Mujeres indígenas chiapanecas : pertenencias compartidas, dos modelos de futuro divergentes /

Desde la década de los 70 se inician en el estado de Chiapas, México, una serie de movimientos populares y democratizadores vinculados con la lucha agraria y campesina. La culminación de toda esta estela social y popular es el alzamiento zapatista del 94. En las comunidades que participan del zapatismo y donde su discurso renovador y reivindicativo triunfa, surgen dinámicas de redefinición de las relaciones de género que no se dan en aquellas comunidades pro-gobierno, que rechazan el zapatismo y sus postulados y demandas. Bueno, empezar en la década de los 70 se fundamenta en la coincidencia con el inicio de diversos movimientos organizativos y cooperativistas campesinos, cuyas reivindicaciones cuestionan la estructura de poderes locales tradicionales y demandan nuevos espacios de participación económica y política. Es ineludible situar el alzamiento del EZLN como la culminación de ese proceso, en base a su estímulo e incentivación colectiva de los procesos de democratización y por las nuevas y progresivas demandas de género en el área donde triunfa el alzamiento. Partiendo de esto, la finalidad del proyecto era elaborar un análisis de la articulación dialéctica entre el dinamismo discursivo en torno a la mujer indígena chiapaneca y los distintos niveles de "praxis" (Ortner, 1984) o estrategias de acción, desde esos núcleos incipientes de crítica social hasta la actualidad. A partir de ahí me permito afirmar lo siguiente: El surgimiento y desarrollo de los diversos movimientos socio-políticos en Chiapas ha ido acompañado de nuevos discursos en torno a la mujer, cuyas implicaciones cuestionan directamente los roles genéricos tradicionales. Paralela y progresivamente, se ha ido forjando una identidad reivindicativa de la mujer indígena que- nutrida de la especificidad de sus propias experiencias- ha requerido ir definiendo nuevos espacios para una creciente participación femenina en la vida pública. En caso de que, actualmente, la pertenencia o no a los diferentes grupos políticos, asociacionistas y/o religiosos, constituyese un determinante identitario, sería predecible la existencia de diferentes discursos y estrategias de acción y participación en la vida cotidiana de las comunidades. Así, de la correlación entre perfiles adscriptivos y estrategias cotidianas, pueden revelarse niveles diferenciales de negociación en las relaciones de poder intergenéricas.Since the 70's start in the state of Chiapas, México, a series of popular and democratization movements linked to agrarian and peasant struggle. The culmination of all this social and popular trail is the Zapatista uprising of 94. In communities that participate in the Zapatista movement and where his renovator and requesting speech triumph, emerging dynamic redefinition of gender relations that do not exist in those communities pro-government, rejecting the Zapatistas and their principles and demands. Well, starting in the 70's is based on the coincidence with the onset of various organizational and cooperative peasant movements whose claims challenging the traditional local power structure and demand new spaces of economic and political participation. It is inescapable situate the EZLN uprising as the culmination of this process, based on their collective encouragement and incentive processes of democratization and the new and progressive gender demands in the area where the uprising wins. From this, the aim of the project was to develop a joint analysis of the dynamic dialectic discourse about indigenous women in Chiapas and different levels of "praxis" (Ortner, 1984) or action strategies emerging from these nuclei social criticism to the present. From there, I would say the following: The emergence and development of the various socio-political movements in Chiapas has been accompanied by new discourses around women, the implications of which directly challenge traditional gender roles. Same time gradually, has forged a protesting identity of indigenous women -nourished from the specificity of their own experiences- that have requested be defining new spaces for increasing women's participation in public life. Where, currently, belonging or not to the different political groups, associationist and / or religious identity constitute a determinant, would be predicted the existence of different discourses and strategies for action and participation in the daily life of the communities. Thus, the correlation between ascriptive profiles and daily strategies may reveal differential levels of bargaining in power intergeneric relationships

