Ensenyar ciències a l’ESO

La realitat a les aules de secundària ha canviat tant que requereix repensar moltes de les idees implícites que hi ha darrera de la nostra activitat docent. Es proposa optar per una classe de ciències que proporcioni noves maneres de mirar el món i d’actuar-hi, que tingui en compte els aspectes emocionals de l’aprenentatge, que aprofiti la potència del treball en equip, i que desenvolupi en els alumnes capacitats d’autoregulació dels aprenentatges. Totes aquestes característiques són compatibles amb una organització de les activitats en forma de cicle d’aprenentatge

Com funciona una espelma?

Un estri que ens sembla gairebé trivial pot convertir-se en un bon recurs per aprendre a pensar en termes químics. Es proposen algunes experiments senzills per fer amb una espelma encesa, així com amb altres combustions, que ajuden a construir una explicació química del que hi succeeix

Diàleg socràtic a la classe de ciències

A classe utilitzem habitualment el diàleg amb l'alumnat com un dels mètodes habituals d'ensenyament. Aplicant-hi algunes tècniques pot esdevenir encara més útil

El terratrèmol de l’11 de març del 2011 al Japó

El març passat un intens terratrèmol va sacsejar la costa oriental del Japó, produint un tsunami que va originar un nombre molt gran de víctimes i enormes danys materials. Vegem què va succei

El terratrèmol de l'11 de març del 2011 al Japó

El març passat un intens terratrèmol va sacsejar la costa oriental del Japó, produint un tsunami que va originar un nombre molt gran de víctimes i enormes danys materials. Vegem què va succei

Tres enfoques de la investigación sobre concepciones alternativas

In the last years the researchers on Science Education have given preferent attention to student's conceptions. Studies have been carried out and their interest is still growing. Our purpose in this paper is to give an approach to three ways of focusing the question: the calternative conceptions», the «ways of reasoning» and the «causal mental models» approaches. Our goal is to compare them and show, without being exhaustive, some of their findings and future spectatives

Reaccions d'acoblament creuat: eines simples per a la construcció de molècules complexes

El premi Nobel de química de l'any 2010 ha reconegut el treball de tres químics que durant els anys 70 i 80 van obrir el camí a la realització de certes síntesis orgàniques que ara resulten fonamentals per a l'elaboració de substàncies d'interès en medicina, microelectrònica..

Factores que determinan la supervivencia de una innovación educativa

El artículo analiza el proyecto «Ciències 12-16» experimentado en 45 institutos de secundaria de Cataluña e intenta encontrar los mecanismos y razones por los cuales el profesorado decidió continuar o abandonar el proyecto «Ciències 12-16». Nuestro estudio es cualitativo; hemos entrevistado a 8 profesores de tres centros de secundaria cercanos a Barcelona: 2 de los profesores eran hombres y 6 mujeres, 5 eran profesores de biología, 2 de química y 1 de pedagogía. En las entrevistas intentamos evaluar las razones para seguir el proyecto, las ventajas e inconvenientes de su uso, analizando el diseño del proyecto, su estructura, actividades y resultados. El estudio también analiza el papel del profesor en el proyecto y, finalmente, las razones por las que se abandonó y por qué han sobrevivido algunas actividades del proyecto.This article analyses The Science Project 12-16 experimented in 45 Secondary Schools of Catalonia, and it tries to find mechanisms and reasons why teachers have decided to follow or to give up the Science Project 12-16. Our study is qualitative; we have interviewed 8 teachers from 3 different Secondary Schools around Barcelona: 2 of the teachers were male and 6 female, 5 biology teachers, 2 chemistry teachers and 1 Education teacher. In the interviews, we have tried to evaluate the reasons in order for following the Project and the advantages and disadvantages in their use, analysing the design of the Project, the structure, activities and results. The study also analyses the task of the teacher in the Project and finally the reasons why they gave up on it and why some activities had survived beyond the Project

Per què es va congelar l'Àrtic?

Estudiar el clima que tenia la Terra milions d'anys enrere pot semblar una feina inútil, per poc interessant i per impossible; però no és així. Aquell clima ha deixat algunes pistes que han arribat fins a nosaltres. Si les sabem interpretar, podrem conèixer com era aquell clima i per quins motius va evolucionar de la manera que ho va fer. I un cop coneguts aquests mecanismes, és possible millorar els models informàtics del clima perquè ens ajudin a preveure millor la seva evolució, comptant amb les pertorbacions que l'activitat humana hi està produint