204 research outputs found
Consum d'oxigen estimat i despesa energètica en competicions d'esgrima
Es realitza una estimació del consum d'oxigen i una anà lisi de les demandes energètiques de l'esgrima en competició. En assalts de competició, el consum d'oxigen estimat en dones ( x = 39,6 mL·kg-'·min-1) és inferior al dels homes (X = 53,9 mL·kg-'·min-1). La intensitat individual mitjana es troba entre el 56 % i el 74 % del Vo2max, amb mà xims entre el 75 % i el 99 % del Vo2max, el que confirma la rellevà ncia dels requeriments aeròbics en l'esgrima. Les demandes energètiques en la competició internacional són superiors a les registrades en una competició autonòmica i al de diferents situacions d'entrenament. La potència energètica mitjana es-timada al llarg de competicions de nivell internacional i autonòmic és, respectivament, de 15,4 kcal-min-1 (64,5 I<J·min-1) i 12,3 kcal·min-1 (51,6 kj·min-1). Entre tiradors del mateix gènere no s'aprecien diferències significatives en funció de l'arma. De l'anà lisi en competició destaca la variabilitat de la resposta funcional dels esgrimidors atesa la influència de factors com l'adaptació cardiocirculatòria individual, importà ncia de la competició, eliminatòria registrada, nivell del rival, dinà mica competitiva, arma i gènere
Numerical analysis of nonlinear large-strain consolidation and filling
Finite strain consolidation and filling of soft sediments at high water level is a challenging problem because of its highly non-linear physical and mathematical aspects. Several numerical schemes designed for this problem are presented as well as simple numerical improvements for a better handling of the extremely high variations of the material properties with depth. The numerical algorithms developed are robust and verify convergence of the iterative schemes instead of the more classical approaches based on choosing time increments ‘sufficiently’ small and assuming convergence at every step. A set of computer programs has been developed to predict magnitude and rate of large-strain self-weight one-dimensional and pseudo bi-dimensional (i.e. one-dimensional deformation, bi-dimensional flux) consolidation during and after deposition, that is, coupling filling and consolidation phenomena. The actual life of the deposit can be numerically simulated combining filling periods and quiescent periods where surcharges (or capping) can exist. Consequently, they are a basic technique for the design of disposal ponds
Key issues in computational geomechanics
As stated in the introduction, the three main topics covered in this report are actual research
fields. Different analyses and new developments related with these fields have been presented in
the previous chapters. In the following, after a brief summary of the contributions, some directions
for future research are outlined. Detailed presentations of the conclusions of each contribution are
included in the corresponding sections and subsections.
The most relevant contributions of this report are the following:
1. With respect to the treatment of large boundary displacements:
> Quasistatic and dynamic analyses of the vane test for soft materials using a fluid–based
ALE formulation and different non-newtonian constitutive laws.
> The development of a solid–based ALE formulation for finite strain hyperelastic–plastic
models, with applications to isochoric and non-isochoric cases.
2. Referent to the solution of nonlinear systems of equations in solid mechanics:
> The use of simple and robust numerical differentiation schemes for the computation of
tangent operators, including examples with several non-trivial elastoplastic constitutive
laws.
> The development of consistent tangent operators for substepping time–integration rules,
with the application to an adaptive time–integration scheme.
3. In the field of constitutive modelling of granular materials:
> The efficient numerical modelling of different problems involving elastoplastic models,
including work hardening–softening models for small–strain problems and density–
dependent hyperelastic–plastic models in a large–strain context.