Pagesos del Post-Socialisme : Un Estudi de Comunitat a Transilvània

El final de les dictadures socialistes europees va iniciar transformacions econòmiques, polítiques, socials i ideològiques importants i va obrir una sèrie de debats entorn els models que havien de guiar els canvis. La restitució dels drets de propietat privada va ser una de les preocupacions prioritàries dels nous governs post-socialistes. Considerant-se com l'element central pel progrés econòmic, polític i social d'aquests països, havia de ser la base per a la construcció d'una economia de mercat. En la última dècada, l'antropologia ha generat una visió crítica d'aquestes promeses del post-socialisme a partir de diverses experiències i de la crítica teòrica als plantejaments unilineals neoliberals.La privatització tan anhelada pels defensors del model liberal i la recuperació dels drets de la propietat tan anhelada també per part la població pagesa perseguien motivacions diferents i incompatibles. Contràriament a les expectatives generades durant la transició, la devolució de les terres als seus antics propietaris ha anat acompanyada d'un 'retorn' a una economia de subsistència i desmonetaritzada, de la revitalització d'institucions socials, econòmiques i polítiques costumàries pròpies de l'època pre-socialista. Aquest 'retorn' s'ha produït en un context macro polític, econòmic i demogràfic completament nou, caracteritzat per fenòmens com l'emigració massiva, la inflació, les conseqüències de l'anomenada revolució verda i la globalització de l'agricultura. La tesi pretén oferir una millor comprensió d'aquesta realitat dominant a tants llocs de l'Europa post-socialista rural mitjançant l'estudi de cas d'una comunitat pagesa a Transilvània. D'una banda, la cultura econòmica pagesa va ser un inconvenient per a la necessitat que tenia l'Estat socialista de dominar la producció agrària per tal d'alimentar el creixement industrial. D'altra banda, l'economia pagesa tampoc ha encaixat amb la teoria liberalque ha guiat el post-socialisme, segons la qual la possibilitat d'adquirir i alienar la terra, combinada amb la seguretat en la propietat, ofereix els incentius necessaris per a treballar més eficientment i innovar (Hann, 2003:7). Partint de l'etnografia, la tesi defensa que l'estudi de l'eficiència econòmica i de les regulacions legals de la propietat ha d'emmarcar-se necessàriament en el context social i cultural local. En aquest cas, el context social i cultural es relaciona amb el model de convivència propi de la comunitat pagesa que es regeix per valors morals, mitjans de subsistència, dret costumari, formes de producció i de propietat. Tot plegat s'ha de contextualitzar en l'actual sistema globalitzat de producció i comercialització dels productes agraris.És per això que l'àmbit d'estudi de la tesi se situa concretament en la intersecció entre l'economia i les relacions socials (de parentiu, de veïnatge i comunitàries) en el marc dels canvis macroeconòmics i polítics. Es tracta en definitiva de veure quines han estat les discrepàncies i conflictes ideològics, econòmics, socials, o morals i en quina mesura aquestes discrepàncies fan inviables els projectes polítics i econòmics imposats pel socialisme o pel liberalisme a nivell local. La proposta defensa que la fidelitat etnogràfica pot proporcionar una interpretació de la situació actual que consideri els marcs polítics i econòmics que en les darreres dècades han configurat el seu context, però alhora que eviti que l'explicació vingui donada des dels paradigmes que han inspirat aquests marcs polítics i econòmics (el marxisme o el neoliberalisme).The collapse of European socialism was the start for a broad range of economic, political, social and ideological changes. These changes led to a series of debates about the models that should guide the process. The restitution of private properties was one of the key issues for the new post-socialist governments, and necessary condition of political and social progress in the framework of a market economy. But two decades later, the economic situation of the countries of Eastern and Central Europe compels us to inquiry on the shortcomings of the neoliberal agenda. In the last decade, Anthropology has developed a critical view of the post-socialist promises based on ethnographical experiences and on the theoretical criticism of neoliberal approaches. Private property rights were wanted by both, liberals (or neoliberals) and peasants, but they pursued different and in most cases incompatible goals. What it happened during the transition was against the expectations previously generated: the devolution of lands to their former owners was accompanied by a 'return' to a subsistence and demonetarized economy and to the reestablishment of rather old customary institutions. This process has taken place in a new macro-political, economic and demographic context, defined by mass emigration, inflation, the consequences of the so-called green revolution, and the agricultural globalization. The aim of the thesis is to contribute to the understanding of the complex situation of therural areas in post-socialist Europe through a case study of a Transylvanian peasant community. On the one hand, the economic peasant culture was seen as an obstacle for the socialist state as far as it wanted to control the agrarian production for feeding the industrial growth. On the other hand, the peasant economy did not fit with the neoliberal schemes, which have been dominant in the post-socialist period. These schemes expect that the market alienation of land, combined with the legal security of ownership, would give to the farmer the incentives he needs in order to innovate, and to increase productivity (Hann, 2003:7). Following the ethnographic account, this thesis poses that the economic efficiency and the legal rules of property must be confronted to the socio-cultural local context. In our case, the local context means a peasant community defined by moral values, customary law, and customary forms of production and property handling. The economic activity in the community is constantly defined by the overlapping of two spheres of social exchange: kinship and neighborhood. In addition, the local culture needs to be contextualized in the current globalized agricultural system of production and trade. The thesis focuses on the ideological, economic, social and moral conflicts, in order to understand the tensions provoked for the economic and political projects imposed first by socialism and afterwards by liberalism.The reliability of the ethnographic account should provide us with a fine-tuned interpretation of the present situation. This can help us to avoid the oversimplifications of both orthodox Marxism and orthodox neoliberalism perspectives

