Phenomenal Contrast Arguments: What they Achieve

Phenomenal contrast arguments (PCAs) are normally employed as arguments showing that a certain mental feature contributes to (the phenomenal character of) experience, that certain contents are represented in experience and that kinds of sui generis phenomenologies such as cognitive phenomenology exist. In this paper we examine a neglected aspect of such arguments, i.e., the kind of mental episodes involved in them, and argue that this happens to be a crucial feature of the arguments. We use linguistic tools to determine the lexical aspect of verbs and verb phrases – the tests for a/telicity and for duration. We then suggest that all PCAs can show is the presence of a generic achievement-like phenomenology, especially in the cognitive domain, which contrasts with the role that PCAs are given in the literature

The Linguistic Determination of Conscious Thought Contents

In this paper we address the question of what determines the content of our conscious episodes of thinking, considering recent claims that phenomenal character individuates thought contents. We present one prominent way for defenders of phenomenal intentionality to develop that view and then examine ‘sensory inner speech views’, which provide an alternative way of accounting for thought-content determinacy. We argue that such views fare well with inner speech thinking but have problems accounting for unsymbolized thinking. Within this dialectic, we present an account of the nature of unsymbolized thinking that accords with and can be seen as a continuation of the activity of inner speech, while offering a way of explaining thought-content determinacy in terms of linguistic structures and representation

Commentary The Complexity of Intersectionality

Commentary to Leslie McCall's 2005 paper "The complexity of intersectionality", with a review of her main points and some critical remarks

Intencionalitat (Intentionalität)

L'objectiu principal d'aquest article és presentar el concepte d'intencionalitat en la fenomenologia de Husserl, en tant que descriu una de les principals característiques de l'experiència conscient: el seu estar dirigida a alguna cosa o el seu ser sobre alguna cosa. Husserl hereta una discussió sobre representacions sense objecte de l'escola de Brentano i en fa una primera aproximació a l'obra inacabada Objectes Intencionals (1894). És a les Investigacions Lògiques (1900/1901) on Husserl desenvolupa una primera teoria de la intencionalitat, a partir de la tematització de les vivències intencionals, o actes, que tenen uns continguts intencionals i uns objectes intencionals, els quals queden fora del corrent de consciència i de la descripció fenomenològica. Aquesta teoria és modificada a partir de la introducció del mètode de la reducció transcendental que permet a Husserl la formulació d'una segona teoria de la intencionalitat a Idees I (1913). Segons aquesta teoria, l'objecte intencional passa a formar part del corrent de vivències i, així, pot ser descrit fenomenològicament. Es tematitza sota la noció de «noema», que és el correlat objectiu de la «noesi». El tipus d'intencionalitat desenvolupada en aquestes obres és la intencionalitat objectivant, que Husserl complementa amb la tematització de la intencionalitat impressional, pròpia de la consciència del món «predonat» i de la relació «prereflexiva» del subjecte amb si mateix. Aquest tipus d'intencionalitat es tematitza sobretot a partir de les anàlisis sobre el subjecte carnal i la consciència del temps, en l'etapa husserliana de la fenomenologia genètica. Finalitzem l'article amb una breu indicació de la recepció del concepte per part de l'escola fenomenològica posterior i de la filosofia analítica.The concept of intentionality is a central concept in the phenomenological school, as it describes one of the main features of conscious experience: its being directed at something or its being about something. Husserl inherits a discussion over representations without object from Brentano’s school and he first approaches the topic in the unfinished work Intentional Objects (1894). It is in the Logical Investigations (1900/1901) where Husserl develops a first theory of intentionality, thematizing intentional experiences, or acts, that have intentional contents and intentional objects, which are left outside the stream of consciousness and the phenomenological description. This theory is modified with the introduction of the method of the transcendental reduction, that allowsHusserl to formulate the second theory of intentionality in Ideas I (1913). According to this theory, the intentional object becomes part of the stream of consciousness and thus can be phenomenologically described. It is thematized under the notion of «noema», that is the objective correlate of the «noesis». The kind of intentionality developed in these works is objectifying intentionality, which Husserl complements with the thematization of impressional intentionality, peculiar to the consciousness of the «pregiven» world and to the «prereflexive» relation of the subject with itself. This kind of intentionality is thematized with the analysis of the embodied subject and time consciousness, in the husserlian stage of genetic phenomenology. We finish the article with a brief indication of the reception of the concept in the phenomenological school after Husserl and in the analytic philosophy