> Robust and accurate simulations of several powder compaction processes, with detailed
analysis of spatial density distributions and verification of the mass conservation principle
Valoración de la condición fÃsica en jugadores de hockey hierba de alto nivel
Se valoró la condición fÃsica de jugadores de alto nivel mediante la aplicación de una baterÃa de condición fÃsica inespecÃfica (Eurofit) adaptada al hockey hierba, con objeto de determinar su aplicabilidad y contrastar la hipótesis de que dicho método de valo-ración permite discriminar entre jugadores de distinto nivel competitivo. Participaron 31 jugadores de nivel nacional e internacional de 18 a 28 años, pertenecientes a dos categorÃas senior del hockey español: División de Honor (DH, n = 16) y Primera División (PD, n=15): 3 porteros, 10 defensas, 9 medios y 9 delanteros. Doce jugadores fueron seleccionados para formar parte de los equipos nacionales españoles senior o sub-21 en competiciones internacionales y 5 jugadores participaron además en los juegos OlÃmpicos de Barcelona 1992 (5ª plaza) y Atlanta –1996 (2ª plaza). Se utilizaron pruebas y mediciones de la baterÃa Eurofit (Consejo de Europa 1988), a las que se añadieron una prueba de potencia abdominal de 30 s y carreras de velocidad de 30 y 50 m. Los jugadores de élite (DH), algo mayores y más musculosos, mostraron niveles superiores de resistencia aeróbica, fuerza explosiva de extremidades inferiores, fuerza-resistencia de la musculatura abdominal y velocidad de carrera (30 y 50 m) en comparación con los jugadores de menor nivel (PD). La resistencia aeróbica de los jugadores de élite españoles fue comparable a la del equipo nacional holandés de 1990 (Geijsel 1991). En base a estos resultados, concluimos que la baterÃa de pruebas utilizada es aplicable y que, aún no siendo especÃfica del hockey hierba, permite diferenciar entre jugadores de distinto nivel competitivo y supone un instrumento útil para establecer datos normativos de referencia para jugadores de hockey hierba de alto nivel
Prova de camp especÃfica de valoració de la resistència en tennis: resposta cardÃaca i efectivitat tècnica en jugadors de competició
Malgrat que la resistència especÃfica del jugador té una influència directa sobre el rendiment en el tennis, un esport intermitent de llarga durada, les proves utilitzades per valorar-la no solen incloure tasques motrius properes a situacions de joc reals i poden ser considerades de baixa especificitat. L’objectiu d’aquest estudi és desenvolupar una prova de camp de valoració de la resistència especÃfica en tennis (Specific Endurance Tennis Test, SET-Test), analitzant el comportament de la freqüència cardÃaca (FC) i de parà metres d’efectivitat tècnica (ET), per tal d’esbrinar una possible relació entre ambdós parà metres i d’aquests amb el rendiment esportiu en jugadors de competició. Van participar set tennistes masculins, als quals els va ser administrada una prova triangular, progressiva, contÃnua i d’intensitat mà xima conduïda per una mà quina llançapilotes, durant la qual es va registrar la FC i, al mateix temps, parà metres objectius d’ET (precisió i potència) mitjançant el cà lcul de percentatge d’encerts i errors. S’observa un punt de deflexió de la FC (PDFC) en un 86 % dels subjectes estudiats, previ o coincident amb una disminució de l’ET (punt de deflexió de l’eficiència tècnica, PDET). Aquests dos punts mesurats de forma simultà nia al llarg de la prova es mostren relacionats amb el rendiment competitiu dels jugadors estudiats. Es conclou que la prova proposada sembla un mètode especÃfic i và lid per avaluar la resistència especÃfica i la condició aeròbica en tennistes, tot i que calen més estudis per tal de confirmar les hipòtesis plantejades i la validesa externa de la prova
Medición telemétrica de la frecuencia cardiaca y el consumo de oxÃgeno en competición amistosa
El objetivo de este estudio fue medir el consumo de oxÃgeno directamente por telemetrÃa en situación real de juego calculando el gasto energético correspondiente y comparar dichos valores con los obtenidos mediante la relación entre la frecuencia cardiaca y el consumo de oxÃgeno establecida en una prueba progresiva en cinta rodante en laboratorio. Participaron en el estudio un total de siete jugadores (n = 7), elegidos por lÃneas de juego: tres delanteros, dos medios y dos defensas. Los siete jugadores han sido internacionales sub-21 y cuatro de ellos también con la selección nacional absoluta. La media de consumo máximo de oxÃgeno obtenido en la muestra de jugadores fue de 4,339 L · min-1 (56,9 mL ·  kg-1 · min-1). No se observaron diferencias significativas entre las tres posiciones tácticas. Existe una elevada correlación entre los valores de frecuencia cardiaca y de consumo de oxÃgeno en las pruebas de esfuerzo progresivo sobre cinta rodante en laboratorio r = 0,97 y r = 0,99. Durante la competición oficial, la frecuencia cardiaca permaneció una media del 50 % del tiempo de juego por debajo del umbral aeróbico ventilatorio y un 43 % del tiempo en la zona de transición aeróbica-anaeróbica. El consumo de oxÃgeno medio estimado durante