Rol del sistema sensoriomotor en la estabilidad articular

Actualmente, en el ámbito de las ciencias de la actividad física y el deporte crea cierta controversia la expresión «sistema sensoriomotor», la cual ha sido mal llamada y simplificada frecuentemente con el término de «propiocepción». Este complejo sistema incorpora todos los componentes aferentes, el proceso de integración y procesamiento central y las respuestas eferentes, con el objetivo de mantener la estabilidad funcional de la articulación durante los movimientos del cuerpo. La presente revisión tiene como principal objetivo esclarecer los conceptos relacionados con el sistema sensoriomotor y entender así su importancia en el entrenamiento, la prevención y la readaptación a la competición deportiva. © 2012 Consell Català de l’Esport. Generalitat de Catalunya. Publicado por Elsevier España, S.L. Todos los derechos reservados

Rol del sistema sensoriomotor en l’estabilitat articular durant

Actualment, en l’àmbit de les ciències de l’activitat física i l’esport hi ha una certa controvèrsia en l’expressió «sistema sensoriomotor», que ha estat sovint mal anomenat i simplificat amb la paraula «propiocepció». Aquest sistema complex incorpora tots els components aferents, el procés d’integració i processament central i les respostes eferents, amb l’objectiu de mantenir l’estabilitat funcional de l’articulació durant els moviments del cos. Aquesta revisió té com a principal objectiu aclarir els conceptes relacionats amb el sistema sensoriomotor i comprendre’n la importància en l’entrenament, la prevenció i la readaptació a la competició esportiva. © 2012 Consell Català de l’Esport. Generalitat de Catalunya. Publicat per Elsevier España, S.L. Tots els drets reservats

Análisis de los factores de riesgo neuromusculares de las lesiones

La actividad física, y especialmente el deporte de competición, se encuentran continuamente bajo la influencia de una incidencia lesiva difícil de disminuir. Este artículo realiza una revisión bibliográfica sobre los diferentes factores de riesgo neuromuscular que predisponen a los deportistas a padecer una mayor incidencia lesiva, en especial en los deportes en los que predominan saltos, cambios de dirección y variaciones de velocidad (aceleraciones y desaceleraciones). La literatura científica actual destaca, entre otros, la fatiga muscular, la alteración de la magnitud y de los tiempos de activación muscular, la alteración de la capacidad de coactivación muscular, la estrategia de control de la extremidad inferior predominante en el plano frontal, los desequilibrios neuromusculares entre pierna dominante y no dominante, la inadecuada stiffness muscular, los déficits en el control postural, la disminución de la propiocepción, los déficits de core y la disminución en los mecanismos de anticipación. El análisis de estos factores de riesgo proporciona una guía práctica a la hora de diseñar tareas dentro de un plan de prevención adecuado a cada tipo de especialidad deportiva, y será útil tanto para entrenadores y preparadores físicos como para fisioterapeutas

Anàlisi dels factors de risc neuromusculars de les lesions esportives

L’activitat física, i especialment l’esport de competició, es troben contínuament sota la influència d’una incidència lesiva difícil de disminuir. Aquest article fa una revisió bibliogràfica dels diferents factors de risc neuromuscular que predisposen els esportistes a patir una major incidència lesiva, especialment en els esports en els quals predominen salts, canvis de direcció i variacions de velocitat (acceleracions i desacceleracions). La literatura científica actual destaca, entre altres, la fatiga muscular, l’alteració de la magnitud i dels temps d’activació muscular, l’alteració de la capacitat de coactivació muscular, l’estratègia de control de l’extremitat inferior predominant en el pla frontal, els desequilibris neuromusculars entre la cama dominant i la no dominant, l’stiffness (rigidesa) muscular inadequada, els dèficits del control postural, la disminució de la propiocepció, els dèficits del core i la disminució dels mecanismes d’anticipació. L’anàlisi d’aquests factors de risc proporciona una guia pràctica a l’hora de dissenyar tasques dins d’un pla de prevenció adequat a cada tipus d’especialitat esportiva, i en conseqüència, és útil tant per a entrenadors i preparadors físics com per a fisioterapeutes

