De l´espectaculaitat a la contaminació periodística

De l´espectaculaitat a la contaminació periodístic

Basis for the study of the green rocky necklace beads from the southwest of the Iberian Peninsula from the VIth millennium b. C. to IVth b. C.

Este artículo es una síntesis de las bases metodológicas empleadas en la tesis doctoral que actualmente realizamos. El uso del collar es un elemento distintivo, pues este adorno tiene para la mayor parte de las culturas una función social, ya que el hecho de llevarlo motiva una diferenciación, es señal de rango, de poder. Nuestro estudio pretende conocer el proceso productivo de elaboración de estos objetos, entendiéndolos como “producto”.This article is a summary of the methodological basis used in the thesis that we are doing. The use of necklaces is a distinctive element since this element has, for most of the cultures, a social function; it is a signal of differentiation, status or power. Our study falls on the knowledge of the process of manufacturing of these objects, understanding them as "product"

Implications of the theory of evolution in an information society

Quan es compleixen dos-cents anys del naixement de Darwin, la biologia viu una de les etapes més fructíferes. Malgrat que la teoria de l'evolució està plenament acceptada en la comunitat científica, hi ha corrents d'opinió que intenten adaptar les velles teories del creacionisme a les noves exigències de la cultura científica, presentant-les a la societat amb la vestimenta del disseny intel·ligent. És un bon exemple de com l'adaptació és un valor universal, però l'adaptació comporta canvis i mutacions. Abusant un cop més de les teories darwinianes, pot ser interessant observar quins canvis i mutacions s'estan produint en el procés de socialització del coneixement. La manera com la societat metabolitza la revolució de la biologia n'és un exemple paradigmàtic. Els extraordinaris progressos assolits en l'àmbit de la biologia molecular o la genètica estan obrint portes en el coneixement dels mecanismes bàsics de la vida que fa pocs anys semblaven ciència-ficció. Clonació, reprogramació cel·lular, enginyaria de teixits són conceptes nous que han passat a formar part del vocabulari habitual dels mitjans de comunicació. La producció de coneixement s'està accelerant de tal manera que la societat té dificultats per a assimilar i adaptar-se a les conseqüències de les noves troballes; però no es pot aturar. Els mitjans de comunicació s'han convertit en el principal transmissor de nou coneixement. En la societat mediàtica, el coneixement va directament del laboratori a la població en el moment mateix en què es produeix. En els darrers anys, Internet ha multiplicat exponencialment la quantitat total d'informació en circulació. A la xarxa, però, veritat i mentida viatgen de vegades en igualtat de condicions. Quan l'evidència científica afecta interessos econòmics, el soroll mediàtic pot convertir-se en una nova eina de defensa.As we celebrate the Darwin bicentennial, biology is in the midst of one of its most fruitful stages. At the same time, although the theory of evolution is fully accepted by the scientific community, there is a movement to adapt traditional creationism to the new demands of scientific culture, presenting it to society in the form of intelligent design. This is a good example of adaptation as a universal value, but adaptation also entails changes and mutations. Aside from the current atmosphere of abuse of Darwinian theories, it is interesting to note the changes and mutations as knowledge becomes socialized. The way in which society processes the revolution in biology is paradigmatic. The extraordinary breakthroughs achieved in the areas of molecular biology and genetics are opening doors to an understanding of the basic mechanisms of life, a goal that a few years ago seemed more appropriate to science fiction. Cloning, cellular reprogramming, and tissue engineering are new concepts that have quickly become a part of the media’s everyday vocabulary. However, the production of new knowledge is accelerating at a rate that society has difficulty to keep pace with and thus to adapt itself to the implications of these new findings; but progress cannot be stopped. As the mass media has become the main transmitter of new knowledge and society has in response become increasingly “medialized,” knowledge seems to flow instantaneously from the laboratory to the public. In the last several years, use of the internet has multiplied exponentially and thus so has the total quantity of information in circulation. On the World Wide Web, however, truth cannot be readily discerned from fiction or even from outright lies. Moreover, when scientific evidence conflicts with economic interests, the media can be abused, serving as a weapon against the unwanted truth

From spectacularity to journalistic pollution

From spectacularity to journalistic pollutio

Les Crisis de la premsa escrita: riscos i oportunitats d'un canvi de model

Els mitjans de comunicació viuen un final d'època i pateixen la confluència de tres crisis: crisi econòmica, crisi de model industrial i crisi del periodisme i la seva funció social. Cada una d'aquestes crisis posa en qüestió el futur del periodisme i fins i tot que es pugui exercir el dret a la informació. Hi ha diversos problemes per resoldre: la gent s'ha desacostumat a pagar per la informació i s'ha instal·lat una cultura de la gratuïtat; les institucions i empreses busquen la manera de comunicar-se directament amb els ciutadans prescindint dels «molestos intermediaris», els periodistes. Falta veure qui paga els futurs diaris, que amb tota probabilitat seran digitals. Sigui com sigui, el periodisme de qualitat serà necessari perquè caldran intermediaris fiables. La qualitat, l'experiència, la profunditat de la informació, fer el millor producte amb diferents formats és el repte que tenen al davant els mitjans que vulguin sobreviure.The entire Spanish media sector is witnessing the end of an era characterized by the confluence of three crises: the economic crisis, the industrial model crisis, and the crisis of the social role of journalism. Each of the three crises raises questions regarding the future of journalism and even of the right to information. There are several problems to solve: people have become unaccustomed to paying for information since the freebie mentality has taken hold; institutions and businesses are seeking channels of communication that lead directly to their target audiences and circumvent ‘bothersome intermediaries’ — namely, journalists. It remains to be seen who will pay for future newspapers, which will most probably be digital. However, regardless of the new context, quality journalism will be necessary since reliable intermediaries will be necessary. Quality, experience, and depth of information make for the best product regardless of the format. This is the challenge facing the media that expect to survive