A historical perspective on the road network: the emergence of the road network in the Barcelona region (1761-1969)

El sistema de carreteras actual es el resultado de un proceso de decisiones e intervenciones que han tenido lugar en un largo período de tiempo. Analizar este proceso puede enriquecer el conocimiento de las estructuras territoriales heredadas y proporciona claves para una aproximación más razonada y crítica de las infraestructuras viarias. Para ello, es necesario elaborar un método de carácter histórico que distinga con claridad las fases sucesivas que componen una red moderna de carreteras, desde la planificación hasta su construcción efectiva en el territorio. Este binomio, planificar y construir, se debe complementar con el fenómeno de la movilidad, como factor que ha condicionado decisivamente el diseño y la ejecución de las vías. El estudio de caso aquí tratado es la formación de la red viaria en la región de Barcelona, un patrimonio construido que caracteriza hoy día la identidad territorial de esta realidad metropolitana.Peer ReviewedPostprint (published version

La cartografia turística de Barcelona i la construcció d’un relat urbà (segles XIX i XX)

Els plànols de ciutats compleixen la funció d’orientar i permetre la localització dels llocs, carrers i edificis dins la topografia urbana per part de ciutadans i forans. Això converteix aquests documents en imprescindibles a l’hora de transitar per la ciutat, per la qual cosa han de basar-se en una cartografia científica i en unes convencions gràfiques intel•ligibles per als seus usuaris. Ara bé, els plànols urbans sovint no només responen a aquest requeriment principal sinó que incorporen altres components que els relacionen amb la construcció d’una imatge precisa sobre la ciutat representada. El plànol es converteix, d’aquesta manera, en la representació gràfica d’una imatge de caràcter oficial sobre la ciutat que té com a tret principal allunyar-se de la complexitat que caracteritza allò que és urbà per elaborar una visió intencionada i més controlada, fins i tot estereotipada, d’acord amb una operació consistent en la selecció d’elements de la ciutat, per emfasitzar-ne uns i ignorar-ne d’altres, crear icones urbanes recognoscibles, combinar el present amb elements projectats però encara inexistents i, finalment, establir els límits de la ciutat que en cada moment es considera susceptible de representar. La cartografia turística de Barcelona s’adequa perfectament a la construcció d’un relat urbà en els termes descrits i evoluciona al llarg del temps en base a conjuntures diverses. Com en altres ciutats, els plànols adreçats a un consum extensiu acompanyen guies urbanes, fullets de divulgació o bé es publiquen de manera independent, pel que comparteixen amb els altres productes turístics les lectures diverses que es van succeint sobre la ciutat. Ara bé, la capacitat de síntesi que aporta la cartografia en la representació de la ciutat permet aproximar-se amb claredat al seguit d’aspectes que han esdevingut invariables en la lectura de la Barcelona turística. Això es comprova en l’anàlisi dels plànols fets durant els segles XIX i XX, en els quals la gestació de la imatge de Barcelona demostra la voluntat mantinguda en el temps de ser una ciutat desitjable per al turisme i que, avui, ha acabat tenint un paper essencial que avala la seva posició capdavantera com una de les capitals mundials del turisme.Postprint (published version

Carreteras y urbanismo. Cartografía viaria de la provincia de Barcelona

En 1879 la Diputación de Barcelona aprobaba el Plan de carreteras secundarias de la provincia, cerca de 1.000 km de extensión que conllevó un alto grado de cumplimiento en su construcción. Los planos de proyecto de estas vías, si bien son una documentación de carácter lineal y circunscrita a la franja de afectación del eje viario, proporcionan una aproximación muy valiosa al conocimiento de la evolución de los asentamientos y de la localización de las actividades en el territorio. En la comunicación se efectuará un análisis de esta cartografía, en especial, de los planos a escala municipal, que representan gráficamente el encaje técnico de las vías a su llegada a los núcleos urbanizados. El objetivo principal es llevar a cabo una valoración de la contribución de las carreteras al desarrollo y modernización urbanística de las poblaciones una vez que, convertidas en travesías urbanas y a menudo arboladas, fueron espacios de regularidad geométrica y ejes directores del crecimiento y de la configuración del paisaje.Peer ReviewedPostprint (published version

Conèixer, valorar i divulgar les obres públiques com a patrimoni cultural

El reconeixement de les obres publiques com a patrimoni històric i cultural gaudeix d’un llarg recorregut que no es correspon a la seva migrada divulgació fora dels àmbits estrictament acadèmics. I això, malgrat la seva espectacularitat i incidència demostrada en l’organització dels territoris que habitem i recorrem. Presentem aquí una línia d’especialització innovadora iniciada en el Departament d’ITT i liderada pel CIEPAC (Centre Internacional d’Estudis del Patrimoni Construït), adreçada a combinar coneixement, valoració i divulgació de les obres públiques que permeti la transferència tecnològica

