35 research outputs found

    Alliance et lien social en Languedoc (XVIIe-XVIIIe s.)

    Get PDF
    El model familiar que predominava al Baix Llanguedoc en el segle xviii presenta moltes similituds amb aquells que existien als Pirineus, al Massís Central o a l’Alta Provença: es basava en la devolució de la majoria dels béns a un únic hereu universal. Al Baix Llanguedoc l’hereu era sovint el fill primogènit i, quan no n’hi havia, la filla primogènita. D’acord amb les característiques de la demografia d’Antic Règim, la posada en pràctica d’aquest sistema tenia una multitud de conseqüències sobre els processos d’aliança, sobre la perpetuació de la jerarquia social, la continuïtat de les xarxes de dependència i del poder polític sobre les comunitats ciutadanes. L’article vol precisar els contorns del model i examinar algunes de les variariacions que van patir les seves modalitats d’aplicació en el curs del temps i de l’espai.The family model that predominated in Bas-Languedoc in the eighteenth century presents many similarities with those that existed in the Pyrenees, the Massif Central or the Haute-Provence: it was based on the devolution of most of the assets to a single universal heir. In Bas-Languedoc heir was the eldest son and often, when there not were, the eldest daughter. According to the characteristics of the population of Old Regime, the implementation of this system had a multitude of effects on the processes of alliance, on the perpetuation of social hierarchy, the continuity of the networks of dependence and political power over the citizen community. The article aims to clarify the contours of the model and examine some of the changes suffered their application forms in the course of time and space

    Partnership and social link in Languedoc (17th-18th centuries)

    No full text
    El model familiar que predominava al Baix Llanguedoc en el segle xviii presenta moltes similituds amb aquells que existien als Pirineus, al Massís Central o a l’Alta Provença: es basava en la devolució de la majoria dels béns a un únic hereu universal. Al Baix Llanguedoc l’hereu era sovint el fill primogènit i, quan no n’hi havia, la filla primogènita. D’acord amb les característiques de la demografia d’Antic Règim, la posada en pràctica d’aquest sistema tenia una multitud de conseqüències sobre els processos d’aliança, sobre la perpetuació de la jerarquia social, la continuïtat de les xarxes de dependència i del poder polític sobre les comunitats ciutadanes. L’article vol precisar els contorns del model i examinar algunes de les variariacions que van patir les seves modalitats d’aplicació en el curs del temps i de l’espai.The family model that predominated in Bas-Languedoc in the eighteenth century presents many similarities with those that existed in the Pyrenees, the Massif Central or the Haute-Provence: it was based on the devolution of most of the assets to a single universal heir. In Bas-Languedoc heir was the eldest son and often, when there not were, the eldest daughter. According to the characteristics of the population of Old Regime, the implementation of this system had a multitude of effects on the processes of alliance, on the perpetuation of social hierarchy, the continuity of the networks of dependence and political power over the citizen community. The article aims to clarify the contours of the model and examine some of the changes suffered their application forms in the course of time and space

    Le village et l’armée en Languedoc à l’époque moderne

    No full text
    Évoquer le village et l’armée, la communauté des habitants et les troupes en quartier ou de passage, c’est revenir nécessairement sur une vieille et douloureuse confrontation dont témoignent les récits littéraires, ceux qu’illustrent parmi tant d’autres Grimmelshausen ou Voltaire, et que nous rapportent avec précision de nombreuses monographies villageoises et de grandes thèses régionales des xixe et xxe siècles. Le Languedoc moderne n’échappe pas à la règle car, province frontière jouxtant l..

    Les villes du Languedoc au XVIIIe siècle. Essai de typologie

    No full text

    Troupeaux et paysages sur le Causse Méjan (xviie-xxe S.)

    No full text
    La présente étude rend compte d’un travail effectué par une équipe pluridisciplinaire regroupant historiens, géographes et écologues. Elle porte sur le Causse Méjan (de l’occitan « mejan » : médian, moyen), plateau calcaire de 350 km2 situé au sud du Massif Central, à une altitude moyenne de 900 m, et complètement entouré de profondes vallées. Aujourd’hui, la représentation des causses est bien souvent celle de vastes espaces dénudés où paissent des troupeaux de brebis. Les plateaux caussenar..
    corecore