Análise do perfil epidemiológico dos pacientes candidatos a transplante renal em Santa Catarina.

Trabalho de Conclusão de Curso - Universidade Federal de Santa Catarina. Curso de Medicina. Departamento de Saúde Pública

Organizzazione spaziale e reti comunitarie come strategie di contrasto alla criminalità urbana

Questo articolo presenta una riflessione sul ruolo della popolazione e della sua organizzazione spaziale nel contrasto alla criminalità urbana. Vi è una ricca bibliografia che tratta di tematiche quali il senso di appartenenza, la comunità e le relazioni comunitarie intese come modo di organizzare un gruppo di persone per contrastare i fenomeni criminali; tuttavia, anche ammettendo che lo spazio giochi un ruolo di grande importanza in questi processi, si rileva una carenza di lavori che hanno come focus tale questione. Per portare avanti questo approccio, si propone, quindi, un lavoro su due direzioni. La prima si indirizza verso la dimensione teorica della relazione crimine-spazio, sottolineando il ruolo della geografia del crimine nel contrasto al crimine urbano. In un secondo momento, si vuole presentare uno studio di caso relativo alla costituzione di una rete di vicinato attivo su un territorio specifico, un quartiere della città di Belo Horizonte in Brasile, con l’intento di valutare questa esperienza di lotta alla criminalità urbana. I risultati mostrano come lo spazio sia una dimensione importante negli studi sulla criminalità e in quelli sul suo contrasto. Cet article présente une réflexion sur le rôle de la population et de son organisation dans l’espace pour combattre la criminalité urbaine. Il existe une riche bibliographie sur le sens d’appartenance, la communauté et les relations communautaires vues comme un moyen d’organiser un groupe de personnes pour combattre les phénomènes criminels. Toutefois, même s’il faut admettre que l’espace joue un rôle majeur dans ces processus, il est regrettable de mettre en évidence que peu d’études mettent l’accent sur cette question. Pour aborder cette approche, les auteurs proposent donc un travail dans deux directions. La première s’adresse à la dimension théorique de la relation entre crime et espace, soulignant le rôle de la géographie du crime pour combattre la criminalité urbaine. Avec la deuxième, les auteurs présentent une étude de cas relative à la création d’un réseau de voisins sur un quartier de la ville de Belo Horizonte au Brésil, dans le but d’évaluer cette expérience en matière de lutte contre la criminalité urbaine. Les résultats montrent que l’espace est une dimension prépondérante dans les études sur la criminalité et aussi pour la combattre. This article presents a reflection on the role of population and its spatial organisation to fight urban crime. An extensive literature exists on the sense of belonging, community and community relations as a way of organising a group of people to fight crime. However, even accepting that space plays an important role in these processes, few studies focus on this topic. To tackle these issues, the article proposes two directions. The first one will address the theoretical dimension of the relationship between crime and space, emphasizing the role of the geography of crime to fight urban crime. Then, the authors present a case study of the establishment of a network of neighbours in a district of the city of Belo Horizonte (Brazil), in order to evaluate this experience of fighting against urban crime. The results show that space is an important dimension for studying crime, as well as for fighting it

Complexity-Aware Assignment of Latent Values in Discriminative Models for Accurate Gesture Recognition

Many of the state-of-the-art algorithms for gesture recognition are based on Conditional Random Fields (CRFs). Successful approaches, such as the Latent-Dynamic CRFs, extend the CRF by incorporating latent variables, whose values are mapped to the values of the labels. In this paper we propose a novel methodology to set the latent values according to the gesture complexity. We use an heuristic that iterates through the samples associated with each label value, stimating their complexity. We then use it to assign the latent values to the label values. We evaluate our method on the task of recognizing human gestures from video streams. The experiments were performed in binary datasets, generated by grouping different labels. Our results demonstrate that our approach outperforms the arbitrary one in many cases, increasing the accuracy by up to 10%.Comment: Conference paper published at 2016 29th SIBGRAPI, Conference on Graphics, Patterns and Images (SIBGRAPI). 8 pages, 7 figure