Los Verbos ascensionales en los Textos de las Pirámides : una aproximación léxica y cultural /

Desde su descubrimiento a finales del siglo XIX hasta la actualidad, numerosos investigadores se han dedicado al estudio e interpretación de los llamados Textos de las Pirámides, es decir, los textos inscritos en los muros interiores de las pirámides de los reyes -y algunas reinas- de la necrópolis egipcia de Saqqara, desde finales del Reino Antiguo hasta principios del Primer Período Intermedio (ca. 2375-2181 a.C.). A pesar de la aparente diversidad de motivos y tradiciones religiosas que se aglutinan en estos textos, la principal temática del corpus es, sin lugar a dudas, la resurrección y posterior ascensión del rey al cielo por medio de acciones, agentes y objetos muy diversos. Pese a la abundancia de estudios, el mito ascensional sigue planteando algunos problemas de interpretación -como, por ejemplo, determinar el destino final del monarca- que, en nuestra opinión, pueden encontrar respuesta mediante un análisis de las formas verbales con las que éste se describe. El objetivo de nuestra investigación es, pues, ahondar en la comprensión del mito ascensional a partir de un estudio léxico de los verbos con los que se expresa la ascensión del rey al cielo. La investigación se ha llevado a cabo a partir de las recensiones más antiguas del texto, es decir, los textos de los reyes de la V y VI dinastías Unas, Teti, Pepy I, Merenre y Pepy II y se ha desarrollado en varias fases que, en cierto modo, han determinado la estructura del trabajo. El punto de partida ha sido una primera lista de pasajes y verbos hecha a partir de las principales traducciones, diccionarios y léxicos. A continuación se ha realizado una traducción completa de los Textos de las Pirámides durante la que se han clasificado y estudiado los pasajes en los que se describe el ascenso del rey al cielo. Posteriormente, se ha establecido un listado definitivo de verbos de carácter ascensional y se ha confeccionado un catálogo en el que se recogen los pasajes en los que se utiliza cada uno de los verbos, la forma gráfica del verbo en cada ejemplo (prestando especial atención a los signos determinativos), la localización geográfica del pasaje en cada una de las pirámides, la traducción del pasaje y, finalmente, las relaciones léxicas de cada uno de los verbos con otros verbos y sustantivos. A partir de todo este material hemos llevado a cabo un exhaustivo análisis que constituye el cuerpo central de nuestra tesis. Asimismo, hemos completado el estudio con siete breves ensayos relativos a distintos aspectos de la ascensión. A nuestro entender, nuestro trabajo hace más comprensible unos textos que aún hoy en día, y después de más de cien años de estudio, siguen presentando algunas dificultades de interpretación. En efecto, la diversidad de motivos y tradiciones religiosas que confluyen en el corpus pueden generar ciertas contradicciones desde los parámetros de interpretación occidentales. Intentar resolver algunas de estas contradicciones y comprender mejor la relación entre las diferentes doctrinas religiosas que componen el corpus son algunos de los propósitos de nuestro estudio. El trabajo, por tanto, aporta una mejor comprensión del mito ascensional, así como de la evolución de la mentalidad religiosa egipcia dentro de su propia dinámica histórica y cultural, a lo largo del Reino Antiguo. También intenta ahondar en el complejo significado mítico-religioso de los Textos de las Pirámides así como en los distintos elementos rituales que se asocian al propio mito ascensional.From their discovery in the late 19th century to the present day, a large number of researchers have engaged in the study and interpretation of the so-called Pyramid Texts, that is, the texts carved in the interior walls of the pyramids of the kings -and some queens- at the Egyptian necropolis of Saqqara, from the end of the Old Kingdom until the First Intermediate Period (ca. 2375-2181 BC). Despite the apparent diversity of religious motifs and traditions brought together in these texts, the major theme of the corpus is undoubtedly the resurrection and the subsequent ascension of the king to heaven by means of very diverse actions, agents and objects. In spite of the abundance of studies, the ascension myth keeps bringing up interpretation problems-such as the determination of the final destination of the monarch- which, in our opinion, can be solved by analysing the verbal forms used in the description of the process. The aim of our research, then, is to delve into the understanding of the ascension myth by means of a lexical study of the verbs used to express the ascension of the king to heaven. The research has been carried out on the basis of the oldest recensions of the text, that is, the texts of the kings of the 5th and 6th dynasties of Unas, Teti, Pepy I, Merenra and Pepy II, and in several stages which, in a way, have determined the structure of the study. The starting point has been an initial list of passages and verbs made out from the main translations, dictionaries and lexicons. Then, a full translation of the Pyramid Texts has been provided. During this process, the passages which describe the ascension of the king to heaven have been classified and studied. Subsequently, a definitive listing of ascensional verbs has been established and a catalogue has been elaborated with the passages in which each verb is used, the graphical representation of the verb in each example (paying special attention to determinative signs), the geographical location of the passage in each of the pyramids, the translation of the passage and lastly, the lexical relations of each verb with the other verbs and nouns. With all this material, we have undertaken a thorough analysis, which is the main body of our thesis. We have also completed the study with seven brief essays on different aspects of the ascension. In our opinion, our study makes it easier to understand texts that still today, after more than a hundred years of research, present difficulties of interpretation. Indeed, the diversity of religious motifs and traditions gathered in the corpus can raise certain contradictions when applying western parameters of interpretation. Some of the aims of our study are to try to solve some of these contradictions and provide better insight into the relations among the different religious doctrines that make up the corpus. The study, then, provides a better understanding of the ascension myth, as well as of the evolution of the Egyptian religious mentality in its own historic and cultural dynamic of the Old Kingdom. It also aims to study thoroughly the complex mythical and religious meaning of the Pyramid Texts, as well as the different ritual elements associated with the ascension myth itself

