11 research outputs found

    Avaluació d’intervencions psicològiques en l’àmbit de la violència sexual i física en la infància i l’adolescència

    Get PDF
    Intervencions psicològiques; Violència; Infants; AdolescentsIntervenciones psicológicas; Violencia; Infantes; AdolescentesPsychological interventions; Violence; Children; TeenagersEn aquest article es presenten avaluacions d'intervencions psicològiques per atendre els infants i adolescents víctimes de violències sexuals i físiques

    Avaluació d’intervencions psicològiques en l’àmbit de la violència sexual i física en la infància i l’adolescència

    Get PDF
    Intervencions psicològiques; Violència; Infants; AdolescentsPsychological interventions; Violence; Infants; TeenagersIntervenciones psicológicas; Violencia; Niños; AdolescentesEl maltractament i la violència física o sexual en la infància i l’adolescència són, segons indica l’Organització Mundial de la Salut (OMS), un problema greu de salut pública. També es consideren una violació dels drets humans que pot tenir importants conseqüències per a la salut, el desenvolupament o la dignitat dels infants i adolescents. Així, a les guies i els protocols d’actuació existents es recomana que, davant de símptomes i de l’impacte en la salut mental deguts a la violència, els infants i adolescents rebin suport psicològic. Val a dir que no tots els infants i adolescents que presenten violència física o sexual desenvolupen simptomatologia o trastorns de salut mental. L'objectiu general d'aquest informe és avaluar l’impacte d’una selecció d’intervencions psicològiques en la infància i l’adolescència en el context de la violència física i sexual a partir d’una revisió sistemàtica de l’evidència científica

    Impacte de la COVID-19 en les famílies de pacients pediàtrics trasplantats d'òrgan sòlid

