Evolució de l'agricultura de la comarca del Maresme en els darrers cent anys

És una opinió generalitzada que l'agricultura de la comarca del Maresme ha estat els darrers anys la capdavantera de l'Agricultura de Catalunya. Però, es pot considerar encertada, aquesta opinió? Quins motius indueixen a aquesta afirmació? Quina és la situació actual? Quins fets objectius han comportat que l'agricultura del Maresme arribés a aquesta situació? En aquesta comunicació anirem descrivint i analitzant la situació de l'agricultura de la comarca al llarg dels anys i els factors que han anat provocant tots els canvis, sobretot tecnològics. Si ens avancem al desenvolupament de la comunicació, els factors influents són nombrosos i molt variats: Fets històrics previs: experiència en cultius hortícoles i vitícoles. Tradició exportadora. Qualitats humanes dels pagesos: inquietuds emprenedores, capacitat de reacció davant d'adversitats, vocació sindicalista i d'associació. Climatologia de la comarca: clima benigne. Situació estratègica: proximitat de Barcelona i la seva àrea, comarca periurbana. Característiques físiques: orografia (planes protegides per les muntanyes, edafologia (sòls sorrencs, molt aptes per a cultius hortícoles) i hidrologia (absència de corrents d'aigua de cabal regular, aigües subterrànies). Bones infraestructures de comunicacions (autopistes, carreteres, ferrocarrils). Conjuntura econòmica del país i del món: globalització, entrada a la CEE, crisis econòmiques. Agents externs: invasió de plagues i malalties de les plantes, accidents meteorològics (glaçades, nevades, tempestes i ventades, sequeres). Influència de tecnologies externes (nous cultius, varietats, noves tècniques). Mercats destinataris de les produccions: contínua evolució de la demanda, preus. Necessitat d'adaptació a les normatives administratives i comercials i decisions polítiques.Es una opinión generalizada que la agricultura de la comarca del Maresme ha sido estos últimos años la puntera de la agricultura en Cataluña. Pero, ¿se puede considerar acertada esta opinión? ¿Qué motivos inciden en esta afirmación? ¿Cuál es la situación actual? ¿Qué hechos objetivos han hecho que la agricultura del Maresme llegase a esta situación? En esta comunicación iremos describiendo y analizando la situación de la agricultura de la comarca a lo largo de los años y los factores que han ido provocando todos los cambios, sobre todo tecnológicos. Adelantándonos al desarrollo de la comunicación, diremos que los factores influyentes son numerosos y muy variados: Hechos históricos previos: experiencia en cultivos hortícolas y vitícolas. Tradición exportadora. Cualidades humanas de los agricultores, inquietudes emprendedoras, capacidad de reacción ante adversidades, vocación sindicalista y de asociación. Climatología de la comarca: clima benigno. Situación estratégica: proximidad de Barcelona y su área, comarca periurbana. Características físicas: orografía (llanos protegidos por montañas, edafología (suelos arenosos, muy aptos para cultivos hortícolas) y hidrología (ausencia de corrientes de agua de caudal regular, aguas subterráneas). Buenas infraestructuras de comunicación (autopistas, carreteras, ferrocarriles). Coyuntura económica del país y del mundo: globalización, entrada en la CEE, crisis económicas. Agentes externos: invasión de plagas y enfermedades de las plantas, accidentes meteorológicos (heladas, nevadas, tempestades y ventiscas, sequías). Influencia de tecnologías externas (nuevos cultivos, variedades, nuevas técnicas). Mercados destinatarios de las producciones: continua evolución de la demanda y precios. Necesidad de adaptación a las normativas administrativas y comerciales y decisiones políticas

Història del cultiu del clavell a Catalunya

Aquest recull de coneixements i vivències dels autors pretén donar una visió global de la història del cultiu del clavell a Catalunya. Si bé és cert que al llarg dels anys se n'han conreat petites superfícies al camp de Tarragona, a les Terres de l'Ebre i a l'Empordà, parlar del cultiu del clavell a Catalunya com a activitat econòmica és referir-nos al cultiu a la comarca del Maresme, on va esdevenir durant molts anys un signe d'identitat fonamental en l'economia i en la vida social de bona part de la població. Volem també contribuir a recuperar la memòria històrica del cultiu més representatiu de l'horticultura ornamental a casa nostra i incentivar altres estudiosos a aprofundir i completar aquest modest treball.This compilation of the authors' knowledge and experiences seeks to provide an overview of the history of carnation cultivation in Catalonia. Although this flower has been grown over the years in small areas near Tarragona, the Terres de l'Ebre region and L'Empordà region, to speak of carnation cultivation as an economic activity in Catalonia is to speak of El Maresme region, where for many years it has been a hallmark of the fundamental economic and social life of much of the population. We would also like to foster the recovery of the historical memory of the most representative ornamental horticulture crop in Catalonia and to encourage other researchers to enlarge upon and complete this modest study.Esta recopilación de conocimientos y vivencias de los autores pretende ofrecer una visión global de la historia del cultivo del clavel en Cataluña. Si bien es cierto que a lo largo de los años se han cultivado pequeñas superficies en el campo de Tarragona, Tierras del Ebro y el Ampurdán, hablar delcultivo del clavel en Cataluña como actividad económica es referirnos a la comarca de El Maresme, donde este cultivo representó durante mucho tiempo un signo de identidad fundamental en la economía y la vida social de buena parte de la población. Queremos también contribuir a recuperar la memoria histórica del cultivo más representativo de la horticultura ornamental en Cataluña y despertar el interés a otros estudiosos para profundizar y completar este modesto trabajo