Towards functional analysis of archaeological objects through reverse engineering processes

La arqueología es una disciplina 'visual' por excelencia, ya que la percepción visual nos permite tomar conciencia de las propiedades fundamentales de los objetos: tamaño, orientación, forma, color, textura, posición en el espacio, distancia o todas estas características al mismo tiempo. En este trabajo se asume que la conducta humana en el pasado puede estudiarse a partir del examen de los elementos arqueológicos observables en el presente. De igual modo, se considera que también existen rasgos no visuales que caracterizan los objetos y materiales en el pasado. La información que nos permite entender muchas de las propiedades funcionales de los objetos es de naturaleza multidimensional: el tamaño refiere a la altura, longitud, profundidad, peso y masa; la forma, refiere a la geometría que define superficies y volúmenes; textura, a la microtopografía y aspecto visual; y por último a la composición del material, es decir, a la combinación de los distintos elementos que forman el total y la manera en que tales partes se combinan. Esta investigación se basa en una idea más general de la percepción (del Latín perceptio, percipio), usualmente definida como la organización, identificación e interpretación de la información sensorial con el fin de representar y entender el entorno. No debe entenderse como una recepción pasiva de estas señales, más bien como la integración del aprendizaje, la memoria, y las expectativas. Esta investigación explora diferentes maneras de entender la idea de percepción arqueológica, que incluye el proceso bottom-up del procesamiento de información sensorial, así como los efectos top-down. El proceso bottom-up es básicamente la información de bajo nivel que se utiliza para construir la información de alto nivel (por ejemplo, formas y texturas para el reconocimiento de objetos y la explicación funcional). El proceso top-down se refiere al concepto y a las expectativas (conocimiento) que influencian la percepción. El enfoque adoptado sigue las teorías computacionales actuales sobre la percepción de objetos que intentan proponer nuevas vías explicativas acerca de las conductas humanas en el pasado, a partir del análisis de datos visuales y no visuales, teniendo en cuenta que las apariencias visuales y incluso las características de composición sólo limitan la forma en que un objeto puede ser utilizado, pero nunca lo determinan totalmente. En este trabajo sugiero que las propiedades perceptivas deberían ser rigurosamente medidas y codificadas para poder llegar a entender cómo se produjeron y/o se utilizaron los objetos en el pasado. Hasta ahora, la insuficiencia y la falta de un consenso claro sobre los métodos tradicionales de descripción de los objetos - sobre todo visual, ambigua, subjetiva y cualitativa - han conducido invariablemente a unas interpretaciones ambiguas y subjetivas. Por consiguiente, es muy importante sistematizar, formalizar y estandarizar métodos y procedimientos más objetivos, exactos, matemáticos y cuantitativos, y siempre que sea posible automatizarlos. Es en este contexto, se ha intentado desarrollar una metodología basada en modelos digitales tridimensionales para medir, describir cuantitativamente y analizar el uso y el comportamiento de los objetos arqueológicos. También, se intenta comprender las posibles relaciones entre la geometría, el material, y la(s) función(es) de los objetos arqueológicos al sugerir nuevas maneras de estudiar formas de comportamiento pasadas que puedan ser confirmadas a partir del examen de los observables arqueológicos en el presente.Archaeology seems to be a quintessentially 'visual' discipline, because visual perception makes us aware of such fundamental properties of objects as their size, orientation, form, colour, texture, spatial position, distance, all at once. I assume that human behaviour in the past can be asserted on the examination of archaeological observables in the present. In any case, I take into account that there are also non visual features characterizing ancient objects and materials. Information that should make us aware of many functional properties of objects is multidimensional in nature: size, which makes reference to height, length, depth, weight and mass; shape and form, which make reference to the geometry of contour, surfaces and volume; texture, which refers to microtopography (roughness, waviness, and lay) and visual appearance (colour variations, brightness, reflectivity and transparency); and finally material composition, meaning the combining of distinct elements to form a whole, and the manner in which such parts are combined. This research is based on the more global idea of Perception (from the Latin perceptio, percipio), usually defined as the organization, identification, and interpretation of sensory information in order to represent and understand the environment. It should be