Impacto del modelo interamericano de protección de derechos humanos en la integración regional de los sistemas penales

El Sistema Interamericano de protección de derechos humanos es un mecanismo de exigibilidad, que impone a los Estados no solo asegurar el ejercicio de los derechos de los ciudadanos, sino también la implementación todo tipo de medidas, entre ellas, acuerdos regionales de integración, que tiendan a garantizar en la mayor medida posible el respeto de estos derechos consagrados en los Tratados que han sido suscriptos y ratificados por los países latinoamericanos. El sistema interamericano constituye sin dudas un sistema institucional propio de Latinoamérica ya que la Corte emite fallos para todos los países que reconocieron su competencia lo que establece un órgano judicial común a estos países.Fil: Salinas, Pablo Gabriel. Universidad Nacional de Cuyo. Facultad de Derech

El juzgamiento de la responsabilidad civil en los crímenes contra la humanidad en la provincia de Mendoza

Se aborda el juzgamiento de la responsabilidad de civiles en el plan criminal del Terrorismo de Estado que se aplicó en la República Argentina en la última dictadura militar 1976 – 1983. Se trata de los abogados que ejercieron los cargos de jueces y fiscales federales en la provincia de Mendoza en el período indicado y que fueron acusados en la causa F - 636 En Mendoza se desarrolla el juicio contra ex magistrados con mayor cantidad de imputados civiles y que formaron parte del aparato judicial federal de la Provincia de Mendoza es decir todos los integrantes del mismo en el período indicado. En la primer parte de la ponencia se tratan los antecedentes históricos y la descripción del plan criminal, luego los antecedentes específicos de la justicia y su relación con las fuerzas armadas y de seguridad. Se recorre lo ocurrido con los casos de desapariciones forzadas denunciadas a través de habeas corpus y denuncias por secuestros que jamás fueron investigados. Se hace una comparación entre la justicia del régimen nazi y la justicia federal de la dictadura militar Argentina resaltando sus paralelismos y mecanismos repetidos y replicados.. Se concluye con la idea central de la ponencia que es hacer público lo ocurrido y abrir el debate sobre el rol de sectores civiles con respecto al plan criminal del terrorismo de estado.Fil: Salinas, Pablo Gabriel. Universidad Nacional de Cuyo. Facultad de Ciencias Políticas y Sociale

Development and Application of Techniques for the Control of Captive Breeding in Elasmobranchs

