4 research outputs found

    Desencontres a l'escola, encontres a la cultura. Els docents com a subjectes culturals i la transformació de les relacions sòcio-educatives

    No full text
    Primer estudi d'Antropologia Educativa centrat, des del punt de vista teòric i etnogràfic, en els docents, realitzat a España. La investigació es divideix en dues parts: A)Anàlisi de les relacions sòcioeducatives com a contextos de desigualtat social i com espais per a potenciar una acció transformadora. S'apliquen tècniques biogràfiques i qüestionaris a professorat en actiu i a estudiants de Magisteri, amb l'objectiu de descobrir aquells factors individuals en el sí de representacions col·lectives, que poden esdevenir instruments per al canvi. La primera part conclou amb una proposta de formació del professorat en el camp de les relacions interculturals a partir de la teoria de G.Spindler al voltant de la presa de consciència de la dimensió de subjecte cultural per part del docent (Cultural Therapy, 1993). B) A partir d'aquest marc teòric a la segona part es presenten tres etnografies comparatives del canvi educatiu a tres centres escolars de Catalunya, amb alumnat d'origen immigrant i de minories culturals (marroquins, senegambians i gitanos). Aquest tipus d'entorn educatiu es va considerar clau per posar a prova les múltiples dimensions (personals, professionals, culturals, socials) que constitueixen la figura del docent, així com les relacions que és capaç d'establir amb l'alumnat i les seves famílies. Per altra banda, s'identifiquen alguns dels factors que han produït un canvi en les actituds i les pràctiques dels docents en termes psicoafectius i acadèmics, afavorint l'encontre entre tots els membres de la comunitat educativa sobre una base de major igualtat. Aquesta investigació realitza varies contribucions teòriques i aplicades en el camp de l'Antropologia Educativa i de la formació del professorat per a la millora de les relacions interculturals. En primer terme, proporciona un model contrastat interdisciplinari per a la formació del professorat que permet una acció transformadora de les relacions sòcioeducatives a l'escola. En segon lloc, posa de manifest com la presa de consciència cultural per part dels docents, permet descobrir possibilitats reals d'acció per a transformar les inèrcies reproductores de la desigualtat social per part de la institució educativa.Primer estudio de Antropología Educativa que se centra en los docentes, desde el punto de vista teórico y etnográfico, realizado en España.La investigación se divide en dos partes:A) Análisis de las relaciones socio-educativas como contextos de desigualdad social y como espacios para potenciar una acción transformadora. Se aplican técnicas biográficas y cuestionarios a profesores en activo y estudiantes de Magisterio, con el fin de descubrir aquellos factores individuales en el seno de las representaciones colectivas, que pueden convertirse en instrumentos para el cambio. La primera parte concluye con una propuesta de formación del profesorado en el campo de las relaciones interculturales a partir de la teoría de G.Spindler sobre la toma de conciencia de la dimensión de sujeto cultural por parte del docente (Cultural Therapy, 1993).B) A partir de este marco teórico en la segunda parte se presentan tres etnografías comparativas del cambio educativo en tres centros escolares de Catalunya, con alumnado de origen inmigrante y de minorías culturales (Marroquíes, Senegambianos y Gitanos). Este tipo de entorno educativo se consideró clave para poner a prueba las múltiples dimensiones (personales, profesionales, culturales, sociales) que constituyen la figura del docente, así como las relaciones que es capaz de establecer con el alumnado y sus familias. Por otra parte, se identifican algunos de los factores que han producido un cambio en las actitudes y las prácticas de los docentes en términos psicoafectivos y académicos, que han favorecido el encuentro entre todos los miembros de la comunidad educativa sobre una base de mayor igualdad.Esta investigación realiza varias contribuciones teóricas y aplicadas en el campo de la Antropología Educativa y de la formación del profesorado para la mejora de las relaciones interculturales. En primer lugar se proporciona un modelo contrastado interdisciplinario para la formación del profesorado, que permite una acción transformadora de las relaciones socio-educativas en la escuela. En segundo lugar, se muestra como la toma de conciencia cultural por parte de los docentes, permite descubrir posibilidades reales de acción para transformar la inercia reproductora de la desigualdad social por parte de la institución educativa.This is the first anthropological study carried out in Spain focussing on teachers both from a theoretical and an ethnographic perspectives. The research is divided in two parts:A) In the first part, the author analyzes social and educational relations as contexts of inequality and as a privileged arena to promote a transformative action. Biographical techniques and questionaires are applied to in-service teachers and teacher students in order to find out those individual factors within collective representations which can become effective tools for change. This part ends with a proposal for teacher training in the field of intercultural relations based on Spindler's cultural therapy theory (1993) describing the potential of teachers’ processes of cultural awareness.B) Based on this theoretical framework, in the second part of the research three comparative ethnographies of educational change are presented, carried out in three Catalonian school settings with immigrant and minority students (Moroccans, Senegambians and Gypsies). These educational environments were considered to be privileged labs in order to test the multiple dimensions (personal, professional, cultural, social) constituting the teacher’s character as well as the relationships he/she is able to settle with students and their families. On the other hand, some factors are identified, among those having produced a change in teachers’ psycho-affective and academic attitudes and practices. Those factors are featured as the ones having favoured the true encounter between all the members of the educational community on a basis of higher equality.This research has supplied a series of theoretical and applied contributions both in the field of Anthropology of Education and in the field of teachers’ traning for the improvement of intercultural relations. First, a tested interdisciplinary model for teachers’ training is provided which allows a transformative action on social and educational relations at school. Second, we are shown how teachers’ cultural awareness processes allow us to find out real possibilities of action to transform the reproductive inertia of social inequality within educational institutions

