Hägglund, Martin

Pruna Grivé, Ricard

Til Pérez, Lluís

Waldén, Markus

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EDITORIAL
Importància de l’epidemiologia en medicina de l’esport
The importance of epidemiological research in sports medicine
Martin Hägglunda*, Markus Waldénb, Lluís Tilc i Ricard Prunad
aFisioterapeuta de l’esport, Linköping University, Swedish Football Association, Linköping, Suècia
bMetge de l’esport, Linköping University, Swedish Football Association, Linköping, Suècia
cMetge de l’esport del FC Barcelona, CAR de Sant Cugat, Consorci Sanitari de Terrassa, Barcelona, Espanya
dMetge de l’esport, FC Barcelona, Barcelona, Espanya
Rebut el 2 de febrer de 2010; acceptat el 8 de febrer de 2010
Tot i que els efectes positius de l’activitat física per a la 
salut estan ben documentats, l’activitat esportiva s’associa 
amb un determinat risc de lesió. Per tant, la prevenció de 
lesions és molt important, i la recerca epidemiològica és el 
primer pas fonamental en la seqüència de prevenció1. En 
alguns esports la incidència, les característiques i la grave-
tat de les lesions estan ben descrites. Per exemple, la Unió 
Europea d’Associacions de Futbol (UEFA) té programes de 
seguiment de les lesions en el futbol professional i interna-
cional des del 20012-4. En altres esports, però, aquesta in-
formació és insuficient i hi ha una necessitat urgent de més 
estudis. En aquest editorial es pretén destacar alguns fona-
ments de la investigació epidemiològica de les lesions es-
portives.
Històricament, les variacions metodològiques dificulten 
les comparacions entre els estudis. El 2006 es va publicar 
un consens metodològic per a l’estudi de la lesió de futbol5 
i des de llavors ha estat seguit per alguns altres esports 
d’equip6 i recentment també en el cas d’un esport indivi-
dual (tennis)7. Un nou enfocament en aquest últim estudi 
va ser la recomanació de registrar altres factors mèdics en 
relació amb les lesions, com ara les malalties. Això hauria 
de ser un pas important per obtenir un panorama complet 
dels problemes mèdics d’un esport específic, tot i que 
crearà la necessitat de recollir un nombre de dades més 
gran.
El resultat principal de la investigació epidemiològica de 
lesions esportives és la incidència de lesions, que general-
ment s’expressa com una proporció entre numerador i de-
nominador. En el numerador es tenen en compte els casos 
(nombre de lesions, nombre de lesionats o jugadors ma- 
lalts) durant un període de temps definit, i en el denomina-
dor el nombre total d’esportistes exposats (atletes en situa-
ció de risc, el nombre d’exposicions dels atletes, o el temps 
de participació en els esports). En els esports d’equip, la 
incidència de lesió és generalment expressada en nombre 
de lesions per cada 1.000 hores de participació. La incidèn-
cia de lesions en un estudi depèn totalment de les defini-
cions de lesió i d’exposició utilitzades. En la pràctica, en al- 
guns estudis es defineix “lesió” com la necessitat d’atenció 
mèdica que té l’esportista; en altres anàlisis es considera 
lesió només aquella que fa que l’atleta estigui absent en 
almenys una sessió de treball, tant si es tracta d’entrenament 
com de competició5,7. En molts esports, l’exposició durant 
la competició és fàcil de registrar. Però registrar amb preci-
sió l’exposició en càrregues d’entrenament pot ser més di-
fícil, especialment en esports individuals. En el futbol, 
l’exposició en l’entrenament es defineix com “les diverses 
activitats físiques que es duen a terme amb el control o la 
direcció d’entrenadors de l’equip o preparadors físics que 
tenen per objectiu mantenir o millorar les habilitats dels 
jugadors de futbol o la condició física”5, i això pot ser apli-
cable també a molts altres esports d’equip. Fins ara, la ma-
* Autor per a correspondència.
Correu electrònic: hagglund.martin@telia.com (M. Hägglund).
www.apunts.org
EDITORIAL 1107 CAT (57-59).indd   57 10/6/10   17:17:36
Documento descargado de http://www.apunts.org el 24/01/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.
58 M. Hägglund et al 
joria dels estudis reporten només les activitats de l’equip i 
hi exclouen els entrenaments individuals realitzats pels at-
letes. En conseqüència, aquests estudis infravaloren l’ex-
posició real a entrenaments, possiblement perquè l’acti-
vitat individual és més difícil de controlar i normalitzar en 
comparació amb els entrenaments efectuats per tot l’equip. 
En molts esports individuals, per exemple l’esquí alpí, els 
de pista i de camp, etc., el registre d’exposició en els en-
trenaments poden suposar un repte considerable per a qui 
realit-za la recollida de dades. Una altra qüestió fonamen-
tal és distingir entre l’exposició durant els entrenaments i 
qualsevol altra càrrega de treball realitzada com a tracta-
ment d’una lesió o una altra condició mèdica.
Les recomanacions actuals per a la realització de recerca 
epidemiològica de lesions esportives d’alta qualitat exi-
geixen rigor i treball intens als metges, especialment a qui 