Tesis por compendio[ES] Los tiburones y rayas aparecieron hace 420 millones de años, conformando el antiguo y ecológicamente diverso, grupo de vertebrados acuáticos conocido como elasmobranquios. Este variado grupo posee unas estrategias vitales que los hace muy vulnerables a los cambios rápidos del entorno, como los derivados de la acción antrópica. Pese a ser elementos clave en la regulación de los ecosistemas en los que habitan, en la actualidad, se trata de uno de los grupos vertebrados más amenazados del planeta. Paralelamente a la conservación in situ, los programas de conservación ex situ se pueden utilizar para mejorar la situación de algunas especies sensibles. Entre estos programas, los planes de cría en cautividad aumentarían la sostenibilidad de acuarios públicos y centros de investigación, además de permitir el desarrollo de estrategias de conservación en estado salvaje. Sin embargo, para que sean efectivos, estos planes deberían incluir el uso de técnicas de reproducción asistida. Desafortunadamente, estas técnicas apenas se han desarrollado en el pasado, por lo que su utilidad no se ha demostrado adecuadamente. Esta tesis aborda el uso de técnicas de reproducción en elasmobranquios, con énfasis en la obtención y preservación del esperma. Inicialmente, se centró en dos especies modelo, Scyliorhinus canicula y Raja radula, pero luego se incluyeron otras especies. Esto reveló variabilidad en las estructuras reproductivas, lo que puede afectar la eficacia y calidad de las técnicas. Los capítulos 1 y 2 se enfocaron en catalogar y describir estas estructuras en diversas especies, destacando las mejores prácticas de obtención de gametos e inseminación. La conservación a corto, medio y largo plazo del esperma es esencial para planes ex situ, reduciendo el transporte de machos, conflictos durante el cortejo y endogamia. El Capítulo 3 detalla fórmulas para mantener el esperma fresco y un medio para su supervivencia por más de 30 días. Luego, se describe la criopreservación del esperma de varias especies de rayas y tiburones mediante crioprotectores. El Capítulo 4 aborda desafíos en la manipulación de espermatozoides elasmobranquios debido a su morfología helicoidal y la formación de agregaciones llamadas espermatozeugma. Se resalta la importancia de la viscosidad en las técnicas de reproducción asistida. En la Discusión, se compara la eficacia de los métodos y se exploran nuevas oportunidades al tener acceso a diversas especies. Esto incluye descripciones detalladas con análisis de imagen, evaluación de viscosidad y agregados en la preservación, y la consideración de inseminaciones artificiales.[CA] Els taurons i les ratjades van aparèixer fa 420 milions d'anys, formant el grup conegut com a elasmobranquis. Aquest grup divers posseeix estratègies vitals que els fan molt vulnerables als canvis ràpids de l'entorn. Malgrat ser elements clau en la regulació dels ecosistemes on habiten, actualment són un dels grups més amençats del planeta. Els programes de conservació ex situ es poden utilitzar per millorar la situació d'algunes espècies. Entre aquests programes, els plans de cria en captivitat augmentarien la sostenibilitat dels aquaris públics i els centres de recerca, a més de permetre el desenvolupament d'estratègies de conservació a l'estat salvatge. No obstant això, aquests plans haurien d'incloure l'ús de tècniques de reproducció assistida. Desafortunadament, aquestes tècniques gairebé no s'han desenvolupat en el passat. Davant d'aquesta situació, aquesta tesi pretén omplir certes mancances en el coneixement sobre l'ús d'aquestes tècniques en diverses espècies d'elasmobranquis. La nostra investigació va començar centrant-se especialment en dues espècies model, el tauró gat Scyliorhinus canicula i la ratjada peluda Raja radula, però al llarg de l'estudi es va aconseguir tenir accés a altres espècies. Aquest accés ens va permetre ser conscients de la gran variabilitat en la disposició de les estructures del sistema reproductor. Malgrat que en la literatura hi ha descripcions generals i, en ocasions, detallades dels sistemes reproductors de certes espècies, aquestes descripcions mai s'han centrat en l'aplicació pràctica de les tècniques de reproducció assistida. Per aquest motiu, els capítols 1 i 2 es van centrar en la catalogació i descripció de les diferents estructures d'espècies que abasten un ampli espectre taxonòmic. La conservació de l'esperma juga un paper clau per poder desenvolupar plans de conservació en condicions ex situ. Disposar d'esperma de qualitat permet limitar el transport de mascles entre institucions, minimitzar problemes derivats de la manca de sincronia entre adults reproductors, reduir conflictes durant èpoques d'aparellament i reduir l'endogàmia. El tercer capítol es centra en com es van desenvolupar i provar diferents fórmules per aconseguir el manteniment en fresc de l'esperma, fins a aconseguir un medi on diluir l'esperma capaç de mantenir-lo amb vida durant més de 30 dies. Posteriorment, mitjançant l'addició de diversos crioprotectors (ou, DMSO i metanol) en diverses concentracions, s'explica com es va aconseguir la criopreservació de l'esperma de diverses espècies de ralles i, per primer cop, la criopreservació de l'esperma de diverses espècies de taurons. Un dels primers obstacles que es van detectar en treballar amb els espermatozoides es va deure a la morfologia d'aquestes cèl·lules en comparació amb les d'altres espècies. El cap dels espermatozoides presenta una forma helicoidal, amb un nombre variable de voltes en funció de l'espècie. A més, en moltes ocasions les cèl·lules no apareixen lliures en el fluid seminal, sinó que formen agregacions estructurades anomenades espermatotzeugma. Al llarg del capítol 4 s'explora com aquestes dues característiques sorgeixen com a resultat de la fecundació interna i les característiques mecàniques del medi en què han de realitzar la seva funció. Per primer cop, es pot observar com les cèl·lules reaccionen davant mitjans amb diferents propietats, posant de relleu la importància de la viscositat en l'aplicació de tècniques de reproducció assistida. Finalment, a la discussió, es compara l'eficàcia dels mètodes emprats i s'explora nous camins d'acció sorgits de tenir accés a més individus de diferents espècies. Això inclou la possibilitat de fer descripcions detallades mitjançant tècniques d'anàlisi d'imatge, avaluar la importància de la viscositat i els agregats en els processos de preservació i la possibilitat de realitzar inseminacions artificials.[EN] Sharks and rays emerged 420 million years ago, forming the ancient and ecologically diverse group of aquatic vertebrates known as elasmobranchs. This diverse group possesses vital strategies that make them highly vulnerable to rapid environmental changes, such as those resulting from human activities. Despite being key elements in the regulation of the ecosystems they inhabit, they are currently one of the most threatened vertebrate groups on the planet. In parallel with in-situ conservation efforts, ex-situ conservation programs can be used to improve the status of some sensitive species. Among these programs, captive breeding plans would enhance the sustainability of public aquariums and research centers, as well as enable the development of conservation strategies in the wild. However, for these plans to be effective, they should include the use of assisted reproduction techniques. Unfortunately, these techniques have been scarcely developed in the past, and their utility has not been adequately demonstrated. This thesis addresses the use of reproduction techniques in elasmobranchs, with an emphasis on sperm retrieval and preservation. Initially, it focused on two model species, Scyliorhinus canicula and Raja radula, but later, other species were included. This revealed variability in reproductive structures, which can affect the effectiveness and quality of the techniques. Chapters 1 and 2 focused on cataloging and describing these structures in various species, highlighting best practices for gamete retrieval and insemination. The short, medium, and long-term conservation of sperm is essential for ex-situ plans, reducing the need for transporting males, conflicts during courtship, and inbreeding. Chapter 3 details formulas for maintaining sperm freshness and a medium for its survival for over 30 days. Subsequently, sperm cryopreservation in several species of rays and sharks is described using cryoprotectants. Chapter 4 addresses challenges in handling elasmobranch sperm due to its helical morphology and the formation of aggregates called spermatozeugma. The importance of viscosity in assisted reproduction techniques is emphasized. In the Discussion, the effectiveness of the methods is compared, and new opportunities are explored by having access to various species. This includes detailed descriptions with image analysis, viscosity assessment, and aggregate preservation, as well as the consideration of artificial inseminations.This research was partially funded by the Fundación Biodiversidad ( ). PGS has a PhD contract from the European Union through the Operational Program of the European Social Fund (ESF) of the Comunitat Valenciana 2014–2020 ACIF 2018 (ACIF/2018/147). VG has a postdoc contract from the MICIU, Programa Juan de la Cierva-Incorporación (IJCI- 2017-34200).García Salinas, P. (2023). Development and Application of Techniques for the Control of Captive Breeding in Elasmobranchs [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/201494Compendi

