Operador de densidad y operadores producto en resonancia magnética nuclear

Breve introducción al formalismo del operador de densidad y su aplicación a la resonancia magnética nuclear. Incluye el método de los operadores producto para analizar la evolución de sistemas de espines

Second quantization formalism (March 2017)

A brief account of the second quantization formalism applied to many-electron systems is presented

Foundations of Quantum Chemistry (presentation, 2019)

This is the presentation used for the subject "Mathematical methods of quantum mechanics" of the European Master in Theoretical Chemistry and Computational Modelling (TCCM). Some knowledge of basic quantum mechanics, vector spaces and matrix algebra is recommended to follow the presentation, although the theory is exposed from scratch. A full text in spanish related to most of the content can be downloaded from http://hdl.handle.net/2445/496

La Naturalesa de l'enllaç químic. Contribucions de Linus Pauling

Aquest treball comença amb un breu repàs de l'evolució històrica del concepte d'enllaç químic, seguit d'una introducció als dos models que, en el marc de la mecànica quàntica, es fan servir actualment per explicar aquell concepte (orbitals moleculars i enllaç-valència). Després d'aquesta introducció, es presenten les principals aportacions fetes per Linus Pauling en relació amb l'enllac, la major part de les quals s'enquadren en el context enllaç-valència. El treball de Heitler i London, considerat com l'inici del model enllaç-valència, posa de manifest que, quan els electrons que formen l'enllaç tenen els seus spins antiparal•lels, se situen preferentment entre els nuclis i poden llavors atreure'ls amb intensitat sufficient per vèncer la repulsió internuclear. En paraules de Pauling, la força química és una força d'origen electrostàtic, que pot ser atractiva o repulsiva depenent de l'orientació relativa dels spins electronics. El treball de Pauling relacionat amb la comprensió de l'enllaç és molt ampli. Una de les claus per entendre el seu èxit es deu a la concurrència de dos factors: la seva condició de químic, d'una Banda, i, de l'altra, el seu coneixement de la mecànica quàntica quan tot just s'estava desenvolupant en un restringit cercle de físics teòrics. Aquesta formació li permeté entroncar els conceptes quàntics amb el model de Lewis, ben conegut per la resta de químics. Destaquem l'especial rellevància de les publications dels anys trenta, les quals inclouen les contribucions més importants en relació amb la naturalesa de l'enllaç. Una d'aquestes és el concepte d'hibridació, el qual, malgrat el seu actual desprestigi per part de molts químics quàntics, ha tingut una importància històrica cabdal, en permetre racionalitzar l'estructura de la major part de les molècules i, en particular, dels complexos dels metalls de transició. Una altra contribució rellevant es el concepte de ressonància, desenvolupat per explicar l'estructura de les molècules que, com el benzè, no es poden representar amb una sola estructura de Lewis. Una aplicació menys coneguda d'aquest concepte fou el model introduït per Pawling per explicar les especials propietats dels metalls. El treball conclou amb una breu incursió en les actuals perspectives del mètode enllaç-valència. En els últims anys, aquest mètode ha recuperat interès gràcies als seus avantatges de cara a la interpretació dels resultats de sofisticats càlculs mecanoquàntics utilitzant les idees intuïtives que, de manera quasi constant, fan servir els químics en els seus raonaments. Aquest és, de fet, el punt clau que Pauling ha defensat al llarg de la seva carrera científica i que, malgrat el seu indiscutible interès, queda, de vegades, relegat a un segon terme a causa d'una excessiva preocupació per la precisió dels càlculs

Prácticas de introducción a la química cuántica (2015)

Guión de cinco prácticas de introducción a la química cuántica concebidas para ser desarrolladas en un aula de ordenadores equipados con el sistema operativo GNU-Linux y las aplicaciones GAMESS, wxMacMolPlt y Gabedit. La duración total estimada de las prácticas es de 12,5 horas

Introducció a la programació en Fortran 77 (Presentació)

Amb la col·laboració d’Albert Solé i de Sergi MadurgaPresentació utilitzada en un curs d'introducció a la programació en el llenguatge Fortran 77 impartit a la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona

On the Relationship. Between Localized Molecular Orbitals and Kekule Structures

Localized molecular orbitals for n-systems of conjugated polycyclic hydrocarbons have been calculated using both intrinsic and external localization criteria relying only on molecular topology. For benzenoid aromatic compounds the intrinsic localized molecular orbital arrangement can always be associated to the Kekule structure of maximal Kekule index value. However hydrocarbons containing four-membered rings show some exceptions to this correspondence, though the localized orbital array always corresponds to the most important Kekule structure as predicted by the extended Fries rule. External localization sums show a good linear correlation with the Kekule index, though different slopes are found for benzenoid and cyclobutadiene-containing systems. The results obtained for the canonical valence bond structures of naphthalene suggest that the external localization sum could be a good alternative to the Kekule index

Topological Localized Molecular Orbitals of Huckel and Mobius Annulenes

A localization method in the framework of Ruckel MO theory which relies only on molecular topology, and which can be regarded to as the topological version of well established localization criteria, has been applied to the series of (n)annulenes. The calculations have been effected for both Ruckel and Mobius topologies, and several aspects of the resulting localized orbitals (homogeneity, equivalence, continuous degeneracy and localizability of degenerate levels) have been considered. It is thus seen that the parallelism between Ruckel and Mobius systems also holds for their localized molecular orbitals

El efecto del vigor y el compromiso afectivo en el desempeño de las mujeres estudiantes emprendedoras: el papel moderador del entorno social y universitario

JEL: J16, L26[EN] This study aims to analyze the performance of university women in active entrepreneurship from the perspective of cognitive variables, such as vigor and affective commitment, and contextual variables, such as the social and university environments. The study follows a multilevel analysis with a three-way interaction model. The data analysis covers 6779 university students from 39 countries, included in the GUESSS Survey, 2018. The evidence indicates a positive influence of the interaction between vigor and affective commitment on the performance of companies created by female university entrepreneurs. It shows the dependence of this interaction on the social and university environment, mainly on the social environment. This empirical study focuses on university students with active startups and determines the main influences on their business performance. This study has important theoretical implications that enrich the understanding of the relationships between the studied variables and contribute to existing knowledge. It mainly highlights the relevance of vigor and affective commitment for business success. Furthermore, it suggests the need for a more elaborate theory on interactions in the business context.[ES] Este estudio tiene como objetivo analizar el desempeño de emprendimientos activos de mujeres universitarias desde la perspectiva de variables cognitivas como el vigor y el compromiso afectivo y variables de un contexto como el entorno social y universitario. El estudio aplica un diseño cuantitativo. El análisis de los datos abarca una muestra de 6779 estudiantes universitarias de 39 países, incluidas en la Encuesta GUESSS, 2018. Se aplicó un análisis multinivel. La evidencia indica que existe una influencia positiva de la interacción entre el vigor y el compromiso afectivo en el desempeño de empresas creadas por mujeres emprendedoras universitarias, así como la dependencia de esa interacción con el entorno social y universitario, principalmente con el social. Este estudio empírico se centra en las estudiantes universitarias con emprendimientos activos y determina las principales influencias en su desempeño empresarial. Este estudio tiene implicaciones teóricas importantes que enriquecen la comprensión de las relaciones entre las variables estudiadas y contribuyen al conocimiento existente, principalmente destaca la relevancia del vigor y el compromiso afectivo para el éxito empresarial. Además, sugiere la necesidad de una teoría más elaborada sobre interacciones en el contexto empresarial