Liberales exaltados republicanizados en la prensa de Barcelona del Trienio Liberal

[spa] A partir del análisis de la prensa liberal exaltada de Barcelona, este artículo demuestra cómo emergió una alternativa política republicana revolucionaria en España. La Tertulia Patriótica de Lacy se convirtió en el espacio central del liberalismo exaltado en Barcelona, donde se expresó una minoría republicana en clave revolucionaria y vinculada a la carbonería. Este republicanismo se hizo evidente a través de tres debates: la inviolabilidad del monarca, la necesidad de subvertir el orden legal para asegurar la supervivencia del régimen liberal y el desarrollo de una moral republicana que cuestionaba la cristiana. El surgimiento de este republicanismo fue determinante para la implantación de una forma de gobierno revolucionario en el espacio local durante el sitio que sufrió la ciudad de Barcelona en la primavera y verano de 1823.[eng] Based on the analysis of the exalted liberal press of Barcelona, this article demonstrates how a revolutionary republican political alternative emerged in Spain. The Patriotic Tertulia de Lacy became the central space of exalted liberalism in Barcelona, where a republican minority was expressed in revolutionary key and linked to carbonería. This republicanism was evident through three debates: the inviolability of the monarch, the need to subvert the legal order to ensure the survival of the liberal regime, and the development of a republican morality that questioned Christian. The emergence of this republicanism was decisive for the implementation of a form of revolutionary government in the local space during the siege that suffered the city of Barcelona in the spring and summer of 1823.[fra] A partir de l'analyse de la presse libérale exaltée de Barcelone, cet article montre l'émergence d'une alternative politique républicaine révolutionnaire en Espagne. La Tertulia Patriótica de Lacy est devenue l'espace central du libéralisme exalté à Barcelone où une minorité républicaine s'est exprimée sur un mode révolutionnaire et en lien avec la charbonnerie. Ce républicanisme s'est manifesté à travers trois débats : l'inviolabilité du monarque ; la nécessité de subvertir l'ordre juridique pour assurer la survie du régime libéral et le développement d'une morale républicaine qui contestait la morale chrétienne. L'émergence de ce républicanisme a été décisive pour la mise en uvre d'une forme de gouvernement révolutionnaire dans l'espace local pendant le siège qui a souffert la ville de Barcelone au printemps et l'été de 1823

La vaga de la Canadenca: el Waterloo de la CNT i la jornada laboral de les vuit hores

La història de la vaga de La Canadenca ha estat profusament narrada com un èxit del moviment obrer associat a l'aprovació del reial decret de la jornada de vuit hores diàries de treball. Aquesta recerca pretén qüestionar alguns aspectes de la interpretació canònica de la vaga a partir de l'anàlisi del procés de negocia- ció, de la dissidència entre les files sindicals arran de la convocatòria de vaga general i, finalment, del malestar de la patronal per la gestió que els militars van fer del conflicte laboral i dels episodis de vaga. La hipòtesi d'aquesta recerca és que les vagues del 1919 van afeblir tant el lideratge de la Confederació Nacional del Treball (CNT) sobre el moviment obrer, que es va dividir entre els partidaris d'una via més possibilista i els partidaris d'una alternativa revolucionària, com el poder del Govern a Catalunya, que es va mostrar incapaç d'implementar cap política laboral o social que no tingués el beneplàcit de la Federació Patronal de Catalunya. L'experiència de la vaga va demostrar a la patronal les dificultats que tenien els militars per posar fi a la conflictivitat obrera i controlar l'ordre públic; per tant, tot i les múltiples tensions, va preferir cohabitar amb els governs con- servadors i reformistes en lloc d'optar per una alternativa reaccionària en què els militars estiguessin al capdavant de les institucions polítiques

La llibertat de cultes i la tolerància religiosa a la premsa liberal de Barcelona durant el Trienni Progressista (1840-1843)

