Misael Acosta Solís y el conservacionismo en el Ecuador (1936-1953)

Entre las décadas de 1930 y 1950 Misael Acosta Solís, miembro de la elite económica serrana y destacado geobotánico y forestal, lideró un proceso de institucionalización del conservacionismo en el Ecuador. Instituciones privadas y gubernamentales de corte conservacionista, exposiciones, libros y artículos, revistas científicas, estaciones de investigación forestal y agroecológica, leyes y políticas, congresos y encuentros, fueron algunos de sus legados. En este trabajo se revisan esos hechos en el contexto de la historia económica, social y ambiental del Ecuador. Asimismo, se sientan algunas premisas sobre las cuales continuar la construcción de la historia ambiental de esa nación.Entre les dècades de 1930 i de 1950 Misael Acosta Solís, membre de l'elit econòmica serrana i destacat geobotànic i forestal, va liderar un procés d'institucionalització del conservacionisme a l'Equador. Institucions privades i governamentals de tall conservacionista, exposicions, llibres i articles, revistes científiques, estacions de recerca forestal i agroecològica, lleis i polítiques, congressos i trobades, van ser alguns dels seus llegats. En aquest treball es revisen aquests fets dins del context de la història econòmica, social i ambiental de l'Equador. Així mateix, s'estableixen algunes premisses sobre les quals es pot continuar la construcció de la història ambiental d'aquesta nació

Lampas y el espíritu de la naturaleza : estudio de la controversia entre Henry More y Robert Hooke

"Lampas y el Espíritu de la Naturaleza" estudia la controvèrsia entre Henry More i Robert Hooke a propòsit de la filosofia mecànica de la naturalesa en el context del pensament filosòfic i científic del segle XVII a Anglaterra, una controvèrsia que malgrat que es pugui considerar obsoleta en la seva forma no ho és en el seu fons, ja que tant les qüestions plantejades per More com les observacions de Hooke són pertinents i no són lluny, mutatis mutandis, de determinats plantejaments del nostre present

La Phoronomia (1716) de Jacob Hermann (1678 -1733) : entre la filosofía natural y la mecánica analítica

La "Phoronomia", primer libro de mecánica escrito tras los "Principia", es representativo del proceso de transición que transformó la dinámica a principios del XVIII y que concluye con la "Mecánica" de Euler (1736). Está escrita en estilo geométrico y algebraico, y mezcla los conceptos y métodos de Leibniz y Newton de forma idiosincrásica. En esta obra se encuentra por primera vez la segunda ley de Newton escrita en la forma en que hoy la conocemos, así como un intento de construcción de la estática y la dinámica de sólidos y fluidos basado en reglas generales diferenciales.La "Phoronomia", primer llibre de mecànica escrit després dels "Principia", és representatiu del procés de transició que va transformar la dinàmica a començament del segle XVIII i que va concloure amb la "Mecánica" d'Euler (1736). Està escrita en estil geomètric i algebraic i mescla els conceptes i els mètodes de Leibniz i Newton de forma idiosincràtica. En aquesta obra es troba per primera vegada la segona llei de Newton tal com la coneixem avui dia, així com un intent de construcció de l'estàtica i de la dinàmica de sòlids i de fluids basat en regles generals diferencials

Determinación de estructuras cristalinas en España : inicios, desarrollo y consolidación (1912-1955)

El treball ofereix una visió de conjunt de la recerca duta a terme a Espanya en determinació d'estructures cristal·lines, des dels seus inicis fins 1955, data en la què assoliren un cert grau de consolidació. La perspectiva historiogràfica seguida pretén establir un equilibri entre el tractament de les qüestions tècniques i les relatives a l'organització dels diferents equips de recerca, sense oblidar el context econòmic i polític en que van tenir lloc

