Ordinacions, privilegis i oficis. La regulació de l’art de l’especieria (s. XIV-XV)

An examination of the apothecary or pharmacy regulations of Barcelona from the 14th to the 16th centuries shows not only that artisans and craftsmen took advantage of the ius statuendi's concessions to the city government to serve their own interests, but also turned to the king to consolidate their professional position through privileges when they saw this as advantageous.L’estudi de l’evolució de la regulació de l’art de l’especieria o apotecaria a Barcelona permet copsar com les arts i els oficis no solament s’aprofitaren en benefici propi de la cessió del ius statuendi al govern municipal, sinó que, quan ho van considerar convenient, van acudir al rei per tal que consolidés per via de privilegi la seva posició de força en el seu camp professional

Llogar els ciris i revendre el refús. El consum de cera per a usos litúrgics a la Barcelona baixmedieval

By the Later Middle Ages, Christian churches used considerable amounts of wax, which was an expensive product exposed to the oscillations of the Mediterranean market. In order to mitigate expenditure on wax, administrators and chandlers developed accounting and material strategies in order to decrease its cost. Relying on the example of the city of Barcelona, and especially on its Cathedral, this article demonstrates how these actors put in motion two main mechanisms, which were also often combined, in order to contain expense and to ease access to these products that were essential to the liturgy: the rental of the largest candles and the reuse and resale of burnt wax that was still fit for recycling.A la baixa edat mitjana els grans temples cristians utilitzaven importants quantitats de cera, que era un producte exposat a les oscil·lacions del mercat mediterrani i que, en general, resultava cara. Per tal d’atenuar la despesa en cera, els administradors de les esglésies i els candelers van desenvolupar estratègies comptables i materials per tal de rebaixar-ne el cost. A partir de l’exemple de la ciutat de Barcelona, i especialment de la seva Seu, aquest article mostra com es desenvoluparen dos mecanismes principals, que a més sovint es combinaren, per tal de contenir aquesta despesa i facilitar l’accés a aquests productes imprescindibles per a la litúrgia: el lloguer dels grans ciris i la reutilització i revenda de la cera cremada però que encara es podia tornar a emprar

An Italian merchant in the Catalan-Aragonese Court: Luchino Scarampi

Luchino Scarampi no fou un més dels molts mercaders italians establerts a la Corona d’Aragó, sinó que hi destaca com a mercader, banquer i diplomàtic al servei dels reis Joan I i Martí l’Humà, fi ns al punt que va esdevenir un dels principals creditors del rei i un personatge de primer ordre en els cercles de poder de la Corona. L’article aporta un ampli recull de documents, precedits per un estudi introductori que permet una primera aproximació a l’activitat d’aquest mercader d’Asti a la Corona d’Aragó, a Avinyó i a Gènova, en les facetes de mercader, banquer, ambaixador i polític.Luchino Scarampi was not only one of the many Italian merchants established within the Crown of Aragon, but also was remarkable as a merchant, banker and diplomat in service to the kings John I and Martin the Humane, to the point where he became one of the king’s main creditors and a character of the highest order among the circles of power of the Crown. Th is article presents a broad collection of documents, preceded by an introductory study on the activity of this merchant of Asti in the Crown of Aragon, Avignon and Genoa, in his facets as merchant, banker, ambassador and politician