Return to play: Cap a on anem? Això no és un joc d’endevinalles

  El retorn al terreny de joc és un dels aspectes més importants dins del procés de recuperació del jugador lesionat. És essencial comprendre aquest retorn com a un procés constant de la presa de decisió. Ha d’entendre’s com un procés dinàmic i personalitzat. El principal objectiu ha de ser l’absència de noves lesions addicionals, no predient de manera exacta el moment del retorn. Existeixen una sèrie de punts clau bàsics, que cal satisfer dins del procés.Diagnòstic correcte: el bon diagnòstic constitueix el pas més important a l’hora del retorn, i és el concepte bàsic. Actualment, en la pràctica de la medicina esportiva segueixen existint moltes variables que no es tenen en compte en parlar d’aquestes lesions. Control estricte de les càrregues de treball: els doctors en medicina esportiva continuen fent servir diferents conceptes per definir el retorn al terreny de joc, sense cap consens, encara que el concepte més adequat és la plena disponibilitat per a la competició, ja que la fase d’entrenament ha d’entendre’s com a part del procés de recuperació. A part de l’exploració clínica o la RM, l’equip mèdic i el tècnic comencen a donar importància a la prova in situ dirigida per GPS, per personalitzar el progrés de la lesió i obtenir un marc de confiança que validi el retorn al terreny de joc, i avaluar, supervisar i gestionar les càrregues de treball. L’objectiu és adquirir el PERFIL INDIVIDUAL DE FORMA FÍSICA.Gestió intel·ligent dels modificadors: les regles esportives influeixen i afecten en gran mesura al retorn al terreny de joc. Els doctors han d’involucrar-se en l’esport que manegen i tenir un ampli coneixement de l’entorn per poder gestionar amb intel·ligència les decisions preses pel jugador, l’equip tècnic i l’entrenador.Cap a on ens dirigim? El concepte de GRANS DADES ens ajudarà en el futur, ja que podrem compartir l’experiència mèdica entre doctors de diferents països i fer-la servir per millorar el nostre coneixement, especialment quant als criteris del retorn al terreny de joc

Cómo puede afectar el componente genético la lesionabilidad de los deportistas

El mundo del deporte y de la alta competición comporta un considerable riesgo de sufrir lesiones por su nivel de exigencia. Los programas de prevención son el principal objetivo a desarrollar y profundizar para minimizar el efecto de los factores de riesgo y evitar una elevada incidencia de lesiones y/o intentar disminuir la severidad de las mismas. El origen multifactorial de las lesiones complica la identificación de factores de riesgo, y es la suma de dichos factores y su interacción la que predispone al deportista a sufrir lesiones y a que se produzcan de una manera determinada. En los últimos años ha empezado a aflorar la importancia del componente genético de cada individuo como posible causa de predisposición lesional. En este trabajo se hace una revisión de los estudios genéticos realizados hasta la actualidad en relación a las lesiones del tejido conectivo y se proponen líneas futuras de investigación que permitirían desarrollar programas de entrenamiento más personalizados y especificar terapias preventivas a fin de reducir el riesgo lesional

Actitud ante un paciente deportista con espondilólisis: caso clínico

La espondilólisis lumbar es una causa común de dolor lumbar bajo en pacientes adolescentes deportistas. Existen distintas entidades clínicas en función de los resultados de los exámenes complementarios que condicionan distintas opciones terapéuticas. Presentamos un caso de un jugador de fútbol de 13 años que consulta por dolor lumbar bajo. El estudio radiográfico inicial presenta una espondilólisis L5 unilateral derecha. El estudio isotópico demuestra fenómenos de remodelación ósea a nivel de ambas "pars" de L5. Por tanto, se concluye el diagnóstico de espondilólisis activa L5 derecha y espondilólisis izquierda en formación. Se plantea tratamiento conservador y el control evolutivo permite observar la historia natural de dos procesos de espondilólisis distintos. El hecho de orientar la lesión como de larga evolución ha permitido tratar al paciente con los plazos de reposo pertinentes. No ha sido necesaria la colocación de un corsé delordosante debido al diagnóstico temprano realizado y al rápido cese de la sintomatología

Actitud davant d'un pacient esportista amb espondilòlisi: cas clínic

La espondilòlisi lumbar és una causa comuna de dolor lumbar baix en pacients adolescents esportistes. N'hi ha diverses entitats clíniques en funció dels resultats dels exàmens complementaris, que condicionen opcions terapèutiques diferents. Presentem el cas d'un jugador de futbol de 13 anys que consulta per dolor lumbar baix. L'estudi radiogràfic inicial presenta una espondilòlisi L5 unilateral dreta. L'estudi isotòpic demostra fenòmens de remodelació òssia al nivell d'ambdues pars d'L5. Per tant, es conclou el diagnòstic d'espondilòlisi activa L5 dreta i espondilòlisi esquerra en formació. Es planteja un tractament conservador i el control evolutiu permet observar la història natural de dos processos d'espondilòlisi diferents. El fet d'orientar la lesió com de llarga evolució ha permès tractar el pacient amb els terminis de repòs pertinents. No ha calgut la col·locació d'una cotilla deslordosant a causa del diagnòstic primerenc i un cessament ràpid de la simptomatologia

Modelos de análisis para la prevención de lesiones en el deporte. Estudio epidemiológico de lesiones: el modelo Union of European Football Associations en el fútbol

El mundo del deporte, y el de la alta competición especialmente, comporta un considerable riesgo de sufrir lesiones por su nivel de exigencia física y psíquica. El origen multifactorial de las lesiones complica la identificación de los factores de riesgo y la búsqueda de estrategias para su prevención. Desde la publicación en 1992 del «modelo secuencial para la prevención de lesiones» de Van Mechelen, diferentes grupos han aportado nuevos criterios de análisis con el objetivo de determinar, desde una perspectiva científica, la eficacia y la eficiencia de dichos modelos. El primer paso ha sido siempre definir cuál es la magnitud real del problema. El modelo de estudio epidemiológico más referenciado y seguido es el propuesto por el equipo médico de expertos de la Union of European Football Associations (Hägglund, Walden y Ekstrand, 2005). El siguiente artículo resume y traduce en lengua castellana el contenido de estos artículos ya publicados como originales en distintas revistas, y que están siendo referentes en la búsqueda de diseños de protocolos de prevención de las lesiones deportivas («Es mejor prevenir que curar», Erasmus [1466–1536])

Models d’anàlisi per a la prevenció de lesions en l’esport. Estudi epidemiològic de lesions: el model UEFA en el futbol

El món de l’esport, i especialment el de la competició, comporta un risc considerable de lesió, pel seu nivell d’exigència física i psíquica. L’origen multifactorial de les lesions complica la identificaciódels factors de risc. Des de la publicació el 1992 del Model se-qüencial per a la prevenció de lesions de Van Mechelen, diferents autors han aportat nous criteris d’anàlisi amb l’objectiu de determinar, des d’una perspectiva científica,l’eficàciai l’eficiènciad’aquests models. Els anys 1999 i 2000 el Comitè Mèdic de la UEFA va discu-tir sobre el disseny òptim per a l’estudi i l’anàlisi epidemiològica de les lesions en el futbol. Aquest article resumeix l’evolució dels models d’anàlisi per a la prevenció de le-sions, i a més presenta el model UEFA d’estudi epidemiològic de les lesions en el futbol (“és millor prevenir que curar”, Erasmus, 1466-1536)

Measuring direct and indirect tendon parameters to characterize the proximal tendinous complex of the rectus femoris in football and futsal players

To present unprecedented radiological parameters that characterize the angle between the direct and indirect tendons of the proximal rectus femoris (RF) and its inclinations and to evaluate the population variability according to demographic variables. From September 2019 to July 2021, using MRI multiplanar reconstructions of the proximal thigh/hip, two blinded radiologists measured the direct and indirect tendon angle and the inclination of each tendon in different planes. The intra- and inter-observer agreements were assessed with Bland-Altman analysis and intraclass correlation coefficient (ICC). The correlations between radiological parameters and demographic variables were evaluated using linear regression, Student's t- test, and analysis of variance. We performed 112 thigh/hip MRI scans on 91 football players of different age, gender, and disciplines (football and futsal). For observer 1 (the reference), the mean direct and indirect tendon angle was 56.74° ± 9.37, the mean indirect tendon slope was −7.90° ± 7.49, and the mean direct tendon slope was 22.16° ± 5.88. The three measurements showed inter- and intra-observer agreement (mean differences ∼0). No correlation was observed between age and the parameters. Likewise, no statistically significant differences were found for gender, dominant limb, examined limb, and sport. There is an inter- and intra-observer agreement in the measurements of the direct and indirect tendon angle and the inclination of each tendon. There is population variability in the proximal tendinous complex unrelated to demographic factors. These results allow further detection of morphological patterns that represent a risk factor for lesions in the RF in professional football and futsal players and other sports

Measuring direct and indirect tendon parameters to characterize the proximal tendinous complex of the rectus femoris in football and futsal players.

Objective: To present unprecedented radiological parameters that characterize the angle between the direct and indirect tendons of the proximal rectus femoris (RF) and its inclinations and to evaluate the population variability according to demographic variables. Materials and methods: From September 2019 to July 2021, using MRI multiplanar reconstructions of the proximal thigh/hip, two blinded radiologists measured the direct and indirect tendon angle and the inclination of each tendon in different planes. The intra- and inter-observer agreements were assessed with Bland–Altman analysis and intraclass correlation coefficient (ICC). The correlations between radiological parameters and demographic variables were evaluated using linear regression, Student’s t-test, and analysis of variance. Results: We performed 112 thigh/hip MRI scans on 91 football players of different age, gender, and disciplines (football and futsal). For observer 1 (the reference), the mean direct and indirect tendon angle was 56.74° ± 9.37, the mean indirect tendon slope was -7.90° ± 7.49, and the mean direct tendon slope was 22.16° ± 5.88. The three measurements showed inter- and intra-observer agreement (mean differences ~0). No correlation was observed between age and the parameters. Likewise, no statistically significant differences were found for gender, dominant limb, examined limb, and sport. Conclusion: There is an inter- and intra-observer agreement in the measurements of the direct and indirect tendon angle and the inclination of each tendon. There is population variability in the proximal tendinous complex unrelated to demographic factors. These results allow further detection of morphological patterns that represent a risk factor for lesions in the RF in professional football and futsal players and other sports.Peer ReviewedPostprint (published version