L'establiment d'un hostal setcentista a Sarral: reptes socials, econòmics i arquitectònics

Els habitants de Sarral van fer tot el possible, a les darreries del segle XVIII, per contruir un hostal que pogués aportar nous beneficis econòmics a la vila tot i que toparien amb nombroses dificultats burocràtiques per endegar aquella proposta. La documentació que valida aquest projecte mostra quin era el funcionament municipal i quins ingressos es volien destinar al nou edifici, qui faria l'obra - Ignasi Tomàs, un arquitecte prou conegut per les rodalies - i tot el procés es converteix alhora eb un retrat de les necessitats socials d'un poble de la Conca de Barberà al llindar del segle XI

L’església de la Mussara. Un viatge de 900 anys

El poble de la Mussara, tot i estar en ruïnes, té el poder de no deixar indiferent cap visitant que s’hi atansa per primera vegada. Els nouvinguts es queden impactats per un munt de condicionants que els sorprenen i, a més, generen una estranya complicitat amb qui el descobreix. Els treballs d’excavació arqueològica efectuats per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica l’any 2018 per encàrrec de l’Ajuntament de Vilaplana i sota els auspicis de la Diputació de Tarragona han aclarit com era la primitiva església medieval, avantpassada de l’actual. De fet, en el transcurs de l’excavació i la posterior recerca documental han aparegut dades i evidències materials que remeten a l’edifici d’època medieval, barroca i contemporània. L’església es va anar adaptant al pas del temps, a les necessitats de la seva població en augment i als serveis litúrgics que havia de donar a la seva parròquia. Les restes arqueològiques i documentals que aquí s’avaluen actuen com a relatores de les fortaleses i debilitats de les societats passades, que poden servir per humanitzar i incorporar com a valors de lleialtat, respecte i noblesa a les societats actuals. I la Mussara n’aporta una colpidora i sàvia lliçó –força silenciosa– a tothom que la visita