Análisis del efecto de la participación en actividades deportivas en la mejora del desempeño en el ámbito escolar

Durante el proceso evolutivo del niño se van desarrollando las diferentes capacidades cognitivas que influyen, de manera significativa, en el desarrollo personal y social; las cuales se pueden ver enlentecidas o disminuidas, aumentando el riesgo de un posible desequilibrio ocupacional en las diferentes etapas de la vida que son fundamentales para el desarrollo. Por ello, es necesario atender estas dificultades de manera temprana, tanto en el colegio como en un deporte extraescolar, una actividad lúdica y significativa para la infancia, que produce mayor sensación de comodidad y una oportunidad de liberación de expresiones. Desde Terapia Ocupacional, abordaríamos cómo el desarrollo de las funciones cognitivas y habilidades personales, tienen una relación permanente, tanto con el deporte, como con el rendimiento escolar, y se pueden extrapolar a los distintos entornos de la vida diaria. Las actividades deportivas, pueden servir como herramienta de valoración de las capacidades que va desarrollando el niño y niña, así como para elaborar diferentes respuestas y estrategias con el fin de potenciar estas capacidades adquiridas, pero no desarrolladas, dentro de un entorno específico como es el de la escuela, teniendo en cuenta los diferentes factores tanto internos como externos que pueden influenciar.<br /

Revisión bibliográfica: intervención desde terapia ocupacional en cuidadores informales de personas enfermas de párkinson

Esta revisión bibliográfica trata de identificar aquellos factores de la enfermedad de Parkinson que afectan al cuidador informal, dado que la sintomatología puede influir en la estructuración de su tiempo y en la elección de sus ocupaciones, conllevando así un desequilibrio ocupacional. Para ello la investigación recorre todo tipo de fuentes, tanto documentales como presenciales: con entrevistas a la terapeuta ocupacional de la Asociación Parkinson Aragón y a los cuidadores informales que acuden a sus sesiones grupales a los que también se les pasó herramientas propias de terapia ocupacional para una mejor contextualización de la temática y para añadir un punto de vista más personal al trabajo. Tras realizar esta extensa búsqueda, se investiga si la intervención actual desde terapia ocupacional está más enfocada al cuidador como cliente central o a desarrollar y mejorar su rol de cuidador/cuidadora. Los resultados obtenidos muestran una escasa evidencia respecto a este último punto, pero sí una serie de factores de impacto negativo en la calidad de vida de los cuidadores informales a partir de los cuales se extraen conclusiones que avalan los beneficios que pueden resultar de la intervención de terapia ocupacional dirigida a estos “protagonistas en la sombra”.<br /

Resiliència i èxit escolar en l’alumnat de secundària de procedència estrangera. Diagnòstic i línies d’intervenció

L’estudi realitzat aborda i caracteritza des de l’enfocament de la resiliència com l’alumnat de procedència estrangera s’enfronta a una etapa d’alt risc d’abandonament escolar com és l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) –especialment en el segon cicle– i el moment de transició acadèmica cap a la Postobligatòria (PO). En altres paraules, s’analitzen i valoren els mecanismes resilients desplegats per l’alumnat immigrant que donen llum sobre com aconseguir que processos, a priori, qualificats com a problemàtics o dificultosos per aquests grups degut a la seva situació de major vulnerabilitat esdevinguin una xarxa protectora que afavoreixi trajectòries d’èxit escolar. L’emmarcament conceptual des de la resiliència educativa, en general, ha centrat la seva atenció en la capacitat de l’individu per “compensar” certes limitacions amb altres habilitats. Tanmateix, la definició de resiliència a la qual ens hem aferrat té un caire més ecològic i culturalment sensible. És la definició proposada pel Resilience Research Centre (RRC) i encunyada pel seu co-director Michael Ungar: In the context of exposure to significant adversity, resilience is both the capacity of individuals to navigate their way to the psychological, social, cultural, and physical resources that sustain their well-being, and their capacity individually and collectively to negotiate for these resources to be provided in culturally meaningful ways (Ungar, 2012). Entesa d’aquesta manera, la resiliència és un constructe social que identifica els processos i resultats relacionats amb allò que la gent conceptualitza com a “benestar”. Així, es més probable que la resiliència aparegui quan es proporcionin els serveis, suports i recursos que garanteixen el benestar de tots els nens/es des d’una perspectiva que sigui significativa tant per a l’individu, com per la seva família i comunitat...Projecte subvencionat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca. Convocatòria ARAFI-DGR 2010 (0043

Resiliència i èxit escolar en l’alumnat de secundària de procedència estrangera. Diagnòstic i línies d’intervenció

