El sistema escolar a les Illes Balears en xifres (2009)

En aquest article presentam dades referides al sistema educatiu no universitari de les Illes Balears. La lectura i anàlisi de les darreres dades del MEC i de la Conselleria d’Educació ens permeten de!nir el per!l del sistema educatiu actual i, des d’una visió retrospectiva, observar-ne les tendències i els canvis més signi!catius.En el artículo presentamos datos referidos al sistema educativo no universitario de las Islas Baleares. La lectura y el análisis de los últimos datos del MEC y de la Conselleria d’Educació, nos permite de!nir el per!l del sistema educativo y, desde una visión retrospectiva, observar las tendencias y los cambios más signi!cativos

El sistema escolar de les Illes Balears en xifres

En aquest article presentam algunes dades referides al sistema educatiu no universitari de les Illes Balears. Per una banda, mostram la situació educativa del curs actual i, per una altra, n’oferim una lectura evolutiva amb les variacions dels darrers cursos. Presentam dades del MEC, de la Conselleria d’Educació i Cultura, i informes socials i educatius diversos.En el artículo presentamos datos referidos al sistema educativo no universitario de las Islas Baleares. Por una parte mostramos la situación educativa en el curso actual y por otra ofrecemos una lectura evolutiva con las variaciones que se han dado en los últimos cursos. Presentamos datos del MEC, de la Conselleria d’Educació i Cultura de la CAIB y diferentes informes sociales y educativos

El sistema educatiu no universitari a les Illes Balears en xifres (2013)

Els canvis produïts en el context econòmic de la comunitat balear han transformat les tendències que havien caracteritzat l’evolució del sistema educatiu els darrers anys. En un escenari econòmic i laboral nou, les restriccions pressupostàries i les mesures orientades a la racionalització dels recursos s’acompanyen d’una situació de mancança per part de moltes famílies. En aquest context, s’esdevenen altres efectes col·laterals, com són el descens del nivell d’abandonament escolar i una estabilització de la població estrangera en edat escolar. En aquest article presentam algunes dades significatives sobre l’evolució del context educatiu, l’escolarització, els recursos i resultats educatius des de 2001 fins a l’actualitat.Los cambios producidos en el contexto económico de la comunidad balear han transformado las tendencias que habían caracterizado la evolución del sistema educativo en los últimos años. En un nuevo escenario económico y laboral, las restricciones presupuestarias y las medidas orientadas a la racionalización de los recursos, se acompañan de una situación carencial por parte de muchas familias. En este contexto, se dan otros efectos colaterales, como son el descenso del nivel de abandono escolar y una estabilización de la población extranjera en edad escolar. En este artículo presentamos algunos datos signi!cativos sobre la evolución del contexto educativo, la escolarización, los recursos y los resultados educativos desde 2001 hasta la actualidad

El sistema escolar a les Illes Balears en xifres (2011)

A l’informe analitzam alguns indicadors del context, l’escolarització, els recursos i els resultats del sistema d’ensenyament no universitari de la comunitat autònoma de les Illes Balears (CAIB). Els anys previs a la crisi econòmica i laboral, la CAIB ha destacat en l’àmbit estatal per les taxes elevades d’activitat i ocupació. Mentrestant, la seva presència a les estadístiques educatives ha exhibit la pitjor cara d’un sistema educatiu caracteritzat per l’abandonament i les baixes taxes d’escolarització postobligatòria. Tot i que els darrers cursos hi ha hagut signes de recuperació i un increment progressiu de la matrícula, l’escolarització postobligatòria i el nivell formatiu de la població de les Illes continuen sent baixos.En el informe se analizan diferentes indicadores del contexto, la escolarización, los recursos y los resultados del sistema de enseñanzas no universitarias de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (CAIB). Durante los años previos a la crisis económica y laboral, la CAIB ha destacado a nivel estatal por las altas tasas de actividad y ocupación. Mientras, su presencia en las estadísticas educativas ha mostrado la peor cara de un sistema educativo caracterizado por el abandono y las bajas tasas de escolarización post-obligatoria. Aun detectándose signos de recuperación y un progresivo incremento de la matrícula en los dos últimos cursos, el nivel de escolarización post-obligatoria y el nivel formativo de la población de las islas continúan siendo bajos

El sistema escolar a les Illes Balears en xifres

En aquest article presentam algunes de les dades més rellevants del sistema educatiu no universitari de les Illes Balears. Es tracta, a grans trets, d’una aproximació a la realitat i a les problemàtiques socials i educatives de la nostra comunitat autònoma a partir d’indicadors diversos. Amb aquesta fi nalitat hem seleccionat una sèrie de dades del Ministeri d’Educació i Ciència, de la Conselleria d’Educació i Cultura de la CAIB, així com dels informes socioeducatius que anualment tracten acuradament aquesta temàtica.En este artículo presentamos algunos de los datos más relevantes del sistema educativo no universitario de las Islas Baleares. Se trata, a grandes rasgos, de una aproximación a la realidad y a las problemáticas sociales y educativas de nuestra comunidad autónoma, a partir de indicadores diversos. Con esta fi nalidad hemos seleccionado una serie de datos del Ministerio de Educación y Ciencia, de la Conselleria de Educación y Cultura de la CAIB, así como de los informes socioeducativos que, anualmente, tratan rigurosamente esta cuestión