Disseny d’una estació automatitzada de control de nivell, pressió i cabal

El projecte neix de la necessitat de conèixer més a fons el món de l’automatització i el control d’un sistema automatitzat fent servir elements d’una estació antiga que incorpora transductors analògics i digitals . Durant el transcurs del treball, es desmunta una antiga maqueta definida per cinc estacions i es reconstrueix una nova maqueta que consta d’una sola estació automatitzada en la qual es pot exercir un control de nivell, pressió i/o cabal. Pel control de la nova estació s’utilitza un PLC modular de l’empresa B&R Industrial Auto-mation GmbH de la sèrie X20, concretament el X20CP1381, utilitzant el software Automa-tion Studio. En el projecte es plantegen diferents programes de control de pressió de l’estació utilitzant el llenguatge de programació Text Estructurat . En els programes s’utilitza la guia GEMMA i s’implementa un controlador PID en el programa de regulació de pressió

Three Cases of Canine Dermatomyositis-Like Disease

Background: Dermatomyositis is an idiopathic, inflammatory/immunemediated disease of the skin, muscles and bloodvessels of hereditary nature and unclear pathogenesis. This familial disease has been described in certain breeds, especially collies and Shetland sheep dogs and is of rare occurrence in mongrel dogs. To describe and discuss three clinical cases of dermatomyositis-like disease and provide a brief review of the literature.Cases: Three young mongrel dogs are included in this report. Case 1: Mandarino, a 4-year-old mongrel dog, having a history of skin lesions for at least a year. Showed an underweight patient, skin ulcers, crusts, alopecia, peri-ocular scarring causing severe lagophthalmia and a corneal ulcer. Muscle atrophy was most notable in the head and legs; the dog haddifficulty and pain walking. Treatment was initialised with cephalexin 30 mg/kg BID, pentoxifylline 25 mg/kg BID, and prednisone 2.2 mg/kg SID. The patient was presented after two weeks for follow up; the anaemia and skin condition had improved, the weight had increased by 2 kg, dysphagia and locomotor abnormalities were not present. Case 2: Milagros,a mongrel female dog approximately two years of age, rescued from a shelter. Physical examination showed facial alopecia, erythema and scarring of the periocular skin, crusting and scaling in alopecic areas, pinnae tip necrosis and crusting, ear alopecia, tail tip necrosis and crusting. Also present were distal limb alopecia, crusting and ulcers in areas of trauma in the hock and carpal surfaces; some nails presented onychorhexis and onychoschizia. The patient has been treated for12 months with a good clinical outcome, with pentoxifylline, azathioprine 2.2 mg/kg EOD alternating with prednisone 1 mg/kg EOD. Case 3: Chuchito, an 11-month-old male mongrel rescued dog had been previously hospitalised due to his skin condition. Physical examination showed depigmented and alopecic areas in the nasal planum, perioral and periocular areas, and inflammation of the palpebral tissues. Necrosis of the distal pinnae, alopecia and scales were evident, along with sloughing of scales and ulcers. Skin lesions were also present in the distal limbs, and alopecia, erythema and some crusting and scales in the carpal, tarsal and digital areas. Onychodystrophy was present in several digits. This study describes the physical examination and the clinical pathological findings, including skin scrapings, fungal cultures, and skin biopsies, in three dogs with dermatomyositis-like disease, as well as the clinical outcomes after slightly different treatment protocols were used. The biopsy results of two dogs showed ischaemic dermatopathy.Discussion: The most common initial signs of the disease are erythema, desquamation and alopecia in the facial area, ears, distal limbs and pinnae in young puppies aged between two and six months of age, followed by pigmentary changes. Muscular lesions are uncommon; when present, they represent the most severe form of this disease. Dysphagia is a common sign and mega-oesophagus may be present. Patients with muscular disease can manifest difficulty walking, with a stiff high gait. The immune mediated pathogenesis of dermatomyositis can relate to triggering factors in some dogs, such as drugs, infections, paraneoplasms, or toxins. Other potential inducing stressors include oestrus, whelping and excessive solar exposure. Dermatomyositis-like or familiar dermatomyositis is diagnosed using clinical findings, histopathologyof skin and muscle, and muscle physiology studies. Electromyography, breed predisposition and genetic background can be helpful in some cases. The clinical findings and response to the treatment of all three cases were compatible with dermatomyositis-like disease in mongrel dogs.Keywords: dermatomyositis, dermatopathy, vascular disease, inflammatory myopathies, mongrel dog