Seguridad hídrica y conflicto y cooperación interestatales

Les tensions i els conflictes entorn dels usos de l’aigua són cada vegada més comuns, tant com a resultat de la seva elevada escassetat com de la seva encara més elevada demanda. L’ús dels recursos hídrics genera confrontacions polítiques entre els països que comparteixen aigües transfrontereres. Aquest article té per objectiu debatre entorn de la seguretat hídrica i els conflictes i la cooperació interestatals que se’n poden derivar. Parteix d’una revisió de la literatura sobre aquest tema abordada des d’una perspectiva interdisciplinària, té per finalitat contribuir al desenvolupament d’estudis sobre polítiques d’aigües transfrontereres i desenvolupa conceptes com els de seguretat hídrica, justícia hídrica i governança hídrica. L’article ajuda a comprendre els problemes que es plantegen al voltant dels conflictes i la cooperació en l’ús compartit dels recursos hídrics transfronterers. S’estructura en les parts següents: aigua i política internacional; seguretat internacional; seguretat ambiental i seguretat hídrica, i conflictes hídrics interestatals i cooperació en l’ús dels recursos hídrics compartits. La cooperació en l’ús de les aigües transfrontereres podria minimitzar conflictes distributius en l’ús de l’aigua. En situacions d’escassetat hídrica, les polítiques han de prioritzar els usos humans i ramaders, la qual cosa podria alleujar els problemes en el subministrament d’aigua entre països riberencs. Tanmateix, l’abundància d’aigua pot acabar creant més tensions que no pas la falta d’aquest recurs, ja que les disputes sobre el seu ús poden imposar-se a la cooperació en favor de la seguretat interestatal.Tensions and conflicts over water use are increasingly common, as a result of both high water scarcity and high water demand. The use of water resources generates political disputes between countries sharing waters within their borders. This paper aims to discuss water security and the interstate conflict and cooperation that can result from it. It is based on an interdisciplinary literature review that aims to contribute to the development of studies on transboundary water policies, encompassing concepts such as water security, water justice and water governance. This article aims to grasp the problems involved in the conflicts and cooperation on shared use of transboundary water resources. It is divided in the following parts: water and international politics; international security, environmental security and water security; and interstate water conflicts and cooperation in the use of shared water resources. Cooperation in the use of transboundary waters might spare distributive conflicts on water use. In situations of scarcity, policies should prioritize human and animal watering, which might relieve water supply issues between riparian countries. On the other hand, water abundance may end up creating more tensions than water shortages, since disputes over its use might emerge instead of cooperation favoring interstate security.Las tensiones y los conflictos en torno a los usos del agua son cada vez más comunes, tanto como resultado de su elevada escasez como de su todavía más elevada demanda. Los usos de los recursos hídricos generan controversia política entre los países que comparten aguas transfronterizas. Este artículo tiene como objetivo debatir en torno a la seguridad hídrica y los conflictos y la cooperación interestatales que de ella pueden derivarse. Se basa en una revisión de la literatura sobre esta temática abordada desde una perspectiva interdisciplinaria, con la finalidad de contribuir al desarrollo de estudios sobre políticas de aguas transfronterizas, y desarrolla conceptos como los de seguridad hídrica, justicia hídrica y gobernanza hídrica. El artículo ayuda a entender los problemas que se plantean en torno a los conflictos y la cooperación en el uso compartido de los recursos hídricos transfronterizos. Se estructura en las siguientes partes: agua y política internacional; seguridad internacional, seguridad ambiental y seguridad hídrica; conflictos hídricos interestatales y cooperación en el uso de los recursos hídricos compartidos. La cooperación en el uso de las aguas transfronterizas podría ahorrar conflictos distributivos en el uso del agua. En situaciones de escasez hídrica, las políticas deben priorizar los usos humanos y ganaderos, lo que contribuiría a aliviar los problemas en el suministro de agua entre países ribereños. Sin embargo, la propia abundancia de agua puede incluso crear más tensiones que la falta de la misma, ya que las disputas sobre su uso pueden imponerse frente a la cooperación a favor de la seguridad interestatal