    No full text
    El trasplantament d'òrgan sòlid (TOS) constitueix el tractament d'elecció en un gran nombre de malalties pediàtriques renals, hepàtiques, cardíaques o pulmonars en fase terminal. Aquest procediment quirúrgic suposa un canvi d'una malaltia que posa en perill la vida a una condició de salut crònica, contribuint a perllongar la supervivència dels pacients. Així i tot, l'infant o adolescent trasplantat requereix després del TOS un tractament farmacològic, unes mesures de cura i prevenció específiques i un seguiment mèdic al llarg de tota la vida. En els darrers anys, gràcies a l'evolució de la medicina i a les millores en la supervivència d'aquests pacients, les investigacions en l'àrea de trasplantament han fet un gir centrant-se actualment en l'estudi de la promoció de la qualitat de vida i en la millora de l'adaptació dels pacients pediàtrics i de les seves famílies cuidadores. Addicionalment, al procés propi de trasplantament, en context de pandèmia, els pares, mares i cuidadors de nens, nenes i adolescents (NNA) amb malalties cròniques han informat de major esgotament, sobrecàrrega i una menor percepció de suport social percebut, mostrant-se especialment preocupats per l'impacte que la COVID-19 podria tenir en la salut dels seus fills. L'objectiu de la present tesi ha estat el de conèixer l'impacte de la COVID-19 en les famílies dels pacients pediàtrics trasplantats d'òrgan sòlid, així com estudiar la presència de psicopatologia, els nivells d'estrès i les estratègies d'afrontament en aquestes famílies. Els resultats de la present tesi mostren que inicialment, en la primera onada de la pandèmia, les famílies dels pacients pediàtrics trasplantats es van exposar menys a la COVID-19, l'impacte emocional va ser majoritàriament negatiu igual que en les famílies control i en l'àmbit vivencial van sentir-se més compreses i menys estigmatitzades amb relació a la malaltia del fill o filla; a causa de l'ús habitual per part de la població general de mesures de prevenció a les quals ells ja estaven avesats prèviament. Un any després de l'inici de la pandèmia, no s'objectivaren diferències en l'exposició, l'impacte o el malestar relacionat amb la pandèmia en les famílies dels pacients trasplantats versus els controls. Les famílies dels pacients trasplantats mostren nivells d'ansietat al límit de la normalitat, majors nivells d'estrès que les famílies control i algunes estratègies d'afrontament diferencials, entre elles, un major ús d'estratègies d'evitació i religioses i, en canvi, menys utilització de les estratègies basades en el suport social. En resum, el conjunt de les nostres troballes destaquen la importància d'intervencions psicològiques en els moments de crisi inicial en context de pandèmia, especialment dirigides a oferir informació, ajudar a discernir el risc autopercebut del real i disminuir l'impacte psicològic negatiu. En canvi, un any i poc després de l'inici, no s'observa un impacte diferencial de la pandèmia en les famílies dels pacients TOS, sinó que les diferències en estrès, ansietat i en les estratègies d'afrontament semblen ser específiques del mateix procés de trasplantament. Cal, per tant, avaluar els nivells d'ansietat, estrès i les estratègies d'afrontament dels familiars de forma rutinària i oferir intervencions psicològiques, seguint alguns estudis recents que es basen en la teràpia cognitivoconductual i la teràpia d'acceptació i compromís, amb l'objectiu de reduir l'ansietat, gestionar l'estrès relacionat amb la relació progenitors-fills i promoure estratègies d'afrontament efectives, optimistes i que aportin una major autoeficàcia. A més a més, aquestes intervencions es poden mantenir a mitjà-llarg termini, mitjançant les noves tecnologies que faciliten donar continuïtat a les intervencions i mantenir-les en situacions de crisi com la pandèmia.El trasplante de órgano sólido (TOS) constituye el tratamiento de elección en un gran número de enfermedades pediátricas renales, hepáticas, cardíacas o pulmonares en fase terminal. Este procedimiento quirúrgico supone un cambio de una enfermedad que pone en peligro la vida a una condición de salud crónica, contribuyendo a prolongar la supervivencia de los pacientes. A lo largo de la vida, el niño, niña o adolescente (NNA) trasplantado requiere de un tratamiento farmacológico, unas medidas de cuidado y prevención específicas y un seguimiento médico. En los últimos años, gracias a la evolución de la medicina y a las mejoras en la supervivencia de estos pacientes, las investigaciones en el área de trasplante han dado un giro, centrándose actualmente en el estudio de la promoción de la calidad de vida y en la mejora de la adaptación de los pacientes pediátricos y de sus familias cuidadoras. Adicionalmente, en el proceso propio de trasplante, en contexto de pandemia, los padres, madres y cuidadores de NNA con enfermedades físicas han informado de mayor agotamiento, sobrecarga y menor percepción de apoyo social percibido, mostrándose especialmente preocupados por el impacto que la COVID-19 podría tener en la salud de sus hijos. El objetivo de la tesis ha sido conocer el impacto de la COVID-19 en las familias de los pacientes pediátricos trasplantados de órgano sólido, así como estudiar la presencia de psicopatología, los niveles de estrés y las estrategias de afrontamiento en estas familias. Los resultados de la presente tesis muestran que inicialmente, en la primera ola de la pandemia, las familias de los pacientes pediátricos trasplantados se expusieron menos a la COVID-19, que el impacto emocional fue mayoritariamente negativo, al igual que en las familias control y a nivel