Conseqüències psicològiques i socials del fenomen del desnonament: un estudi qualitatiu

El desnonament planteja problemes en la salut física i mental dels individus, a més d’augmentar les desigualtats socials. L’objectiu d’aquest estudi és ajudar als professionals que intervenen en aquesta problemàtica social, explorant la seva percepció envers aquest tema. dut a terme un estudi qualitatiu, exploratori i descriptiu. S’han desenvolupat 1 Focus Group i 9 entrevistes en profunditat a professionals «claus», regidors i politics de Serveis de l’administració pública, técnics y/o treballadors socials i mediadors de conflictes socials. El desnonament es percep com un procés de duel, amb un impacte emocional sever que afecta a la salut de la persona, el seu entorn social, així com als professionals involucrats. Per aquest motiu es considera molt necessari obtenir informació sistemàtica que ajudi per a guiar als professionals implicats en l’assistència de les persones desnonades. El perfil psicológic i social d’aquestes resulta heterogeni en quant a les seves característiques socio-demogràfiques i tipus d’afrontament. Els polítics consideren fonamental que la intervenció sigui de caràcter estratègic, mentre que els tècnics valoren com a més important atendre els aspectes de caràcter operatiu, relacionats amb l’atenció a la persona i la seva vulnerabilitat. El desallotjament té efectes socials i per a la salut, per la qual cosa requereix de la coordinació dels serveis socials i de salut, per tal d’establir un diagnòstic precoç i generar coneixement científic i professional sistemàtic, a nivell estratègic i operatiu. En aquest sentit, la mediació de conflictes podria ser una via molt útil

Los 10 principios de la cultura de mediación

Proporciona a los formadores un punto de vista útil para el tratamiento de los aspectos difíciles o molestos (desavenencias y conflictos) que aparecen en la convivencia diaria en los centros educativos. Muestra un proceso de gestión de conflictos interpersonales (la mediación escolar), conducido por un tercero (el mediador escolar), que ayuda a pasar de la confrontación a la colaboración, para que las personas en conflicto transformen la situación conflictiva en una situación creativa. A través del proceso se define la cultura de la mediación en diez principios que hay que trabajar uno a uno. Si se siguen paso a paso las indicaciones descritas y se realizan las propuestas prácticas, el lector podrá analizar sus conflictos profesionales desde la perspectiva de la mediación e incluso llevar a cabo, si se cree conveniente, un proceso de mediación.CataluñaBiblioteca de Educación del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte; Calle San Agustín 5 -3 Planta; 28014 Madrid; Tel. +34917748000; [email protected]