Anarchism or anarchisms? The history of a heterogeneous revolutionary deployment, 1930-1938

This research embarks upon a study of anarchism during the Second Republic and the Spanish Civil War, while it also falls within the framework of the latest and most important historiographic contributions to this subject. It examines the distinction between anarchist militancy and membership in the Single Unions of the National Confederation of Labour (CNT); the decisive and highly significant ties between the members and the local and regional spheres, especially in the Catalan-speaking countries and even Spain-wide; the role played by the press in the movement, which set great store by their ideological aversion to politics and simultaneously the meaning that the so-called libertarian “groupism” had to the FAI members, as well as to the members and anarcho-syndicalist leaders of the Single Unions. Finally, the study upholds that the anarcho-syndicalist leaders and/or anarchists belonged to “affinity groups” that were defined according to the jobs they assigned themselves, but with the assumption that they could join or belong to more than one group according to militant “friendships” and specialisations, which could be strictly union-related and could also include anarchist or open cultural “action” – the latter including theatre, newspapers and infra-littérature. However, it should be noted that the heterogeneity of the forms of membership did not imply the existence of numerous “anarchisms”, since unity was ensured through varied forms of solidarity and coordination, and even through the so-called “honour trials”

An example of anarchism and journalism in the Catalonia of the ´30s.

An example of anarchism and journalism in the Catalonia of the ´30s

Francesc Nabot i Tomas or an example of radical Catholicism as a theory for a "Good Press"

Francesc Nabot i Tomas or an example of radical Catholicism as a theory for a "Good Press

Francesc Nabot i Tomàs, o un exemple de catolicisme ultrancer com a teoria de la "bona premsa"

Francesc Nabot i Tomàs, o un exemple de catolicisme ultrancer com a teoria de la "bona premsa

Anarquisme o anarquismes? La història d'un desplegament revolucionari heterogeni, 1930-1938

Aquest treball planteja l'estudi de l'anarquisme durant la Segona República i la Guerra Civil espanyola situant-se alhora dins el marc de les principals i més recents aportacions historiogràfiques sobre aquest tema. Es planteja la distinció entre militància anarquista i afiliació als Sindicats Únics de la CNT; els decisius i molt significatius lligams entre militància i àmbit territorial local i regional, sobretot als països de parla catalana o fins i tot en l'àmbit estatal; el paper que la premsa va tenir en un moviment que feia bandera de la seva aversió ideològica respecte a la política, i, alhora, la significació que l'anomenat «grupisme» llibertari va tenir per a la militància faista, però també per a la militància i els dirigents pròpiament dits anarcosindicalistes dels Sindicats Únics. Manté, finalment, que els dirigents anarcosindicalistes i/o anarquistes pertanyien a «grups d'afinitat» que es definien en funció de les tasques que s'atribuïen a si mateixos, però assumint que podien incorporar-se o pertànyer a més d'un grup en funció d'«amistats» militants i especialitzacions que podien ser les estrictament sindicals, i que podien incloure també les de «l'acció» àcrata o les estrictament culturals —teatrals, periodístiques o d'infra-littérature—. Cal assenyalar, però, que l'heterogeneïtat de formes militants no implicà l'existència d'«anarquismes », ja que la unitat s'assegurà a través de variades formes de solidaritat i coordinació, fins i tot mitjançant els anomenats «judicis d'honor»

Soledad Gustavo, Frederica Montseny i el periodisme àcrata ¿ofici o militància?

Soledad Gustavo, Frederica Montseny i el periodisme àcrata ¿ofici o militància