Perspectives sobre el contracte sexual-social: John Locke i Carole Pateman

La teoria del contracte social o contractualisme és una teoria política que explica l'origen i el propòsit de l'estat i del drets civils que hi van lligats. La idea bàsica del contractualisme clàssic és que l'estat es forma a través d'un acord –real o fictici– entre els membres d'un determinat grup que es troben en l'estat de naturalesa, mitjançant el qual s'estableixen una sèrie de drets i deures entre l'estat i la societat civil o els ciutadans. En aquest article presentarem la teoria contractualista de John Locke i la crítica feminista que la teòrica política Carole Pateman fa als fonaments d'aquesta teoria. Pateman identifica tres contradiccions en la teoria de Locke que mostren l'absència d'una explicació per a la situació de les dones en la teoria i proposa explicar aquesta situació mitjançant la teoria del contracte sexual. Veurem les implicacions d'aquesta crítica per a la teoria de Locke i per a la nostra actualitat política i social, i examinaren possibles objeccions que se li poden fer.The social contract theory or contractualism is a political theory that explains the origin and purpose of the state and the civil rights tied to it. The basic idea of classical contractualism is that the state is formed through an agreement –real or fictional– among the members of a certain group in the state of nature, where a set of rights and duties are established between the state and the civil society or the citizens. In this article I will present John Locke’s contractualist theory and the feminist critique that the political theorist Carole Pateman raises against the foundations of this theory. Pateman identifies three contradictions in Locke’s theory that show the absence of an explanation of the situation of women in the theory and she proposes to explain this situation through the theory of the sexual contract, a previous contract to the social contract on which the social contract is based. I will then draw the implications of this critique for the theory and for our present time and some possible objections will be discussed

The Conscious and Phenomenal Character of Thought: Reflections on Their Possible Dissociation

In this paper I focus on what we can call “the obvious assumption” in the debate between defenders and deniers (of the reductionist sort) of cognitive phenomenology: conscious thought is phenomenal and phenomenal thought is conscious. This assumption can be refused if “conscious” and “phenomenal” are not co-extensive in the case of thought. I discuss some prominent ways to argue for their dissociation and I argue that we have reasons to resist such moves, and thus, that the “obvious assumption” can be transformed into a grounded claim one can explicitly believe and defend

The Role of Inner Speech in Executive Functioning Tasks: Schizophrenia With Auditory Verbal Hallucinations and Autistic Spectrum Conditions as Case Studies

Several theories propose that one of the core functions of inner speech (IS) is to support subjects in the completion of cognitively effortful tasks, especially those involving executive functions (EF). In this paper we focus on two populations who notoriously encounter difficulties in performing EF tasks, namely, people diagnosed with schizophrenia who experience auditory verbal hallucinations (Sz-AVH) and people within the Autism Spectrum Conditions (ASC). We focus on these two populations because they represent two different ways in which IS can fail to help in EF tasks, which can be illustrative for other mental conditions. First, we review the main components of EF (Section 1). Then we explain the functions that IS is taken to perform in the domain of EF (Section 2) and review the evidence concerning problems about EF in the two populations of our study: Sz-AVH (Section 3) and ASC (Section 4). After this we further detail our account about what a properly functioning IS can do for both populations and how different IS profiles may impact EF performance: in the case of Sz-AVH, the uncontrolled and intrusive character of IS negatively affects EF performance, whereas in ASC, EF is not sufficiently supported by IS, given the tendency in this population to present a diminished use of IS (Section 5). We finally briefly discuss Attention Deficit/Hyperactivity Disorder (ADHD) and Developmental Language Disorders (DLD