las partes de un partido de competición oficial fue de 3,591 L · min-1 correspondiente a un consumo relativo de 48,5 mL · kg-1 · min-1 (70,7 % del VO2max individual). En el análisis del estudio de correlación lineal entre valores reales y estimados de consumo de oxÃgeno en cada uno de los jugadores, los coeficientes de correlación de Pearson calculados estaban entre los valores de r = 0,721 y r = 0,904. La cuantificación de la sobreestimación arroja valores de 853 mL · min-1 de media (34 % de sobreestimación sobre el VO2 real), siendo el error estándar de la estimación (378 mL · min-1) de un 15 % sobre el VO2 real; con un margen de confianza del 95 %, dichas diferencias entre el consumo real y estimado se cifran entre 812 y 893 mL · min-1 (P > 0,001). La estimación especÃfica reveló una mayor correlación entre el consumo de oxÃgeno real y estimado (r = 0,85) y una diferencia media de 4 mL · min-1 (sd = 537), siendo el error estándar de la estimación (250 mL · min-1) del 10 % sobre el consumo de oxÃgeno real
Prueba de campo especÃfica de valoración de la resistencia en tenis: respuesta cardiaca y efectividad técnica en jugadores de competición
Aunque la resistencia especÃfica del jugador tiene una influencia directa sobre el rendimiento en el tenis, un deporte intermitente de larga duración, las pruebas utilizadas para valorarla no suelen incluir tareas motrices próximas a situaciones de juego reales y pueden ser consideradas de baja especificidad. El objetivo de este estudio es desarrollar una prueba de campo de valoración de la resistencia especÃfica en tenis (Specific Endurance Tennis Test, SET-Test), analizando el comportamiento de la frecuencia cardiaca (FC) y de parámetros de efectividad técnica (ET), con el fin de averiguar una posible relación entre ambos parámetros y de éstos con el rendimiento deportivo en jugadores de competición. Participaron siete tenistas masculinos, a los cuales les fue administrada una prueba triangular, progresiva, continua y de intensidad máxima conducida por una máquina lanzapelotas, durante la cual se registró la FC y, al mismo tiempo, parámetros objetivos de ET (precisión y potencia) mediante el cálculo de porcentaje de aciertos y errores. Se observa un punto de deflexión de la FC (PDFC) en un 86% de los sujetos estudiados, previo o coincidente con una disminución de la ET (punto de deflexión de la eficiencia técnica, PDET). Estos dos puntos analizados de forma simultánea a lo largo de la prueba se muestran relacionados con el rendimiento competitivo de los jugadores estudiados. Se concluye que la prueba propuesta puede ser un método especÃfico y válido para evaluar la resistencia especÃfica y la condición aeróbica en tenistas, aunque son necesarios más estudios con el fin de confirmar las hipótesis planteadas y la validez externa de la prueba
Mesurament telemètric de la freqüència cardÃaca i el consum d’oxigen en competició amistosa
L’objectiu d’aquest estudi va ser mesurar el consum d’oxigen directament per telemetria, en situació real de joc, calculant la despesa energètica corresponent, i comparar aquests valors amb els obtinguts mitjançant la relació entre la freqüència cardÃaca i el consum d’oxigen establerta en una prova progressiva en cinta rodant al laboratori. Van participar en l’estudi un total de set jugadors (n = 7), triats per lÃnies de joc: tres davanters, dos mitjos i dos defenses. Els set jugadors han estat internacionals sub-21 i quatre també ho han estat amb la selecció nacional absoluta. La mitjana de consum mà xim d’oxigen obtingut en la mostra de jugadors va ser de 4,339 L · min-1 (56,9 mL · kg-1  · min-1 ). No es van observar diferències significatives entre les tres posicions tà ctiques. Hi ha una elevada correlació entre els valors de freqüència cardÃaca i de consum d’oxigen en les proves d’esforç progressiu sobre cinta rodant al laboratori r = 0,97 i r = 0,99. Durant la competició oficial, la freqüència cardÃaca va estar una mitjana del 50 % del temps de joc per sota del llindar aeròbic ventilatori i un 43 % del temps a la zona de transició aeròbica-anaeròbica. El consum d’oxigen mitjà estimat durant les parts d’un partit de competició oficial, va ser de 3,591 L · min-1 , corresponent a un consum relatiu de 48,5 mL · kg-1  · min-1 (70,7 % del VO2 max individual). A l’anà lisi de l’estudi de correlació lineal entre valors reals i estimats de consum d’oxigen en cadascun dels jugadors, els coeficients de correlació de Pearson calculats es trobaven entre els valors de r = 0,721 i r = 0,904. La quantificació de la sobreestimació ofereix valors de 853 mL · min-1 de mitjana (34 % de sobreestimació sobre el VO2 real), i l’error està ndard de l’estimació (378 mL · min-1 ) és d’un 15 % sobre el VO2 real; amb un marge de confiança del 95 %, aquestes diferències entre el consum real i l’estimat es xifren entre 812 i 893 mL · min-1 (P > 0,001). L’estimació especÃfica va revelar més correlació entre el consum d’oxigen real i l’estimat (r = 0,85) i una diferència mitjana de 4 mL · min-1 (sd = 537), i l’error està ndard de l’estimació (250 mL · min-1 ) fou del 10 % sobre el consum d’oxigen real
- …