La Conservació i l'estudi del patrimoni historicoeducatiu a Espanya en l'actualitat = The conservation and study of historical and educational heritage in Spain today

El patrimoni historicoeducatiu representa actualment una tendència emergent en la historiografia educativa. Cal cercar-ne els orígens en el debat historiogràfic que es produí en el darrer quart del segle passat en la història de l'educació. Les influències del postmodernisme i altres teories, com ara el postestructuralisme i el deconstruccionisme, implicaren una fragmentació de l'objecte de la història, que conduí a l'aparició de diverses temàtiques particulars que abastaren aspectes fins aleshores oblidats i que incidí en els plantejaments metodològics dels treballs d'investigació. És des d'aquesta tendència historicoeducativa emergent, que hom ha anomenat com la nova història de la cultura escolar, que es començà a tenir un interès per la recuperació, la conservació i l'estudi del patrimoni historicoeducatiu. Arran de la publicació recent de l'obra, coordinada pel professor Julio Ruiz Berrio, El patrimonio histórico-educativo. Su conservación y estudio (2010), es repassa breument les principals aportacions que sobre aquest tema s'han produït al nostre país, alhora que es dóna compte de la dita publicació.Historical and educational heritage is a current emerging field in the historiography of education. The origins of this emerging field can be traced back to historiographical debate in the field of the history of education that took place during the last two and a half decades of the 20th century. Post-modernist influences and other theories, like post-structuralism and deconstructionism, led to the fragmentation of the aforementioned historical field, with the appearance of specific subject areas that included hitherto forgotten aspects (like educational institutions’ internal histories, school-related places and times etc), while also affecting methodological approaches to research work. It is thanks to this emerging historical and educational trend –which we have termed «the new history of school cultures», with its concern for aspects like microhistory, ethnography, hermeneutics and studies of the everyday life of institutions, the internal history of schools etc.– that an interest has been sparked off in restoring, conserving and studying historical and educational heritage. Following the recent publication of Julio Ruiz Berrio El patrimonio historico-educativo. Su conservación y estudio [Historical and Educational Heritage. Its Conservation and Study] (2010), this paper offers a brief review of the main contributions that have been made in this field in Spain, as well as giving an account of the said publication.El patrimonio histórico-educativo representa en la actualidad una tendencia emergente en la historiografía educativa. Hay que buscar sus orígenes en el debate historiográfico que se produjo en el último cuarto del siglo pasado en la historia de la educación. Las influencias del postmodernismo y otras teorías, como el posestructuralismo y el deconstruccionismo, implicaron una fragmentación del objeto de la historia, que condujo a la aparición de diversas temáticas particulares que abarcaron aspectos hasta entonces olvidados y que incidió en los planteamientos metodológicos de los trabajos de investigación. Es desde esta tendencia histórico-educativa emergente, a la que se ha denominado como «nueva historia de la cultura escolar», que se empezó a tener un interés por la recuperación, conservación y estudio del patrimonio histórico-educativo. Con motivo de la reciente publicación de la obra, coordinada por el profesor Julio Ruiz Berrio, El patrimonio histórico-educativo. Su conservación y estudio (2010), se repasa brevemente las principales aportaciones que al respecto se han producido en nuestro país, al tiempo que se da cuenta de dicha publicación

Escoltisme, lleure i educació a Menorca (1913-1936) = Scouting, leisure and education in Menorca (1913-1936)

