The ‘Anthropocene’: A requiem for the Geologic Time Scale?

Peer reviewe

On the origin of present Neotropical biodiversity : a preliminary meta-analysis about speciation timing using molecular phylogenies

The evolutionary origin of extant species has been largely debated. The controversy is especially vivid in the Neotropics, one of the more biodiverse regions of the world. One hypothesis is that Neotropical species emerged primarily during the Quaternary (the last ~2 million years), favored by the alternating glacial/interglacial climates. An opposite view proposes an older Tertiary origin linked primarily to paleogeographic changes. Here, a thorough review of the available literature on DNA molecular dating shows that the Tertiary-Quaternary debate no longer makes sense. Indeed, the >1400 Neotropical species dated so far appeared in a continual fashion since the late Eocene/early Oligocene (~39 million years before present) to the Quaternary. Speciation rates maximized during the Plio-Pleistocene (the last ~5 million years), coinciding with a global climatic cooling. Paleogeographic mechanisms of speciation are relatively well known, but diversification processes linked to climate are still poorly understood. These results are important to understand the origin of present-day biodiversity patterns at both local and global scales, as well as the genetic and environmental mechanisms involved, two crucial aspects for suitable biodiversity conservation strategies.L'origen evolutiu de les espècies actuals és un tema encara polèmic, especialment al neotròpic, que és una de les regions amb més biodiversitat del planeta. Una hipòtesi planteja que aquestes espècies s'han originat principalment durant el quaternari (els darrers ~2 milions d'anys), gràcies a l'alternança climàtica representada per les glaciacions i els interglaciars. Altres, en canvi, proposen que les espècies actuals són més antigues i que es van formar durant el terciari, degut principalment als canvis paleogeogràfics que hi van tenir lloc. En aquest article es revisen totes les evidències publicades que utilitzen filogènies moleculars d'ADN per esbrinar l'edat de les espècies neotropicals actuals. Es conclou que la polèmica entre l'origen terciari o quaternari es pot considerar superada, ja que les 1.400 espècies documentades han anat apareixent gradualment des del límit eocè/oligocè (~39 milions d'anys abans del present) fins al quaternari. Les màximes taxes d'especiació han estat registrades al pliopleistocè (els darrers ~5 milions d'anys), coincidint amb un refredament global del planeta. Els mecanismes paleogeogràfics d'especiació són força ben coneguts, però no així aquells relatius als canvis climàtics. Aquests resultats són importants per comprendre l'origen de la biodiversitat actual, tant a nivell regional com global, així com dels mecanismes genètics i ambientals involucrats, que són dos aspectes fonamentals per al disseny d'estratègies de conservació de la biodiversitat adequades

La Petita Edat de Gel, causada per un mínim en el cicle solar?

La Petita Edat de Gel (PEG), un refredament climàtic important de l'hemisferi nord des de la fi de l'Edat Mitjana fins el segle XVIII, també va ocórrer als tròpics i va estar causada molt probablemente per un mínim en el cicle solar. Així ho confirma un estudi conjunt d'un investigador de la UAB i diverses universitats americanes.La Pequeña Edad de Hielo (PEH), un enfriamiento climático importante del hemisferio norte desde el final de la Edad Media hasta el siglo XVIII, también ocurrió en los trópicos y su causa más probable fue un mínimo en el ciclo solar. Así lo confirma un estudio conjunto de investigadores de la UAB y de diversas universidades americanas.The Little Ice Age (LIA), a significate climatic cooling of the Northern Hemisphere between the end of Middle Ages and the 18th century, also ocurred in the tropics, and the more likely cause was a minimum in the solar cycles. This has been confirmed after a joint study by UAB researchers and several American universities

Time continuum and true long-term ecology: from theory to practice

7 p., gráf.The need for long-term studies to understand ecological dynamics is widely recognized but has not been satisfactorily addressed to date. The development of “long-term” (LT) observatories has aimed to improve the situation, but the main handicaps are that we should wait for generations to yield reliable results and that a number of ecological processes occurring at time scales larger than centuries will not be fully resolved. Palaeoecology can provide the needed time scale for true long-term ecology, but it is limited by the ability to merge ecological, and palaeoecological data into continuous time series. This paper suggests a practical way of attaining such goals based on the concept of time continuum. A short review is provided on the main handicaps for palaeoecological records to be incorporated into current ecological datasets and the recent improvements in the field. A global network of past-present-future ecological observatories (PPFEO) centered around lakes with annually-laminated sediments could act as a means of producing truly long-term and continuous ecological records by combining high-resolution palaeoecological techniques with ecological methods commonly used in LT observatories.Peer reviewe

Cambio climático y diversidad de la flora vascular en las montañas tabulares de Guayana

Among the potential consequences of the projected global warming on high-mountain environments is biodiversity loss by upward migration of environmental conditions and the consequent habitat vanishing for upland species. So far, such effect has been considered only for temperate and boreal mountain ranges. Here, the same situation is analysed on the neotropical Guayana mountains, in northern South America. A preliminary appraisal based on 83 species of vascular plants shows that 8-33% of them are threatened of extinction by habitat loss. Most are endemic, hence their disappearance would affect global biodiversity.Una de las posibles consecuencias del calentamiento global es la extinción de especies de alta montaña por migración ascendente de las condiciones ambientales y pérdida de hábitat, fenómeno que, por el momento, ha sido considerado únicamente en montañas templadas y boreales. Este trabajo analiza la misma situación en montañas tropicales y estima el grado de amenaza de la flora vascular de las cimas de las montañas neotropicales de Guayana, al norte de Sudamérica. Del estudio basado en una muestra de 83 especies, entre aproximadamente el 8 y el 33% de las mismas se encuentran en peligro de extinguirse debido a la desaparición de su hábitat. La mayoría de estas especies son endémicas de Guayana, por lo que su desaparición afectaría a la biodiversidad global

