Serra Masdeu, Anna I

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Villa Urrutia 
Seguint el fil historic i artistic de les nostres cases. en aquest Butlleti farem un 
salt envers els dominis dels nostres veins de I'Albiol. Ens centrarem a Villa Urrutia, 
edifici d'aires modernistes. Si ens qüestionem el perque d'aquest desplaqarnent. ens 
sera facil endevinar que Masies Catalanes, urbanització en la qual es troba la casa, 
té rnio oeu a Alcover i la resta al terme ia mencionat. la resta de nexes son 
aproparnents de divers tipus, 
histories, veinals. etc. 
Villa Urrutia és fruit d'una 
rernodelació soferta darnunt els 
murs del desaparegut Mas de 
Mallafre. En parlar d'aquesta 
propietat, cal parlar en plural, 
perque Villa Urrutia té altres 
insta1,lacionsque lacaracteritzen. 
jaque posseeixen a I'igual que la 
casa motius de tal1 rnodernista. 
Pere Anguera ens diu que 
Mas de Mallafre (1) "existia ja al 
segle XVIII, tocant al pla per la 
banda d'Alcover, a la primeria del 
segle actual fou transforrnat en 
una residencia senyorivola sota 
el norn de "Villa Urrutia". (...)". La 
distribució del mas originari no es 
diferenciava massa de la que 
varen usar perque esdevingués 
Villa Urrutia: 3 plantes i una torre 
cilindrica que servira de base per 
aixecar I'actual, coronada arnb 
una cúpula. Al mas cal afegir-li 
Vista general di. V,IIZ ui ; i i ta altres instal,lacions que el com- 
plementen, en concret celler, 
magatzem i estables que avui són un restaurant: al seu costat els corrals de les aus; 
aldarreradelcelleruna enorme basca; un petit passeig de palrneres arnb unaglorieta, 
la base de la qual és una gruta on brolla aigua. La barana que uneix el desnivel1 del 
passeig arnb la resta d'instal,lacions ja citades, és una bonica mostra de decoració 
modernista feta a base de codols i ceramica 
Tot I'exposat ens pot desorientar una mica. Anem per parts. Villa Urrutia abans 
d'ésser comprada per un basc que ana a fer foltuna a Venecuela, Augusto Urrutia 
Roldán. era un mas que es trobava a cavall de I'Albiol i Alcover. Els masos amb els 
quals limitava eren el mas de (2) Panxó, el defau,  el Masroig, diferents trossos de 
la Burquera, el Mas de Gibert i el Mas de Sans. Dins Villa Urrutia, pero. hi havia 
diversos masos, el de Lluís (3), el de Barbera i el de Cirer. Tenien tarnbé diversos 
rnitgers. No ens sorprendra. doncs, el fet de pensar amb els possibles vincles que hi 
degué haver entre tots ells. Finca dedicada a vinya, avellaners, garrofers i altres 
cultius. Aixo ho indica el fet que el mas de Mallafre tenia una campana per indicar les 
hores d'inici i final del treball dels seus assalarials. L'edifici ha passat per diverses 
mans al llargde la historia. Aquestes són: de la familia Mallafre de laselva, als Urrutia; 
després, als Bau de Tortosa, a la familia Magrané de Reus i actualrnent forma part 
del complex Masies Catalanes. 
La casa presenta tota la seva riquesa en la facana, de maxima profusió 
decorativa, en la mesura que I'escultura juga amb els espais i obertures que aquesta 
li proporciona. A la planta baixa, la clau ens facilita la data de construcció de la casa, 
1913. Podem observar-hi dos fanals de ferro forjat profusament treballats. El segon 
pis disposa de dos balcons i tribuna. Els marcs de les finestres s'aprofiten perembellir- 
los arnb temes de tipusvegetal, flors,fulles. Per sobre d'aquesta planta, un altre baicó 
damunt la tribuna i tres finestrals apuntats decorats en la seva part baixa amb 
garlandes. Persobre seu, tres minúsculs oculs ressaltats amb mésdecoració vegetal. 
La cornisa és serpentejada. arnb un medalló central amb la inscripció "Villa Urrutia"; 
aquestacornisa ondulant es repeteix a lade les parets laterals. Aquest element trenca 
amb el disseny emprat anteriorment en la facana. J Bassegoda (4) diu que, "A les 
facanes i als revestiments llueix tota la imaginació dels arquitectes modernistes, arnb 
I'ús de tots els recursos de la fantasia, el maó vist, la policromia, la pedra artificial i les 
vidrieres multicolorsu (...) "Quant als motius decoratius emprats, s'han de buscar Ilurs 
antecedents iorigens als estiis rnedievals i barrocs, pero tambe a IaNatura, una bestia 
o una flor adornant un edifici rnodernista són sempre visions deformades del rnodel. 
Els anirnals representats són fruit d'una elaboració mental de I'arquitecte o el 
decorador." 