Fenomenologia cognitiva

Cognitive phenomenology Resum: La naturalesa i les característiques del pensament conscient han ocupat la filosofia i altres ciències al llarg de la història. Darrerament, però, ha sorgit la pregunta per les propietats fenomèniques del pensament, això és, pel caràcter qualitatiu de les experiències del pensar o el que s?ha anomenat ?fenomenologia cognitiva?. L?existència d?aquest tipus de consciència fenomènica té un estatut controvertit i trobem diverses posicions en la filosofia de la ment contemporània. En aquest article s?introdueix la qüestió, s?explica quina és la importància del tema, quines visions i arguments principals trobem en la literatura i quins són els elements que juguen un paper rellevant en el debat. Finalment es conclou apuntant possibles desenvolupament futurs en aquest àmbit de recerca. The nature and characterization of conscious thought has occupied philosophy and the sciences across history. Lately, though, several authors have raised the question of the phenomenal properties of thought, that is, of the qualitative character of experiences of thinking or what has been called ?cognitive phenomenology?. The existence of this kind of phenomenal consciousness has a controversial status and we find several views within contemporary philosophy of mind. In this article I introduce the question and present the importance of the topic, together with the main views and arguments we find in the literature and the elements that play a central role in the debate. I conclude with possible future developments for this research area. Palabras clave: consciència, experiència, caràcter fenomènic, pensament, pensar, intencionalitat. Keywords: consciousness, experience, phenomenal character, thought, thinking, intentionality.

Variació intrapoblacional de la patogenicitat de Ustilago syntherismae en interacció amb Digitaria sanguinalis

