Criterios para la determinación de la forma escrita de los topónimos

A partir de les tasques que duu a terme l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, en aquest treball l'autor analitza els criteris i els diversos factors (l'etimologia, la documentació antiga, la tradició escrita i la pronúncia) que es tenen en compte a l'hora d'establir la forma escrita dels topònims d'acord amb la normativa lingüística vigent i amb la finalitat d'aconseguir un ús social cohesionat de la toponímia.Based on work carried out in the Office of Onomastics, within the Institut d’Estudis Catalans, the author of this article analyses the criteria and various factors (etymology, ancient documentation, written tradition and pronunciation) taken into account when establishing the written form of toponyms in accordance to the current linguistic rules and with the aim of achieving standardisation in their use.A partir de las tareas que desarrolla la Oficina de Onomástica del Institut d’Estudis Catalans, en este trabajo el autor analiza los criterios y los diversos factores (la etimología, la documentación antigua, la tradición escrita y la pronunciación) que se tienen en cuenta a la hora de establecer la forma escrita de los topónimos, de acuerdo con la normativa lingüística vigente, y con la finalidad de conseguir un uso social cohesionado de la toponimia

La conservació-restauració en el préstec de Béns Culturals per a exposicions temporals. Recursos per sistematitzar la documentació i garantir les millors condicions per als Béns Culturals en trànsit

Podeu consultar el document complet del congrès a: http://hdl.handle.net/2445/58643Com a resultat de les práctiques realitzades al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), entre novembre de 2010 i febrer de 2011, emmarcades dins del Practicum del Màster de Direcció de Projectes de Conservació Restauració (Facultat de Belles Arts, Universitat Barcelona) vaig entrar en contacte amb l'activitat del préstec d'obres d'art per a exposicions temporals. L'interès que em va suscitar, juntament amb el desconeixement que tenia en la matèria, em van portar a dedicar el Treball Final de Master a la recerca deis diferents aspectes que envolten el préstec de Béns Culturals en exposicions temporals, començant per una visió més global i acabant de centrar la proposta en l'àmbit de la conservació-restauració (i especialment en l'activitat documental que requereix). El treball pretén demostrar que la sistematització d'aquesta documentació és una eina bàsica per a un bon desenvolupament del procés de préstec, i ho fa fixant-se especialment en la documentació que depen de l'Àrea de Conservació-Restauració que, al cap i a la fi, és la documentació que ha de permetre neutralitzar els riscos que pot comportar el préstec per a la integritat de les obres en trànsit..

La segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya

L’article aborda la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. N’exposa el projecte inicial, els objectius i l'abast del projecte de 1998, l'ampliació planificada l'any 2005, la introducció de la transcripció fonètica i els criteris que l'han guiada i els aspectes estrictament toponímics de la segona edició. Finalment s'hi presenten unes conclusions