Els amillaraments: una font per a l'anàlisi de la propietat de la terra a la segona meitat del segle XIX

L'anàlisi de l'estructura de la propietat de la terra ha estat sovint objecte d'atenció per part dels investigadors que es dediquen a temes relacionats amb la historia agrària. Sense menysvalorar altres fonts que permeten una aproximació a aquesta anàlisi, com ara el registre d'hipoteques o el de la propietat, per exemple, és evident que una de les documentacions més idònies, si més no perquè permeten una aproximació global a nivell municipal, són els amillaraments de la segona meitat del segle XIX i la primera meitat de l'actual. És per això que cada cop hi ha més investigadors que en la seva recerca fan ús d'aquesta font. En aquest article es presentaran una sèrie de reflexions sobre les característiques de la font, les seves possibilitats d'utilització i alguns dels problemes metodològics que aquest ús comporta

El Cadastre: la seva història (1715-1845) i la seva importància com a font documental

La proliferació, els darrers anys, d'articles i treballs realitzats sobre la base de la informació subministrada pel cadastre de Patiño justifica plenament que hom dediqui una especial atenció a aquesta important font documental.' Crec que és el moment oportú de fer una breu anàlisi sobre I'establiment del cadastre a Catalunya i sobre la seva evolució, així com de tornar a parlar de les precaucions i limitacions amb que ha d'enfrontar-se l'investigador en el moment de la seva consulta. Això és el que pretenen les línies que segueixen. Abans cal fer, pero, algunes observacions: el fons cadastral és l'única documentació que permet d'aproximar-nos des d'una perspectiva global a l'estudi de l'evolució de l'estructura de la propietat agrària i/o urbana a Catalunya durant el set-cents i la primera meitat del vuit-cents. També permet l'aproximació a l'estructura professional, a la producció i als rendiments agrícoles, a l'evolució dels conreus, etc., encara que, com es veurà més endavant, la informació continguda per a cada un dels aspectes indicats no presenta el mateix grau de fiabilitat. És per això que em centraré en els aspectes que fan referència a la utilització de la documentació cadastral per al coneixement de l'evolució de l'estructura de la propietat cadastra

Proletarització i decadència: una aproximació a l'evolució dels gremis pagesos de Barcelona (1723-1823)

La història dels gremis pagesos del Pla de Barcelona i dins ciutat resta encara per fer, malgrat que hom disposa de l'obra d'en Pere Molas Ribalta (1970) per conèixer el context dels gremis barcelonins en general i la seva evolució durant el segle XVIII. Sense pretendre fer una història exhaustiva dels gremis pagesos, intentaré, però, una breu aproximació a la seva evolució durant els set-cents per dedicar una especial atenció a aquells trets que sòcio-econòmicament em semblen més rellevants

El mercat de cereals i llegums a Barcelona (1814-1868)

El 1973, gracies a un treball de curs fet conjuntament amb Enric Gallén, Cirilo Miguel, M. Dolors Roldán i J. María Traverso, dirigit pel doctor Emili Giralt, vaig conèixer; les possibilitats que per a l'investigador oferia una informació tan extensa i exhaustiva com la continguda a les relacions de preus del «Diario de Barcelona». El resultat fou una primera aproximació a l'estudi dels preus del mercat barceloní entre el 1833 i el 1868. Posteriorment vaig procedir a la revisió de les dades i a l'ampliació del període estudiat. Nous plantejaments i una pacient reelaboració de les series de preus han donat lloc a la versió que avui veu la llum

Organització de la producció agrària a la Catalunya del set-cents

El títol que ens va suggerir l'organització del II Congrés d'Historia Moderna de Catalunya fou el que figura a l'encapçalament d'aquest treball. Hem d'advertir, però, que aquest títol desborda àmpliament el contingut del treball que avui presentem. Una anàlisi exhaustiva de l'organització de la producció agrària a la Catalunya del segle XVIII hauria d'ocupar-se d'una diversitat de qüestions -condicions climàtiques i edofològiques; parcel·lació de la terra; estructures de la propietat i de les explotacions; tècniques, sistemes de conreu, especialització agrícola i nivells i característiques de la comercialització dels productes agraris; qualificació i condicions de treball dels productors; etc. que és impossible de resumir en les pagines que segueixen. L'obra de Pierre VILAR i el recent estat de la qüestió de Carlos MARTINEZ SHA W sobre la Catalunya del segle XVIII forneixen una clara visió de conjunt de la majoria d'aquests aspectes i de llur evolució al llarg del segle

L'estructura de la propietat de la terra al Pla de Barcelona durant la segona meitat del segle XIX

L'estudi de l'evolució de la propietat de la terra al Pla de Barcelona ocupa des de fa ja uns quants anys el nostre interès. En treballs anteriors havíem seguit aquesta evolució al llarg del segle XVIII i la primera meitat del XIX, pel que fa al que hom denomina el Pla estricte, ja que la documentació conservada i localitzada no permet, per ara, referir-se al conjunt del Pla.' En canvi, els amillaraments, que començaren a elaborar-se a partir de mitjan segle XIX, sí que permeten estudiar el conjunt del Pla? A 1'Arxiu de la Corona d'Aragó hi ha dipositats els amillaraments del tercer quart del segle XIX de tots els municipis del Pla, llevat dels de Sant Andreu de Pal~ma

Fosses comunes i simbologia franquista: ponències de les Jornades, Barcelona, 9 i 10 d'octubre 2008