    Las emociones como variables relacionadas con el cambio de hábitos de salud en familiares y amigos próximos de enfermos de cáncer

    No full text
    Study of the changes in health habits of 105 cancer patients’ relatives and close friends after the diagnosis. The aim is to try to verify whether the knowledge of the disease has got some impact in the modification of their life styles. The emotional alterations influence in this change of behaviour has been analysed futhermore. An interview of own creation and HADS (Anxiety Hospital and Depression Scale of Zigmond and Snaith, 1983) instrument, in a Spanish and a Catalan version, were used with this aim. The results show that 21.1% of the participants presented positive changes in their health habits after the diagnosis of the relative or close friend and 11.5% showed negative changes. In relation to the role of the emotions, averages of anxiety (14,33; d.t.=4,98) and depressive (10,17; d.t.=4,93) symptoms were higher in those subjects who made negative changes than in those who did not make any change (9,32; d.t.=5,37 and 6,33; d.t.=4,64). In addition, the youngest participants, with more depressive symptoms and who visit the subject more often, are those who become more assets modifying health habits. The results suggest that emotional alterations, mainly depressive symptoms, are associated with negative change and, therefore, it would be suitable to lend some type of attention to these alterations in the population studied with the purpose of improving their present and future healthSe estudian los cambios en los hábitos de salud de 105 familiares y amigos próximos de enfermos de cáncer hospitalizados después deldiagnóstico. Se pretende comprobar si el conocimiento de la enfermedad tiene algún impacto en la modificación de sus estilos de vida. Por otra parte se analiza la influencia de las alteraciones emocionales en dichos cambios de comportamiento. Con este propósito se ha utilizado una entrevista de creación propia y el instrumento HADS (Hospital Anxiety and Depression Scale de Zigmond y Snaith, 1983) en versión castellana y catalana. Los resultados muestran que el 21,1% de los participantes presentaron cambios positivos en sus hábitos de salud después del diagnóstico del familiar o amigo próximo y el 11,5% mostraron cambios negativos. En relación al papel de las emociones, se observaron medias de sintomatología ansiosa (14,33;d.t.=4,98) y depresiva (10,17; d.t.=4,93) mayores en aquellos sujetos que realizaron cambios negativos que en los que no realizaron ningún cambio (9,32; d.t.=5,37 y 6,33; d.t.=4,64). Por otra parte, los participantes más jóvenes, con más sintomatología depresiva y que visitan con mayor frecuencia al sujeto son los que se muestran más activos en modificar hábitos de salud. Los resultados sugieren que las alteraciones emocionales, principalmente las depresivas, están asociadas con el cambio negativo y, por tanto, sería conveniente prestarles algún tipo de atención en la población estudiada con el fin de mejorar su salud presente y futur

    Sota la lluna verda : tertúlies educatives

    No full text
    Drets cedits a l'Ajuntament de Barcelona per l'Editorial OctaedroForma part de la col·lecció: Lluna verda - Quaderns de valor

    Cambios en las percepciones de riesgo frente al SIDA de los estudiantes universitarios durante la última década

    No full text
    Se revisan diversos trabajos realizados por las autoras desde 1993 sobre la percepción deriesgo frente al sida y su capacidad predictiva respecto a las conductas sexuales preventivas.Los resultados obtenidos muestran que: (1) la percepción de riesgo personal está sesgada deforma optimista y no predice ni la preocupación ni el interés por la prevención, y (2) los jóvenesuniversitarios no suelen detectar el elevado riesgo que supone la llamada monogamia serial(monogamia con parejas afectivas sucesivas), y se muestran favorables a mantener relacionessexuales sin preservativo en esas circunstancias en mayor medida que con una pareja ocasional.Asimismo, estudios más recientes de las autoras ponen de manifiesto un incremento en elnúmero de jóvenes que estarían dispuestos a mantener relaciones sexuales sin preservativo conuna pareja a la que se acaba de conocer, y una disminución en los porcentajes de los que piensanen el sida al informar sobre su intención de conducta en dicha situaciónThis paper reviews several studies concerning AIDS risk perception and its predictive powerwith respect to preventive sexual behaviours, carried out by the authors for the last thirteenyears. The results show that: (1) there is an optimistic bias in personal risk perception whichpredicts neither concern for, nor interest in prevention and (2) young university students usuallydo not perceive high risk for the so-called serial monogamy (a series of sexual relationships withsuccessively different emotional partner); therefore they are more inclined to have sexual relationswithout using condoms in such situations, than with occasional sexual partners. Our recentstudies also point to an increase of young people willing to have sexual relations without condomswith a partner they have just met, and a decrease in the percentages of those who thinkabout AIDS when indicating their behavioural intentions in such situation
    corecore