vivencial se sintieron más comprendidas y menos estigmatizadas en lo que se refiere a la enfermedad del hijo o hija; debido al uso habitual por parte de la población general de medidas de prevención a las que ellos ya estaban acostumbrados previamente. Un año después del inicio de la pandemia, no se objetivan diferencias en la exposición, impacto o malestar relacionado con la pandemia en las familias de los pacientes trasplantados versus los controles. Las familias de los pacientes trasplantados muestran niveles de ansiedad en el límite de la normalidad, mayores niveles de estrés que las familias control y algunas estrategias de afrontamiento diferenciales, entre ellas, un mayor uso de estrategias de evitación y religiosas y, en cambio, menor utilización de las estrategias basadas en el apoyo social. En resumen, el conjunto de nuestros hallazgos destacan la importancia de intervenciones psicológicas en los momentos de crisis inicial en contexto de pandemia, especialmente dirigidas a ofrecer información, ayudar a discernir el riesgo autopercibido de lo real y disminuir el impacto psicológico negativo. Sin embargo, un año y poco después del inicio, no se observa un impacto diferencial de la pandemia en las familias de los pacientes TOS, sino que las diferencias en estrés, ansiedad y en las estrategias de afrontamiento parecen ser específicas del mismo proceso de trasplante. Es necesario, por tanto, evaluar los niveles de ansiedad, de estrés y las estrategias de afrontamiento de los familiares de forma rutinaria y ofrecer intervenciones psicológicas, siguiendo algunos estudios recientes que se basan en la terapia cognitivo-conductual y la terapia de aceptación y compromiso, con el objetivo de reducir la ansiedad, gestionar el estrés asociado a la relación progenitores-hijos y promover estrategias de afrontamiento efectivas, optimistas y que aporten una mayor autoeficacia. Además, estas intervenciones pueden mantenerse a medio-largo plazo, mediante las nuevas tecnologías que facilitan dar continuidad a las intervenciones y mantenerlas en situaciones como la pandemia.Solid organ transplantation (SOT) is the treatment of choice in a large number of end-stage pediatric kidney, liver, heart or lung diseases. This surgical procedure represents a change from a life-threatening disease to a chronic health condition, contributing to prolonging the survival of patients. Even so, the transplanted child or adolescent requires pharmacological treatment, specific care and prevention measures and lifelong medical follow-up after SOT. In recent years, thanks to the evolution of medicine and improvements in the survival of these patients, research in the area of transplantation has taken a turn, currently focusing on the study of quality of life promotion and in improving the adaptation of pediatric patients and their caring families. In addition to the transplant process itself, in the context of a pandemic, fathers, mothers and caregivers of children and adolescents with chronic diseases have reported greater exhaustion, overload and a lower perception of perceived social support, showing especially concerned about the impact that COVID-19 could have on their children's health. The aim of this thesis has been to find out the impact of COVID-19 on the families of pediatric solid organ transplant patients, as well as to study the presence of psychopathology, stress levels and coping strategies coping in these families. The results of this thesis show that initially, in the first wave of the pandemic, the families of pediatric transplant patients were less exposed to COVID-19, the emotional impact was mostly negative as in control families and in in the experiential sphere they felt more understood and less stigmatized in relation to their son or daughter's illness; due to the regular use by the general population of prevention measures to which they were previously accustomed. One year after the onset of the pandemic, no differences in exposure, impact, or distress related to the pandemic were observed in the families of transplant patients versus controls. Families of transplant patients show levels of anxiety at the limit of normality, higher levels of stress than control families and some differential coping strategies, among them, a greater use of avoidance and religious strategies and, in change, less use of strategies based on social support. In summary, all of our findings highlight the importance of psychological interventions in moments of initial crisis in the context of a pandemic, especially aimed at providing information, helping to discern the self-perceived risk from the real one and reducing the negative psychological impact. On the other hand, one year and shortly after the beginning, a differential impact of the pandemic is not observed in the families of SOT patients, but the differences in stress, anxiety and coping strategies seem to be specific to the same transplant process. It is therefore necessary to assess the levels of anxiety, stress and coping strategies of family members routinely and offer psychological interventions, following some recent studies that are based on cognitive behavioral therapy and acceptance and commitment therapy, with the aim of reducing anxiety, managing stress related to the parent-child relationship and promoting effective, optimistic coping strategies that contribute to greater self-efficacy. In addition, these interventions can be maintained in the medium-long term, through the new technologies that make it easier to give continuity to the interventions and maintain them in crisis situations such as the pandemic

