Cel·les monàstiques vinculades a Guifré el Pelós i a la seva obra repobladora (vers 871-897)

In the last decades of the ninth century there were several monastic or para-monastic cells linked to the count «Guifré el Pelós» (the Hairy) and his task of repopulation. Some of them, as «Sant Andreu de Gréixer» and «Sant Llorenç de Morunys», did exist before the count founded the masculine monastery of «Santa Maria de Ripoll» and the feminine one of «Sant Joan de les Abadesses». These two monasteries, as many others of that time, had their own net of monastic cells placed in alodia donated by the founder count, as it can be seen in the inclosed map. During his living were also founded the cells of «Santa Maria de la Quar» and «Sant Sebastià del Sull», with no known relation with any monastery

La visita de Roc d'Olzinelles als monestirs benedictins del bisbat de Girona l'any 1827

El monjo Roc d’Olzinelles, arxiver de Ripoll i visitador de la Congregació Benedictina Tarraconense, visità els monestirs gironis el 1827. N’examinà els arxius i tragué còpia o regest d’alguns pergamins medievals, però les seves notes sobre la visita es perderen. No obstant això, gràcies a les cartes que envià al canonge Jaume Ripoll i als informes que trameté al pare José de La Canal coneixem 42 dels documents que veié, tres dels quals desconeguts fins ara

Les Sepultures dels bisbes de Vic (dels necrologis i obituaris als epitafis)

Els necrologis i els obituaris de la catedral de Vic, així com altra documentació funerària, contenen informació no sols dels òbits dels bisbes d'aquesta seu durant les edats mitjana i moderna sinó també de les seves exèquies i sepultures. Les dades sobre les sepultures són especialment interessants perquè, a causa de l'enderroc de la catedral romànica, els sepulcres episcopals més antics de la catedral actual són l'urna barroca de sant Bernat Calbó i les tres tombes del segle XVIII que hi ha a la seva capella. Els epitafis transcrits en els vells episcopologis són una altra font d'informació, prèvia a la que ens ofereixen els epitafis dels sepulcres existents.The necrologies and obituaries of Vic Cathedral, as well as other funerary documents, contain information not only about decessions of the Bishops of this see during Medieval and Modern times, but also about their funerals and tombs. The data about the tombs are particularly interesting because, due to the demolition of the Romanesque cathedral, the most ancient preserved episcopal tombs are nowadays the Baroque urn of saint Bernat Calbó and the three tombs from the 18th century located in the same chapel. The epitaphs transcribed in the old episcopologies are an additional information source, previous to that offered by the epitaphs in the extant tombs

El quadern de Joan de Barcelona, monjo de Ripoll i de Fleury, abat de Santa Cecília de Montserrat (París, BnF, lat. 2858, f. 64-71v)

Els textos de les dotze cartes copiades en el seu quadern pel monjo i abat Joan ens ofereixen dades monàstiques i litúrgiques d'interès. L'esment de la festivitat litúrgica de la Pasqua de Resurrecció en la primera d'elles permet datar la sèrie entre els anys 1020 i 1023, consecutivament, llevat de les dues referents a l'abat Abbó de Fleury, afegides quan ja es trobava en aquell monestir. La referència a unes «capse» en una carta que l'abat Oliba féu arribar als monjos de Ripoll fa deduir que es tractava d'arquetes per a estotjar les relíquies de sant Benet i de santa Escolàstica trameses l'any 1023 per l'abat Gauzlí.The texts of the twelve letters copied in his notebook by the monk and abbot Joan offer monastic and liturgical interesting data. The mention of the liturgical feast of the Resurrection in the first one allows the dating of the whole series between 1020 and 1023 consecutively, excepting the two mentioning abbot Abbo of Fleury, added later when Joan resided in that monastery. The reference to some «capse» in a letter send by abbot Oliba to the monks of Ripoll leads to the deduction that they were little chests with relics of St Benedict and St Scholastica, sent in 1023 by abbot Gauzlin