Water security and interstate conflict and cooperation

Les tensions i els conflictes entorn dels usos de l'aigua són cada vegada més comuns, tant com a resultat de la seva elevada escassetat com de la seva encara més elevada demanda. L'ús dels recursos hídrics genera confrontacions polítiques entre els països que comparteixen aigües transfrontereres. Aquest article té per objectiu debatre entorn de la seguretat hídrica i els conflictes i la cooperació interestatals que se'n poden derivar. Parteix d'una revisió de la literatura sobre aquest tema abordada des d'una perspectiva interdisciplinària, té per finalitat contribuir al desenvolupament d'estudis sobre polítiques d'aigües transfrontereres i desenvolupa conceptes com els de seguretat hídrica, justícia hídrica i governança hídrica. L'article ajuda a comprendre els problemes que es plantegen al voltant dels conflictes i la cooperació en l'ús compartit dels recursos hídrics transfronterers. S'estructura en les parts següents: aigua i política internacional; seguretat internacional; seguretat ambiental i seguretat hídrica, i conflictes hídrics interestatals i cooperació en l'ús dels recursos hídrics compartits. La cooperació en l'ús de les aigües transfrontereres podria minimitzar conflictes distributius en l'ús de l'aigua. En situacions d'escassetat hídrica, les polítiques han de prioritzar els usos humans i ramaders, la qual cosa podria alleujar els problemes en el subministrament d'aigua entre països riberencs. Tanmateix, l'abundància d'aigua pot acabar creant més tensions que no pas la falta d'aquest recurs, ja que les disputes sobre el seu ús poden imposar-se a la cooperació en favor de la seguretat interestatal.Tensions and conflicts over water use are increasingly common, as a result of both high water scarcity and high water demand. The use of water resources generates political disputes between countries sharing waters within their borders. This paper aims to discuss water security and the interstate conflict and cooperation that can result from it. It is based on an interdisciplinary literature review that aims to contribute to the development of studies on transboundary water policies, encompassing concepts such as water security, water justice and water governance. This article aims to grasp the problems involved in the conflicts and cooperation on shared use of transboundary water resources. It is divided in the following parts: water and international politics; international security, environmental security and water security; and interstate water conflicts and cooperation in the use of shared water resources. Cooperation in the use of transboundary waters might spare distributive conflicts on water use. In situations of scarcity, policies should prioritize human and animal watering, which might relieve water supply issues between riparian countries. On the other hand, water abundance may end up creating more tensions than water shortages, since disputes over its use might emerge instead of cooperation favoring interstate security.Las tensiones y los conflictos en torno a los usos del agua son cada vez más comunes, tanto como resultado de su elevada escasez como de su todavía más elevada demanda. Los usos de los recursos hídricos generan controversia política entre los países que comparten aguas transfronterizas. Este artículo tiene como objetivo debatir en torno a la seguridad hídrica y los conflictos y la cooperación interestatales que de ella pueden derivarse. Se basa en una revisión de la literatura sobre esta temática abordada desde una perspectiva interdisciplinaria, con la finalidad de contribuir al desarrollo de estudios sobre políticas de aguas transfronterizas, y desarrolla conceptos como los de seguridad hídrica, justicia hídrica y gobernanza hídrica. El artículo ayuda a entender los problemas que se plantean en torno a los conflictos y la cooperación en el uso compartido de los recursos hídricos transfronterizos. Se estructura en las siguientes partes: agua y política internacional; seguridad internacional, seguridad ambiental y seguridad hídrica; conflictos hídricos interestatales y cooperación en el uso de los recursos hídricos compartidos. La cooperación en el uso de las aguas transfronterizas podría ahorrar conflictos distributivos en el uso del agua. En situaciones de escasez hídrica, las políticas deben priorizar los usos humanos y ganaderos, lo que contribuiría a aliviar los problemas en el suministro de agua entre países ribereños. Sin embargo, la propia abundancia de agua puede incluso crear más tensiones que la falta de la misma, ya que las disputas sobre su uso pueden imponerse frente a la cooperación a favor de la seguridad interestatal.Les tensions et les conflits autour l'usage de l'eau sont de plus en plus communs, à la fois en raison de la pénurie d'eau et aussi à cause d'une plus forte demande. L'utilisation des ressources hydriques génère des affrontements politiques entre les pays qui partagent des eaux transfrontalières. Cet article vise à discuter de la sécurité hydrique, des conflits et de la coopération inter-états pouvant en résulter. Il est fondé sur une révision de la littérature versant sur ce sujet à partir d'une perspective interdisciplinaire qui vise à contribuer à l'élaboration d'études sur les politiques des eaux transfrontalières et qui englobe des concepts tels que la sécurité hydrique, la justice hydrique et la gouvernance hydrique. L'article vise à comprendre les problèmes qui se posent autour des conflits et de la coopération sur l'utilisation partagée des ressources hydriques transfrontalières. Il est divisé diverses parties : l'eau et la politique internationales; la sécurité internationale, la sécurité environnementale et la sécurité hydrique; conflits hydriques et coopération inter-états pour l'utilisation des ressources hydriques transfrontalières. La coopération pour l'utilisation des eaux transfrontalières pourrait épargner les conflits distributifs sur l'utilisation de l'eau. Dans les situations de pénurie d'eau, les politiques devraient accorder la priorité à l'alimentation en eau des hommes et des animaux, ce qui pourrait soulager les problèmes d'approvisionnement hydrique entre les pays riverains. D'autre part, l'abondance d'eau peut créer plus de tensions même que l'absence de celle-ci, parce que les conflits liés à son utilisation peuvent émerger à la place de la coopération pour la sécurité inter-états

Portinari: A Data Exploration Tool to Personalize Cervical Cancer Screening

Socio-technical systems play an important role in public health screening programs to prevent cancer. Cervical cancer incidence has significantly decreased in countries that developed systems for organized screening engaging medical practitioners, laboratories and patients. The system automatically identifies individuals at risk of developing the disease and invites them for a screening exam or a follow-up exam conducted by medical professionals. A triage algorithm in the system aims to reduce unnecessary screening exams for individuals at low-risk while detecting and treating individuals at high-risk. Despite the general success of screening, the triage algorithm is a one-size-fits all approach that is not personalized to a patient. This can easily be observed in historical data from screening exams. Often patients rely on personal factors to determine that they are either at high risk or not at risk at all and take action at their own discretion. Can exploring patient trajectories help hypothesize personal factors leading to their decisions? We present Portinari, a data exploration tool to query and visualize future trajectories of patients who have undergone a specific sequence of screening exams. The web-based tool contains (a) a visual query interface (b) a backend graph database of events in patients' lives (c) trajectory visualization using sankey diagrams. We use Portinari to explore diverse trajectories of patients following the Norwegian triage algorithm. The trajectories demonstrated variable degrees of adherence to the triage algorithm and allowed epidemiologists to hypothesize about the possible causes.Comment: Conference paper published at ICSE 2017 Buenos Aires, at the Software Engineering in Society Track. 10 pages, 5 figure