Population Ageing:The Timebomb that Isn't?

Jeroen Spijker and John MacInnes argue that current measures of population ageing are misleading and that the numbers of dependent older people in the UK and other countries have actually been falling in recent year

Current characteristics of living arrangements following bereavement in Europe and the US

Aquest treball es va presentar a la Population Association of America. 2009 Annual Meeting. Detroit (Michigan), 30 d'abril-2 de maig de 2009.The study of living arrangements after bereavement is not as extensively covered as postdivorce household trajectories in family sociology, although this is changing as nontraditional living arrangements are becoming more common. We already know that widows prefer to stay in their own home because they want to maintain their (newly found) independence and men often perceive that remarriage brings with it more benefits than remaining widowed. However, other variables such as educational level and labour force participation or differences between countries have been less studied. This is what this paper aims to do using census data from IPUMS-International. Results show that living arrangement types are age and sex dependent: older widows are more likely to live alone, younger widows with their children but younger widowers with a new partner or with their parents. Widow(er)s in one-person households are on average older, economically inactive and fewer are homeowners. Living with parents is associated with being younger and unemployed, living with children with being employed, living with a partner or children with low education and living alone or with parents with higher education. Regarding country-specific differences: the French are more likely to live alone or with a partner, the Spanish to reside with children or parents, while few Greek widow(er)s live with a partner.L'estudi de les formes de convivència després de la viduïtat no s'ha estudiat tant com les trajectòries familiars després del divorci, encara que això està canviant a mesura que les formes tradicionals de vida "menys tradicionals" són cada vegada més comunes. Ja sabem que les vídues prefereixen quedar-se a casa perquè volen mantenir la seva (acabada de descobrir) independència i en canvi, els homes sovint perceben que un nou matrimoni comporta més beneficis que romanent vidus. Malgrat això, altres variables d'anàlisi com el nivell educatiu i la participació en la vida laboral o les diferències entre països, han estat menys estudiades. Aquest és l'objectiu de l'article, utilitzant les dades del cens de IPUMSInternational. Els resultats mostren que les formes de convivència depenen de l'edat i el sexe: les vídues més grans tenen més probabilitats de viure soles però les vídues més joves amb els seus fills, tenen més probabilitat de viure amb una nova parella o amb els seus pares. Vidus/es en les llars unipersonals són de mitjana, més grans, propietaris d'habitatges, i econòmicament inactius. Viure amb els pares s'associa amb ser més jove i desocupat; viure amb els fills en tenir ocupació; viure amb una parella o fills amb un baix nivell educatiu; i viure sol o amb pares amb un nivell educatiu superior. En quant a les diferències específiques de cada país: els francesos són més propensos a viure sols o amb un company, els espanyols a residir amb els nens o amb els pares, mentre que els grecs vidus/es, viuen en parella.El estudio de las formas de convivencia después de la viudedad no se ha estudiado tanto como las trayectorias familiares después del divorcio, aunque está cambiando a medida que las formas tradicionales de vida "menos tradicionales" son cada vez más comunes. Ya sabemos que las viudas prefieren quedarse en casa porque quieren mantener su (recién descubierta) independencia y en cambio, los hombres a menudo perciben que un nuevo matrimonio conlleva más beneficios que permaneciendo viudos. Sin embargo, otras variables de análisis como el nivel educativo y la participación en la vida laboral o las diferencias entre países, han sido menos estudiadas. Este es el objetivo del artículo, utilizando los datos del censo de IPUMS-International. Los resultados muestran que las formas de convivencia dependen de la edad y del sexo: las viudas mayores tienen más probabilidades de vivir solas pero las viudas más jóvenes con sus hijos, tienen más probabilidad de vivir con una nueva pareja o con sus padres. Viudos/as en los hogares unipersonales son de media, mayores, propietarios de viviendas y económicamente inactivos. Vivir con los padres se asocia con ser más joven y desocupado; vivir con los hijos al tener empleo; vivir con una pareja o hijos con un bajo nivel educativo; y vivir solo o con padres con un nivel educativo superior. En cuanto a las diferencias específicas de cada país: los franceses son más propensos a vivir solos o con un compañero, los españoles a residir con los niños o con los padres, mientras que los griegos viudos/as, viven en pareja

Viudedad en la España del siglo XX : La evolución histórica de la población viuda y sus determinantes demográficos

