La concordança del participi en el català de Mallorca

Aquest article pretén descriure el comportament de la concordança del participi (CP) en el català de Mallorca, molt especialment quan l'objecte roman in situ (en la seva posició canònica postverbal), tot comparant-lo amb el d'altres parlars romànics i posant èmfasi en un fet no destacat fins ara, i és que la CP amb l'objecte in situ no sempre és reeixida: l'accepten els esdeveniments dinàmics tèlics, però la rebutgen les situacions estatives —a excepció feta de certes construccions dinàmiques tèliques fetes a partir d'alguns verbs estatius— i també la rebutgen algunes construccions dinàmiques atèliques; però, crucialment, no totes. Per a tractar d'explicar-ho des d'un punt de vista teòric, es proposa que és imprescindible que en l'estructura oracional hi sigui present un nucli funcional (Asp) relacionat amb l'anomenat aspecte intern.This article aims to describe the behaviour of past participle agreement (PPA) in Majorcan Catalan, especially when the object is left in situ (in its canonical post-verbal position), in comparison with other Romance dialects. It emphasises a fact that has not been up examined until now, that namely that PPA with a non-moved object is not always successful. It is accepted in telic dynamic events but is forbidden in stative situations —except for certain telic dynamic constructions built with some stative verbs— as well as in some ate- lic dynamic constructions, but, crucially, not in all of them. In order to develop a theoretical explanation for this behaviour, it is proposed that it is imperative for a specific functional head (Asp) related to so-called inner aspect to be present in the clausal structure

La concordança del participi en el català de Mallorca

Aquest article pretén descriure el comportament de la concordança del participi (CP) en el català de Mallorca, molt especialment quan l’objecte roman in situ (en la seva posició canònica postverbal), tot comparant-lo amb el d’altres parlars romànics i posant èmfasi en un fet no destacat fins ara, i és que la CP amb l’objecte in situ no sempre és reeixida: l’accepten els esdeveniments dinàmics tèlics, però la rebutgen les situacions estatives —a excepció feta de certes construccions dinàmiques tèliques fetes a partir d’alguns verbs estatius— i també la rebutgen algunes construccions dinàmiques atèliques; però, crucialment, no totes. Per a tractar d’explicar-ho des d’un punt de vista teòric, es proposa que és imprescindible que en l’estructura oracional hi sigui present un nucli funcional (Asp) relacionat amb l’anomenat aspecte intern.Paraules clau: concordança del participi; objecte in situ; català de Mallorca; aspecte intern; (a)telicitat; estativita