Aquest article demostra com durant el Trienni Progressista (1840-1843), en la darrera etapa de la Revolució Liberal, el diari progressista radical El Constitucional va difondre notícies i opinions que projectaven als seus lectors una visió favorable a la llibertat de cultesi a la tolerància religiosa. En el darrer lustre de la dècada dels trenta s'havia consolidat a la ciutat de Barcelona una comunitat protestant, formada principalment per ciutadans europeus(francesos, anglesos, holandesos, etc.), que va comportar l'adequació d'un espai contigu al cementeri de la ciutat, gestionat pels cònsols estrangers, per tal d'enterrar-hi els ciutadans no catòlics. També hi havia un grup de liberals, que majoritàriament havien estat exiliats a Anglaterra o França en la dècada dels vint, que van manifestar en l'àmbit privat elseu compromís amb la tolerància religiosa i alhora la seva admiració pel desenvolupament de la llibertati el progrés en els països de majoria protestant. No obstant això, va ser amb el triomf del liberalisme progressista l'estiu del 1840 quan les opinionsfavorables al protestantisme, a la llibertat de consciència i a la llibertat de cultes van aparèixer a la premsa

¿Hubo republicanos en el Trienio Liberal? Historia, moral y federalismo en el discurso republicano del primer liberalismo.

[spa] Durante el Trienio Liberal (1820-1823) afl oró entre las fi las del liberalismo exaltado un discurso político republicano, basado en la historia de las repúblicas desde Esparta hasta los Estados Unidos de América. Este discurso se caracterizó por la reivindicación de una reforma de la moral de los ciudadanos basada en la virtudcívica, el menoscabo del historicismo preponderante entre liberales y reaccionarios, la idealización de la república romana, y la fascinación por el republicanismo de los girondinos franceses y de los norteamericanos. Este primer republicanismo fue elitista, ilustrado y nunca consiguió acercarse a las bases sociales del movimiento liberal exaltado, aunque inauguró una tradición política republicana federalizante y moralizadora que tendría continuidad en las décadas posteriores.[eng] During the three years of Liberal government in Spain (1820-1823) a republican political discourse arose amongst the ranks of the radical intellectuals (known as «exaltados» or «veintenos») inspired in the history of republics from Sparta to the United States of America. It was characterised by calls to reform citizens' morality based on civic virtues, rejection of the historicism prevailing amongst liberals and reactionaries alike, idealisation of the Roman republic and fascination for the republicanism of the French Girondins and the North Americans. This first flirtation with republicanism was elitist, informed by Enlightenment values of Reason that never attracted the grass roots of the Liberal movement, although it did usher in a republican political tradition closely linked to federalism and moralising tenets that would continue in subsequent decades

La violència política del lieralismo exaltado durante el Trienio Liberal. La defensa del régimen constitucional desde Barcelona

El presente trabajo analiza la violencia política ejercida por los liberales durante el Trienio Liberal y establece distintas categorías en el análisis de la misma. Se pretende también dirimir cuál fue la actitud de las autoridades frente a la violencia, y de qué modo se relacionó esta con la extensión del miedo al enemigo interior en la retaguardia liberal. El estudio valida la hipótesis de que la violencia política se incrementó en la medida en que las autoridades liberales se sintieron amenazadas por los enemigos interiores y exteriores. También contribuyó a esa violencia la presión del liberalismo exaltado en el marco de sus demandas de justicia popular, o revolucionaria, contra los enemigos del régimen liberal. Paralelamente, el conflicto contra los realistas rompió el equilibrio entre los poderes institucionales, lo cual incrementó significativamente el nivel de violencia, hasta que se impuso el poder militar con el apoyo del liberalismo exaltado y popular

The civic festivals of the Progressive Triennium (1840-1843): Progressives opposite and challenge to the regency

