Políticas lingüísticas en democracias multilingües: ¿es evitable el conflicto?» Madrid: Catarata. 304 páginas, ISBN: 978-84-9097-082-9Bibliographical review ofCagiao y Conde, Jorge; Jiménez-Salcedo, Juan (eds.) (2015). «Políticas lingüísticas en democracias multilingües: ¿es evitable el conflicto?» Madrid: Catarata. 304 páginas, ISBN: 978-84-9097-082-9.Recensión bibliográfica deCagiao y Conde, Jorge; Jiménez-Salcedo, Juan (eds.) (2015). Políticas lingüísticas en democracias multilingües: ¿es evitable el conflicto? Madrid: Catarata. 304 páginas, ISBN: 978-84-9097-082-9

CFD simulations of an Archimedes screw

As a consequence of global warming, new sources of renewable energy are becoming an increasing priority. Archimedes' screw generator allows to transform the potential energy of a fluid at a low-head hydraulic sites into mechanical energy as few generators have been able to do until now. Being a new technology, this thesis tries to provide a numerical research for the study of saidscrew turbineand extract results in the form of efficiency to be able to see the operation of this type of generator.The Navier-Stokes 3D equations are solved with the k-omega SST turbulence model. The geometry of the screw has been provided by an energy consultancy in Regensburg, Germany.Outgoin

"Hem guanyat l"escola però hem perdut el pati?" Els usos lingüístics a les escoles catalanes

En aquest article es pretén donar resposta a una pregunta relacionada amb els usos lingüístics dels escolars: es pot afirmar, com han fet força comentaristes, que a Catalunya el català "ha guanyat l'escola però ha perdut el pati?". Per fer-ho, es parteix de la distinció entre dos tipus d'usos lingüístics: els institucionals (l'anàlisi dels quals permetrà determinar fins a quin punt el català "ha guanyat l'escola") i els interpersonals (mitjançant els quals es podrà conèixer si el català "ha perdut el pati"). A partir de dades procedents d'estudis macrosociolingüístics i de recerques etnogràfiques, l'autor arriba a la conclusió que, si per "guanyar l'escola" s'entén convertir el català en la llengua vehicular predominant (però no única) de la majoria d'escoles de Catalunya, l'afirmació és bàsicament adequada en relació amb l'educació primària, i força menys correcta per a la secundària. En canvi, la segona part de l'enunciat no és encertada i indueix a error de diagnòstic: ni el català ha desaparegut dels patis, ni se'n pot atribuir la reculada a un canvi sobtat i recent, ni es pot restringir aquesta reculada a l'escola. En resum, "s'ha avançat molt a l'escola, però no gaire al pati"

Corongiu, Giuseppe. «Il sardo: una lingua "normale". Manuale per chi non ne sa nulla, non conosce la linguistica e vuole saperne di più o cambiare idea»

Corongiu, Giuseppe. Il sardo: una lingua normale. Manuale per chi non ne sa nulla, non conosce la linguistica e vuole saperne di più o cambiare idea. Cagliari: Condaghes, 2013. 271 pàg. ISBN: 978-88-7356-214-

Cagiao y Conde, Jorge; Juan Jiménez-Salcedo (eds.)(2015) «Políticas lingüísticas en democracias multilingües: ¿es evitable el conflicto?»

Recensió bibliogràfica de   Cagiao y Conde, Jorge; Juan Jiménez-Salcedo (eds.) (2015) «Políticas lingüísticas en democracias multilingües: ¿es evitable el conflicto?» Madrid: Catarata. 304 páginas, ISBN: 978-84-9097-082-

L'estatus de les llengües a la República Catalana: una breu anàlisi del desenvolupament del debat

[cat] Aquest article analitza el debat que s'ha produït a Catalunya en els darrers anys sobre l'estatus de les llengües en una eventual República Catalana independent. L'article comença analitzant com es planteja i com es rep el debat, en descriu els actors principals, n'estudia succintament l'evolució i finalment n'examina breument un dels temes centrals, la conveniència o no d'atorgar el grau de llengua oficial a la llengua castellana en la constitució del nou Estat.[eng] This article analyzes the debate that has occurred in Catalonia in recent years on the status of languages in a possible future independent Catalan Republic. The article begins with an analysis of how the debate has arisen and how it has been received, describes the main actors involved, succinctly narrates its evolution and ends with a brief examination of one of its core issues, namely the convenience that Castilian be enshrined as an official language in the new State's constitution

Els usos lingüístics interpersonals no familiars a Catalunya. Estat de la qüestió a començament del segle XXI

Contrariament a una opinió força estesa, avui disposem d'un nombre considerable de fonts que informen sobre els usos lingüístics als territoris de llengua catalana. El problema amb que s'enfronta el sociolingüista avui no és pas l'escassesa de dades, ans al contrari: com seleccionar enmig d'un oceà de dades aquelles que puguin ser comparades de manera rigorosa i productiva. L'objectiu d'aquest article és identificar els trets principals dels usos lingüístics a Catalunya a començament del segle XXI

Factors explaining informal linguistic usage among Catalan schoolchildren: initial language, social networks, competence and vehicular language for teaching

The linguistic model of joint teaching in Catalan generally implemented in the school system since 1993 establishes that Catalan is the vehicular language for teaching in Catalonia and seeks to promote the use of Catalan among pupils. However, in contrast to the hopes of some sectors, the adoption of this model has had much less of an effect than expected on interpersonal use among pupils. This article assesses the impact of the adoption of Catalan as the main teaching language on the informal linguistic usages of Catalan school pupils using materials collected in the School and Usage project, which includes declared and experimental data and observations of the linguistic beliefs and behaviour of pupils in the sixth year at primary school in Catalonia. The importance of different variables - the pupils' initial language, the composition of their social networks, the importance of the linguistic environment, their competence in Catalan and Spanish and the school linguistic model - for the configuration of these practices is then analysed

Hora de fer balanç? Elements per valorar les polítiques lingüístiques a Catalunya en el període constitucional

Un cop transcorreguts 25 anys de l'aprovació del marc constitucional i estatutari vigents, podem plantejar un balanç dels resultats i els impactes de les polítiques lingüístiques desenvolupades a Catalunya. El nostre article planteja les dificultats tècniques de parlar pròpiament d'avaluació en casos com aquest, i fa una valoració de com han evolucionat els usos lingüístics dividits en tres grans sectors: els usos institucionals no educatius, els usos en l'àmbit educatiu, i els usos interpersonals. D'acord amb diverses fonts disponibles, l'article conclou que al llarg del període analitzat s'ha estès a Catalunya l'ús feble o ocasional del català, sobretot en contextos més institucionals, mentre que s'ha reduït el percentatge d'usuaris instal·lats en l'ús predominant del català, sobretot per raons demogràfiques -les generacions joves inclouen menys catalanoparlants inicials que les més grans. L'article acaba explorant la possibilitat que aquest període s'hagi produït una recuperació pel que fa a la presència del català com a llengua inicial dels infants nats a Catalunya, i analitza els reptes que les noves immigracions plantegen a les polítiques de promoció del català