Durante el siglo XX el perfil general de la población viuda ha cambiado sustancialmente. La imagen que tenemos de que son sobre todo mujeres de edad avanzada o muy avanzada no es tan representativa de la realidad de principios del siglo pasado: hace 100 años era más común encontrar personas jóvenes cuyos cónyuges habían fallecido. Análogamente, aunque en aquel tiempo las edades avanzadas también estaban sobrerrepresentadas en la población viuda, no existían tantos viudos de una edad avanzada como en la actualidad. Finalmente, si bien durante este periodo había más viudas que viudos, la ratio es aún más sesgada a comienzos del siglo XXI. Utilizando datos censales, del MNP y de otras fuentes se proporciona una descripción detallada de la evolución histórica de la población viuda, de los determinantes directos que están detrás de su tendencia (la mortalidad, las segundas nupcias y la migración) así como de varios determinantes indirectos.The profile of the widowed population has changed substantially over the course of the 20th century. While today we have in mind an old or very old woman, this is not representative of the early 20th century: 100 years ago it was more common to find young people whose spouses had died. Similarly, while Advanced ages were also over-represented in the widowed population, there were not as many widows of very old age as there are in the present. Finally, while there were more widows than widowers in the past, the ratio is much more skewed today. Population census, Vital Statistics and other data sourced were used to provide a detailed description of the historical trend of the widowed population. This is followed by an analysis of the direct determinants that are behind the trend: mortality of the married and widowed, remarriage and emigration and immigration of widows, as well as several indirect determinants.Le profil de la population des veuves et des veufs a changé de façon substantielle au cours du XXème siècle. L'image que nous en avons pour la période récente est d'une femme très âgée, mais ce modèle n'est pas représentatif pour le début du siècle. En effet il y a 100 ans il y avait un grand nombre de persones jeunes dont l'époux ou l'épouse était décédé. De façon analogue, dans le passé la proportion de personnes veuves s'élevait aussi avec l'âge, cependant le nombre de veufs de grand âge n'était pas aussi important que de nos jours. Finalement, dans le passé il y avait plus de veuves que de veufs, mais cette relation est bien plus inégalitaire actuellement. On utilise dans ce travail des données de recensement, du mouvement naturel de la population ainsi que d'autres sources dans le but d'offrir une description détaillée de l'évolution historique de la population veuve, de décrire les déterminants immédiats de son évolution (la mortalité, les remariages, les migrations) mais aussi de quelques déterminants indirects

Trends in custody arrangements in Spain since the divorce reform of 2005

El treball es va presentar en el Programme Colloque:"Pères en solitaires: paternités contemporaines et nouvelles trajectoires familiales", com a ponència, titulada "Legal custody arrangements of separated parents in Spain" (http://paternites.hypotheses.org/). Centre Norbert Elias, Marsella, 29 i 30 de novembre de 2012.In 1981 Spain was one of the last countries in Europe to legalize divorce. Accompanying the transition from dictatorship to democracy were shifts in family laws and demographic behaviors that included the legalisation of divorce. However, the initial Divorce Law was quite restrictive and legal separation and divorce were still relatively uncommon until the 1990s. Subsequent pressure to speed up the legal procedure led to the Spanish Divorce Reform of 2005 that facilitated the divorce process, stressed the co-responsibility of parents towards their children and legally regulating shared custody. Using the General Council of the Judiciary's data on "Decrees of separations, divorces and annulments", this working paper provides a description of the characteristics of the spouses, marriage duration and separation process (1996-2010) and analyses the patterns and characteristics of legal custody arrangements (2007-2011). Results showed that in 2011 (2005) joint custody was awarded in 12% (3%) of cases, father 5% (3%) and mother sole custody 82% (94%). Logistic regression showed that age at marriage, spousal age difference, duration of divorce application, the husband being the divorce claimant and a marital separation with consent favoured either sole father and/or joint custody at the expense of sole custody for the mother.A Espanya, junt a la transició democràtica, es van produir importants canvis en les lleis que afectaven a la família i als comportaments demogràfics, entre ells, la legalització del divorci, al 1981 (un dels últims països d'Europa en legalitzar el divorci). Malgrat això, aquesta llei era bastant restrictiva i la separació legal i el divorci van ser relativament poc comuns fins a la dècada dels noranta. Posteriorment, la pressió per accelerar el procediment legal va portar a la seva reforma amb la Llei 15/2005 que va facilitar el procés de divorci, va impulsar la co-responsabilitat dels pares cap als seus fills i va regular legalment la custòdia compartida. A partir dels Butlletins estadístics de sentències de separació, divorci i nul·litat del Consejo General del Poder Judicial, aquest document ofereix una descripció de les característiques dels cònjuges, la durada del matrimoni i el procés de separació (1996-2010) i les anàlisis dels patrons i característiques dels acords legals de custòdia (2007-2011). Els resultats mostren que al 2011 (entre parèntesis, dades de 2005) la custòdia compartida va ser atorgada, en el 12% dels casos (3% el 2005); només al pare, en un 5% (3%); i, a la mare, en un 82% (94%). La regressió logística va mostrar que l'edat per contreure matrimoni, les diferències d'edat entre els cònjuges, la durada de la sol·licitud de divorci, si el marit és el demandant del divorci, si el divorci/separació era consensuat, afavoria la custòdia exclusiva al pare o bé compartida, a costa de la custòdia exclusiva per a la mare.En España, junto a la transición democrática, se produjeron relevantes cambios en las leyes que afectaban a la familia y a los comportamientos demográficos, entre ellos, la legalización del divorcio, en 1981 (uno de los últimos países de Europa en legalizarlo). Sin embargo, esta ley era bastante restrictiva y la separación legal y el divorcio fueron relativamente poco comunes hasta la década de los noventa. Posteriormente, la presión para acelerar el procedimiento legal llevó a su reforma con la Ley 15/2005 que facilitó el proceso de divorcio, impulsó la co-responsabilidad de los padres hacia sus hijos y reguló legalmente la custodia compartida. Usando los Boletines estadísticos de sentencias de separación, divorcio y nulidad del Consejo General del Poder Judicial, este documento ofrece una descripción de las características de los cónyuges, la duración del matrimonio y el proceso de separación (1996-2010) y los análisis de los patrones y características de los acuerdos legales de custodia (2007-2011). Los resultados muestran que en 2011 (entre paréntesis, datos de 2005) la custodia compartida fue otorgado en el 12% de los casos (3% en 2005), sólo al padre en un 5% (3%) y, a la madre, en un 82% (94%). La regresión logística mostró que la edad para contraer matrimonio, las diferencias de edad entre los cónyuges, la duración de la solicitud de divorcio, si el marido es el demandante del divorcio, si el divorcio/separación era consensuado, favorecía la custodia al padre único o compartida, a costa de la custodia exclusiva para la madre