[spa] Las fiestas cívicas del Trienio Progresista (1840-1843) muestran cómo el progresismo radical construyó no solo una alternativa política diferenciada del progresismo partidario de Baldomero Espartero y del progresismo de orden, sino que articuló una cultura subversiva y reivindicativa en la que confluyeron distintos grupos sociales y alternativas políticas. El progresismo radical se enfrentó al progresismo y al moderantismo de notables, proponiendo un modelo basado en la centralidad política del espacio local y una propuesta social democráticamente reformista. Las fiestas demuestran la extensión política y social de aquella alternativa que logró proyectarse en el gobierno de la ciudad de Barcelona y proponer un discurso nacional distinto. La ciudadanía participó y se apropió de unas prácticas culturales y de unos símbolos que configuraron una identidad progresista diferenciada de otros progresismos.[eng] The civic festivals of the Progressive Triennium (1840-1843) show how radical progressivism constructed not only a political alternative differentiated from party progressive and the popular progressive, but also articulated a subversive and vindicating culture in which different social groups converged and political alternatives. Radical progressive faced progressive and the moderate parties formed by notables, proposing a model based on the political centrality of the local space and a democratically reformist social proposal. The civic ceremonies demonstrate the political and social extension of that alternative which managed to project itself into the government of the city of Barcelona and propose a distinct national discourse. Citizens participated and appropriated cultural practices and symbols that shaped a progressivism identity differentiated from other progressivisms

Quan els exiliats catalans de 1823-1850 bastiren horitzons nacionals plurals a Europa

[cat] Els exiliats catalans de la primera meitat del segle XIX formularen diversos projectes polítics i culturals per integrar la identitat catalana en el procés de construcció de la nació liberal espanyola. Els catalans participaren plenament en el debat de com havia de ser l'Estat-Nació del segle XIX i quin era el lloc que havien d'ocupar les identitats regionals i municipals. Des de França els liberals catalans proposaren òrgans polítics revolucionaris de caràcter regional o territorial que no eren reconeguts pel conjunt dels liberals espanyols exiliats, mentre des d'Anglaterra proposaren que la nació liberal reconegués la diversitat lingüística i històrica d'Espanya a través de la traducció de la Bíblia al català i a l'eusquera, i la publicació d'una història nacional d'Espanya més provincial i menys castellana-cèntrica. La història, la llengua i la representativitat dels cossos territorials foren els eixos sobre els que es volia construir un Estat-Nació menys centralista i més tendent cap a opcions federals. Aquella primera meitat del segle XIX proliferaren a França i Anglaterra diverses alternatives polítiques i socials que posaven en qüestió la tendència centralitzadora i uniformitzadora dels règims liberals.[eng] The catalan exiles of the first half of the 19th century formulated variouspolitica and cultural projects to integrate the Catalan identity in the process of construction of the Spanish liberal nation. The Catalans participated fully in the debate on how the nation-state was to be of the nineteenth century and what was the place that had to occupy the regional and municipal identities. From France, the liberals of Catalonia proposed revolutionary political bodies of a regional or territorial nature that were not recognized by all the exiled Spanish liberals, while from England they proposed that the liberal nation recognize the linguistic and historical diversity of Spain through the translation from the Bible to Catalan and to the Basque language, and the publication of a national history of Spain, more provincial and less Castilian-centric. The history, language and representativeness of the territorial bodies were the axes on which a nation-state, less centralist, and more inclined towards federal options was wanted. That first half of the and England several political and social alternatives that called into question the centralizing and uniformizing tendency of liberal regimes

Els historicismes de la revolució liberal: nous significats per als espais de Barcelona.

[cat] L'historicisme fou un element comú de la cultura liberal a Catalunya i adoptà diverses formulacions entre moderats i progressistes. Aquesta recerca se centra en la seva projecció en els espais de Barcelona. A través de la seva popularització, l'historicisme va permetre que el món popular se l'apropiés. L'enderroc de la Ciutadella es convertí en el projecte culminant de l'historicisme popular i democràtic, i la materialització del seu lideratge, en la transformació urbanística de la ciutat, iniciada amb la revolució liberal. L'historicisme popular formulà la seva pròpia historicitat del canvi polític a partir dels discursos historicistes precedents de moderats i progressistes. [eng] Historicism was a common element of liberal culture in Catalonia, taking various shapes and guises among moderate and progressive sectors. This study focuses on the shape given to its formulations in the spaces of Barcelona. Through its popularisation, historicism enabled the wider public to become more closely engaged with liberal culture. The demolition of the Barcelona fortress known as the Ciutadella was to become the culminating project of popular, democratic historicism, and the materialisation of its leadership, in the urban transformation of the city, first instigated with the Liberal Revolution. Popular historicism soon formulated its own historicity of political change based on historicist discourses originating in moderate and progressive sectors