    Impacte de la COVID-19 en les famílies de pacients pediàtrics trasplantats d'òrgan sòlid

    No full text
    El trasplantament d’òrgan sòlid (TOS) constitueix el tractament d’elecció en un gran nombre de malalties pediàtriques renals, hepàtiques, cardíaques o pulmonars en fase terminal. Aquest procediment quirúrgic suposa un canvi d’una malaltia que posa en perill la vida a una condició de salut crònica, contribuint a perllongar la supervivència dels pacients. Així i tot, l’infant o adolescent trasplantat requereix després del TOS un tractament farmacològic, unes mesures de cura i prevenció específiques i un seguiment mèdic al llarg de tota la vida. En els darrers anys, gràcies a l’evolució de la medicina i a les millores en la supervivència d’aquests pacients, les investigacions en l’àrea de trasplantament han fet un gir centrant-se actualment en l’estudi de la promoció de la qualitat de vida i en la millora de l’adaptació dels pacients pediàtrics i de les seves famílies cuidadores. Addicionalment, al procés propi de trasplantament, en context de pandèmia, els pares, mares i cuidadors de nens, nenes i adolescents (NNA) amb malalties cròniques han informat de major esgotament, sobrecàrrega i una menor percepció de suport social percebut, mostrant-se especialment preocupats per l’impacte que la COVID-19 podria tenir en la salut dels seus fills. L’objectiu de la present tesi ha estat el de conèixer l’impacte de la COVID-19 en les famílies dels pacients pediàtrics trasplantats d’òrgan sòlid, així com estudiar la presència de psicopatologia, els nivells d’estrès i les estratègies d’afrontament en aquestes famílies. Els resultats de la present tesi mostren que inicialment, en la primera onada de la pandèmia, les famílies dels pacients pediàtrics trasplantats es van exposar menys a la COVID-19, l’impacte emocional va ser majoritàriament negatiu igual que en les famílies control i en l’àmbit vivencial van sentir-se més compreses i menys estigmatitzades amb relació a la malaltia del fill o filla; a causa de l’ús habitual per part de la població general de mesures de prevenció a les quals ells ja estaven avesats prèviament. Un any després de l’inici de la pandèmia, no s’objectivaren diferències en l’exposició, l’impacte o el malestar relacionat amb la pandèmia en les famílies dels pacients trasplantats versus els controls. Les famílies dels pacients trasplantats mostren nivells d’ansietat al límit de la normalitat, majors nivells d’estrès que les famílies control i algunes estratègies d’afrontament diferencials, entre elles, un major ús d’estratègies d’evitació i religioses i, en canvi, menys utilització de les estratègies basades en el suport social. En resum, el conjunt de les nostres troballes destaquen la importància d’intervencions psicològiques en els moments de crisi inicial en context de pandèmia, especialment dirigides a oferir informació, ajudar a discernir el risc autopercebut del real i disminuir l’impacte psicològic negatiu. En canvi, un any i poc després de l’inici, no s’observa un impacte diferencial de la pandèmia en les famílies dels pacients TOS, sinó que les diferències en estrès, ansietat i en les estratègies d’afrontament semblen ser específiques del mateix procés de trasplantament. Cal, per tant, avaluar els nivells d’ansietat, estrès i les estratègies d’afrontament dels familiars de forma rutinària i oferir intervencions psicològiques, seguint alguns estudis recents que es basen en la teràpia cognitivoconductual i la teràpia d’acceptació i compromís, amb l’objectiu de reduir l’ansietat, gestionar l’estrès relacionat amb la relació progenitors-fills i promoure estratègies d’afrontament efectives, optimistes i que aportin una major autoeficàcia. A més a més, aquestes intervencions es poden mantenir a mitjà-llarg termini, mitjançant les noves tecnologies que faciliten donar continuïtat a les intervencions i mantenir-les en situacions de crisi com la pandèmia.El trasplante de órgano sólido (TOS) constituye el tratamiento de elección en un gran número de enfermedades pediátricas renales, hepáticas, cardíacas o pulmonares en fase terminal. Este procedimiento quirúrgico supone un cambio de una enfermedad que pone en peligro la vida a una condición de salud crónica, contribuyendo a prolongar la supervivencia de los pacientes. A lo largo de la vida, el niño, niña o adolescente (NNA) trasplantado requiere de un tratamiento farmacológico, unas medidas de cuidado y prevención específicas y un seguimiento médico. En los últimos años, gracias a la evolución de la medicina y a las mejoras en la supervivencia de estos pacientes, las investigaciones en el área de trasplante han dado un giro, centrándose actualmente en el estudio de la promoción de la calidad de vida y en la mejora de la adaptación de los pacientes pediátricos y de sus familias cuidadoras. Adicionalmente, en el proceso propio de trasplante, en contexto de pandemia, los padres, madres y cuidadores de NNA con enfermedades físicas han informado de mayor agotamiento, sobrecarga y menor percepción de apoyo social percibido, mostrándose especialmente preocupados por el impacto que la COVID-19 podría tener en la salud de sus hijos. El objetivo de la tesis ha sido conocer el impacto de la COVID-19 en las familias de los pacientes pediátricos trasplantados de órgano sólido, así como estudiar la presencia de psicopatología, los niveles de estrés y las estrategias de afrontamiento en estas familias. Los resultados de la presente tesis muestran que inicialmente, en la primera ola de la pandemia, las familias de los pacientes pediátricos trasplantados se expusieron menos a la COVID-19, que el impacto emocional fue mayoritariamente negativo, al igual que en las familias