La historiografia de la malaltia durant el segle XX

Fins a ben endins la dècada de 1920 la idea de que les malalties són entitats naturals essencialment contínues en l'espai i el temps -i, com a màxim, susceptibles en el cas de les afeccions infeccioses, d'experimentar canvis explicables per les lleis bioevolutives que regulen les relacions entre els diferents éssers vius- fou incontestable entre els historiadors de la malaltia, en gran manera en raó del paper "disciplinari" i, abans de res, legitimador de la ciència mèdica moderna, que la història de la medicina havia jugat des de la seva institucionalització a finals del segle XIX. Aquesta nota repassa la historiografia del segle XX sobre la malaltia humana des de la història de la medicina. Se n'examinen sucessivament: la "perspectiva bacteriològica", la influència de la història cultural i social, i l'impacte del socioconstructivisme. A la fi, se n'apunten les propostes més recents des del "gir lingüístic" i el postrelativisme

El Real Conservatorio de Artes (1824-1850) : Orígenes y gestación de la ingeniería industrial moderna

El "Conservatorio de Artes" tuvo un origen Ilustrado, emulando a su homónimo parisino, pero nació durante el absolutismo (1824), tras un frustrado intento afrancesado (1810). Absorbió al "Gabinete de Máquinas" y tuvo como primer director a López de Peñalver. Supuso un puente entre la Ilustración y la Ingeniería Industrial decimonónica, sobre todo, a partir de la institucionalización del envío de pensionados a la "École Centrale des Arts et Manufactures" parisina, con cuyo retorno consigue transformarse en "Real Instituto Industrial" (1850). Aparte destaca su proyección social, tanto en su papel de oficina de patentes como en la promoción de exposiciones industriales.El "Conservatorio de Artes" va tenir un origen il·lustrat, emulant el seu homònim parisenc, però va néixer durant l'absolutisme (1824), després d'un intent afrancesat frustat (1810). Va absorbir el "Gabinete de Máquinas" i va tenir López de Peñalver com a primer director. Va ser un pont entre la Il·lustració i l'Enginyeria Industrial vuitcentista, sobretot a partir de la institucionalització de l'enviament de pensionats a l'"École Centrale des Arts et Manufactures" parisenca, amb el retorn dels quals aconsegueix transformar-se en "Real Instituto Industrial" (1850). D'altra banda, també destaca la seva projecció social, tant en el seu rol d'oficina de patents com en la promoció d'exposicions industrials

Agronomia i agrònoms a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona (1766-1808)

Aquest treball estudia l'activitat agronòmica de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona durant el període que abasta des de 1766 fins a 1808. Se centra en l'anàlisi de la documentació generada per la Direcció d'Agricultura d'aquesta institució, fent èmfasi en l'estudi del perfil biogràfic i intel·lectual dels homes que hi van estar al capdavant, i en la producció científica que van arribar a dur a terme. El treball enumera i analitza les propostes tècniques per millorar l'agricultura que des d'aquesta corporació es van sotmetre a debat. En aquest sentit, es destaquen les aportacions en temes com la vinya, els nous conreus o el debat sobre la situació de la ramaderia al país

Historiografia i història de la salut pública

Aquest text planteja, des d'un punt de vista historiogràfic, com el concepte de salut pública es va construir històricament en les primeres dècades del segle XIX a Anglaterra i com es va construir historiogràficament a mitjan segle XX, al costat del procés de professionalització dels salubristes

El Grupo Interuniversitario de Física Teórica (GIFT) : Génesis y desarrollo histórico (1968-1976)

Este trabajo estudia el caso de la Física Teórica de Altas Energías (FTAE) en España durante la dictadura de Franco. El trabajo analiza la creación de un grupo de investigación, el GIFT, además de la relación entre ciencia y política, las estrategias para organizarse, obtener recursos y desarrollarse, el problema de la tradición en ciencia y la influencia internacional en el caso de la FTAE. Desde el punto de vista metodológico, una parte fundamental del trabajo ha consistido en la recopilación y creación de fuentes históricas y material de archivo, dentro del proyecto del Servei d'Arxius de Ciència.Aquest treball estudia el cas de la Física Teòrica d'Altes Energies (FTAE) a España durant la dictadura de Franco. El treball analitza la creació d'un grup de recerca, el GIFT, a més de la relació entre ciència i política, les estratègies per organitzar-se, obtenir recursos i desenvolupar-se, el problema de la tradició en ciència i la influència internacional en el cas de la FTAE. Metodològicament, una part fonamental del treball ha consistit en la recopilació i en la creació de fonts històriques i de material d'arxiu, dins del projecte del Servei d'Arxius de Ciència