realitza la recollida de dades. Per tenir èxit en aquest tipus 
de recerca és important establir una relació beneficiosa en-
tre ambdues parts, entre els investigadors i els proveïdors 
de dades, per tal d’augmentar el compliment i l’exactitud 
de la recopilació de dades. Un requisit és que les dades de 
la recerca estiguin actualitzades, siguin rellevants per als 
metges que atenen els esportistes i els donin informació útil 
per poder treballar d’una manera proactiva en la prevenció 
de lesions. Per exemple, els clubs poden comptar en les 
seves estadístiques els diversos tipus de lesions en relació 
amb els valors mitjans de la mostra total, per valorar la 
seva pròpia situació. Una qüestió clau per al grup de recer-
ca de la UEFA ha estat, per tant, establir una estreta 
col·laboració amb els equips mèdics dels clubs participants, 
incloent-hi el FC Barcelona i el Real Madrid CF. Creiem que 
aquesta manera de treballar afavoreix l’obtenció de resul-
tats per a l’estudi i també garanteix un intercanvi dual dels 
coneixements sobre la prevenció de lesions.
La realització d’estudis de prevenció ben estructurats 
encara és més difícil, i molts dels estudis existents han 
estat menyspreats o tenen importants limitacions metodo-
lògiques. Per realitzar un procediment transparent i sub-
jecte a la metodologia de revisió externa, es recomana 
que el disseny i els resultats previstos es publiquin prèvia-
ment8.
Conclusions i recomanacions futures
•  Actualment no existeix una investigació epidemiològica 
sòlida en la majoria d’esports. Per tant, és urgent dispo-
sar de més estudis per establir la magnitud del proble- 
ma, els factors de risc subjacents i els mecanismes de la 
lesió.
•  Es recomana que la proposta de consens per a estudis 
d’epidemiologia lesional en futbol sigui utilitzada en fu-
turs estudis d’altres esports d’equip, com l’handbol i el 
bàsquet.
•  D’acord amb la recent declaració de consens per al ten-
nis, suggerim que altres condicions mèdiques no lesionals 
s’incloguin en els estudis epidemiològics dels esports, per 
tal d’obtenir un panorama complet dels riscos per a la 
salut dels atletes.
•  A més de recollir els entrenaments en equip, els investi-
gadors han d’esforçar-se per recollir l’exposició addicio-
nal d’entrenaments individuals, també en esports d’equip, 
però cal reportar aquestes exposicions per separat per fa-
cilitar la comparació amb estudis anteriors.
•  Finalment, l’objectiu final de tota la recerca d’epide-
miologia lesional és la prevenció de lesions. Una gran 
part de la investigació sobre la prevenció publicada fins 
ara ha estat poc valorada i té limitacions més o menys 
importants. Per tant, abans de dur a terme un estudi és 
preferible publicar-ne el disseny, sotmetre’n a avaluació 
externa el protocol, el càlcul de la grandària de la mostra 
i les anàlisis estadístiques d’acord amb els resultats es-
perats.
Figura 1 Martin Hägglund.
Figura 2 Markus Waldén.
Figura 3 Lluís Til.
Figura 4 Ricard Pruna.
EDITORIAL 1107 CAT (57-59).indd   58 10/6/10   17:17:37
Documento descargado de http://www.apunts.org el 24/01/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.
Importància de l’epidemiologia en medicina de l’esport 59
Bibliografia
1. Van Mechelen W, Hlobil H, Kemper HC. Incidence, severity, ae-
tiology and prevention of sports injuries: a review of concepts. 
Sports Med. 1992;14:82-99.
2. Hägglund M, Waldén M, Bahr R, Ekstrand J. Methods for epide-
miological study of injuries to professional football players: de-
veloping the UEFA model. Br J Sports Med. 2005;39:340-6.
3. Hägglund M, Waldén M, Ekstrand J. UEFA injury study—an injury 
audit of European Championships 2006 to 2008. Br J Sports Med. 
2009;43:483-9.
4. Waldén M, Hägglund M, Ekstrand J. UEFA Champions League stu-
dy: a prospective study of injuries in professional football du-
ring the 2001-2002 season. Br J Sports Med. 2005;39:542-6.
5. Fuller CW, Ekstrand J, Junge A, Andersen TE, Bahr R, Dvorak J, 
et al. Consensus statement on injury definitions and data collec-
tion procedures in studies of football (soccer) injuries. Br J 
Sports Med. 2006;40:193-201.
6. Rodas Font G, Medina Leal D, Moizé Arcone L, Yanguas Leyes J, 
Bros Menéndez A, Simón Lobera B. Epidemiologia lesional en un 
club d’hoquei sobre herba. Apunts Med Esport. 2006;41:60-5.
7. Pluim BM, Fuller CW, Batt ME, Chase L, Hainline B, Miller S, et 
al. Consensus statement on epidemiological studies of medical 
conditions in tennis. Br J Sports Med. 2009;43:893-7.
8. Hägglund M, Waldén M, Atroshi I. Preventing knee injuries in 
adolescent female football players—design of a cluster randomi-
zed controlled trial [NCT00894595]. BMC Musculoskelet Disord. 
2009;23;10:75.
EDITORIAL 1107 CAT (57-59).indd   59 10/6/10   17:17:37
Documento descargado de http://www.apunts.org el 24/01/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.


Importància de l'epidemiologia en medicina de l'esport

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert