7 research outputs found

    Hidratació i rendiment: pautes per a una elusió efectiva de la deshidratació per exercici

    Get PDF
    El rendiment de les capacitats físiques i mentals durant la pràctica esportiva o la competició, es troba disminuït sota condicions de deshidratació. La pèrdua de pes es deu a la pèrdua d’aigua (suor i respiració) i quan aquesta és important, afecta de manera decisiva els sistemes nerviós, cardiovascular, termoregulador, endocrí i/o metabòlic, i pot provocar fins i tot la mort. Per eludir aquests efectes negatius de la deshidratació així com la disminució del rendiment, l’atleta haurà de beure prou quantitat de líquid abans, durant, i després de la competició o la pràctica d’exercici. Idealment, la beguda serà una solució composta d’aigua, electròlits i carbohidrats, en quantitat adequada per garantir, d’una banda, un rendiment òptim durant la competició i, d’una altra, reposar eficaçment i completament les pèrdues hídriques, electrolítiques i energètiques. La composició i el volum de la beguda tindrà en compte els factors extrínsecs (temperatura, humitat, altitud, vent, etc.) que envolten la competició, els factors intrínsecs de l’atleta (nivell de deshidratació, problemes gastrointestinals, tipus de competició) i les pròpies característiques de la beguda (gust, temperatura, composició). En termes generals, els atletes no acostumen a beure, durant la pràctica esportiva, el volum necessari per reemplaçar la pèrdua de fluids i electròlits, cosa que fa que calgui establir pautes perquè ho facin. En aquest treball es presenten aquestes pautes i la base fisiològica que les sosté

    Hidratación y rendimiento: pautas para una elusión efectiva de la deshidratación por ejercicio

    Get PDF
    El rendimiento de las capacidades físicas y mental durante la práctica deportiva o la competición, está mermado bajo condiciones de deshidratación. La pérdida de peso se debe a la pérdida agua (sudor y respiración) y cuando ésta es importante, afecta de manera decisiva a los sistemas nervioso, cardiovascular, termorregulador, endocrino y/o metabólico, pudiendo provocar incluso la muerte. Para eludir estos efectos negativos de la deshidratación así como la disminución del rendimiento, el atleta deberá beber suficiente cantidad de líquido antes, durante y después de la competición o la práctica de ejercicio. Idealmente, la bebida será una solución compuesta de agua, electrolitos y carbohidratos en cantidad adecuada para garantizar, por un lado, un óptimo rendimiento durante la competición y, por otro, reponer eficaz y completamente las pérdidas hídricas, electrolíticas y energéticas. La composición y el volumen de la bebida tendrá en cuenta los factores extrínsecos (temperatura, humedad, altitud, viento, etc.) que rodean la competición, los factores intrínsecos del atleta (nivel de deshidratación, problemas gastrointestinales, tipo de competición) y las propias características de la bebida (sabor, temperatura, composición). En términos generales, los atletas no suelen beber, durante la práctica deportiva, el volumen necesario para reemplazar la pérdida de fluidos y electrolitos, lo que hace necesario establecer pautas para que lo hagan. En el presente trabajo se presentan esas pautas y la base fisiológica que las sustentan

    Apunts. Educació física i esports

    No full text
    Resumen tomado de la publicación. Contiene gráficas, mapas de conceptos, esquemas y tablas de resultadosEl rendimiento de las capacidades físicas y mental durante la práctica deportiva o la competición, está mermado bajo condiciones de deshidratación. La pérdida de peso se debe a la pérdida agua (sudor y respiración) y cuando ésta es importante, afecta de manera decisiva a los sistemas nervioso, cardiovascular, termorregulador, endocrino y_o metabólico, pudiendo provocar incluso la muerte. Para eludir estos efectos negativos de la deshidratación así como la disminución del rendimiento, el atleta deberá beber suficiente cantidad de líquido antes, durante y después de la competición o la práctica de ejercicio. Idealmente, la bebida será una solución compuesta de agua, electrolitos y carbohidratos en cantidad adecuada para garantizar, por un lado, un óptimo rendimiento durante la competición y, por otro, reponer eficaz y completamente las pérdidas hídricas, electrolíticas y energéticas. La composición y el volumen de la bebida tendrá en cuenta los factores extrínsecos (temperatura, humedad, altitud, viento, etc.) que rodean la competición, los factores intrínsecos del atleta (nivel de deshidratación, problemas gastrointestinales, tipo de competición) y las propias características de la bebida (sabor, temperatura, composición). En términos generales, los atletas no suelen beber, durante la práctica deportiva, el volumen necesario para reemplazar la pérdida de fluidos y electrolitos, lo que hace necesario establecer pautas para que lo hagan. En el presente trabajo se presentan esas pautas y la base fisiológica que las sustentan.CataluñaUniversitat de les Illes Balears. Redined Balears; Edifici Guillem Cifre de Colonya. Ctra. de Valldemossa, Km 7,5; 07122 Palma; +34971172792; +34971173190; [email protected]

