La comunicación visual en la enseñanza de las ciencias

La enseñanza de las ciencias está orientada, como todo el mundo sabe, al conocimiento del entorno físico que nos rodea y a la interpretación de los fenómenos que acaecen a nuestro alrededor

I tanmateix es mou! La relativitat del moviment a 2n d'ESO

És impossible definir el moviment sense un sistema de referència (SR). En la nostra recerca, havent recollit les respostes d'una pregunta d'examen de les tres línies de 2n d'ESO de l'INS Eugeni d'Ors de L'Hospitalet del Llobregat (Barcelona) (en total 87 alumnes), hem observat que els alumnes que han estat capaços de concretar un SR argumenten de ma-nera més madura (especificant un canvi de posició respecte al punt de referència) que els que no han concretat el SR. Els estudiants no estan acostumats a descriure moviments, menys si és des d'un SR, i molt menys si és des d'un SR en moviment. Es va comprovar que s'aconsegueixen més èxits en les respostes dels alumnes sobre moviment si es fa servir la construcció: Es mou M respecte R?, on M és el mòbil i R és la referència. Si M canvia de posició respecte R, hi ha moviment; en canvi, si M no canvia de posició respecte R, no hi ha moviment.It is impossible to define motion without using a reference system (RS). In our research, we collected and analyzed all the information given by 87 students answering an exam question about motion. The students were from the three groups of 2nd year of secondary school Eugeni d'Ors (L'Hospitalet del Llobregat, Barcelona). We observed that students who were able to set a RS, they could better and more maturely argue about motion (specifying a change of position in relation to the point taken as reference), compared to the students who did not concrete a RS. Students are not used to describe movements, not from a RS, and a lot less from a moving RS. It has been proved that the best sentence construction to be used by the teacher when facing motion learning is: Is M moving in relation to R?, where M is the moving object and R is the reference. If M changes position in relation to R, then there is motion; otherwise, if M does not change position in relation to R, it means there is no motion

Análisis del contenido del discurso cooperativo de los profesores de ciencias en contextos de innovación didáctica

Los contextos de reforma actuales demandan cada vez mayor protagonismo de los profesores en la innovación, lo que presenta un reto al desarrollo y aprendizaje docente. En consecuencia, desde un marco socio-constructivista en el que se vincula aprendizaje e interacción social, la cooperación entre docentes en estos contextos de innovación didáctica adquiere un nuevo interés. Sin embargo, es muy poco lo que sabemos de cómo los profesores trabajan y se desarrollan en estos entornos, vinculados en la literatura a la idea de comunidad profesional. Esta investigación tiene el objetivo de aumentar nuestro conocimiento en este ámbito a través del análisis del contenido del discurso docente en un entorno cooperativo natural y autogestionado. El análisis realizado, de carácter exploratorio, identifica los tipos de discurso propios de la cooperación docente, así como patrones discursivos interesantes por su potencial en el desarrollo y aprendizaje del profesor.New reform contexts increasingly demand that teachers be the leading actors of innovation, thus challenging teachers' learning and professional development. As a result, from a socio-cultural standpoint that relates social interaction to learning, teachers' cooperative work becomes a focus of interest. However, we know little about how teachers work cooperatively for curriculum innovation and in particular, how they develop professionally in those contexts, which is related in the literature with the idea of Professional Community. This research is aimed at increasing our knowledge in this field through a content analysis of teachers' discourse in cooperative scenarios. The exploratory analysis done identifies the types of discourse and the discourse patterns present in these contexts, discussing their potential for the participating teachers' learning and development

Utilización de imágenes para introducir conceptos en las clases de ciencias : el caso de la conservación de la energía

La enseñanza de las ciencias, al igual que la propia ciencia, hace uso de diferentes lenguajes: lenguaje verbal, matemático, visual. La creación de significado científico se hace mediante la integración de varios de estos lenguajes. Este tipo de relación entre ellos se suele denominar multimodalidad

Per què les imatges científiques poden ser problemàtiques per a l'ensenyament de les ciències?. L'exemple de l'estructura, el color i la forma d'una imatge científica

Aquest article tracta algunes de les dificultats que els estudiants poden trobar-se en la lectura d'imatges científiques. L'article analitza breument tres imatges molt corrents (un espectre electromagnètic, una òrbita terrestre i una representació molecular d'un sòlid) i a cadascuna d'aquestes imatges s'identifica un element problemàtic: un element visual que pot fomentar interpretacions i comprensions incorrectes

Aproximación ontológica a las concepciones de modelo científico que presentan los profesores

Resulta redundante intentar justificar el interés que suscita en la literatura didáctica actual el concepto de Modelo. La consideración epistemológica actual ha puesto de manifiesto la importancia de los modelos en el estilo de pensar y de construir la Ciencia los científicos; la investigación didáctica ha destacado la necesidad de dominar el concepto de “modelo científico” para la adecuada comprensión de qué es la ciencia y cómo se construye, y ha subrayado la imposibilidad de enseñar ciencias adecuadamente si el profesor no tiene claro este concepto. Pero también ha desvelado que, con frecuencia, la comprensión de los profesores acerca de qué es un modelo científico es limitada y confusa. En este trabajo trataremos de mostrar las ventajas de una aproximación ontológica al problema, y ofreceremos datos de tres estudios realizados desde esta perspectiva

Les concepcions de l'alumnat sobre la nutrició humana i com han evolucionat al llarg d'una Unitat Didàctica

La nutrició humana és un dels temes més essencials en l'Educació Secundària degut a la seva relació amb la salut humana. Des d'un punt de vista socioconstructivista, les concepcions alternatives de l'alumnat relacionades amb els fenòmens de la nutrició humana són molt importants perquè el procés d'ensenyament i aprenentatge s'ha de basar en la reconstrucció del coneixement a partir d'aquestes concepcions. Per aquest propòsit, s'ha dissenyat i implementat una Unitat Didàctica sobre la nutrició humana. En aquest treball, s'han analitzat i discutit en profunditat els resultats obtinguts abans, durant i després de la implementació al voltant de tres objectius principals: analitzar les connexions entre els processos involucrat en la nutrició humana, identificar les concepcions alternatives associades a aquestes connexions i estudiar la evolució de les concepcions alternatives després de la implementació.Human nutrition is one of the most essential issues in high school education due to its rela-tionship with human health. From a socioconstructivistic point of view, the students' miscon-ceptions related to the phenomena of human nutrition are very important because the teach-ing and learning process should be based on the knowledge reconstruction from these mis-conceptions. For that propose, a Didactic Unit about human nutrition has been designed and implemented. In this work, the results before, during and after the implementation have been analyzed and discussed in depth around three main objectives: to analyze the con-nection between processes involved in human nutrition, to identify the misconceptions as-sociated with these connections and to study the evolution of the misconceptions after the implementation