El Servicio de Extensión Agrícola: uns apunts de les seves aportacions al desenvolupament de l'agricultura catalana

L'any 1955 es va crear el Servicio de Extensión Agrícola (SEA) com una sortida al fracàs de la política agrària autàrquica del franquisme. Amb conceptes i finançament dels Estats Units, es va estendre una xarxa d'agències a les zones agrícoles de l'Estat espanyol. A Catalunya, el volum d'aquestes agències i del personal va arribar a la meitat dels anys seixanta. L'objectiu principal del SEA era de procurar a la població rural les eines i la formació necessàries per al seu desenvolupament econòmic i social equiparant-la a la població urbana. Per assolir aquests objectius, el SEA realitzava cursets, demostracions, seminaris i altres tècniques divulgadores als agricultors. La diversitat agrícola de Catalunya va establir alhora una multiplicitat d'actuacions segons la zona o comarca: cultius de cereals i farratge, ramaderia de vaquí de carn, vaquí de llet, porcí, avícola, cunicultura, horta i planta ornamental, fruita seca, fruita dolça, vinya, arròs... El SEA a Catalunya va aportar tot un seguit d'eines fonamentals al llarg de gairebé trenta anys, que ha permès entendre l'agricultura actual i els reptes als quals s'enfronta en el futur més immediat.En 1955 se creó el Servicio de Extensión Agrícola (SEA) como una salida al fracaso de la política agraria autárquica del franquismo. Con conceptos y financiación de los Estados Unidos, se extendió una red de agencias en las zonas agrícolas del Estado español. En Cataluña, la mayoría de estas agencias y del personal llegaron a mitad de los años sesenta. El principal objetivo del SEA era procurar a la población rural las herramientas y la formación necesarias para su desarrollo económico y social, equiparándola a la población urbana. Para alcanzar estos objetivos, el SEA organizaba cursos, demostraciones, seminarios y otras técnicas divulgativas para los agricultores. La diversidad agrícola de Cataluña estableció, a la vez, una multiplicidad de actuaciones dependiendo de la zona o comarca: cultivos de cereales y forraje, ganadería de vacuno de carne, vacuno de leche, porcino, avícola, cunicultura, huerta y planta ornamental, frutos secos, fruta dulce, vid, arroz... El SEA en Cataluña aportó una serie de herramientas fundamentales a lo largo de prácticamente treinta años, que han permitido entender la agricultura actual y los retos a los que se enfrenta en el futuro inmediato

El Servicio de Extensión Agrícola: uns apunts de les seves aportacions al desenvolupament de l'agricultura catalana

L'any 1955 es va crear el Servicio de Extensión Agrícola (SEA) com una sortida al fracàs de la política agrària autàrquica del franquisme. Amb conceptes i finançament dels Estats Units, es va estendre una xarxa d'agències a les zones agrícoles de l'Estat espanyol. A Catalunya, el volum d'aquestes agències i del personal va arribar a la meitat dels anys seixanta. L'objectiu principal del SEA era de procurar a la població rural les eines i la formació necessàries per al seu desenvolupament econòmic i social equiparant-la a la població urbana. Per assolir aquests objectius, el SEA realitzava cursets, demostracions, seminaris i altres tècniques divulgadores als agricultors. La diversitat agrícola de Catalunya va establir alhora una multiplicitat d'actuacions segons la zona o comarca: cultius de cereals i farratge, ramaderia de vaquí de carn, vaquí de llet, porcí, avícola, cunicultura, horta i planta ornamental, fruita seca, fruita dolça, vinya, arròs... El SEA a Catalunya va aportar tot un seguit d'eines fonamentals al llarg de gairebé trenta anys, que ha permès entendre l'agricultura actual i els reptes als quals s'enfronta en el futur més immediat.En 1955 se creó el Servicio de Extensión Agrícola (SEA) como una salida al fracaso de la política agraria autárquica del franquismo. Con conceptos y financiación de los Estados Unidos, se extendió una red de agencias en las zonas agrícolas del Estado español. En Cataluña, la mayoría de estas agencias y del personal llegaron a mitad de los años sesenta. El principal objetivo del SEA era procurar a la población rural las herramientas y la formación necesarias para su desarrollo económico y social, equiparándola a la población urbana. Para alcanzar estos objetivos, el SEA organizaba cursos, demostraciones, seminarios y otras técnicas divulgativas para los agricultores. La diversidad agrícola de Cataluña estableció, a la vez, una multiplicidad de actuaciones dependiendo de la zona o comarca: cultivos de cereales y forraje, ganadería de vacuno de carne, vacuno de leche, porcino, avícola, cunicultura, huerta y planta ornamental, frutos secos, fruta dulce, vid, arroz... El SEA en Cataluña aportó una serie de herramientas fundamentales a lo largo de prácticamente treinta años, que han permitido entender la agricultura actual y los retos a los que se enfrenta en el futuro inmediato