control y a nivel vivencial se sintieron más comprendidas y menos estigmatizadas en lo que se refiere a la enfermedad del hijo o hija; debido al uso habitual por parte de la población general de medidas de prevención a las que ellos ya estaban acostumbrados previamente. Un año después del inicio de la pandemia, no se objetivan diferencias en la exposición, impacto o malestar relacionado con la pandemia en las familias de los pacientes trasplantados versus los controles. Las familias de los pacientes trasplantados muestran niveles de ansiedad en el límite de la normalidad, mayores niveles de estrés que las familias control y algunas estrategias de afrontamiento diferenciales, entre ellas, un mayor uso de estrategias de evitación y religiosas y, en cambio, menor utilización de las estrategias basadas en el apoyo social. En resumen, el conjunto de nuestros hallazgos destacan la importancia de intervenciones psicológicas en los momentos de crisis inicial en contexto de pandemia, especialmente dirigidas a ofrecer información, ayudar a discernir el riesgo autopercibido de lo real y disminuir el impacto psicológico negativo. Sin embargo, un año y poco después del inicio, no se observa un impacto diferencial de la pandemia en las familias de los pacientes TOS, sino que las diferencias en estrés, ansiedad y en las estrategias de afrontamiento parecen ser específicas del mismo proceso de trasplante. Es necesario, por tanto, evaluar los niveles de ansiedad, de estrés y las estrategias de afrontamiento de los familiares de forma rutinaria y ofrecer intervenciones psicológicas, siguiendo algunos estudios recientes que se basan en la terapia cognitivo-conductual y la terapia de aceptación y compromiso, con el objetivo de reducir la ansiedad, gestionar el estrés asociado a la relación progenitores-hijos y promover estrategias de afrontamiento efectivas, optimistas y que aporten una mayor autoeficacia. Además, estas intervenciones pueden mantenerse a medio-largo plazo, mediante las nuevas tecnologías que facilitan dar continuidad a las intervenciones y mantenerlas en situaciones como la pandemia.Solid organ transplantation (SOT) is the treatment of choice in a large number of end-stage pediatric kidney, liver, heart or lung diseases. This surgical procedure represents a change from a life-threatening disease to a chronic health condition, contributing to prolonging the survival of patients. Even so, the transplanted child or adolescent requires pharmacological treatment, specific care and prevention measures and lifelong medical follow-up after SOT. In recent years, thanks to the evolution of medicine and improvements in the survival of these patients, research in the area of transplantation has taken a turn, currently focusing on the study of quality of life promotion and in improving the adaptation of pediatric patients and their caring families. In addition to the transplant process itself, in the context of a pandemic, fathers, mothers and caregivers of children and adolescents with chronic diseases have reported greater exhaustion, overload and a lower perception of perceived social support, showing especially concerned about the impact that COVID-19 could have on their children's health. The aim of this thesis has been to find out the impact of COVID-19 on the families of pediatric solid organ transplant patients, as well as to study the presence of psychopathology, stress levels and coping strategies coping in these families. The results of this thesis show that initially, in the first wave of the pandemic, the families of pediatric transplant patients were less exposed to COVID-19, the emotional impact was mostly negative as in control families and in in the experiential sphere they felt more understood and less stigmatized in relation to their son or daughter's illness; due to the regular use by the general population of prevention measures to which they were previously accustomed. One year after the onset of the pandemic, no differences in exposure, impact, or distress related to the pandemic were observed in the families of transplant patients versus controls. Families of transplant patients show levels of anxiety at the limit of normality, higher levels of stress than control families and some differential coping strategies, among them, a greater use of avoidance and religious strategies and, in change, less use of strategies based on social support. In summary, all of our findings highlight the importance of psychological interventions in moments of initial crisis in the context of a pandemic, especially aimed at providing information, helping to discern the self-perceived risk from the real one and reducing the negative psychological impact. On the other hand, one year and shortly after the beginning, a differential impact of the pandemic is not observed in the families of SOT patients, but the differences in stress, anxiety and coping strategies seem to be specific to the same transplant process. It is therefore necessary to assess the levels of anxiety, stress and coping strategies of family members routinely and offer psychological interventions, following some recent studies that are based on cognitive behavioral therapy and acceptance and commitment therapy, with the aim of reducing anxiety, managing stress related to the parent-child relationship and promoting effective, optimistic coping strategies that contribute to greater self-efficacy. In addition, these interventions can be maintained in the medium-long term, through the new technologies that make it easier to give continuity to the interventions and maintain them in crisis situations such as the pandemic.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psiquiatri