Adossada a la casa una torre cilíndrica amb una cúpula pseudogotica, per fer- 
nos una idea ens recordaria les cúpules de la Casa de les Punxes de Barcelona, de 
Puig i Cadafalch. La teulada de la cúpula 4s tot un seguit d'escates rosades on hi ha 
quatre finestres que serveixen de mirador. Sota la cornisa, combinacions de bandes 
geometriques i cercles decoratius de ceramica. Les finestres de la torre tenen un cert 
aire gotic. Al costat est de la casa s'hi afegeix un porxo; darnunt seu, diverses arcades 
de rnig punt i baranes balustrades. No hi manca en aquest darrer conjunt el repertori 
de decoració geometrica i flors fetes de ceramica. J. Ávila apunta en un fulletó 
divulgatiu de I'art modernista de les nostres comarques ( 5 ) :  (...)"La mayoría de las 
casas solariegas rnodernistas de las comarcas tarraconenses se rematan con una 
torre, de planta cuadrangular o circular, que ernerge del propio edificio, o bien está 
adosada a un extremo de la construcción, cubierta por un tejado árabe de tejas de 
cerámica vidriada; verdadero contrapunto a un edificio que rige ios principios básicos 
del equilibrio espacial. La Villa Urrutia (1913), en I'Albiol (Baix Camp); la Giralda 
(1902), en I'Arboc (Baix Penedes); la Torre Sans (191 l), en Borges del Carnp (Baix 
Camp); la Villa Alicia (1907), en Tortosa (Baix Ebre), etc. son algunos de los 
numerosos ejemplos de viviendas solariegas que buscaban en la naturaleza el 
antítesis de las aglomeraciones urbanas de la época." 
Diverses cites per ex. Bohigas (6) m'han remes a Aubí com a constructor o 
mestre d'obres d'aquesta casa. No he pogut esbrinar res de la seva vida ni la possible 
execució d'altres obres, encara que tot fa pensar que íos un mestre d'obres proper a 
la familia o també que no s'haguesin realitzat planols de robra. ES un aparlat que 
queda per investigar. 
Anern a I'interior. Grans espais buits delaten la perdua de la riquesa que de ben 
segur devia posseir la casa. La rnaxima decoració es concentra en una sala que 
podríem dir-ne noble. Aquest conjunt conserva un contingut molt irnportant. La parl 
baixa de les parets esta revestida de ceramica, que repeteix al llarg de les quatre 
parets rnotius florals. La parl superior de les parets acull pintures que rnostren rarns 
de flors, sempre diferents, i la seva disposició és similar a la de les garlandes 
escultoriques. Una gran motllura de fusta emrnarca la finestra que rnena a la tribuna; 
valadirque aquest rnarc, per la sevatalla. ésforcaarnanerat, abarrocat. Es conserven 
tarnbe dos rnobles rnodernistes i un piano, a la rnateixa sala. 
Darrera de la casa, un passeig de palrneres. Al final hi ha un lernplet arnb vuit 
colurnnes. Sota seu una cova que imita una gruta. A la primera escala hi ha la data 
de 1918. 
La baranadelpasseig ésun lloabie treball no manca! de petits arcs apuntats en 
la balustrada. ceramiques de diversos coiors seguint els rnotius indicats anteriorrnent 
i esta acabada en jardineres. L'autor del templet i de la barana es, segons rn'apunta 
la senyora Generosa Ribes, "un tal Carlets de Re.ysU. Aquest fou també qui pinta el 
saló. La Sra Generosa va néixer fa noranta anys. al Mas del Forn Rajoler (terrne 
d'Alcover i proxim a Villa Urrutia) i va viure el naixement i creixernent d'aquest edifici. 
Corn a anecdota, la casa té una especie de túnel que la comunicava arnb eis 
rnagatzerns (avui restaurant), i que té tarnbé una espitllera per vigilar I'entrada de la 
casa. Al davant de Villa Urrutia, els antics rnagatzerns, que segons he pogut treure 
d'un full del que en desconec la seva procedencia, diu: (7):"( ...) De vinya, n'hi devia 
haver rnolta, perque es conserven els rnagatzerns arnb els corresponents carrega- 
dors". Al costa!, els corrals de les aus; petites construccions de planta quadrangular 
arnb el socol i rnotllura de la porta guarnits arnb cerarnica de diversos colors. 
Avegades és poc plaent la tasca d'observador i de narrador del boci d'historia 
que vols descriure, i rnenys ho és encara quan aiguna petita obra dart no es cuida el 
suficient i s'intueix que, aviat, el ternps congelara el seu interior i l'anira esrnicolant tal 
corn ho mana el seu ofici. Tot aixo es una queixa a la poca cura que es té de la sala 
noble d'aquesta casa. Bé, pero, no cal patir masca, jaque aixo 6s la liei de vida de 
la historia que anem fent. 
ANNA l. SERRA MASDEU 
1. ANGUERA NOLLA, P. L'Albiol. Noticies histdriques. Ajuntament de I'Albiol, L'Albioi, 
1985. Pag. 89. 
2. Informació donada per A. Barbera 
3. Informació donada per Elvira Ribes i Perelló. 
4. BASSEGODA NONELL. J. Modernisme a Catalunya. Edicions de Nou Art Thor. 
Barcelona: 1988. Pag 29 i següents. 
5. AVlLA GRANADOS, J. El Modernismo en las comarcas Tarraconenses. Col~lecció 
"Rutas de Turismo y Ocio" (20). Barcelona. Pag 8. 
6. BOHIGAS. Oriol. Reseñay Catálogodela Arquilectura Modernisia lI, Editorial Lumen. 
Barcelona, 1983. Pag. 69. 
7. Informació extreta de les fitxes de monuments del Coi.legi Oficial d'Arquitectes de 
Tarragona. 
Vull agrairtambé lesfacilitats donades pel Sr. Ripoli per fer aquest estudi i també agrair 
la col.laboració de la Sra Generosa Ribes Baiget i la Sra. Eivira Ribes Perelló. 


Villa Urrutia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert