Prevalence of Pathogenic Variants in Cardiomyopathy-Associated Genes in Myocarditis.

S

Time to –30°C as a predictor of acute success during cryoablation in patients with atrial fibrillation

Background: Freezing rate of second-generation cryoballoon (CB) is a biophysical parameter that could assist pulmonary vein isolation. The aim of this study is to assess freezing rate (time to reach –30°C ([TT-30C]) as an early predictor of acute pulmonary vein isolation using the CB. Methods: Biophysical data from CB freeze applications within a multicenter, nation-wide CB ablation registry were gathered. Successful application (SA), was defined as achieving durable intraprocedural vein isolation with time to isolation in under 60 s (SA-TTI<60) as achieving durable vein isolation in under 60 s. Logistic regressions were performed and predictive models were built for the data set. Results: 12,488 CB applications from 1,733 atrial fibrillation (AF) ablation procedures were included within 27 centers from a Spanish CB AF ablation registry. SA was achieved in 6,349 of 9,178 (69.2%) total freeze applications, and SA-TTI<60 was obtained in 2,673 of 4,784 (55.9%) freezes and electrogram monitoring was present. TT-30C was shorter in the SA group (33.4 ± 9.2 vs 39.3 ± 12.1 s; p < 0.001) and SA-TTI<60 group (31.8 ± 7.6 vs. 38.5 ± 11.5 s; p < 0.001). Also, a 10 s increase in TT-30C was associated with a 41% reduction in the odds for an SA (odds ratio [OR] 0.59; 95% confidence interval [CI] 0.56–0.63) and a 57% reduction in the odds for achieving SA-TTI<60 (OR 0.43; 95% CI 0.39–0.49), when corrected for electrogram visualization, vein position, and application order. Conclusions: Time to reach –30°C is an early predictor of the quality of a CB application and can be used to guide the ablation procedure even in the absence of electrogram monitoring.

Inhibidors de l’adenosina difosfat en pacients amb síndrome coronària aguda sense elevació del segment ST

Antiagregante plaquetario; Síndrome coronario agudo; InhibidoresAntigregant plaquetari; Síndrome coronària aguda; InhibidorsAntiplatelet drug; Acute coronary syndrome; InhibitorsAquest document conté les recomanacions d’ús dels antiagregants plaquetaris antagonistes dels receptors de l’adenosina difosfat (ADP) en pacients amb síndrome coronària aguda sense elevació persistent del segment ST (SCASEST). L’objectiu d’aquest document ha estat la generació de recomanacions d’ús per a clopidogrel, prasugrel i ticagrelor en pacients amb SCASEST, considerant els diferents escenaris clínics en els quals els pacients es poden trobar en funció del seu perfil de risc. Aquestes recomanacions estan adreçades a reduir la variabilitat en el maneig farmacològic d’aquests pacients i a homogeneïtzar els criteris d’ús de les tres alternatives antiagregants disponibles en el nostre entorn

Projecte “Girona Territori Cardioprotegit”: avaluació del funcionament dels desfibril·ladors públics

Introduction and aims: In recent years, public access defibrillation programs have exponentially increased the availability of automatic external defibrillators in public spaces but there are no data on their performance in our setting. We conducted a descriptive analysis of the performance of automatic external defibrillators since the launch of a public defibrillation program in our region. Methods: A prospective analysis was conducted of electrocardiographic tracings and the performance of automatic external defibrillators in a public defibrillation program from June 2011 to June 2018 in the province of Girona, Spain. Results: There were 479 automatic external defibrillators activations. Full information was available on 405 activations, of which 77.4% corresponded to mobile devices. Asystole was the most prevalent rhythm (38%), while ventricular fibrillation accounted for 24%. The specificity of the device in identifying a shockable rhythm was 99.5%, but there were 22 false negatives (sensitivity 81.3%). There were 97 shockable rhythms, where 90 (92%) were treated successfully and a spontaneous circulation recovery rate of 45.3% (44 cases). There were no accidents related to the use of the device. Conclusions: Asystole was the most prevalent rhythm. The automatic defibrillators analyzed showed excellent safety, efficacy and specificity, with moderate sensitivityIntroducció i objectius: La desfibril·lació pública ha potenciat la difusió i l’ús dels desfibril·ladors automàtics però no es disposa de dades actualitzades dels ritmes cardíacs subjacents ni de l'ús i funcionament dels dispositius al nostre medi. Hem realitzat una anàlisi descriptiva dels ritmes trobats a les aturades cardiorrespiratòries i de l'ús i funcionament dels desfibril·ladors automàtics després del desplegament d’un programa de desfibril·lació pública. Mètodes: Anàlisi prospectiva del funcionament dels desfibril·ladors i dels traçats electrocardiogràfics registrats en el marc del programa Girona Territori Cardioprotegit, entre juny de 2011 i desembre de 2018. Resultats: De 479 activacions, es varen considerar analitzables 405 casos, dels quals 360 (77,4%) procedien d’un dispositiu mòbil. L’asistòlia va ser el ritme cardíac més prevalent (38%) seguit de la fibril·lació ventricular (28%). L’especificitat global dels algoritmes dels desfibril·ladors va ser del 99,5% (1 fals positiu) amb una sensibilitat del 81,3% (22 falsos negatius). Dels 97 casos que l’aparell va considerar desfibril·lables, el dispositiu va interrompre l’arrítmia en 90 (92%) i 44 (45,3%) varen recuperar la circulació espontània. Es varen realitzar maniobres de RCP en el 76% de les aturades però només un 35% varen complir criteris de qualitat. No es va identificar cap accident relacionat amb l’ús del dispositiu. Conclusions: L’asistòlia va ser el ritme més prevalent. Els desfibril·ladors automàtics analitzats varen presentar una excel·lent especificitat, eficàcia i seguretat amb una moderada sensibilita