    Stress and coping strategies of families of pediatric solid organ transplant recipients in times of pandemic

    Get PDF
    Pediatric solid organ transplantation (SOT) is a chronic condition that impacts the whole family system. The objective of this study is to evaluate psychopathology, family stress, and coping strategies in families of SOT recipients compared to families of healthy children and adolescents. Moreover, it analyzes if the stress related to the COVID-19 pandemic has had an additional impact on these families. The sample was recruited between May and July 2021, during the fourth and fifth wave of the pandemic in Spain. It consisted of 102 families, 51 with a pediatric recipient who had undergone a SOT (liver, kidney, heart, or lung) and 51 healthy controls, matched by child age and gender. A primary caregiver from each family answered an online sociodemographic questionnaire and different tests to evaluate family stress, depression, anxiety, coping strategies, and effects of the pandemic on the family. Caregivers were mostly mothers (89.2%). Families of SOT recipients showed greater anxiety (U = 863.5, p = 0.003) and more total stress, stress related to childcare (t = −2.043; p = 0.045), and parent-child interaction stress (U = 355.5, p = 0.015). SOT families used more avoidance strategies, specifically denial (U = 889.5; p = 0.010) and abandonment of coping efforts (U = 1,013; p = 0.047), more religious strategies (U = 792.5; p = 0.031), and fewer social support coping strategies (t = 2.098; p = 0.038). No differences were found between groups in terms of exposure, impact, and distress more than 1 year after the start of the pandemic. SOT families showed clinical levels of anxiety, more parent-child interaction stress, more difficulties in taking care of their child, more avoidance and religious strategies, and less use of social support strategies, even 4 years after transplantation. The pandemic did not have an additional differential effect on SOT families. Caregivers of SOT patients can benefit from psychological interventions focused on parents' mental health, parent-child connectedness, skill building, and social support aid groups, with attention to multiculturalism and promoting a better balance between caregivers. There is a need for family interventions that are maintained over time. Strategies that offer this support to families through digital resources can facilitate adjustment to chronic illness, especially in pandemic times

    End of Life Intervention Program During COVID-19 in Vall d'Hebron University Hospital

    Get PDF
    Introduction: The coronavirus disease 19 (COVID-19) and its consequences have placed our societies and healthcare systems under pressure. Also, a major impact on the individual and societal experience of death, dying, and bereavement has been observed. Factors such as social distancing, unexpected death or not being able to say goodbye, which might predict Prolonged Grief Disorder (PGD), are taking place. Moreover, hospitals have become a habitual place for End of Life (EOL) situations but not in the usual conditions because, for example, mitigation measures prevent families from being together with hospitalized relatives. Therefore, we implemented an EOL program with a multidisciplinary team involving health social workers (HSW) and clinical psychologists (CP) in coordination with the medical teams and nursing staff. Objectives: We aim to describe an EOL intervention program implemented during COVID-19 in the Vall d'Hebron University Hospital (HUVH). We present its structure, circuit, and functions. Descriptive analyses of the sample and the interventions that required psychological and social attention are reported. Material and methods: The total sample consists of 359 relatives of 219 EOL patients. Inclusion criteria were families cared for during the COVID-19 pandemic with family patients admitted to the HUVH in an EOL situation regardless of whether or not the patient was diagnosed with COVID-19. Results: Our program is based on family EOL care perceptions and the COVID-19 context features that hinder EOL situations. The program attended 219 families, of which 55.3% were COVID-19 patients and 44.7% had other pathologies. The EOL intervention program was activated in most of the EOL situations, specifically, in 85% of cases, and 78% of relatives were able to come and say goodbye to their loved ones. An emotional impact on the EOL team was reported. It is necessary to dignify the EOL situation in the COVID-19 pandemic, and appropriate psychosocial attention is needed to try to minimize future complications in grief processes and mitigate PG

    La Atención a las Necesidades en Salud Mental de los Profesionales Sanitarios durante la COVID-19

    Get PDF
    Los profesionales sanitarios se encuentran en primera línea de atención a pacientes con COVID-19, presentando mayor riesgo de contagio y de afectación emocional. El objetivo del estudio es describir las necesidades en salud mental y conocer el efecto de una intervención psicológica en estos profesionales. Se incluyeron 47 trabajadores del Hospital Universitari Vall d’Hebron que solicitaron soporte psicológico durante el primer mes y medio de la crisis. Se administraron pre-post intervención un listado de síntomas clínicos, la Escala Clínica de Ansiedad y de Impresión Clínica Global. Consultaron mayoritariamente mujeres, profesionales de enfermería y técnicos auxiliares de enfermería, presentando hiperpreocupación, tristeza, alteraciones de sueño y orexia. Se observó una mejoría significativa en síntomas clínicos (z = 4.6, p ≤ .0001), estrés agudo (z = 2.5, p = .012), ansiedad (z = 5.3, p ≤ .0001) e impresión clínica (z = 4.1, p ≤ .0001). Una intervención psicológica breve, basada en técnicas de gestión de ansiedad, regulación emocional y orientación en valores reduce los síntomas emocionales en profesionales
    corecore