    Early diverging fungus Mucor circinelloides lacks centromeric histone CENP-A and displays a mosaic of point and regional centromeres

    Get PDF
    Centromeres are rapidly evolving across eukaryotes, despite performing a conserved function to ensure high-fidelity chromosome segregation. CENP-A chromatin is a hallmark of a functional centromere in most organisms. Due to its critical role in kinetochore architecture, the loss of CENP-A is tolerated in only a few organisms, many of which possess holocentric chromosomes. Here, we characterize the consequence of the loss of CENP-A in the fungal kingdom. Mucor circinelloides, an opportunistic human pathogen, lacks CENP-A along with the evolutionarily conserved CENP-C but assembles a monocentric chromosome with a localized kinetochore complex throughout the cell cycle. Mis12 and Dsn1, two conserved kinetochore proteins, were found to co-localize to a short region, one in each of nine large scaffolds, composed of an ∼200-bp AT-rich sequence followed by a centromere-specific conserved motif that echoes the structure of budding yeast point centromeres. Resembling fungal regional centromeres, these core centromere regions are embedded in large genomic expanses devoid of genes yet marked by Grem-LINE1s, a novel retrotransposable element silenced by the Dicer-dependent RNAi pathway. Our results suggest that these hybrid features of point and regional centromeres arose from the absence of CENP-A, thus defining novel mosaic centromeres in this early-diverging fungus

    Role of the Non-Canonical RNAi Pathway in the Antifungal Resistance and Virulence of Mucorales

    Get PDF
    ©. This manuscript version is made available under the CC-BY 4.0 license http://creativecommons.org/licenses/by /4.0/ This document is the Published Manuscript version of a Published Work that appeared in final form in [Genes]. To access the final edited and published work see[https://doi.org/10.3390/genes12040586

    Anakinra versus Baricitinib: Different Strategies for Patients Hospitalized with COVID-19

    No full text
    Background: Immunomodulatory drugs have been used in patients with severe COVID-19. The objective of this study was to evaluate the effects of two different strategies, based either on an interleukin-1 inhibitor, anakinra, or on a JAK inhibitor, such as baricitinib, on the survival of patients hospitalized with COVID-19 pneumonia. Methods: Individuals admitted to two hospitals because of COVID-19 were included if they fulfilled the clinical, radiological, and laboratory criteria for moderate-to-severe disease. Patients were classified according to the first immunomodulatory drug prescribed: anakinra or baricitinib. All subjects were concomitantly treated with corticosteroids, in addition to standard care. The main outcomes were the need for invasive mechanical ventilation (IMV) and in-hospital death. Statistical analysis included propensity score matching and Cox regression model. Results: The study subjects included 125 and 217 individuals in the anakinra and baricitinib groups, respectively. IMV was required in 13 (10.4%) and 10 (4.6%) patients, respectively (p = 0.039). During this period, 22 (17.6%) and 36 (16.6%) individuals died in both groups (p = 0.811). Older age, low functional status, high comorbidity, need for IMV, elevated lactate dehydrogenase, and use of a high flow of oxygen at initially were found to be associated with worse clinical outcomes. No differences according to the immunomodulatory therapy used were observed. For most of the deceased individuals, early interruption of anakinra or baricitinib had occurred at the time of their admission to the intensive care unit. Conclusions: Similar mortality is observed in patients treated with anakinra or baricitinib plus corticosteroids
    corecore