L’estudi realitzat aborda i caracteritza des de l’enfocament de la resiliència com l’alumnat de procedència estrangera s’enfronta a una etapa d’alt risc d’abandonament escolar com és l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) –especialment en el segon cicle– i el moment de transició acadèmica cap a la Postobligatòria (PO). En altres paraules, s’analitzen i valoren els mecanismes resilients desplegats per l’alumnat immigrant que donen llum sobre com aconseguir que processos, a priori, qualificats com a problemàtics o dificultosos per aquests grups degut a la seva situació de major vulnerabilitat esdevinguin una xarxa protectora que afavoreixi trajectòries d’èxit escolar. L’emmarcament conceptual des de la resiliència educativa, en general, ha centrat la seva atenció en la capacitat de l’individu per “compensar” certes limitacions amb altres habilitats. Tanmateix, la definició de resiliència a la qual ens hem aferrat té un caire més ecològic i culturalment sensible. És la definició proposada pel Resilience Research Centre (RRC) i encunyada pel seu co-director Michael Ungar: In the context of exposure to significant adversity, resilience is both the capacity of individuals to navigate their way to the psychological, social, cultural, and physical resources that sustain their well-being, and their capacity individually and collectively to negotiate for these resources to be provided in culturally meaningful ways (Ungar, 2012). Entesa d’aquesta manera, la resiliència és un constructe social que identifica els processos i resultats relacionats amb allò que la gent conceptualitza com a “benestar”. Així, es més probable que la resiliència aparegui quan es proporcionin els serveis, suports i recursos que garanteixen el benestar de tots els nens/es des d’una perspectiva que sigui significativa tant per a l’individu, com per la seva família i comunitat...Projecte subvencionat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca. Convocatòria ARAFI-DGR 2010 (0043

Resiliència i èxit escolar en l’alumnat de secundària de procedència estrangera. Diagnòstic i línies d’intervenció

L’estudi realitzat aborda i caracteritza des de l’enfocament de la resiliència com l’alumnat de procedència estrangera s’enfronta a una etapa d’alt risc d’abandonament escolar com és l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) –especialment en el segon cicle– i el moment de transició acadèmica cap a la Postobligatòria (PO). En altres paraules, s’analitzen i valoren els mecanismes resilients desplegats per l’alumnat immigrant que donen llum sobre com aconseguir que processos, a priori, qualificats com a problemàtics o dificultosos per aquests grups degut a la seva situació de major vulnerabilitat esdevinguin una xarxa protectora que afavoreixi trajectòries d’èxit escolar. L’emmarcament conceptual des de la resiliència educativa, en general, ha centrat la seva atenció en la capacitat de l’individu per “compensar” certes limitacions amb altres habilitats. Tanmateix, la definició de resiliència a la qual ens hem aferrat té un caire més ecològic i culturalment sensible. És la definició proposada pel Resilience Research Centre (RRC) i encunyada pel seu co-director Michael Ungar: In the context of exposure to significant adversity, resilience is both the capacity of individuals to navigate their way to the psychological, social, cultural, and physical resources that sustain their well-being, and their capacity individually and collectively to negotiate for these resources to be provided in culturally meaningful ways (Ungar, 2012). Entesa d’aquesta manera, la resiliència és un constructe social que identifica els processos i resultats relacionats amb allò que la gent conceptualitza com a “benestar”. Així, es més probable que la resiliència aparegui quan es proporcionin els serveis, suports i recursos que garanteixen el benestar de tots els nens/es des d’una perspectiva que sigui significativa tant per a l’individu, com per la seva família i comunitat...Projecte subvencionat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca. Convocatòria ARAFI-DGR 2010 (0043

Cellular Immunity of SARS-CoV-2 in the Borriana COVID-19 Cohort: A Nested Case–Control Study

Our goal was to determine the cellular immune response (CIR) in a sample of the Borriana COVID-19 cohort (Spain) to identify associated factors and their relationship with infection, reinfection and sequelae. We conducted a nested case–control study using a randomly selected sample of 225 individuals aged 18 and older, including 36 individuals naïve to the SARS-CoV-2 infection and 189 infected patients. We employed flow-cytometry–based immunoassays for intracellular cytokine staining, using Wuhan and BA.2 antigens, and chemiluminescence microparticle immunoassay to detect SARS-CoV-2 antibodies. Logistic regression models were applied. A total of 215 (95.6%) participants exhibited T-cell response (TCR) to at least one antigen. Positive responses of CD4+ and CD8+ T cells were 89.8% and 85.3%, respectively. No difference in CIR was found between naïve and infected patients. Patients who experienced sequelae exhibited a higher CIR than those without. A positive correlation was observed between TCR and anti-spike IgG levels. Factors positively associated with the TCR included blood group A, number of SARS-CoV-2 vaccine doses received, and anti-N IgM; factors inversely related were the time elapsed since the last vaccine dose or infection, and blood group B. These findings contribute valuable insights into the nuanced immune landscape shaped by SARS-CoV-2 infection and vaccination