Fa més de setanta anys del final de la Guerra Civil espanyola, i més enllà del que s’ha investigat i analitzat i del que encara resta per fer, era necessari afrontar tant des del món universitari com des dels poders públics quelcom que, malgrat conviure amb la realitat quotidiana, no havia estat focalitzat suficientment: les fosses comunes de la Guerra Civil existents arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol i la simbologia franquista que perviu al nostre voltant. Les diverses aportacions d’experts en la matèria permeten situar-nos respecte de la situació a l’àmbit internacio-nal d’inhumacions múltiples o massives d’altres conflictes del món contemporani i com s’ha afrontat aquest tema, així com també conèixer el marc jurídic en què actualment s’articula arreu de la península Ibèrica l’actuació legal quant a les fosses comunes. Historiadors, arqueòlegs, biòlegs, antropòlegs o forenses i representants de la societat civil, articulada al voltant de diverses associacions, analitzen i reflexionen sobre el treball que s’ha desenvolupat des de l’any 2000 i sobre el que encara resta per fer. L’altra qüestió amb la qual convivim diàriament són els símbols heretats de la dictadura franquista, respecte dels quals hi ha un debat obert: mantenir-los o eliminar-los? En aquest cas, són historiadors i juristes els qui participen en el debat tot intentant aportar-hi nous elements de reflexió

Diari d'una postguerra: La Vanguardia española (1939-1946)

La Vanguardia, el veterà diari barceloní que al 2011 complirà 130 anys d'història, és una eina privilegiada per analitzar i comprendre la institucionalització del règim franquista a Catalunya, l'objectiu principal de la recerca portada a terme pels investigadors del Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universaitat de Barcelona (CEHI-UB). El buidatge exhaustiu i sistemàtic del període 1939-1946, a partir de la col·lecció del diari dipositada a l'Arxiu Biblioteca del Pavelló de la República, permet reconstruir un escenari de postguerra que inclou tota mena d'afers i matèries, des de temàtiques polítiques i econòmiques fins a aspectes com la repressió franquista i la visió dels derrotats que preconitzava la dictadura, passant per un retrat de la Barcelona dels anys 40 que no s'oblida de fenòmens tan importants com la publicitat i el cinema. Per completar la reconstrucció d'aquest escenari de postguerra, elaborat arran de la recopilació de gairebé dos mil articles, s'ha incorporat al relat històric les valuoses i noves dades obtingudes dels butlletins d'informació, de caràcter reservat, de l'Estat major de la 41a divisió de la Capitania General de Catalunya. Els butlletins (maig 1945-octubre 1946) expliciten les veritables preocupacions dels militars colpistes, alhora que posen de manifest una realitat invisibilitzada a les pàgines de La Vanguardia. Així doncs, aquest llibre esdevindrà de segur una obra de referència per documentar els primers anys de la dictadura a casa nostra, gràcies a la combinació d'allò publicat per adoctrinar amb allò amagat per assegurar la supervivència del règim.Aquest estudi s’ha realitzat dins del grup de recerca «El franquisme a Catalunya: institucionalització del règim i organització de l’oposició (1938-1979) (2)», vinculat al Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona; aprovat pel Ministeri de Ciència i Innovació dins del Pla Nacional de R+I+i (ref. HAR2009-10979)

La dictadura franquista: la institucionalització d’un règim

Ponències presentades en un congrés internacional que amb el mateix nom es va celebrar a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, del 21 al 23 d'abril de 2010.La recerca sobre el franquisme continua revelant-nos, en ple segle XXI, dades i fets insospitats. A l’abril del 2010, els investigadors que van participar en el congrés «La dictadura franquista: la institucionalització d’un règim», organitzat pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI), van avançar en la recuperació de la memòria col·lectiva de l’època franquista, especialment en els inicis de la implantació del nou règim. L’interès del congrés no sols va raure en el perfil dels ponents, els principals historiadors del període, sinó també en el contingut de les comunicacions dels nombrosos investigadors que hi van participar, de les quals presentem una selecció. És per això que aquesta obra, que aplega tant les ponències com les comunicacions del congrés, representa una de les aportacions més valuoses a la historiografia sobre la dictadura.Aquest llibre forma part del projecte de recerca «El franquisme a Catalunya: institucionalització del règim i organització de l’oposició (1938-1979) [2]» (HAR2009-10979), i ha estat desenvolupat dins el Grup de Recerca i Anàlisi del Món Actual (GRANMA, GRC99, 2009-2013) de la Generalitat de Catalunya. S’ha editat amb la col·laboració del Memorial Democràtic

Els amillaraments: una font per a l'anàlisi de la propietat de la terra a la segona meitat del segle XIX

L'anàlisi de l'estructura de la propietat de la terra ha estat sovint objecte d'atenció per part dels investigadors que es dediquen a temes relacionats amb la historia agrària. Sense menysvalorar altres fonts que permeten una aproximació a aquesta anàlisi, com ara el registre d'hipoteques o el de la propietat, per exemple, és evident que una de les documentacions més idònies, si més no perquè permeten una aproximació global a nivell municipal, són els amillaraments de la segona meitat del segle XIX i la primera meitat de l'actual. És per això que cada cop hi ha més investigadors que en la seva recerca fan ús d'aquesta font. En aquest article es presentaran una sèrie de reflexions sobre les característiques de la font, les seves possibilitats d'utilització i alguns dels problemes metodològics que aquest ús comporta