Centre del Vi i allotjament per a estudiants a Gratallops

Malgrat la modesta dimensió de Gratallops (250 habitants), aquest poble ocupa una posició estratègica dins la comarca del Priorat que el situa com un punt favorable tant en termes de producció com de distribució del vi. No és una coincidència que a partir dels anys 80 l’extensió de les plantacions, la producció de vi i els cellers al voltant d’aquesta petita població s’hagin multiplicat significativament fins al punt que dels aproximadament 80 cellers amb denominació d’origen protegida Priorat, 15 (20%) es troben a Gratallops. Aquesta realitat econòmica es pretén potenciar aglutinant la presència de l’actual producció en una sola peça identificable, establint així les bases d’un clúster econòmic a través del qual es promoguin les relacions entre cellers i les estratègies col·lectives per tal d’obtenir beneficis comuns. És així, doncs, que neix el Centre del Vi, un nou equipament públic capaç de concentrar l’activitat de la zona de quatre blocs principals: esdevé la seu dels productors locals, es fa visible al turisme a través del museu, allotja als estudiants en pràctiques de l’Escola d'Enologia Jaume Ciurana de Falset, i com a nou equipament públic de Gratallops acull les activitats destinades als veïns del poble. L’èmfasi del projecte recau en donar una resposta unitària al caràcter ambivalent del seu ús que quedi resolta en un sol espai d’intercanvi que treballi en dues direccions, irradiant i concentrant al mateix temps. Seguint aquesta idea, la proposta principal del conjunt recau en un centre buit que focalitza l’atenció per acabar articulant les múltiples activitats. La part imprescindible és doncs l’espai públic, la plaça. La creació d’aquesta nova peça urbana permet completar el front construït nord ajudant a consolidar els carrers que travessen la parcel·la, donant una continuïtat més coherent als recorreguts interns del poble, i generant finalment una nova façana urbana que proporciona al Centre del Vi una entitat destacable per al visitant. L’ambivalència del projecte es fa evident un cop més en la percepció del Centre del Vi com a aquesta entitat destacable, ja que el conjunt de les peces s’adapta al pendent del terreny fent que, des de l’aproximació sud (la pròpia dels veïns de Gratallops), ens trobem amb volums baixos que permeten obrir les vistes sobre la serralada del Montsant. Mentre que, des de la cara nord (la pròpia del visitant), la necessitat de contenir les terres genera una façana amb més presència. D’aquesta manera el projecte és un lligam directe entre l’exterior del poble, un espai completament obert, i el seu centre altament massificat. S’incrementa la interacció del projecte amb la vida del poble, integrant-lo en el teixit del context en el que es troba, i fent que la plaça sigui el més accessible possible malgrat el desnivell. Fent un balanç de la superfície total que ocupa el Centre del Vi, 1430m2, el 30% està destinat a l’espai museístic i les sales d’activitat, un 6% es reserva per a la cafeteria i un altre 6% per a l’administració. Els allotjaments ocupen un 10% de la superfície en planta i el 48% restant del sòl s’ocupa amb espai públic

Estudio histórico - constructivo y propuesta de rehabilitación de la antigua hospedería del Santuario de la Carrodilla (Estadilla, Huesca)

La antigua hospedería, ahora en desuso, se encuentra en la parte suroeste del santuario de la virgen de la Carrodilla, en el seno de la sierra que lleva su nombre. Este edificio, consta de planta baja, planta piso y bajo cubierta. Como consecuencia del paso del tiempo, los numerosos cambios llevados a cabo en la misma, han hecho que no presente una morfología invariable y por ello, su apariencia hoy día es muy diferente a la que lustros atrás se podía observar. Actualmente, presenta un claro estado de degradación, tanto en el aspecto funcional como en el constructivo, por decadencia y agotamiento de los elementos estructurales. Los objetivos principales de nuestro proyecto, se centran en la realización de un breve estudio histórico, un levantamiento gráfico de planos, ya que no se dispone del mismo, un análisis constructivo actual, identificando las patologías existentes y una propuesta de rehabilitación. Importante es recalcar que sólo se trata de una propuesta que marque las directrices básicas con el fin de transformar lo que había sido una hospedería de alcobas en un nuevo hostal adecuado a las prestaciones actuales. Esta propuesta conllevará la realización de un replanteo de los espacios en función de las nuevas necesidades, así como una intervención estructural en la que se propone la sustitución de los forjados en muy mal estado y el refuerzo de aquellos que se puedan aprovechar. Así mismo, la adaptación de una construcción antigua a los criterios de diseño y confort actuales hace necesario un nuevo replanteo de los cerramientos del edifico. A partir del estado actual, se añadirán aislamientos, se reforzarán los cerramientos, se ampliarán o crearán nuevas aberturas en las fachadas, y se sustituirán las carpinterías por otras que aporten mejores prestaciones. Finalmente, se obtiene una nueva envolvente del edificio que, manteniendo el estilo original de la hospedería, responda a las necesidades de una edificación actual. Desde un punto de vista global, se trata de devolver al edificio las prestaciones perdidas a lo largo del tiempo, adaptándolo a los requerimientos actuales y potenciar, de esta manera, el conjunto del santuario de la virgen de la Carrodilla

Métodos multimalla geométricos en mallas semi-estructuradas de Vorono

En este proyecto se presenta un metodo de discretización de ecuaciones en derivadas parciales en mallas triangulares semi-estructuradas usando volumenes finítos y como punto representativo el punto de Voronoi. La posterior discretización se resualve usando metodos multimalla semi-estructurados y se presentan un conjunto de nuevos suavizadores asi como un algoritmo de Galerkin de tipo RAP para cuando las condiciones no son homogeneas en toda la superficie. Finalmente se muestran un conjunto de ejemplo numéricos para demostrar los resultados obtenidos

La dimension spatiale de la consommation d’eau à Bordeaux Métropole

International audienc