understood not as the passive receipt of these signals, but the integration of learning, memory, and expectation. This research explores different ways of understanding the very idea of archaeological perception, which involves top-down effects as well as the bottom-up process of processing some sensory input. The bottom-up processing is basically low-level information that's used to build up higher-level information (e.g., shapes, forms and textures for object recognition and functional explanation). The top-down processing refers to an archaeologist's concept and expectations (knowledge) that influence perception. The approach adopted here is to follow current computational theories of object perception to ameliorate the way archaeology can deal with the explanation of human behaviour in the past (function) from the analysis of visual and non-visual data, taking into account that visual appearances and even compositional characteristics only constrain the way an object may be used, but never fully determine it. I suggest that perceptual properties should be rigorously measured and coded if archaeologists intend to understand how objects were produced and/or used in the past. The insufficiency and lack of a clear consensus on the traditional methods of form description - mostly visual, descriptive, ambiguous, subjective and qualitative - have invariably led to ambiguous and subjective interpretations of its functions. It is thus strongly advisable to systematize, formalize and standardize methods and procedures more objective, precise, mathematical and quantitative, and whenever possible automated. In this context, I intend to develop a framework based on three dimensional geometrical digital models to measure, describe, test and analyse the use and behaviour of archaeological artefacts. I try to understand the possible relationships between the geometry, material, and function(s) of archaeological artefacts by suggesting new ways of studying the way behaviour in the past can be asserted on the examination of archaeological observables in the present. In this research, a novel framework is applied to three case studies which span a broad diachrony ranging from the Palaeolithic in Cantabria to the Neolithic in Catalonia, Spain. In respect to the archaeological objects, these encompass rock art, sculptures, lithics, and bows, as well as a wide variety of raw-materials. Each case study addresses its own archaeological questions, has particular aims, and therefore approaches. They are not intended to be exhaustive, but to provide a rounded picture in terms of the framework's potentialities and effectiveness

La Península Ibérica entre 1600-900 cal ANE : una situación histórica entre dos mitos : del Argar a Tartessos /

Descripció del recurs: el 30-08-201

Noelithic economy and macro-lithic tools of the Central Balkans

Having worked on my master thesis on the macro-lithic tools from the Neolithic sites of the central part of Serbia or so-called Middle Morava valley, we noticed that there is not enough interest in this archaeological category in the central Balkans. The short research tradition and the small number of researchers have resulted in an insufficient number of published research results. This situation limits the implementation of new methodological approaches, such as those developed in the other parts of southern and central Europe, and weakens the advance in the archaeological knowledge on prehistoric economies. In order to overcome these problems, we have examined 2174 macro-lithic tools from the 12 Neolithic settlements (~ 5900 - 4650/4600 BC cal) from the Central Balkans. Thus, we have applied economic theory as the theoretical background of the geological, morpho-technical and functional analysis of macro-lithic artefacts (chapter 2). The study presents settlements, the archaeological context in which the analysed artefacts were found, paleo-environmental and geomorphological settings of the Central Balkans. One part of the thesis displays the results of the petrographic analysis of raw material from other Neolithic archaeological sites from previous studies, and samples from geology outcrops from the Central Balkans. The same part presents the results of our geoarchaeological survey related to macro-lithic artefacts from Motel Slatina and Turska česma, Slatina. The petrographic analysis of the studied artefacts also allows us to identify the location and the distance from which raw materials derived, the exploitation method and the existence of territorial borders between supply areas. Functional analysis has revealed for the first time, an appearance of standardized macro-lithic tools. This result has defined high volume production and characterized economy of the Late Neolithic. These results allow us to observe technological changes among the Early and Late Neolithic macro-lithic societies and economic differences between settlements and regions during the Late Neolithic