Modernitzar el territori: la planificació i construcció de la xarxa de carreteres de l'àrea de Barcelona

Amb la instauració del règim liberal a Espanya es va accelerar el cicle de la modernització de la xarxa terrestre de comunicacions. El procés havia començat a la segona meitat del segle XVIII amb la planificació d’eixos i l’organització del contingent administratiu encarregat de posar en marxa unes noves condicions de vialitat, amb la intenció, evidentment, de millorar el transport dins el territori peninsular de la monarquia hispànica. El 1761, això es concretà en el conegut Pla radial de carreteres reials. En paral·lel, sorgiren afanys de millora del sistema tradicional de transports en diverses zones del país. Això és particularment evident en el cas català i, més específicament, en el barceloní. En aquest territori es dugué a terme un esforç gens menyspreable orientat a la definició, en primer lloc, d’unes vies, i en segon lloc, d’una xarxa viària, que en bona mesura acabarà constituint la malla bàsica de l’actual sistema de comunicacions per carretera.Postprint (published version

Representar la capital : cartografia monumental i turística de Barcelona, 1914-2015

Aproximar-se analíticament als plànols monumentals i turístics és reconèixer que la cartografia urbana ha desenvolupat un instrument de lectura de la ciutat de gran difusió condicionat per la seva representació simbòlica; sovint, molt a prop de la creació d’una imatge retòrica que, alhora que compleix la funció original d’orientar al seu usuari, tendeix a construir un relat específic sobre la ciutat, és a dir, un referent de coneixement urbà amb implicacions ideològiques . En la història de la cartografia aquest gènere de documentació té un llarg recorregut temporal i ha estat associat a la interpretació gràfica de caràcter pictòric, però cal observar que és a partir de la constitució de les grans metròpolis industrials que el plànol urbà esdevé un element essencial i accessible de la seva cultural visual. Precisament pel seu caràcter simbòlic, s’està davant d’una producció molt extensa que cal contrastar-la amb documents diversos de difusió de les ciutats com són altres gèneres de cartografia –plànols geomètrics, nomenclàtors, plànols urbanístics- però, també, amb vistes panoràmiques, diagrames, cartells, etc., per incidir en una comprensió més transversal dels elements subjacents a la construcció de la imatge urbana. L’aportació que aquí es presenta pretén traçar l’evolució dels plànols monumentals i turístics de Barcelona des de principis del segle XX fins al nostres dies, per mostrar el conjunt de decisions que es troben darrera de la composició d’un producte complex que va anar evolucionant des de la representació gràfica del teixit urbà cap a l’agrupació de cartografia, imatges textos i eslògans. La seva lectura proporciona un coneixement de la ciutat ric i divers però, alhora, controlat i pensat.Peer ReviewedPostprint (published version

La construcción simbólica de una capital: planeamiento, imagen turística y desarrollo urbano en Barcelona a principios del siglo XX

La producción iconográfica de las ciudades constituye una documentación imprescindible para los estudios de historia urbana pero, a la vez, son elementos con un gran valor interpretativo de los procesos de control urbanístico y, por tanto, de las estrategias de intervención asociadas a intereses de tipo económico, social y cultural. Estas producciones, en forma de vistas y cartografía urbana, son todavía más apreciables cuando son el resultado de la correlación entre los momentos álgidos de la planificación urbanística, el desarrollo urbano real y la creación de un relato de apropiación de la ciudad. La representación iconográfica posee una capacidad comunicativa más efectiva que la derivada del planeamiento, por lo que elabora una construcción simbólica de una realidad urbana con fuerte persistencia en el imaginario cultural. El caso de la ciudad de Barcelona y la cartografía turística de principios de siglo XX es un ejemplo intenso e interesante de esta relación.Postprint (published version

Modernitzar el territori: la planificació i construcció de la xarxa de carreteres de l'àrea de Barcelona

Amb la instauració del règim liberal a Espanya es va accelerar el cicle de la modernització de la xarxa terrestre de comunicacions. El procés havia començat a la segona meitat del segle XVIII amb la planificació d’eixos i l’organització del contingent administratiu encarregat de posar en marxa unes noves condicions de vialitat, amb la intenció, evidentment, de millorar el transport dins el territori peninsular de la monarquia hispànica. El 1761, això es concretà en el conegut Pla radial de carreteres reials. En paral·lel, sorgiren afanys de millora del sistema tradicional de transports en diverses zones del país. Això és particularment evident en el cas català i, més específicament, en el barceloní. En aquest territori es dugué a terme un esforç gens menyspreable orientat a la definició, en primer lloc, d’unes vies, i en segon lloc, d’una xarxa viària, que en bona mesura acabarà constituint la malla bàsica de l’actual sistema de comunicacions per carretera.Postprint (published version