Viatge en el temps per fer front al canvi climàtic

Investigadors de la UAB col·laboren en un projecte internacional que reconstrueix l'historia del clima del nostre planeta. El laboratori d'aquests científics: Els Andes, a més de 4.000 metres d'alçada; els seus arxius : els sediments de les llacunes, situades a la mateixa altitud. Examinar a la natura el registre sistemàtic del clima, al llarg dels darrers 20.000 anys, podrà ajudar-nos a predir possibles efectes del canvi climàtic.Investigadores de la UAB colaboran en un proyecto internacional que reconstruye la historia del clima de nuestro planeta. El laboratorio de estos científicos: Los Andes, a más de 4.000 m de altura; sus archivos: los sedimentos de las lagunas, situadas a la misma altitud. Examinar en la naturaleza el registro sistemático del clima, durante los últimos 20.000 años, podrá ayudarnos a predecir posibles efectos del cambio climático

The EIRA Database: Glacial to Holocene Radiocarbon Ages from Easter Island's Sedimentary Records

Funding for publication fees was provided by the Catalan Agency for Management of University and Research Grants (AGAUR), grant GCR 2014-SGR-1207.Peer reviewedPeer Reviewe

Quaternary palaeoecology and ecological theory

A review showing the potential contribution of Quaternary palaeoecology to the ecological theory, focused on the ecosystem evolutionary processes, is presented. By analyzing oceanic and continental Pleistocene and Holocene records, some reflections about ecological succession, diversity, rhythms, predictability, stability, and modelling are made, and compared with theoretical statements derived from neoecology. As a general conclusion, the necessity of considering palaeoecological findings in ecological theory is emphasized. In addition, it seems essential to place palaeoecology in a more ecological framework.Aquest article revisa la possible contribució que la paleoecologia del quaternari pot tenir, envers la teoria ecològica, especialment en els processos que estan relacionats amb I'evolució ecosistemes. L'anàlisi de seqüències pleistocenes i holocenes, tant continentals com oceàniques, permeten fer una sèrie de reflexions sobre conceptes com: successió ecològica, diversitat, estabilitat, ritmes, predictibilitat i modelatge, tot contrastant-les amb aquelles sorgides de l'estudi neoecològic. S'arriba a la conclusió general que els resultats paleoecològics són necessaris en Teoria Ecològica. També es proposa la necessitat de situar la Paleoecologia en un marc més ecològic

Biogeografía histórica de las Tierras Altas de Guayana y origen de la biodiversidad neotropical

Este artículo discute el papel potencial de las tierras altas neotropicales en el origen y mantenimiento de la biodiversidad. Se trata de una discusión sobre las implicaciones evolutivas y biogeográficas de estudios paleoecológicos recientes llevados a cabo en las Tierras Altas de Guayana, situadas entre las cuencas del Orinoco y el Amazonas. Estas montañas han sido propuestas como uno de los refugios neotropicales durante las glaciaciones del Pleistoceno, lo cual es difícilmente compatible con las evidencias del pasado disponibles hasta ahora. El caso de las Tierras Altas de Guayana es más compatible con la existencia de una gran heterogeneidad ambiental que, unida a la variabilidad climática del Cuaternario, resulta en un modelo de diversificación complejo, que no es consistente con las predicciones de la hipótesis de los refugios. Dicha hipótesis se considera válida para las zonas templadas, pero demasiado simple para los trópicos, donde todavía no se dispone de un modelo general de origen de la biodiversidad. Se proponen algunas estrategias para estudios futuros.This paper discusses the potential role of Neotropical highlands in the origin and maintenance of biodiversity. Recent palaeoecological data from the Guayana Highlands, between the Amazon and the Orinoco basins, have important evolutionary and biogeographical implications concerning the origin and maintenance of the high degree of diversity and endemism in the region. These mountains have been proposed to be a refuge during the Pleistocene glaciations, but this hypothesis is hardly compatible with past evidence. In the Guayana Highlands, the complicated topography favours the existence of a high habitat heterogeneity which, combined with Quaternary climatic changes, results in a complex diversification model that is inconsistent with the predictions of the refuge hypothesis. This hypothesis can be valid for temperate areas, but it is considered too simplistic for the tropics, where a general theory about the origin of biodiversity is not yet available. Some strategies for future studies are suggested

Quaternary palaeoecology and ecological theory

A review showing the potential contribution of Quaternary palaeoecology to the ecological theory, focused on the ecosystem evolutionary processes, is presented. By analyzing oceanic and continental Pleistocene and Holocene records, some reflections about ecological succession, diversity, rhythms, predictability, stability, and modelling are made, and compared with theoretical statements derived from neoecology. As a general conclusion, the necessity of considering palaeoecological findings in ecological theory is emphasized. In addition, it seems essential to place palaeoecology in a more ecological framework.Aquest article revisa la possible contribució que la paleoecologia del quaternari pot tenir, envers la teoria ecològica, especialment en els processos que estan relacionats amb I'evolució ecosistemes. L'anàlisi de seqüències pleistocenes i holocenes, tant continentals com oceàniques, permeten fer una sèrie de reflexions sobre conceptes com: successió ecològica, diversitat, estabilitat, ritmes, predictibilitat i modelatge, tot contrastant-les amb aquelles sorgides de l'estudi neoecològic. S'arriba a la conclusió general que els resultats paleoecològics són necessaris en Teoria Ecològica. També es proposa la necessitat de situar la Paleoecologia en un marc més ecològic