Marroquins a les illes Pitiüses: Trets del seu projecte migratori i canvis esdevinguts en les seves vides a partir d'aquest

Aquesta tesi es basa en la migració del col·lectiu marroquí a les illes Pitiüses i se centra especialment en els canvis que es produeixen en les seves vides a partir de la migració i en els que es perceben en la part de les seves famílies que resta a origen. La recerca para especial atenció en els factors que afavoreixen o dificulten la integració i l'aculturació dels migrats, en els efectes del fet migratori en l'estatus d'aquells, així com en la relació existent entre determinats factors (com el grau d'aculturació i d'integració, els trets de la xarxa personal, l'èxit assolit a destí, etc.) i el manteniment dels vincles amb el Marroc que mantenen els membres del grup d'estudi i que els converteix en transmigrants. Les hipòtesis defensades mostren com els individus i famílies de l'estudi que no assoleixen una xarxa personal social i ètnicament diversificada són els que més dificultats presenten pel que fa al seu procés d'integració social, els que menys s'aculturen i els que més problemàtiques mostren cap a l'adaptació als canvis de situació econòmics, etc. Es defensa també que la localitat, és a dir els trets del municipi de residència a destí, seria un dels factors més importants per a una bona adaptació dels migrats. Dins d'aquesta, caldria parar atenció a l'estabilitat a la que poden accedir els migrats en qüestions com és l'habitatge i a l'existència de serveis bàsics com pot ser una xarxa òptima de transport públic. De la mateixa manera, la localitat esdevé el factor més influent, juntament al temps transcorregut a l'espai de migració i a d'altres factors, com la ideologia molt tradicional dels immigrats/des, així com la segregació i la resistència ètnica de caràcter intencional com alternativa més rendible, per al desenvolupament de tendències segregadores i auto-excloents. Pel que fa als joves de l'estudi, s'ha vist que el seu grau d'aculturació estaria relacionat amb la seva edat d'arribada, però també amb el grau d'integració i d'aculturació dels progenitors. Un fet a tenir en consideració és la relació existent entre l'edat d'arribada dels joves i el seguiment dels estudis. Per altra banda, les hipòtesis defensen també que, mentre que el projecte migratori dels marroquins de les illes Pitiüses es concep en el seu inici com un projecte familiar, a mesura que passa el temps i que el migrat es va acomodant a destí, aquest projecte passa a ser clarament individual o passa a implicar només a la família nuclear. Per altra banda, l'elevada freqüència de les vistes a origen per part dels migrats, així com la intenció de retorn a origen entre els subjectes de l'estudi a partir de la jubilació, mirant de combinar la residència entre origen i destí, mostren que els marroquins de l'estudi han esdevingut transmigrants i que continuen aferrats a la seva terra d'origen, independentment a l'èxit assoli a destí i al seu grau d'integració i d'aculturació. S'observa que l'estatus dels migrats/des tendeix a millorar a partir de la migració, especialment quan ens referim a prestigi. Una excepció és la de les dones amb un projecte migratori individual que, en general, serien vistes amb recel per part dels seus compatriotes. Finalment es defensa que el control social que viuen les dones de l'estudi arribades a l'edat adulta és més intens a destí que a origen. Però s'arriba a la conclusió que aquestes dones, independentment al grau d'aculturació i d'integració assolits, en un alt percentatge desenvolupen mecanismes per a dur a terme els seus objectius.This thesis is based on the migration of the Moroccan citizens into the Pitiüses Islands and it is focused on changes that happen in those people's lives because of the migration, and also in the changes perceived in the rest of their families in origin. The research insists specially on how the migration affects the status of the person who migrates, as well as the relationship that exists between some factors (such as the degree of acculturation and of integration, the characteristics of the personal net, the success achieved at their destination, etc.) and the way of keeping their ties with Morocco that the members of the studied group maintains, that makes them to be transmigrants. The hypotheses defended by this thesis show that individuals and families in this study who did not reach a social and ethnically diverse personal network have more difficulties with regard to their social integration, they are the least acculturated and who more problems have in adapting to changing economic situation, etc. Also argues that the locality, i.e. the features of the municipality of residence at destination, would be one of the most important factors for a good adaptation of immigrants. In reference to this, we should pay attention to the stability that can get the migrated on issues such as housing and the existence of basic services such as a good public transport service. In the same way, locality became the most influential factor, together with the elapsed time in the area of migration and other factors, such as the very traditional ideology of immigrants or the fact of segregation and the intentional ethnic resistance as the more profitable alternative for the development of self-exclusionary tendencies. As for the young of the study, it has been shown that the degree of acculturation would be related to age of arrival, but also to the degree of integration and acculturation of parents. Something to take into consideration is the relationship between age of arrival of the young people and their interest in studies. Moreover, the hypothesis also argue that, while the migration project of Moroccan people from the Pitiüses Islands is conceived in the beginning as a family project, as time passes and as the migrated is accommodating to the new location, this project becomes clear individual or moves to involve only the nuclear family. Moreover, the high frequency of visits of migrants to their homeland, as well as the intention to return home among the subjects of this study from the time of retirement, trying to combine the time between origin and destination, show that Moroccans of this study have become transmigrants and that they continue attached to their homeland, independently to the degree of success they have achieved at destination and to their degree of integration and acculturation. It has been observed that the status of immigrants tends to improve after the migration, especially when referring to prestige. There is an exception to this: women with an individual migratory project, who generally are seen as suspicious by their compatriots. Finally, this thesis argues that social control of women of the study arrived into adulthood is more intense in origin than in destination. But we conclude that these women, regardless of acculturation and the degree of integration achieved, in a high percentage develop mechanisms to carry out its objectives