Mortality in Catalonia in the context of the third, fourth and future phases of the epidemiological transition theory

In the period 1960-2000, male and female life expectancy increased by 8,2 and 10,5 years, respectively, in Catalonia, one of Spain’s Autonomous Regions, to one of the highest in the world. Initially, most gains were due to lower infant mortality, but as cardiovascular diseases declined this later shifted to advanced ages. Between the mid-1980s and early 1990s life expectancy improvements stagnated as the mortality risk from traffic accidents and HIV/AIDS in young adults increased. Both the age-delay in old-age mortality and the simultaneous influence of behaviour and life style reflect distinct aspects of the fourth stage of the epidemiological transition. This analysis quantifies the age and cause of death contributions to changes and sex-differences in life expectancy in Catalonia. It subsequently compares the most recent life table for women with the Duchene-Wunsch limited life table to estimate the potential gain in life expectancy when all deaths would be ageing-related and on which ages these improvements would fall.Catalonia, cause of death, epidemiologic transition, epidemiological transition, gender, limits of life, mortality

Socioeconomic and other determinants of mortality differences in Europe : a pooled, cross-country, time-series analysis

Aquest treball s'ha realitzat en el marc del projecte Marie Curie Fellowships Training Sites "Demography, Family and Spatial Redistribution. A Southern European Perspective (DEMOS)"L'interès principal d'aquest estudi és considerar simultàniament a nivell agregat la influència dels nivells de vida (absoluts i relatius) en les diferències de mortalitat entre els països europeus i amb el pas del temps, tenint en compte possibles factors de confusió. Els resultats se situen en el marc del curs vital, perquè les diferències de mortalitat, ja siguin socioeconòmiques, geogràfiques, segons el gènere o no, no es produeixen durant la nit, sinó que són el resultat de l'acumulació d'exposicions de diferents factors de risc que s'han acumulat a partir del període abans de néixer fins a l'edat adulta

The myth of old age : addressing the issue of dependency and contribution in old age using empirical examples from the United Kingdom

In academia, policy-making and the media, population ageing often has negative connotations: it is associated with a rising care burden on society, with dependency, and with a fear of social isolation. The concepts pertaining to old age have evolved over time, and some of them challenge criticize this popular perception. This article begins with an overview of the development of social attitudes towards old age. Then, with the help of publicly available UK data, it addresses three areas in which old age and population ageing is perceived as problematic: poor health, dependency on other people's productivity, and the role older adults play in the care cycle. Due to the diversity of the population aged 65+, we question the necessity of distinguishing older people in terms of age or dependency and instead recommend more research into the heterogeneity of the older population