7 research outputs found

    El concepto de escala en el pensamiento de Leopold Kohr: una contribución del pasado para las discusiones presentes en torno al desarrollo sostenible

    Get PDF
    The appropriate scale is a central feature of any process. It is a central aspect too of the development process in its multilayered aspects, affecting the socioeconomic development process on all its levels (social, cultural, political, economic, technical and environmental dimension). Notwithstanding, little attention is given to the dimension of scale in most discussions about sustainable development, centred as we are in looking for ways of ‘sustaining growth’ instead of stopping or even reversing it. In this article we consider the dimension of scale (or over-scale) particularly making reference to Leopold Kohr’s fundamental and path-breaking analysis. Abundant reference and quotations are made, particularly from his major work ‘The Breakdown of Nations’ as a way of tribute and bringing this fundamental author closer to the Spanish speaking reader once his work has not yet been translated into Spanish

    Hacia una construcción social del desarrollo sostenible basada en la definición de sus dimensiones y principios, articulados a partir de la ecuación IPAT. Aproximación a sus implicaciones y debates

    Get PDF
    Ante las evidentes críticas de indefinición que el concepto de desarrollo sostenible ha recibido y recibe, se propone un acercamiento al concepto en base a la formulación de unos principios generales que deberían ser discutidos, tanto a nivel académico como social, en general. Para que la propuesta sea coherente y global se ha tomado la ecuación IPAT como punto de partida articulador de la misma. En este sentido, se definen siete dimensiones, vinculadas a ella, y se formula un principio general para cada una de esas dimensiones con algunos subprincipios subsidiarios suyos. Al mismo tiempo que estos principios y subprincipios se van presentando, se estudian y discuten algunas de sus implicaciones y debates, con la finalidad de presentar una visión global que de la idea de desarrollo sostenible se pretende ofrecer.One obvious criticism of the concept of sustainable development is that it is not clearly defined. In response to this criticism, we suggest approaching the concept by formulating some general principles that should be discussed on both academic and social levels. The IPAT equation is used as a starting point to make the proposal coherent and comprehensive. We define seven dimensions linked to the IPAT equation. A general principle and some sub-principles are formulated for each dimension. As these principles and sub-principles are presented, some of their implications and controversial aspects are studied and discussed. The objective is to present an overview of the concept of sustainable development

    Complejidad y ciencias sociales

    No full text
    In this article, the author argues in favour of extending what has come to be known by most as Complexity Theory (and which Morin calls ‘restricted complexity’) based on contributions from the social sciences and philosophy, including discussions on the importance of language in the configuration of human action and understanding, as well as on dialectical thinking and hermeneutics. He also argues that, in developing an expanded complexity theory, we must bridge the gap between various kinds of human knowledge, awareness and expression by complementing analytical and ‘scientific’ discourse with poetic and artistic discourse, as well as other means of accessing knowledge and awareness

    Peak Oil, divisió social del treball i procés d’urbanització. ¿Existeix futur per l’actual model de ciutat?

    No full text
    Seminari "Reciclar ciutat: adaptació local i regional al canvi climàtic", organitzat per la Càtedra Unesco de Sostenabilitat de la UPC, Terrassa

    Desarrollos sostenibles

    No full text
    A partir dels arguments presentats en els articles Els orígens culturals de la insostenibilitat i Oikonomia y crematística s'analitza la dimensió ètica de la sostenibilitat, apuntant la necessitat d'un profund canvi paradigmàtic en els valors i les pràctiques que caractaritzen els actuals models de desenvolupament. Partint del caràcter abstracte i objectivat de l'ètica moderna, els autors assenyalen la necessitat d'una ètica relacional que comprengui els diferents elements de la realitat vistos en la seva interdependència, dinamisme, incertesa i profunda pertinença mútua. A partir d'aquí es discriminen una sèrie de conceptes que, segons els autors, són els que haurien de pautar els canvis de l'actual model de desenvolupament reorientant-lo cap a diferents possibilitats de desenvolupament sostenibles (en plural) en funció dels contextos socioculturals i ambientals corresponents.The premises of the articles The cultural origins of unsustainability and Economics and crematistics are built upon in this article, which analyses the ethical dimension of sustainability and highlights the need for a radical change of paradigm with respect to the values and practices that are characteristic of current development models. The authors consider the nature of modern ethics to be abstract and objectified and thus highlight the need for a relational ethics that considers the different aspects of reality in the light of their interdependance, dynamism, uncertainty and profound mutual beloging. A set of concepts are then developed which, according to the authors, should govern the changes in the current development model and redirect it towards the different sustainable developments (in the plural) according to the social, cultural and environmental contexts.A partir de los argumentos presentados en los artículos Los orígenes culturales de la insostenibilidad y Oikonomía y crematística se analiza la dimensión ética de la sostenibilidad, apuntando la necesidad de un profundo cambio paradigmático en los valores y las prácticas que caracterizan los actuales modelos de desarrollo. Partiendo del carácter abstracto y objetivado de la ética moderna, los autores señalan la necesidad de una ética relacional que comprenda los distintos elementos de la realidad vistos en su interdependencia, dinamismo, incertidumbre y profunda pertenencia mútua. A partir de ahí se discriminan una serie de conceptos que, según los autores, son los que deberían pautar los cambios del actual modelo de desarrollo reorientándolo hacia distintas posibilidades de desarrollos sostenibles (en plural) en función de los contextos socioculturales y ambientales correspondientes
    corecore