Of cereals, poppy, acorns and hazelnuts : plant economy among early farmers (5500-2300 cal BC) in the NE of the Iberian Peninsula : an archaeobotanical approach /

Aquest treball pretenia respondre diverses questions en relació a la producció d'aliments d'origen vegetal al Neolític (5400-2300 cal BC) al NE de la Península Ibèrica. Els objectius es poden resumir en la següent pregunta: era la gestió de les plantes amb valor alimentari de tipus intensiu? Per tal de contribuir a aquesta discussió es feia necessari incrementar el volum de dades arqueobotàniques. Les anàlisis de macrorestes arqueobotàniques (llavors i fruits) procedents de 17 jaciments (34 fases d'ocupació) del NE de la Península Ibèrica datats al període Neolític s'han presentat i discutit. Un total de 107 tàxons han estat identificats i més de 100.000 macrorestes vegetals han estat obtingudes, procedents de 213 contextos arqueològics diferents, després de processar unes 1200 mostres (més de 7000 litres de sediment). La important quantitat de dades obtingudes ha estat suficient per proposar interpretacions sobre l'evolució dels cultius a l'àrea durant el període Neolític. S'han observat diverses tendències per zones dintre de la regió. La costa central presenta un registre abundant de blats vestits durant el VIè i Vè mil·lennis cal ANE, mentre que el blat nu té un domini a les àrees del nord durant els primers segles i és substituït, a partir del Vè mil·lenni per l'ordi nu. Aquest tàxon sembla ser el principal cultiu durant el IV mil·lenni cal ANE, juntament amb el blat nu. Poc més tard, l'ordi vestit sembla que podria començar a substituir l'ordi nu a les àrees del nord. Els dos canvis observats a les àrees del nord podrien haver-se originat a través de contactes amb els territoris del sud de França. Pel que fa a la gestió dels cultius, s'ha conclòs que les evidències per al VIè i Vè mil·lennis cal ANE indiquen que existia una gestió intensiva dels camps de tipus hortícola. Les dades per als dos darrers mil·lennis del Neolític no són concloents. Malgrat tot, l'expansió de l'ordi vestit i l'aparent reducció de la diversitat de lleguminoses cultivades durant el Neolític final suggeriria pràctiques agrícoles menys intensives. Els resultats obtinguts al respecte de la gestió dels fruits silvestres no han permès detectar grans canvis en els tàxons recol·lectats més significatius durant tot el període a la regió en estudi: Quercus sp., Corylus avellana, Vitis vinifera subsp. sylvestris and Pistacia lentiscus. S'han observat diferències en les tècniques de processat en funció de l'alçada a la qual es troben els assentaments, com ja s'ha esmentat. L'explotació de les formacions vegetals de màquia creix a partir de la segona meitat del Vè mil·lenni cal ANE. Hi ha una important reducció del registre al Neolític final. S'ha interpretat que les pràctiques de recol·lecció es mantindrien estables a escala regional, principalment condicionades per l'oferta ambiental, així com per les seleccions culturals. En contra del que s'havia assumit per part de molts arqueòlegs, l'agricultura sembla ser de caràcter permanent i intensiu durant els primers segles del Neolític. Els grups estableixen xarxes de llarga durada en regions particulars on desenvolupen les seves pròpies tradicions i cultures. Aquestes xarxes serien necessàries per a la supervivència dels sistemes de producció i reproducció d'aquestes comunitats. La inestabilitat de les estructures i els territoris d'hàbitat que molts autors proposen per a aquestes fases inicials no està, doncs, confirmat per les dades arqueològiques disponibles.This dissertation aimed to answer several questions concerning plant food production in the Neolithic (5400-2300 cal BC) in the NE of the Iberian Peninsula. The aims can be summarized in the following question: was plant food economy of the intensive type? In order to contribute to such a discussion, an increase of the available archaeobotanical database was necessary. The analyses of the archaeobotanical macroremains (seeds and fruits) from 17 archaeological sites (34 settlement phases) from the NE of the Iberian Peninsula dating to the Neolithic period were presented and discussed. A total of 107 new taxa were identified and more than 