La PESC en el Debate sobre el Futuro de Europa

Este artículo analiza las contribuciones de los representantes de los Gobiernos nacionales en la Convención Europea en materia de Política Exterior y de Seguridad Común. Intenta mostrar de forma gráfica los principales temas de debate abiertos sobre Acción Exterior y como queda plasmado en las discusiones los ejes de fractura pre-existentes en el seno de la familia europea.Aquest article analitza les contribucions dels representants dels governs nacionals en la Convenció Europea en matèria de Política Exterior i de Seguretat Comuna Intenta mostrar de forma gràfica els principals temes de debat oberts sobre Acció Exterior i com queda plasmat en les discussions els eixos de fractura preexistents en el si de la família europea

The Franco-German motor before the eastern enlargement : the causes of its decline

The Franco-German axis has been a transcendent force behind the European integration ever since the early years of the EEC. Nevertheless, since the fall of the Berlin Wall in November 1989, the perception of a progressive distancing between France and Germany as far as the EU politics is concerned, has increased. There has not been a definitive break in Franco-German relations. However, the influence of the Franco-German axis in the EU has been reduced in the 90s. Finally, in the Nice IGC (December 2000), the misunderstandings of these two "big" states about their weight in the Council, almost caused the failure to conclude the Treaty of Nice, clearing the way for the Eastern enlargement. The traditional balance between France and Germany has been eroded. Germany has consolidated its role of leadership in the EU, and above all towards the candidate countries. The purpose of this paper is to analyse the fifth enlargement as one of the causes of the decline of the Franco-German axis as the motor of the process of European integration.L'eix franco-alemany ha estat una força transcendent darrere de la integració europea, des dels primers anys de la CEE. No obstant això, des de la caiguda del Mur de Berlín el novembre de 1989, la percepció d'un distanciament progressiu entre França i Alemanya pel que fa a la política de la UE es refereix, s'ha incrementat. No hi ha hagut una ruptura definitiva en les relacions franc-alemanyes. No obstant això, la influència de l'eix francoalemany a la UE s'ha reduït en els anys 90. Finalment, a la Conferència Intergovernamental de Niça (desembre de 2000), les incomprensions d'aquests dos "grans" estats respecte al seu pes en el Consell, gairebé va causar el fracàs per concloure el Tractat de Niça, aclarint el camí per a l'ampliació cap a l'est. L'equilibri tradicional entre França i Alemanya s'ha erosionat. Alemanya ha consolidat el seu paper de lideratge a la UE, i sobretot cap als països candidats. El propòsit d'aquest treball és analitzar la cinquena ampliació com una de les causes de la decadència de l'eix francoalemany com a motor del procés d'integració europea

Iberia: Spain and Portugal

Both Spain and Portugal are strongly pro-European countries. After decades of relative isolation and socio-economic backwardness under authoritarian rule, in 1986 they simultaneously joined the then European Community as a way to support their democratisation, modernisation and international reorientation (see Royo and Manuel, 2003). Since their ‘return to Europe’, the two countries have been committed EU members, both being part of the Schengen and Euro areas as well as supporting advances in foreign and security cooperation. Located on the southern fringe of Europe, with less developed economies than their Northern partners, but with rich national histories that give them special ties to many countries around the world, the two Iberian neighbours have often held similar views and worked closely together within the EU, particularly for greater social and economic cohesion as well as stronger relations with countries around the Mediterranean and in Latin America. Madrid has, however, embraced deeper European integration in a more determined way than Lisbon, particularly on security and defence matters. While Spain has tended to be closer to a more Europeanist line as seen in countries such as Germany and France, Portugal has shown more affinities with the Atlanticist leanings of the Netherlands or the UK. Greater Atlanticism has been a way for Portugal to try and differentiate itself from its bigger and only neighbour as well as balancing more continentalist perspectives in Europe in general (see Algieri and Regelsberger, 1996; Rodrigues and García Pérez, 2011). Both countries also have important socio-economic links with the UK, especially in trade, migration and tourism. However, while Portugal has historical ties of friendship with Britain, based on a centuries old alliance that is now mostly symbolic but still valued, Madrid and London have kept a relatively low profile diplomatic relationship, in part a result of the deep-rooted dispute over Gibraltar. It is against this backdrop that Spain and Portugal approached Britain’s renegotiation, referendum and vote to leave the EU

España en el ojo del huracán europeo: una crisis más que económica

Algunes parts d'aquest article, son la versió castellana, revisada, del capítol escrit per les autores sobre la política europea de España para Weidenfeld W. y Wessels W. (Hrsg.) (2011) Jahrbuch der Europäischen Integration 2011, Institut fur Europäische Politik, Baden-Baden: Nomos Verlag, pp. 471-478.En 2011 España continuó estando en el ojo del huracán de la crisis económica. La situación española no pasaba desapercibida por casi ningún líder europeo ni mundial. Por un lado, Barack Obama reconocía que "el mayor problema para la UE son España e Italia si los mercados siguen presionando". Por el otro, Francia y Alemania seguían la evolución de la coyuntura económica en España con inquietud, por sus efectos sobre la UE. Mientras que Nicolas Sarkozy afirmaba que antes "se hablaba de España como de un milagro, pero ahora nadie quiere estar en su lugar", Angela Merkel valoraba positivamente los esfuerzos hechos por España aunque admitía "que tendrá que hacer probablemente más para recuperar la confianza de los mercados"

Three key choices facing Spain as the country continues to search for its next government

Spain held elections on 20 December last year, but negotiations between the major parties have so far failed to produce a coalition. Oriol Costa and Laia Mestres identify three tough choices facing the country’s political actors, noting that while new elections may end up being the easiest path out of the deadlock, there is no guarantee the next result will be any more conclusive

The New EU's External Action : A significant step forward towards the EU's single voice?

The aim of this paper is to analyse the main agreements on the EU's External Action agreed within the European Convention and the IGC taking into account why, how and who reached the consensus on them. In other words, this paper will explore the principles followed in order to improve the instruments of the EU's External Action such as authority, coherence, visibility, efficiency and credibility.L'objectiu d'aquest treball és analitzar els principals acords sobre l'acció exterior de la UE van acordar dins de la Convenció Europea i la presa CIG en compte per què, com i qui va aconseguir el consens sobre ells. En altres paraules, aquest document s'exploren els principis seguits per millorar els instruments de l'acció exterior de la UE, com ara autoritat, coherència, visibilitat, eficiència i credibilitat

La Política Europea de España 2009-10

Aquest working paper és la versió espanyola del capítulo escrit per les autores sobre la política Europea de Espanya per a un anuari alemany sobre construcció europea (W. Weidenfeld i W. Wessels (Hrsg.). Jahrbuchder Europäischen Integration 2009/10, Institut furEuropäische Politik. Europa Union Verlag, en premsa). Esther Barbé escriu aquest capítol per al Jahrbuchregularmente des de l'any 1990.El presente working paper es la versión española delcapítulo escrito por las autoras sobre la política europeade España para un anuario alemán sobre construccióneuropea (W. Weidenfeld y W. Wessels (Hrsg.). Jahrbuchder Europäischen Integration 2009/10, Institut furEuropäische Politik. Europa Union Verlag, en prensa).Esther Barbé escribe dicho capítulo para el Jahrbuchregularmente desde el año 1990