In this project, the interaction between the fitopathogen fungus Ustilago syntherismae and the plant at which it infects, Digitaria sanguinalis, has been studied. U. syntherismae has a drastic effect on the reproduction of D. sanguinalis because it causes an important reduction in the spikelet production. This fact is because the smut is formed in the plant's inflorescence replacing spikelets by a spore mass. This project has been mainly focused on a stage which is considered essential in the knowledge of the pathosystem: the infection phase. An experiment was made in order to determine if the virulence of the fungus during infection phase varies according to the spikelet and spore type which are interacting. In addition, it was studied whether the germination pattern (radicular or coleoptilar) had an effect in the infection grade. Two types of spikelets were used; some came from apparently disease-free plants (carrying only spikelets) and the others came from partly smutted plants (carriers of splikelets and spores). Furthermore, two types of fungus spores were also used; some came from completely smutted plants (carriers of only spores) and some from partly smutted plants. A vacuum infiltration method was used to facilitate the in vitro contact of spikelets and spores in order to induce the interaction between the plant and the fungus artificially. Inoculated seedlings were dyed and observed with the optical microscope to verify the existence of fungus in their tissues. The experiment was divided into two assays: one with material collected in 2009 and the other with material collected in 2011. These two assays showed that significant differences (P<0,05) exist in the virulence of the two types of U. syntherismae spores used. The seedling inoculated with spores coming from completely smutted plants showed significantly higher infection percentages. It cannot be said that the spikelets type was a significant source of variation (P<0,05) in the infection percentages of seedlings. In relation to the seedlings infection degree, it is not possible to say that significant differences (P<0,05) exist depending on the seedling germination pattern (radicular or coleoptilar). Seedlings with a radicular pattern of germination reach a higher average mesocotil length than those with coleoptilar pattern of germination.En aquest treball s'ha estudiat la interacció del fong fitopatogen del grup dels carbons Ustilago syntherismae amb la planta a la qual infecta, Digitaria sanguinalis. U. syntherismae té un efecte dràstic en la reproducció de D. sanguinalis ja que causa una important reducció en la producció de llavors. Aquest fet és degut a que, en aquest patosistema, el carbó es forma a la inflorescència de la planta, substituint les espiguetes per una massa d'espores. Concretament s'ha centrat l'estudi en una fase que es considera fonamental en el coneixement d'aquest patosistema: la infecció. Es va fer un experiment amb la finalitat de conèixer si la virulència del fong en el moment de la infecció varia segons el tipus d'espigueta i el tipus d'espora que interactuen. A més es va estudiar si el patró de germinació de la plàntula (radicular o coleoptilar) té algun efecte en el grau d'infecció. Es van emprar dos tipus d'espiguetes, unes provenien de plantes aparentment sanes (portadores només d'espiguetes) i les altres de plantes parcialment encarbonades (portadores tant d'espiguetes com d'espores). A més també s'utilitzaren dos tipus d'espores del fong, unes provinents de plantes completament encarbonades (portadores només d'espores) i les altres provinents de plantes parcialment encarbonades. S'utilitzà un mètode d'infiltració al buit per facilitar el contacte in vitro de les espiguetes i les espores i així induir artificialment la interacció entre la planta i el fong. Les plàntules inoculades es tenyiren i s'observaren al microscopi òptic per comprovar l'existència de fong en els seus teixits. L'experiment es va dividir en dos assajos, en el primer es va utilitzar material recol·lectat el 2009 i en el segon s'utilitzà material del 2011. Amb aquests assajos, es constatà que existeixen diferències significatives (P<0,05) en la virulència de les espores de U. syntherismae dels dos tipus utilitzats. Els percentatges d'infecció de les plàntules inoculades amb espores provinents de plantes totalment encarbonades van ser significativament superiors. Pel que fa al tipus d'espiguetes, no es pot afirmar que els resultats mostrin diferències significatives (P<0,05) en el grau d'infecció de les plàntules segons aquest factor. En relació al grau d'infecció de les plàntules, no és possible dir que existeixen diferències significatives (P<0,05) segons el patró de germinació (radicular o coleoptilar). Les plàntules amb patró de germinació radicular assoleixen una longitud del mesocòtil mitjana superior a la de les plàntules amb patró de germinació coleoptilar.En este trabajo se ha estudiado la interacción del hongo fitopatógeno del grupo de los carbones Ustilago syntherismae con la planta a la cual infecta, Digitaria sanguinalis. U. syntherismae tiene un efecto drástico en la reproducción de D. sanguinalis ya que causa una importante reducción en la producción de semillas. Este hecho es debido a que, en este patosistema, el carbón se forma en la inflorescencia de la planta, sustituyendo las espiguillas por una masa de esporas. Concretamente se ha centrado el estudio en una fase que se considera fundamental en el conocimiento de este patosistema: la infección. Se hizo un experimento con la finalidad de conocer si la virulencia del hongo en el momento de la infección varía según el tipo de espiguilla i el tipo de espora que interactúan. A demás, se estudió si el patrón de germinación de la plántula (radicular o coleoptilar) tiene algún efecto en el grado de infección. Se emplearon dos tipos de espiguillas, unas provenían de plantas aparentemente sanas (portadoras sólo de espiguillas) y las otras de plantas parcialmente encarbonadas (portadoras tanto de espiguillas como de esporas). A demás, también se utilizaron dos tipos de esporas del hongo, unas provenientes de plantas completamente encarbonadas (portadoras sólo de esporas) y las que provenían de plantas parcialmente encarbonadas. Se utilizó un método de infiltración al vacío para facilitar el contacto in vitro de las espiguillas y las esporas y así inducir artificialmente la interacción entre la planta y el hongo. Las plántulas inoculadas se tiñeron y se observaron al microscopio óptico para comprobar la existencia de hongo en sus tejidos. El experimento se dividió en dos ensayos, en el primero se utilizó material recolectado el 2009 y en el segundo se utilizó material del 2011. Con estos ensayos, se constató que existen diferencias significativas (P<0,05) en la virulencia de las esporas de U. syntherismae de los dos tipos utilizados. Los porcentajes de infección de las plántulas inoculadas con esporas provenientes de plantas totalmente encarbonadas fueron significativamente superiores. Respecto al tipo de espiguillas, no se puede afirmar que los resultados muestren diferencias significativas (P<0,05) en el grado de infección de las plántulas según este factor. En relación al grado de infección de las plántulas, no es posible decir que existen diferencias significativas (P<0,05) según el patrón de germinación (radicular o coleoptilar). Las plántulas con patrón de germinación radicular alcanzan una longitud del mesocótilo media superior a la de las plántulas con patrón de germinación coleoptilar