100.000 plant macroremains were retrieved from 213 different contexts, after taking and processing around 1200 samples (over 7000 litres of sediment). The important amount of data obtained was enough to put forward some interpretations of the evolution of agriculture in the area during the Neolithic period. Several regional trends were observed. The central coast region presented larger amounts and ubiquities of glume wheats during the VIth and Vth millennia cal BC, while naked wheat prevailed in the northern areas during the first centuries and was later replaced, in the Vth millennium cal BC, by naked barley. This taxon appears as a main crop in the central coast in the IVth millennium cal BC, along with naked wheat. Shortly after, hulled barley seems to replace naked barley in the northern areas of the region. Both shifts observed in the northern areas could have originated through contacts with southern France. Concerning crop husbandry strategies, it was concluded that the evidence for the VIth and Vth millennia cal BC support an intensive gardening type of management of the plots. The data for the last two millennia of the Neolithic are not conclusive. Nevertheless, the expansion of hulled barley and the apparent reduction in the diversity of cultivated legumes during the Late Neolithic would suggest less intensive management practices. No major changes in wild fruit management in the most important gathered taxa during the Neolithic period in the region: Quercus sp., Corylus avellana, Vitis vinifera subsp. sylvestris and Pistacia lentiscus were the most commonly gathered taxa. Differences in their processing techniques according to altitude were observed. The exploitation of maquis vegetation increases from the second half of the Vth millennium cal BC onwards. An important decrease in the number of remains recovered for the Late Neolithic period was observed. It was interpreted that gathering practices were rather stable at a regional scale, largely conditioned by the environmental availability but also by cultural choices. Against what was assumed by many archaeologists, agriculture during the first centuries of the Neolithic seems to be of permanent and intensive character. Groups established long-lasting networks in particular regions where they developed their own traditions and cultures. These networks would be necessary for the subsistence of the production and reproduction practices of these populations. The semi-nomadism that is assumed by most authors for these early phases is, thus, not confirmed by the archaeological data

Óxidos de identidad : memoria y juventud rural en el sur de Chile (1935-2003) /

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaVegeu tes

El Discurso mapuche en la era poscolonial : identidad, territorio y poder

En esta tesis doctoral abordo los diferentes sitios de producción sobre lo mapuche, para lo cual hago un recorrido histórico sobre las relaciones interétnicas de este pueblo con los "otros" "conquistadores y colonizadores" "republicanos". Estos sitios van desde la conquista de España, la colonia, la conformación de la república de Chile y los diferentes episodios históricos que han configurado al sujeto colonial mapuche. Para efectos de este estudio, divido dichos discursos en tres sitios de producción: la visión comunitaria; la del estado, las elites y los medios y el de las organizaciones mapuche. Esta división es artificial, ya que los tres sitios de producción operan en la práctica en forma conjunta. Desde la visión comunitaria, profundizo en la práctica de la oralidad y su importancia como campo de producción que permite a este pueblo reproducir su cultura, a partir de la ritualidad, los roles culturales y los topónimos. Por su parte, desde el estado, las elites y los medios, presento la particular visión que ha jugado el estado en la construcción del sujeto colonial, el papel de las elites en la conformación y perpetuación del conflicto, además del papel de los medios y la globalización en la representación étnica. Finalmente, el último sitio de producción que presento, el de las organizaciones, aborda la multiplicidad de discursos y posturas, que responden a esta cada vez más tensa relación con el estado y las elites