L'any 1913 s'introduí a Menorca l'escoltisme sota la modalitat dels Exploradors d'Espanya, que tan sols feia un any que s'havien creat a l'Estat espanyol. En aquest article pretenem apropar-nos a les activitats dutes a terme pels Exploradors a l'illa en el camp de l'educació en el lleure i la natura, des que van ser creats fins que començà la Guerra Civil, en el marc del desenvolupament general de l'escoltisme en el nostre entorn més proper i, específicament, de la modalitat que s'adoptà a l'illa .Scouting was introduced to Minorca in 1913 in the form of Exploradors d’Espanya: a body created just one year before by the Spanish State. The aim of this paper is to offer an initial insight into activities carried out by scouts on the island in the educational fields of nature and recreation from the creation of the organization through to the beginning of the Spanish Civil War within the framework of the general development of scouting in nearby areas and, more specifically, the form that was adopted in Minorca. By way of a summary, both in its initial stage between 1913 and 1921 and second stage between 1925 and 1936, scouting in Minorca was closely related to the Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó; the association through which it was introduced to the island, in whose headquarters the Comitè Local de Maó d’Exploradors d’Espanya was based. This was because, wishing to exert an educational influence on the young that went further than school education, the Ateneu raised the possibility of a programme of free-time educational activities in the countryside through the introduction of a scout movement on the island, with the creation in 1913 of the Comitè Local d’Exploradors d’Espanya, at the request of military officer Llorenç Lafuente Vanrell. Soon personalities associated with the Ateneu de Maó who belonged to Minorca’s military corps, took the movement over, clearly militarizing it. This was more than evident if we bear in mind the scout system that was adopted, since the Exploradors d’Espanya represented the militarist Spanish nationalist modality of the scout movement in Spain. Despite this, its initial development in Minorca should be understood within the context of a spirit of educational renewal, since other people associated with the movement from the world of education, like Antoni Juan Alemany and Mateu Fontirroig Jordà, brought scouting to schools. Indeed, the first two groups of scouts that were created in Maó were run by the two teachers. Consequently, together with school camps, they might be considered the first signs of new educational practices in Minorca outside the boundaries of schools. This first period of the scouting movement in Minorca should perhaps be considered the most fructiferous and interesting, from an educational point of view. Whatever the case, the movement entered a decline and disappeared in 1921, and scouting activities did not recommence until 1925, in the midst of the Primo de Rivera dictatorship, under the auspices of the authorities back then. During this second stage of scouting in Minorca, some primary and secondary school teachers were also involved in it (like the aforementioned Mateu Fontirroig Jordà, Francesc Cardona Carreras, Emiliano Castaños Fernández, Joan Hernández Mora and Francesc Seguí Coll). The scout movement in Minorca disappeared when the Spanish Civil War broke out. It must be remembered that many of its heads and scout leaders at the time were military officers associated with conservative-thinking circles in Maó, which meant that the movement did not count on the approval of the authorities.En 1913 se introdujo el escultismo en Menorca adoptándose la modalidad de los Exploradors d’Espanya que tan sólo un año antes se habían creado en nuestro país. El artículo pretende ofrecer una primera aproximación a las actividades llevadas a cabo por los Exploradors en la isla, en el campo de la educación en el ocio y la naturaleza, desde su creación hasta al inicio de la Guerra Civil, en el marco del desarrollo general del escultismo en nuestro entorno más próximo y, específicamente, de la modalidad que en la isla se adoptó

Imatge, formació religiosa i educació a la revista il·lustrada Lluc (1921-1973)