Los estereotipos de Barcelona: de rebelde, desleal y revolucionaria a regionalizada y pacífica

[spa] La imagen de la ciudad de Barcelona fue una consecuencia de la interacción de la imagen formulada por los extranjeros o autoridades con la auto-percepción que de ella tenían sus conciudadanos. Este artículo propone un análisis de los estereotipos que confluyeron en la ciudad de Barcelona durante casi un siglo. Primero, se impuso la imagen rebelde y desleal de la ciudad, imagen anterior a la industrialización y a la Revolución Liberal. Estos dos fenómenos, por su parte, convirtieron Barcelona en una ciudad revolucionaria y subversiva. Más adelante, el regionalismo de las elites a través del movimiento cultural de la Renaixença transmitió la imagen de una ciudad pacífica, monárquica y católica.[eng] The image of the city of Barcelona was a consequence of the interaction of the image formulated by the foreigners or authorities with the self-perception that it had their fellow citizens. This article proposes a route through the stereotypes that converged in the city of Barcelona for almost a century. First, the rebellious and disloyal image of the city before to industrialization and the Liberal Revolution prevailed; these two processes turned Barcelona into a revolutionary and subversive city. Later, the regionalism of the elites through the cultural movement of the Renaixença transmitted an image of a peaceful, monarchic and Catholic city.[fra] L'image de la ville de Barcelone fut la conséquence de l'interaction entre l'image formulée par les étrangers ou par les autorités et l'auto-perception que ses habitants avaient d'elle. Cet article propose une analyse des stéréotypes qui ont circulé dans la ville de Barcelone pendant quasiment un siècle. D'abord s'est imposée l'image rebelle et déloyale de la ville, image antérieure à l'industrialisation et à la Révolution Libérale. Ces deux phénomènes ont, quant à eux, transformé Barcelone en une ville révolutionnaire et subversive. Quelques années plus tard, le régionalisme des élites que matérialise la Renaixença a transmis l'image d'une ville pacifique, monarchique et catholique

National militia or armed citizenship. The revolutionary counter-power against institutional liberalism

[spa] La milicia nacional fue el principal instrumento de formación política y movilización social del liberalismo. Sin embargo, paradójicamente ha recibido poca atención por parte de los historiadores. Este artículo demuestra cómo el liberalismo revolucionario pudo subsistir en las filas de la milicia durante el Trienio Liberal y en consecuencia se erigió en un contrapoder capaz de presionar y desafiar a las instituciones liberales. La movilización de la milicia se basó en un discurso político que rebasaba los límites establecidos por la interpretación moderada de la Constitución de 1812 y apelaba un proyecto político revolucionario basado en la tendencia universalista e igualitaria del liberalismo.[fra] La milice nationale fut l'instrument principal de formation politique et de mobilisation sociale du libéralisme. Cependant, et paradoxalement, elle n'a guère suscité l'attention des historiens. Cet article montre comment le libéralisme révolutionnaire a pu persister dans les rangs de la milice pendant le Triennat Libéral et, de ce fait, s'est érigé en contrepouvoir capable de faire pression et de défier les institutions libérales. La mobilisation de la milice s'est fondée sur un discours politique qui dépassait les limites établies par l'interprétation modérée de la Constitution de 1812 et faisait appel à un projet politique révolutionnaire fondé sur la tendance universaliste et égalitaire du libéralisme.[eng] The national militia was the main instrument of political formation and social mobilization of liberalism. However, paradoxically it has received little attention from historians. This article demonstrates how revolutionary liberalism could survive in the ranks of the militia during the Liberal Triennium and, consequently, it became a counter power capable of pressuring and challenging the liberal institutions. The mobilization of the militia was based on a political discourse that went beyond the limits established by the moderate interpretation of the Constitution of 1812 and appealed a revolutionary political project based on the universalist and egalitarian tendency of liberalism