L’avaluació de programes d’intervenció socioeducativa: la Iniciativa Comunitària Urban-el Temple de Palma

Aquest article sintetitza els aspectes més destacats de l’avaluació de la Iniciativa Comunitària Urban-el Temple de Palma (1997-2001) i concretament dels programes de formació i inserció laboral destinats a col·lectius amb baixes qualificacions. A partir de l’avaluació, tant interna com externa, hem aprofundit en el coneixement del procés, els resultats i l’impacte de l’experiència des d’una perspectiva qualitativa.Este artículo sintetiza los aspectos más destacados de la evaluación de la Iniciativa Comunitaria Urban-el Temple de Palma (1997-2001) y concretamente de los programas de formación e inserción laboral destinados a colectivos con bajas calificaciones.A partir de la evaluación, tanto interna como externa, hemos profundizado en el conocimiento del proceso, los resultados y el impacto de la experiencia desde una perspectiva cualitativa

La mirada de la gent gran cap al sistema educatiu actual

Presentam les valoracions d’una activitat pràctica corresponent al pla formatiu del Diploma Sènior de la Universitat Oberta per a Majors i concretament a l’assignatura L’educació del segle XXI: claus per a la seva comprensió. Aquesta assignatura pretén aportar els coneixements necessaris per entendre la funció i els factors que condicionen l’educació actual, com també valorar els reptes de futur. La matèria ofereix la possibilitat de pensar l’educació tenint en compte l’experiència d’uns alumnes que participen activament a la Universitat de Majors i que, a més a més, compten amb una àmplia experiència educativa, tant des del punt de vista de la formació que reberen en la seva infantesa i joventut, com des del punt de vista del seu itinerari professional i personal. L’experiència viscuda i la distància que poden establir a l’hora d’observar i valorar la realitat educativa permeten anar més enllà dels tòpics que solen envoltar les discussions sobre les problemàtiques educatives i que tendeixen cap a postures antagòniques, poc comprensives i a vegades irreconciliables. La participació dels alumnes al llarg de les sessions ha obert la possibilitat de comptar amb elements de reflexió sobre el tema que ens ocupa i redefinir activitats futures. L’experiència del diàleg a l’aula és una representació a petita escala del diàleg social que pot establir-se des de diferents àmbits i sectors i sobre assumptes que interessen a la ciutadania i sobre els quals són necessàries aportacions diverses. Les aules de gent gran són espais de participació i d’intercanvi de coneixement d’una rellevància extraordinària i, per tant, amb un potencial de reflexió que mostra les possibilitats de participació de les persones grans a tots els debats socials actuals, com és en aquest cas, el debat educatiu.Presentamos la valoración de una actividad práctica correspondiente al plan formativo del Diploma Senior de la Universitat Oberta per a Majors y concretamente a la asignatura: La educación del siglo XXI: claves para su comprensión. Esta asignatura pretende aportar los conocimientos necesarios para entender la función y los factores que condicionan la educación actual, así como valorar los retos de futuro. La materia ofrece la posibilidad de pensar la educación teniendo en cuenta la experiencia de unos alumnos que participan activamente en la Universidad de Mayores y que, además, cuentan con una amplia experiencia educativa, tanto desde el punto de vista de la formación que recibieron en su infancia y juventud, como desde el punto de vista de su itinerario profesional y personal. La experiencia vivida y la distancia que pueden establecer a la hora de observar y valorar la realidad educativa, permiten ir más allá de los tópicos que suelen rodear las discusiones sobre las problemáticas educativas y que tienden hacia posturas antagónicas, poco comprensivas y, a veces, irreconciliables. La participación del alumnado a lo largo de las sesiones ha abierto la posibilidad de contar con elementos de reflexión sobre el tema que nos ocupa y redefinir actividades futuras. La experiencia del diálogo en el aula es una representación a pequeña escala del diálogo social que puede establecerse desde diferentes ámbitos y sectores y sobre asuntos que interesan a la ciudadanía y sobre los que son necesarias aportaciones diversas. Las aulas de mayores son espacios de participación e intercambio de conocimiento de una relevancia extraordinaria y, por tanto, con un potencial de reflexión que muestra las posibilidades de participación de los mayores en todos los debates sociales actuales, como es en este caso, el debate educativo

Balanç sobre el desplegament dels programes de diversificació curricular en instituts d’ensenyament secundari del municipi de Palma (Mallorca)

Els programes de diversificació curricular, amb l’aplicació de la LOMQE, es troben en vies de desaparició. Es tracta, per tant, d’un bon moment per fer balanç dels programes. L’objectiu del capítol és analitzar la implementació dels programes en els instituts de Palma (Mallorca). Es recull la valoració del professorat i dels equips d’orientació de diversos instituts. La metodologia és qualitativa i inclou entrevistes i tècniques d’observació. Els principals resultats apunten a un balanç positiu del programa.Los programas de diversificación curricular, con la aplicación de la LOMCE, se encuentran en vías de desaparición. Se trata de un buen momento para hacer balance de los programas. El objetivo del capítulo es analizar la implementación de los programas en los institutos de Palma (Mallorca). Se recoge la valoración del profesorado y de los equipos de orientación de diversos institutos. La metodología es cualitativa e incluye entrevistas y técnicas de observación. Los principales resultados apuntan a un balance positivo del programa