L'ús de la fotografia com a font per a la investigació en història de l'educació, així com el debat que aquest fet ha generat, actualment es reflecteix en importants i valuoses aportacions. En aquest sentit, una línia d'investigació, que inclou algunes aportacions en els darrers anys, és la que ha prestat atenció a l'ús que es feia de la fotografia com a instrument per reforçar els discursos textuals en la premsa i les revistes il·lustrades en reportatges gràfics d'interès educatiu adreçats a un públic no especialitzat. Les revistes d'informació gràfica o il·lustrades són una font de documentació encara poc explorada pels historiadors de l'educació tot i que són molt abundants a l'Estat espanyol des de mitjan vuit-cents i s'hi poden localitzar una gran quantitat d'imatges escolars –i educatives en un sentit més ampli– elaborades pels pioners del fotoperiodisme. En aquesta línia, en el present article, pretenem aproparnos a l'ús que es féu de la fotografia a la revista il·lustrada Lluc, en el període que va de 1921 a 1973, per reforçar els reportatges, les notícies i informacions d'interès educatiu que s'hi publicaren, en un sentit genèric i ampli, incloent-hi la formació religiosa. L'esmentada publicació s'ha d'analitzar i entendre en el si de les diverses revistes il·lustrades aparegudes a Mallorca, per la qual cosa prestarem atenció, succinta, al desenvolupament del fotoperiodisme i la premsa il·lustrada de manera genèrica, d'una banda, i als orígens i el desenvolupament de les publicacions periòdiques gràfiques i il·lustrades a l'illa més gran de l'arxipèlag balear, d'una altra, parant a la revista i llurs editors i en el ric fons fotogràfic que conté.The use of photography as a research source in the history of education and the debate that it has generated has by now important and valuable contributions. In this sense, a line of research (with some contributions in recent years) has paid attention to the use of photography as a means to reinforce the textual discourse in the press and magazines illustrated in graphic reports of educational interest aimed at a general audience. Graphic or illustrated magazines are a source of documentation which is still unexplored by historians of education despite being abundant in Spain since the mid- 19th century. These magazines display plenty of school pictures –which are educational in a broader sense– taken by the pioneers of photojournalism. Therefore, in this article, we intend to approach to the use of photography in the illustrated magazine Lluc, in the period from 1921 to 1973, in order to underline the reports, news and information of educational interest that were published, in a general sense, including religious education. This publication must be analyzed and understood keeping in mind the diverse illustrated magazines appeared in Mallorca. Accordingly, we will study, on the one hand, the development of photojournalism and the illustrated press in any general way, and on the other hand, the origins and development of periodicals and graphic and illustrated magazines in the largest island of the Balearic archipelago, paying attention to publications, their editors and their rich photographic archives.El uso de la fotografía como fuente para la investigación en historia de la educación, así como el debate que este hecho ha generado, se refleja en la actualidad en importantes y valiosas aportaciones. En este sentido, una línea de investigación, que incluye algunas aportaciones en los últimos años, es la que ha prestado atención al uso que de la fotografía se hacía como instrumento para reforzar los discursos textuales en la prensa y las revistas ilustradas en reportajes gráficos de interés educativo dirigidos a un público no especializado. Las revistas de información gráfica o ilustradas son una fuente de documentación todavía poco explorada por los historiadores de la educación a pesar de ser muy abundantes en España desde mediados del siglo xix y en ellas se pueden localizar una gran cantidad de imágenes escolares y educativas, en un sentido más amplio, elaboradas por los pioneros del fotoperiodismo. En esta línea, en el presente artículo, pretendemos acercarnos al uso que de la fotografía se hizo en la revista ilustrada Lluc, en el período comprendido entre 1921 y 1973, con la finalidad de ilustrar reportajes, noticias e informaciones de interés educativo que se publicaron en ella, incluyendo la formación religiosa. Dicha publicación debe analizarse y entenderse en el seno de las diversas revistas ilustradas aparecidas en Mallorca, para lo cual prestaremos atención, sucinta, al desarrollo del fotoperiodismo y la prensa ilustrada de forma genérica, por una parte, y a los orígenes y desarrollo de las publicaciones periódicas gráficas e ilustradas en la isla mayor del archipiélago balear, por otro, prestando especial atención a la revista objeto de nuestro análisis, a sus editores y al rico fondo fotográfico que contiene

Bibliografia de l’educació a les Illes Balears (2000-2006)

L’exercici de les competències educatives per part de la CAIB ha comportat un increment notable de la producció bibliogràfica relacionada amb l’educació en els darrers anys. En aquesta bibliografia es pretén aplegar aquelles publicacions, llibres o CD-ROM, que atenen els aspectes més generals del sistema educatiu de les Illes Balears, inclosos tots els seus nivells escolars i els relacionats amb l’educació social o no reglada. S’hi inclouen obres que recullen investigacions històriques, sociològiques, didàctiques i recopilacions de la normativa legal sobre l’educació a les Illes publicades des de 2000 fins a l’actualitat.El ejercicio de las competencias educativas por parte de la CAIB ha supuesto un incremento notable de la producción bibliográfica relacionada con la educación en los últimos años. En esta bibliografía se pretende relacionar las publicaciones, libros o CD-ROM, que atienden a los aspectos más generales del sistema educativo de las Islas Baleares, incluidos todos sus niveles escolares y los relacionados con la educación social o no reglada. Se incluyen obras que recogen investigaciones históricas, sociológicas, didácticas y recopilaciones de la normativa legal sobre la educación en las Islas publicadas desde el 2000 hasta la actualidad