Surface electromyography applications

The electrophysiological techniques (neurography and needle electromyography) allow us an approach to the knowledge of the neuromuscular function. Electromyography obtains the electrical activity from the muscle in rest or in contraction (maximum and static voluntary contraction) In its clinical application, electromyography helps to the diagnosis and follow-up of a process of neuromuscular type. On the other hand, kinesiological or surface electromyography (SEMG) allows the study of the muscular activity in dynamics, which we can apply to the biomechanical movement analysis, gait analysis, studies of muscular fatigue, sport performance| and applications in work medicine and ergonomics. SEMG brings advantages like the fact that is a bloodless test, of being able to analyze varying muscles at the same time, in motion and in actions of non limited duration. The processed one brings us parameters of amplitude and frequencies, which we will use for descriptive and comparative studies. As a balancing entry, it does not allow us to study deep musculature, and some aspects of definition are lost in the obtained outlines

Estudi de l'activitat muscular durant el relevé en primera i sisena posició

Fonaments: Conèixer les diferències existents en l'activació muscular durant el relevé. Participants i mètode: Divuit ballarines de ballet clàssic (14-32 anys). Es practica anàlisi cinètica i cinemàtica. S'analitza el grau de flexió plantar aconseguit i la participació de diversos músculs. Es comparen (test de Wilcoxon) els resultats obtinguts en executar el gest en sisena posició (en parallel) respecte de la primera (en déhors) i en primera posició correcta respecte de la primera posició amb pronació del peu. Resultats: El rang de flexió plantar aconseguit és millor en sisena posició que en primera, i millor en primera correcta que en primera pronada. El múscul bessó intern (BI) presenta més activitat en primera posició; l'abductor del dit gros (ADG), en paral·lel o sisena posició, i els peroneals i bessó extern (BE), en pronació del peu en primera posició. El peroneal lateral (PL) presenta diferències durant el relevé (en posició estàtica inicial i en fase ascendent) i l'ADG durant la pujada al relevé. El BI presenta una activació més precoç i d'inici més lent que el BE en la flexió plantar del relevé. Discussió: L'activitat de l'ADG en primera posició tradueix dèficit d'estabilitat de l'arc intern i del primer radi i, per tant, un major risc de lesió. El relevé en sisena posició permet millor grau de flexió plantar que en primera. La pronació del peu ­secundària en mala tècnica­ produeix menor flexió plantar. L'ADG treballa més en parallel que en déhors, tot evitant la rotació externa del maluc. Les diferències del PL es relacionen amb la presència de pronació del peu: treballa més en pronació

RAD51 restricts DNA over-replication from re-activated origins

Eukaryotic cells rely on several mechanisms to ensure that the genome is duplicated precisely once in each cell division cycle, preventing DNA over-replication and genomic instability. Most of these mechanisms limit the activity of origin licensing proteins to prevent the reactivation of origins that have already been used. Here, we have investigated whether additional controls restrict the extension of re-replicated DNA in the event of origin re-activation. In a genetic screening in cells forced to re-activate origins, we found that re-replication is limited by RAD51 and enhanced by FBH1, a RAD51 antagonist. In the presence of chromatin-bound RAD51, forks stemming from re-fired origins are slowed down, leading to frequent events of fork reversal. Eventual re-initiation of DNA synthesis mediated by PRIMPOL creates ssDNA gaps that facilitate the partial elimination of re-duplicated DNA by MRE11 exonuclease. In the absence of RAD51, these controls are abrogated and re-replication forks progress much longer than in normal conditions. Our study uncovers a safeguard mechanism to protect genome stability in the event of origin reactivation